dissabte, 3 de desembre del 2016

KALIVODA, Jan Křtitel Václav (1801-1866) - Overtures & Violin Concertino

Clarkson Stanfield - Mount St Michael, Cornwall (1830)
Obra de Clarkson Frederick Stanfield (1793-1867), pintor anglès (1)


- Recordatori de Jan Křtitel Václav Kalivoda -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Clarkson Frederick Stanfield (Sunderland, 3 de desembre de 1793 - London, 18 de maig de 1867) va ser un pintor anglès. Fill de l'actor James Field Stanfield, de ben petit es va unir a la marina britànica entrant, el 1808, al servei de la Marina Reial on va ser ascendit a capità i on va mostrar el seu talent artístic primerenc. El 1814, i després d'un accident, es va retirar de la marina dedicant-se a la pintura. A Londres va coincidir amb el pintor David Roberts, amb qui va compartir viatges i amistat la resta de la seva vida. A partir del 1820 va començar a exhibir els seus quadres i el 1823 va ser membre fundador de la Societat Reial d'Artistes Britànics, sent el president de la mateixa a partir del 1829. Poc després, va entrar a la Reial Acadèmia de les Arts. També va compartir amistat amb Charles Dickens, realitzant algunes il·lustracions per als seus llibres. Però Stanfield es va fer conegut per les seves obres de temàtica marítima com la famosa Batalla de Trafalgar (1863). Va morir a Londres el maig de 1867.

Font: En català: Clarkson Frederick Stanfield (1793-1867) - En castellano: No disponible - In english: Clarkson Frederick Stanfield (1793-1867) - Altres: Clarkson Frederick Stanfield (1793-1867)


Parlem de Música...

Jan Křtitel Václav Kalivoda (Praha, 21 de febrer de 1801 - Karlsruhe, 3 de desembre de 1866) va ser un violinista i compositor bohemi, actiu principalment a Alemanya. El 1811 va entrar al Conservatori de Praga on va estudiar violí amb Friedrich Wilhelm Pixis i composició amb Bedřich Diviš Weber. Després de la seva graduació, es va unir a l'orquestra del Teatre de Praga el 1816, en aquell temps sota direcció de Carl Maria von Weber. El 1821 va començar una gira com a violinista per Europa rebent l'admiració immediata pel seu virtuosisme. Ben aviat va rebre una oferta de Kapellmeister del príncep Karl Egon II von Fürstenberg de la cort de Donaueschingen, càrrec que va acceptar el 1822 i després de casar-se amb Therese Brunetti. En aquest lloc va reviure la vida musical de la cort rebent invitats d'arreu d'Europa com Schumann o Liszt, entre molts altres. Al llarg dels més de 40 anys que va romandre al servei de la cort de Donaueschingen, Kalivoda va desenvolupar una activa carrera com a compositor beneida amb tots els honors des de l'estrena de la seva primera simfonia el 1826 a Leipzig. A tal efecte, va ser nomenat membre d'honor en nombroses societats musicals europees. El 1848, i degut a la revolució que va afectar Alemanya, Kalivoda es va traslladar a Karlsruhe on el seu fill, Wilhelm Kalivoda (1827-1893), va iniciar una profitosa carrera com a pianista i compositor. El 1857 va tornar al mateix càrrec a la cort de Donaueschingen però un any després es va retirar dels seus càrrecs, instal·lant-se a Karlsruhe el 1866, ciutat on va morir el desembre del mateix any.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Operas:
Prinzessin Christine von Wolfenburg (3, Keller, after H. Zschokke), Donaueschingen, 1827, vs (1840)
Blanda, die silberne Birke (3, J.F. Kind), Prague, 29 Nov 1847

Other:
choruses, incl. Wenn sich der Geist auf Andachtsschwingen (Das deutsche Lied);
songs;

Vocal religiosa:

10 masses;

Instrumental:

Orch.:
7 syms.:
no.1, f, op.7 (1825–6);
no.2, E , op.17 (1829);
no.3, d, op.32 (1830);
no.4, C, op.60 (1835);
no.5, b, op.106 (1840);
no.6, g (1841);
no.7, F (1843)

18 ovs.:
no.1, d, op.38 (1838);
no.2, F, op.44 (1834);
no.6, E , op.85 (1838);
no.8 ‘Ouverture pastorale’, A, op.108 (1843);
no.9 ‘Ouverture solennelle’, C, op.126 (n.d.);
no.10, F, op.142 (1846);
no.11, B , op.143 (1846);
no.15, E, op.226, 1858;
no.18, ov. to Blanda (1847)

With solo insts:
Concerto, vn, op.9 (1821);
Variations brillantes, 2 vn, op.14 (1829);
Concertino no.1, E, vn, pf, op.15 (1830);
Grosses Rondo, pf, op.16 (1830);
Concertante, 2 vn, op.20 (1832);
Introduction et Rondo, F, hn, op.51 (1834);
Grand Divertissement, G, fl, op.52 (1834);
Concertino, F, ob, op.110 (1844);
Concertino no.6, vn, op.151 (1848);
Variations et rondo, bn, op.57 (1856)

Chbr:
3 pf trios, no.1, op.61 (1835), no.2, op.130 (1845), no.3, op.200 (1854);
Duet, A, vn, pf, op.111 (1842);
3 str qts;
vn duets

Pf 2 hands:
Rondo, A, op.11 (1828);
Rondo passionata, g, op.49 (1834);
Variationen über ein eigenes Thema, F, op.53 (1834);
Scherzo, op.141 (1845);
Sonata, E , op.176 (Magdeburg, 1851);
6 Phantasiestücke, op.10 (1859)

Pf 4 hands:
Divertissement, G, op.47 (1835);
Grosse Sonate, op.135 (1846);
Konzertouverture, f, op.142 (1846);
Introduction et rondo, op.168 (1850);
Allegro, op.162 (1852);
Grosses Divertissement, G, op.203 (1854)

Font: En català: Jan Křtitel Václav Kalivoda (1801-1866) - En castellano: Jan Křtitel Václav Kalivoda (1801-1866) - In english: Jan Křtitel Václav Kalivoda (1801-1866) - Altres: Jan Křtitel Václav Kalivoda (1801-1866)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Personalment, i des del dia que casualment vaig descobrir Johann Wenzel Kalliwoda, o en la seva versió original Jan Křtitel Václav Kalivoda, he estat atent a totes les novetats musicals relatives al seu nom. I això es deu a dues realitats inherents a la seva personalitat musical; la primera, el llenguatge que va utilitzar i la segona, la creativitat que va demostrar. De la conjunció d'ambdues en va néixer un repertori, especialment l'orquestral, espectacular. Exemples en aquest espai no en manquen i tots ells han tingut precisament en comú l'alma mater de Kalivoda, és a dir, l'orquestra. Va ser tanta la perícia amb els instruments, que la seva obra orquestral l'hauríem de situar, sense dilacions ni discussions, en les proximitats dels millors romàntics del seu temps. I en el cas de Kalivoda amb la virtut de ser un dels més avesats a l'hora de combinar l'esperit clàssic amb l'ànima romàntica en un batibull de sabors i sensacions d'irrefrenable bellesa. No obstant, en la seva carrera Kalivoda va explorar tota diversitat de gèneres, des de l'òpera, passant per la litúrgia, el lied o l'obra de cambra sent, en qualsevol cas, l'obra simfònica la més coneguda i admirada del seu repertori fins el punt de rebre el reconeixement unànime amb l'etiqueta del "Beethoven txec". Eslògan, en el seu cas, pertinent i avui nous exemples que en donaran fe en una edició de la qual n'escoltarem l'Obertura No. 7 en Do menor opus 101, el Concertino No. 1 en Mi major opus 15 per a violí i orquestra i l'Obertura No. 10 en Fa menor opus 142. De totes tres no sabria triar-ne una en concret perquè totes elles m'han semblat brillants per la seva fortalesa escènica, especialment la de les obertures, i pel seu recorregut temàtic de dibuix impecable. Per la seva part, el concertino, nom que al·ludeix a una reducció de la durada de l'obra però en cap cas del discurs, se'ns presenta amb una solemne introducció orquestral que ràpidament cedeix el protagonisme a un violí obligadament exigent i virtuós. En tot cas, de Kalivoda n'hauríem de fer una tesis exaustiva per tal de redimensionar-ne el seu repertori el qual mereix, íntegrament, una revisió i edició immediata perquè, en essència, va ser un geni de la música!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Ariadne Daskalakis (violín); Kölner Akademie; Michael Alexander Willens
CPDL: No disponible
SPOTIFY: KALLIWODA, J.W. - Violin Concertinos & Overtures

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Padre Martini

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)