dilluns, 31 d’octubre del 2011

RAFF, Joseph Joachim (1822-1885) - Konzertstück 'Ode An Den Frühling' (1860)

Arnold Böcklin - Die Toteninsel (1883)
Obra d'Arnold Bocklin, pintor suís (1)





Joseph Joachim Raff (1822-1885) compositor i pianista suís nascut a Lachen. De família humil, va començar els seus estudis musicals amb el seu pare, un modest professor d'orgue. De perfil autodidacta, les obres que componia les enviava a F. Mendelssohn, entusiasmat per la qualitat de les seves composicions. J. Raff fou un exemple de perseverança ja que, sense recursos, va a trobar la manera de comunicar-se amb grans mestres com el propi Mendelssohn o F. Lizt pel qual va treballar a Weimar a les seves ordres com a "botones" cosa que li permeté entrar en contacte amb l'estil i les maneres del geni hongarès. Tanmateix, la difícil personalitat de F. Lizt acaben per anul·lar completament el talent del jove J. Raff per la qual cosa tira pel dret i l'any 1856 se'n va, amb la seva futura esposa, a viure a Wiesbaden. És a partir d'aquest moment que la carrera de J. Raff farà un gir important alliberant el talent innat que duia a dins i que havia anat evolucionant amb el temps i en contacte amb alguns dels grans genis romàntics. La seva reputació va créixer exponencialment a mesura que anava escrivint obres fins que va ser nomenat, l'any 1877, director del Conservatori Hock de Frankfurt. En total va escriure més de 200 obres numerades, entre elles 11 simfonies, suites orquestrals, concerts i algunes òperes. El seu estil es situa entre el simfonisme de Schumann o Mendelssohn, per a qui guardava una gran estima, i l'estil i caràcter de la música de Wagner i Lizt. Doncs bé, d'aquest geni suís situat a la ombra dels grans mestres romàntics, he recuperat un petit concert per a piano i orquestra i com diu al títol, és una oda a la primavera, tot i que estiguem a la tardor, en honor a l'hemisferi sud que allà si que gaudeixen o no, tot depèn, d'aquesta estació tant romàntica!

Ens l'interpreta la Kammerorchester Lausanne, sota la direcció de Lawrence Foster, amb Jean François Antonioli al piano i té una durada total de 18:22 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Joseph Joachim Raff (Lachen, 27 de maig de 1822 - Frankfurt del Main, 24 de juny de 1882)
JPC: Joachim Raff: Klavierkonzert op.185
SPOTIFY: Joachim Raff: Klavierkonzert op.185



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 30 d’octubre del 2011

VORISEK, Jan Václav (1791-1825) - Missa Solemnis

Emanuel de Witte - The interior of the Oude Kerk, Amsterdam with a sermon in progress
Obra d'Emanuel de Witte, pintor holandès.



Jan Vaclav Vorisek (1791-1825) compositor i pianista nascut a Vamberk, antiga Bohèmia. De ben petit rebé els seus primers estudis pianístics del seu pare. El seu talent musical fou innat i de ben petit ja va revolucionar la gent del seu petit poble tot tocant l'orgue i el violí. Amb només 9 anys, ja va començar una gira per a territoris bohemis tot tocant el piano juntament amb el seu pare. Durant l'etapa universitària, J.V. Vorisek va rebre l'ajuda i educació musical de V.J. Tomasek, important compositor txec el qual va recomanar que viatgés a Viena, capital de la música de la seva època. Dit i fet i un cop allà, va rebre les primeres lliçons d'un altre gran pianista i pedagog, J.N. Hummel. La seva estada a Viena fou molt productiva en molts sentits ja que, a banda d'aprendre i d'entrar en contacte amb la música més actual del moment, li va permetre conèixer grans genis com L. Beethoven o el mateix F. Schubert. Fascinat per la música d'aquests dos grans compositors, va impregnar la seva música de les novetats estilístiques romàntiques que tant l'enlluernaven. Malauradament per ell i quan ja havia aconseguit el primer lloc d'organista de la cort de Viena (es diu aviat), se li va detectar una tuberculosi que, per desgràcies del destí, el van fer morir molt jove, amb només 34 anys. Tot i el poc temps de vida, va tenir prou diligència per escriure i explorar noves tendències musicals, tot passant pel classicisme mozartià que, tot sigui dit, admirava amb molt de respecte i fascinació, fins a les noves tendències romàntiques. Principalment, va escriure obres per a piano i orgue, tot i que també va escriure una simfonia, obres concertants, música de cambra i una missa solemne que és la peça que recuperem avui, ja que com mana la tradició i per tot sants toca missa, si més no, musical. Crec que molt més amena i emocionant que una missa tradicional. D'estil clàssic ens recordarà, sens dubte, les grans misses solemnes de Mozart o dels germans Haydn. 

1. Kyrie - 3:05
2. Gloria - 6:41
3. Graduale benedictus es, domine - 1:59
4. Credo - 7:59
5. Offertorium mentis oppressae - 3:17
6. Sanctus - 1:09
7. Benedictus - 2:26
8. Agnus dei - 4:22

Ens la interpreta el conjunt Musica Florea sota la batuta de Marek Stryncl i té una durada total de 33:35 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

dissabte, 29 d’octubre del 2011

ONSLOW, George (1784-1853) - Septet Op.79 (1849)

François Joseph Heim - Charles X Bestowing Honours on the Artists at the Salon of 1824 (1827)
Obra de François Joseph Heim, pintor francès.





George Onslow (1784-1853) compositor francès nascut a la ciutat occitana de Clarmont d'Alvèrnia. Fill de mare francesa i pare anglès, G. Onslow va viure la major part de la seva vida a França tot i que també va viure i estudiar a Londres i Viena. Alumne de piano de J.B. Cramer, va estudiar també amb J.L. Dussek, compositer i pianista txec. Tal com L. Farrenc, de qui en parlàvem fa uns dies, va estudiar composició amb el mestre A. Reicha, compositor bohemi nacionalitzat francès. Amb el sobrenom del "Beethoven francès" va compondre principalment música de cambra. Més d'una quarantena de quartets i quintets de corda, deu trios de piano, quintets de vent i piano, sextets, quatre simfonies i quatre òperes. La seva música gaudia de gran admiració i era àmpliament difosa arreu. De fet, el propi Beethoven i Schubert comentaven amb respecte l'excel·lència de les seves obres. Doncs bé, d'aquest compositor romàntic virtuós prou reconegut al seu temps i al nostre, tot i que romangui en segon pla, he recuperat un dels seus sextets de piano i vent. Són set instruments que a banda del piano són, el fagot, l'oboè, la trompa, el clarinet, la flauta i el contrabaix. Escrit l'any 1849, és un sextet on el piano pren protagonisme d'una forma fresca i concertant. Tot i cronològicament situar-nos prou lluny del classicisme, aquest sextet desprèn una aroma mozartiana com si el compositor volgués fer un homenatge a l'època daurada del classicisme. Dividit en quatre moviments:

1. Allegro - 13:45
2. Scherzo - 6:19
3. Andante - 7:55
4. Finale - 8:58

Ens l'interpreta el Nielsen Quintet amb Jean Hubeau al piano i té una durada total de 36:59 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: André George Louis Onslow (Clarmont d'Alvèrnia, 27 de juliol de 1784 - Clarmont d'Alvèrnia, 3 d'octubre de 1853)
PRESTOCLASSICAL: Onslow : Sextet & Septet
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 28 d’octubre del 2011

JOMMELLI, Niccolo (1714-1774) - Magnificat

Bartolomé Estéban Murillo - Immaculate Conception
Obra de Bartolomé Murillo, pintor espanyol (1)





Niccolo Jommelli (1714-1774) compositor italià nascut a Aversa, coordenada situada al sud d'Itàlia. Molt conegut i admirat a la seva època, sobretot per la seva enorme producció operística, tot sent un dels més grans exponents italians d'aquest gènere al segle XVIII juntament amb el seus compatriotes B. Galuppi, N. Piccini i A. Sacchini. Els seus estudis els va iniciar amb el canonge Muzzillo a la seva ciutat natal per, seguidament, seguir-los a diversos conservatoris de Nàpols. La seva primera òpera bufa, escrita l'any 1736, li va reportar un gran èxit, fet que el va promocionar i li va obrir les portes a diversos teatres italians. Aquest fet fou determinant ja que en els seus viatges va conèixer el "pare Martini" el més famós pedagog musical de la Itàlia de mitjans del XVIII que, a banda de N. Jommelli, va tenir com alumnes a W.A. Mozart, J.C. Bach o C.W. Gluck entre d'altres... es diu aviat. L'any 1741, el compositor alemany J.A. Hasse, que en aquell temps vivia a Itàlia, el va nomenar director del Conservatori degli Incurabili, càrrec que ocuparia al llarg de quatre anys. La seva producció operística era tant admirada arreu, que va començar a viatjar per Europa, passant per Viena i Stuttgart. A Alemanya va beure dels estils més seriosos germànics i francesos, fet que li va reportar moltes crítiques a la Itàlia de les òperes fresques, frívoles i còmiques. De retorn a la seva ciutat, pocs anys abans de morir i deduïm que cansat d'escriure tantes òperes i tant bones, es va dedicar més a l'escriptura d'obres sacres i instrumentals. I tot i haver parlat extensament d'ell com a gran, admirat i prolífic compositor operístic, N. Jommelli com hem comentat també va escriure altres tipus d'obres, com per exemple el Magnificat que escoltarem avui. Escrit per a cor amb acompanyament de cordes, orgue i tiorba. D'estil barroc, sona molt diferent al que ens té acostumat N. Jommelli amb les seves òperes.

Ens l'interpreta l'ensemble vocal A Sei Voci i té una durada total de 16:11 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 27 d’octubre del 2011

FARRENC, Louise (1804-1875) - Symphony No.3 (1847)

Félix Vallotton - Le bouquet (1922)
Obra de Félix Vallotton, pintor suís.





Louise Farrenc (1804-1875) compositora, pianista i professora francesa nascuda a París. Extraordinària pianista i compositora a la seva època ha quedat, de forma inexplicable, totalment oblidada al nostre temps. Alumne de piano de Senora Soria, deixeble de Muzio Clementi va estudiar, posteriorment, amb dos grans mestres en l'art del piano, Ignaz Moscheles i Johann Nepomuk Hummel. La composició la va perfeccionar amb un altre gran mestre, Antonin Reicha. Ens trobem davant d'una alumna molt privilegiada que va conviure i va treballar amb una generació fantàstica de grans genis romàntics. Fins als anys 30, la seva obra fou exclusivament escrita per a piano, en múltiples formes, variacions, sonates, etc. A partir d'aquests anys va començar a escriure obres orquestrals i de cambra sent tanta la seva fama que l'any 1842 fou nombrada pianista en el prestigiós Conservatori de París, càrrec que ocuparia al llarg de trenta anys. Ara bé, en els cercles musicals francesos i sobretot al llarg del segle XIX, un compositor, per molta música instrumental que escrivís, passaria a l'oblit si no escrivia una o vàries òperes, gènere molt popular a la França romàntica. Aquest fet explica el per què del poc renom, més enllà d'àmbits acadèmics i professionals, de L. Farrenc tot i la enorme qualitat de la seva obra. De ben segur, el fet de ser dona tampoc l'ajudava gaire en el context social de l'època. Potser, si hagués escrit alguna opera o ballet hagués estat més coneguda per al públic generalista que, com passa avui dia, no era gaire propens a escoltar obres de compositors "desconeguts". Doncs bé, en honor a aquesta gran compositora que, gràcies a l'esforç i dedicació d'intèrprets i musicòlegs, podem recuperar i escoltar als nostres dies, he triat una de les seves obres orquestrals, la seva tercera simfonia. Un simfonia brillant pròpia de grans compositors romàntics que ens recordarà passatges de la obra orquestral de M. Clementi o fins i tot de les simfonies de R. Schumann. Gran interpretació, és una obra dividida en quatre moviments:

1. Adagio allegro - 8:54
2. Adagio cantabile - 9:29
3. Scherzo vivace - 5:50
4. Finale allegro - 6:39

Ens la interpreta la Hannover Radio Symphony Orchestra sota la direcció de Johannes Goritzki i té una durada total de 30:54 minuts.

Gaudiu i compartiu!

PD: Dedicada a la meva mare que avui fa anys... Si la veieu feliciteu-la!!!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Louise Farrenc (París, 31 de maig de 1804 – 15 de setembre de 1875)
AMAZON: Farrenc: Symphony No. 1 Op. 32 in C Minor / Symphony No. 3 Op. 36 in G Minor
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 26 d’octubre del 2011

BRIXI, Frantisek (1732-1771) - Sinfonia & Concerto

Eduard Gurk - Die Krönung Kaiser Ferdinands 1 im Dom zu Prag (c.1838)
Coronació del Rei Ferran V de Bohèmia l'any 1836 a la catedral de St. Vit, obra d'Eduard Gruk, pintor austríac del segle XIX





Frantisek Brixi (1732-1771) compositor txec nascut a Praga capital de l'antiga Bohèmia territori que, per mèrits propis, ja n'he parlat sovint en aquest bloc. I no és per menys tot i que potser actualment no és gaire conegut musicalment, al segle XVIII era un dels centres musicals per excel·lència. Organista, va treballar com a mestre de capella de la Catedral gòtica de Sant Vit a Praga. Prolífic compositor amb més de 290 composicions catalogades, la seva obra és principalment religiosa, amb misses, motets, oratoris, etc. També va escriure molts concerts d'orgue, obres de cambra i algunes simfonies, com la que avui recuperaré. La seva música fou molt apreciada al seu temps, sobretot a territoris bohemis on es tocava i representava amb regularitat i admiració. El seu estil és propi de l'època amb ritmes melòdics frescos i un ús dinàmic i efectiu de la instrumentació. En aquells temps, trobem compositors prou coneguts i respectats com J. Stamitz,   la família Benda, L. Kozeluch, J. Myslivesek, J.B. Vanhal o J.D. Zelenka. Per tant, no en va, en parlem tant d'aquesta zona geogràfica tant prolífica quantitativament, però sobretot, qualitativament. Doncs bé, de F. Brixi he recuperat una simfonia en la tonalitat de Re major. Crec que pel dia que fa avui, assolellat i lluminós, que millor que una bona simfonia clàssica, de línies clares i amb bones dosis d'alegria per començar bé un bon dimecres de tardor. Dividia en tres moviments característics:

1. Allegro molto - 3:20
2. Andantino - 3:24
3. Allegro molto alla breve - 2:00

Ens la interpreta la Czech Chamber Philarmonic sota la batuta de Vojtech Spürny i té una durada total de 8:44 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: František Xaver Brixi (January 2, 1732 – October 14, 1771)
SPOTIFY: Czech Chamber Philharmonic – Baroque Bohemia & Beyond Vol.3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 25 d’octubre del 2011

LOEWE, Carl (1796-1869) - Piano Concerto in A major

Joseph Mallord William Turner - The Fighting Temeraire (1839)
Obra de Joseph M. William Turner, pintor anglès.





Carl Loewe (1796-1869) compositor i baríton alemany nascut a Löbejün, coordenada situada al l'estat federal de Saxonia Anhalt. Conegut amb el sobrenom de "Schubert del Nord", va escriure més de 400 cançons o Lieds. Va ser un prolífic compositor de balades, cançons tal com hem dit i altres peces operístiques i religioses. Existeixen unes poques obres orquestrals, dues simfonies i un concert de piano. El seu estil va evolucionar al llarg del temps passant d'un estil tradicional clàssic fins arribar al seu estil característic en forma de balades. Tot i la seva abundància quantitativa en el gènere del Lied val a dir que, al nostre temps, ha quedat eclipsat pel geni de Schubert. No així a la seva època, ja que les seves cançons van gaudir de molta popularitat i admiració. Tanta era la seva fama arreu, que va viatjar per multitud de països en gires com a solista. La font d'inspiració de les seves cançons era principalment poètica i literària. Cal tenir present que al segle XIX va viure una edat d'or en aquests gèneres i la música en va ser un reflex fidel tot homenatjant diverses obres de les lletres. Doncs bé, d'aquest personatge il·lustre i respectat de l'Alemanya nòrdica, he recuperat l'únic concert per a piano i orquestra que es té constància que va escriure. És un concert que ens recordarà, en certa forma, algun dels concerts de piano de Mendelssohn tant en la forma com en l'estil i la orquestració. Està escrit en la tonalitat de La major i es divideix en tres moviments:

1. Allegro maestoso - 10:53
2. Espaniola andante grazioso - 7:54
3. Rondo vivace - 10:56

Ens l'interpreta la Orchestre National de Lorraine sota la direcció de Jacques Houtmann, amb Eva Kupiec al piano i té una durada total de 28:49 minuts.

Gaudiu i compartiu!



SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Missa Sancti Hieronymi (1777)

Giovanni Bellini - The Virgin and Child
Obra de Giovanni Bellini, pintor italià del segle XV




Johann Michael Haydn (1737-1806) compositor austríac nascut a Rohrau. Germà petit del gran mestre de la simfonia F.J. Haydn, va viure a la seva ombra al llarg de la seva vida. Suposem que això el va ajudar a tenir més llibertat compositiva, fet que es demostra per l’excel·lència de les seves obres i el sorprenents que són moltes d’elles. Biogràficament, podem dir i afirmar que J.M. Haydn va ser un gran mestre en l’art de la composició. Ho demostren les seves simfonies, les seves òperes però sobretot ho demostra per la qualitat i quantitat de la seva música religiosa. Com bé sabem i ja és tradició en aquest portal, diumenge toca litúrgia (musical). Avui no serà l'excepció i recuperaré una de les misses (de les tantes i tant bones que va escriure) del petit geni de Rohrau. Que tot i ser de Rohrau, va viure i desenvolupar la seva carrera principalment a Salzburg, ciutat on va conèixer i intercanviar opinions amb els Mozart. De fet, el Rèquiem del petit dels Haydn va tenir, d'alguna forma, una influència directa amb el posterior Rèquiem del gran mestre W.A. Mozart. Doncs bé, la obra d'avui és una missa que va escriure en honor a l'ordre de Sant Jeroni. És una missa breu on en destacaria una curiositat molt remarcable i potser única, la orquestra que l'acompanya. És una orquestra només de vent amb dos contrabaixos i orgue com a baix continuo, és a dir, M. Haydn va prescindir dels violins, violes i violoncels i la va fer acompanyar únicament per oboès, fagots i baix continuo. És curiós ja que dóna la sensació d'estar davant d'una missa minimalista però que no us confongui ja que el resultat sonor és únic i deliciós!

1. Kyrie - 4:26
2. Gloria - 4:40
3. Quoniam - 4:19
4. Credo - 4:29
5. Et resurrexit - 5:31
6. Sanctus - 1:41
7. Benedictus - 3:25
8. Agnus dei - 6:39

Ens la interpreta Freiburger Barocksolisten sota la direcció de Günter Theis i té una durada total de 35:20 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 22 d’octubre del 2011

BOIELDIEU, François Andrieu (1775-1834) - Piano concerto (1792)

Hubert Robert - Villa Farnese with Gardens at Caprarola
Obra d'Hubert Robert, pintor francès (1)




François Andrieu Boïeldieu (1775-1834) compositor francès nascut a Rouen. Especialitzat en la composició d'òperes, en va escriure més de trenta. Tant reconegut que fou el principal compositor d'òperes de França de principis del segle XIX. La seva vida transcorre sota diferents règims polítics, primer l'Antic Règim i posteriorment la Revolució Francesa sota la qual va rebre la Legió d'Honor l'any 1820, màxima distinció de la República Francesa des del període revolucionari. Les seves òperes són d'estil clàssic depurat amb unes melodies amables i amb una instrumentació lleugera però ben cuidada. Fill espiritual del gran compositor operístic Andre Gretry, de qui en parlàvem fa uns dies, té un estil i formes semblants. De F.A. Boieldieu en coneixem principalment la seva òpera La Dame Blanche la qual la va escriure l'any 1825 i basada en una novel·la de Walter Scott cosa poc habitual a la seva època. Posteriorment a aquest èxit, es va convertir en professor de composició al Conservatori de París. Doncs bé, com que no sóc molt donat a la òpera (i no perquè no m'agradi) d'ell he triat un dels pocs concerts que se'n coneixen. De fet, el més famós de Boieldieu és un concert d'arpa, tot sigui dit, una verdadera joia pels sentits. Ara bé, he triat un concert per a piano i orquestra molt poc conegut i encara menys representat. Crec important recuperar tresors amagats per a l'oient profà o no, ja que ajuden a conèixer i complementen les obres més conegudes que el compositor pugui tenir. Aquest concert presenta unes línies i paisatges d'un classicisme molt depurat on destaca, com ja hem comentat reiteradament, que el període entre segles fou d'un gran virtuosisme en la tècnica pianística i en la orquestració. Exemples no ens en falten. Aquest n'és un.

Dividit en dos moviments:

1. Allegro - 12:29
2. Pastorale con variazioni - 7:25

Ens l'interpreta la Innsbruck Symphony Orchestra amb Martin Galling al piano i té una durada total de 19:54 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

CPDL: No disponible 
SPOTIFY: Various Artists – French Piano Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 21 d’octubre del 2011

SPERGER, Johannes Matthias (1750-1812) - Concerto for corno di caccia

Willem Koekkoek - A Dutch street in summer
Obra de Willem Koekkoek, pintor holandès.





Johann Matthias Sperger (1750-1812) compositor i mestre del contrabaix de l'època clàssica nascut a Valtice a la República Txeca. Novament parlem d'un compositor nascut a l'antiga Bohèmia la capital de la qual, Praga, era un centre artístic per excel·lència al llarg del XVIII i principis del XIX. Doncs bé, J.M. Sperger fou, a banda de compositor prolífic, intèrpret d'un instrument certament poc reconegut, el contrabaix. Per aquest instrument va escriure molts concerts els quals interpretava amb mestria i molt de talent fet que el va ajudar a guanyar-se un nom en l'escena musical europea. Nòmada musical buscant fama i feina estable, va viatjar molt al llarg de la seva vida tot fent gires en orquestres de tot tipus. Com hem dit, va ser un gran intèrpret, però també un gran compositor molt prolífic, tot escrivint més de quaranta simfonies, molts concerts, sonates, àries, obres corals. Ara bé, recuperades i interpretades en els nostres dies en tenim poques de les seves obres. D'ell, he volgut recuperar un concert per a trompa de caça, instrument que antigament era utilitzat pels caçadors per a comunicar-se entre ells. Gran virtuós en el contrabaix, també ho va ser en la orquestra tot dibuixant paisatges orquestrals de gran bellesa amb instruments solistes com la trompa prou elegants i exigents. 

Aquest concert d'estructura, sonoritat i harmonia clàssica es divideix en tres moviments característics:

1. Allegro moderato - 6:59
2. Andante poco adagio -  4:51
3. Rondo allegro moderato - 3:23

Ens l'interpreta la Virtuosi Saxoniae amb Ludwig Güttler a la trompa i té una durada total de 15:13 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johannes Matthias Sperger (Valtice, 23 de març de 1750 - Schwerin, 3 de maig de 1812)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Concertos for corno di caccia



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 20 d’octubre del 2011

SAMMARTINI, Giovanni Battista (1701-1775) - Beatus vir (c.1765)

Giovanni Battista Tiepolo - Two angels in flight
Obra de Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià.



Giovanni Battista Sammartini (1701-1775) compositor i organista nascut a Itàlia. De pares francesos emigrants al país veí, va viure en contacte amb la música ja des de ben petit. La seva vida és un viatge entre períodes musicals. D'estil barroc, la temàtica de les seves primeres obres fou religiosa, fet que l'hi va donar molta fama a la Itàlia de principis del XVIII. Ara bé, progressivament el seu estil va anar evolucionant, tot convertint-se, sense voler-ho, en un clar precursor de la simfonia clàssica posterior d'Haydn. Si com hem dit els primers anys els va dedicar a la música sacra, principalment, va ser entorn l'any 1730 que es va dedicar més de ple a la música instrumental tot escrivint nombroses simfonies, concerts i obres orquestrals, tot en relació als nous cànons i models sorgits de les noves tendències musicals que dotaven de més importància a la orquestra. Mestre del més que famós Christoph Willibald Gluck, gran compositor operístic. De fet, Sammartini també va dedicar una gran part del seu temps a escriure òperes. Al llarg de la seva vida, la seva música va evolucionar molt, ara bé, tot ho va fer des d'Itàlia i, principalment, des de Milà, ja que biogràficament no es coneixen viatges més enllà de fronteres italianes. La seva fama, no obstant, traspassava fronteres i a Itàlia va coincidir en el temps i espai amb Boccherini, J.C. Bach, Quantz (mestre flautista de Frederic II el Gran) o els Mozart (para i fill). Per tant, tot i que la seva trajectòria i obra no és prou coneguda al nostre país, ens trobem davant d'un dels grans mestres de la música. I és reconegut com el principal innovador en l'estil simfònic que, com hem dit, va influir i de quina manera al gran mestre Haydn tot i que ell ho negaria sempre. La seva obra és molt extensa i prolífica, més de 70 simfonies, concerts, trios, sonates i en total més de 450 obres tot i que, malauradament, la majoria d'elles perdudes per sempre, sobretot les seves òperes, cantates i música sacra. Tant parlar de les simfonies de Sammartini i la obra d'avui és un motet religiós, del qual en prou feines n'he comentat res. Doncs bé, aquesta obra seleccionada és un d'aquells tresors que tant costa de trobar en l'immens repertori musical actual. És un Beatus Vir en Re major per a solistes, cor i orquestra. És un salm religiós que podrem trobar en forma de poema a la Bíblia. No dic res més, que parli la música i com he dit, un tresor.

1. Beatus vir - 5:59
2. Exortum est - 7:25
3. In memoria aeterna - 3:48
4. Gloria - 2:33
5. Sicut erat - 3:48

Ens l'interpreta I Barocchisti amb el cor i solistes de la Radiotelevisione Svizzera sota la direcció de Diego Fasolis i té una durada total de 23:33 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 19 d’octubre del 2011

ERNST, Heinrich Wilhelm (1812-1865) - Violin Concertino, Op.12 (c.1836)


Emil Orlik - Landscape with Mount Fuji in the Distance (1908)
Obra d'Emil Olik, pintor txec (1)




Heinrich Wilhelm Ernst (1812-1865) compositor i violinista txec nascut a Brünn. Considerat el "Paganini" del seu temps pel seu virtuosisme amb el violí, va ser un nen prodigi des de ben petit. Admirador i successor del gran mestre per aquest instrument, Niccolo Paganini, i de fet, compartien i competien en l'ús virtuós de l'instrument. H.W. Ernst va viure i viatjar per arreu d'Europa i va ser l'autor d'una sèrie de variacions del tema Carnaval de Venècia les quals es van convertir en el segell de presentació d'aquest virtuós violinista i compositor ja que, en el seu temps, eren molt populars. Pel que fa a la composició, va escriure un total de 26 obres i totes elles per a violí. Prou coneguts són, a banda de les variacions sobre el tema Carnaval de Venècia que hem comentat, el Concert Patètic o Aires Hungars obres prou reconegudes i representades, fins i tot als nostres temps si bé, i com sembla ser habitual, no al nostre país. Doncs bé, d'ell he recuperat un Concertino en la tonalitat de Re menor, nom que ens indica que de la orquestra simfònica l'instrument solista serà el violinista dels primers violins. Exigent i de dificultat superlativa en el violí solista, és un exemple de concert netament romàntic on l'orquestra juga un paper secundari en favor d'aquest instrument tant delicat i complex.

Ens l'interpreta la Russian Philharmonic Orchestra sota la direcció de Dmitry Yablonsky amb Ilya Grubert al violí i té una durada total de 20:19 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 18 d’octubre del 2011

PLA, Joan Baptista (1720-1773) - Concerto in D major

Marià Fortuny - Self-portrait (c.1858)
Obra de Marià Fortuny i Marsal, pintor català (1)




Joan Baptista Pla (1720-1773) compositor i flautista català nascut a Balaguer. De família de músics, és un dels pocs representants musicals catalans reconeguts del segle XVIII juntament amb els seus germans Pla, C. Baguer, D. Terradellas o N. Casanoves. De tradició musical, va desenvolupar la seva carrera musical arreu del continent europeu tot canviant-se el nom en funció del lloc on residia. Giovani Platti a Itàlia o Johann Platz a Alemanya. Fet curiós que al nostre temps ens pot semblar extravagant, no ho era tant al segle XVIII. Amb 30 anys, va començar a viatjar arreu d'Europa tot treballant com a flautista juntament amb el seu germà Josep Pla. Prou reconeguts arreu d'Europa, representen un dels pocs exemples catalans de música galant per a flauta i oboè de la història de la música al nostre petit país. La seva música i estil és de característiques i recursos semblants als italians, grans mestres en l'art de la flauta, sobretot a la Venècia del XVIII. Doncs bé, per a aquest instrument i per a l'oboè va escriure la majoria de les seves obres, entre sonates, trios i concerts. Se'n coneixen uns centenars, ara bé, són pocs els que actualment es toquen i representen a les sales de concerts, si més no, a la nostra terra. Per sort, vora les nostres fronteres si que han trobat la manera de valorar adequadament el talent d'aquest nòmada compositor català que fou enterrat amb tots els honors a Sttutgart! D'ell he recuperat un concert per a dos flautes i orquestra amb el nom de "favorit", i no perquè l'hi posi jo aquest nom, sinó perquè així el van titular. Obra significativa i prou representativa d'aquest estil galant tant propi de l'època il·lustrada, és un concert on els instruments solistes, les flautes, ens il·luminen gràcies a la magnífica interpretació de Jean Pierre Rampal (que malauradament va morir l'any 2000) i de Claudi Arimany.

1. Allegro - 5:13
2. Largo - 5:40
3. Allegretto - 3:59

Ens l'interpreta la Franz Lizt Chamber Orchestra sota la direcció i flauta de Jean Pierre Rampal i la segona flauta de Claudi Arimany i té una durada total de 14:51 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!