Giovanni Battista Sammartini (1701-1775) compositor i organista nascut a Itàlia. De pares francesos emigrants al país veí, va viure en contacte amb la música ja des de ben petit. La seva vida és un viatge entre períodes musicals. D'estil barroc, la temàtica de les seves primeres obres fou religiosa, fet que l'hi va donar molta fama a la Itàlia de principis del XVIII. Ara bé, progressivament el seu estil va anar evolucionant, tot convertint-se, sense voler-ho, en un clar precursor de la simfonia clàssica posterior d'Haydn. Si com hem dit els primers anys els va dedicar a la música sacra, principalment, va ser entorn l'any 1730 que es va dedicar més de ple a la música instrumental tot escrivint nombroses simfonies, concerts i obres orquestrals, tot en relació als nous cànons i models sorgits de les noves tendències musicals que dotaven de més importància a la orquestra. Mestre del més que famós Christoph Willibald Gluck, gran compositor operístic. De fet, Sammartini també va dedicar una gran part del seu temps a escriure òperes. Al llarg de la seva vida, la seva música va evolucionar molt, ara bé, tot ho va fer des d'Itàlia i, principalment, des de Milà, ja que biogràficament no es coneixen viatges més enllà de fronteres italianes. La seva fama, no obstant, traspassava fronteres i a Itàlia va coincidir en el temps i espai amb Boccherini, J.C. Bach, Quantz (mestre flautista de Frederic II el Gran) o els Mozart (para i fill). Per tant, tot i que la seva trajectòria i obra no és prou coneguda al nostre país, ens trobem davant d'un dels grans mestres de la música. I és reconegut com el principal innovador en l'estil simfònic que, com hem dit, va influir i de quina manera al gran mestre Haydn tot i que ell ho negaria sempre. La seva obra és molt extensa i prolífica, més de 70 simfonies, concerts, trios, sonates i en total més de 450 obres tot i que, malauradament, la majoria d'elles perdudes per sempre, sobretot les seves òperes, cantates i música sacra. Tant parlar de les simfonies de Sammartini i la obra d'avui és un motet religiós, del qual en prou feines n'he comentat res. Doncs bé, aquesta obra seleccionada és un d'aquells tresors que tant costa de trobar en l'immens repertori musical actual. És un Beatus Vir en Re major per a solistes, cor i orquestra. És un salm religiós que podrem trobar en forma de poema a la Bíblia. No dic res més, que parli la música i com he dit, un tresor.
1. Beatus vir - 5:59
2. Exortum est - 7:25
3. In memoria aeterna - 3:48
4. Gloria - 2:33
5. Sicut erat - 3:48
Ens l'interpreta I Barocchisti amb el cor i solistes de la Radiotelevisione Svizzera sota la direcció de Diego Fasolis i té una durada total de 23:33 minuts.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
BIOGRAFIA: Giovanni Battista Sammartini (c.1701-15 de gener de 1775)
IMSLP: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775)
SPOTIFY: No disponibleIMSLP: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBuenos días, Pau. No sé si recibirá este mensaje, pero me gustaría pedirle, si es posible, los datos (lugar, solistas, sobre todo) de este concierto de 2011 de Diego Fasolis con su orquesta y coro y en el programa este "Beatus vir" de Sammartini y un Miserere de Bernasconi. Si llegara a leer esto y fuera tan amable de responderme al mail desde el que hago esta consulta, se lo agradecería mucho
ResponEliminaDe entrada, el mail no lo veo y únicamente le puedo responder por aqui. En cualquier caso, la información que tengo es limitada y lamentablemente no tengo los datos de los solistas que me pide. Solamente tengo la información siguiente:
Elimina---
Giovedì 13 gennaio 2011, 20.30
Auditorio RSI, Via Canevascini (Lugano)
Solisti e Coro della Radiotelevisione svizzera
I Barocchisti
Violino di spalla: Fiorenza de Donatis
Direttore: Diego Fasolis
In collaborazione con l'Istituto di musicologia dell'Universita di Friborgo (Prof. Luca Zoppelli). Trascrizione e edizione a cura di Christoph Riedo.
Nascosti nei monasteri
Di Andrea Bernasconi - nato a Marsiglia nel 1706 e morto a Monaco di Baviera nel 1784 - ? andato perso quasi tutto. Di lui si sa che ha composto musica operistica, musica strumentale e musica sacra, ma uno degli ultimi fondi contenenti suoi manoscritti ? andato bruciato a Monaco nel 1944, trascinando con s? trentaquatrro messe, trentacinque salmi per il Vespro e nove Miserere.
Cos? oggi appare a noi come sconosciuto un autore che nel 1740 Charles des Brosses (conte di Tournay, magistrato, filosofo, linguista e politico francese che collabor? all'Encyclop?die di Diderot e D'Alembert) non esitava a definire tra i maggiori musicista della sua epoca accanto a Pergolesi e Scarlatti.
Ecco dunque - legato alla vicenda storico-artistica di Andrea Bernasconi - un esempio tangibile di quanto siano importanti e tutt'altro che polverosamente esoteriche le ricerche musicologiche. E nella fattispecie il progetto Musica dei Monasteri Svizzeri che dal 2005 impegna l'Universit? di Friburgo con il sostegno del Fondo Nazionale Svizzero per la Ricerca Scientifica, un progetto che ha gi? consentito di gettar luce su autori (come il Bernasconi) e su opere (il suo Miserere) che rivestono una rilevanza non secondaria nella ricostruzione stroica della vita musicale che ci ha preceduto. Oltrech? far rifiorire delle musiche che tout court costituiscono dei capolavorie estetici e poetici.
Ma com'? possibile che per rintracciare il percorso di artisti che hanno vissuto nelle pi? luminose capitali culturali d'Europa si debba oggi ricorrere alle scure biblioteche di alcuni monasteri alpini? La risposta ? semplice: perch? le Alpi svizzere negli ultimi secoli sono state risparmiate da tutti i maggiori conflitti che hanno attraverstato l'Europa, e hanno cos? potuto preservare fino al nostro presente un inestimabile archivio di cultura umana. Che ? l? - anche se spesso non ci si pensa - pronto per essere interrogato. Cos? se per ricostruire il Miserere di Andrea Bernasconi ? stato fondamentale il monastero di Berom?nster, per riportare a nuova vita il Beatus vir di Giovanni Battista Sammartini (compositore coevo che ha per? visto il proprio nome e la propria opera meglio resistere al tempo) ? stato fondamentale l'archivio benedettino di Einsiedeln.
Sammartini nacque a Milano e per tutta la vita non lasci? mai la Lombardia, ma il rapporto strettissimo tra i benedettini svizzeri e quelli italiani ha fatto s? che ad Einsiedeln si siano potute conservare diverse sue partiture. Manoscritti che ad oggi costituiscono l'unica e ultima testimonianza di una parte rilevante dell'opera di Sammartini.
Giovanni Fontana