Obra de Pompeo Batoni, pintor italià contemporani de B. Galuppi
Baldassarre Galuppi (1706-1785) compositor italià nascut a Burano, una illa al costat de Venècia. Conegut amb el sobrenom de "Il Buranello" pel seu origen és un representant de la famosa escola italiana del XVIII, i concretament, de l'escola operística. És famós per les seves òperes còmiques les quals moltes d'elles va escriure mentre treballava com a director de música de l'Ospedale dei Mendicanti, a Venècia, coordenada geogràfica important en la seva longeva vida ja que hi va viure i hi va treballar la major part de la seva existència. Alumne d'Antonio Lotti, compositor italià barroc i famós per la seva música religiosa, el va ajudar a desenvolupar la seva vocació musical al llarg dels seus primers anys de joventut. Compositor prolífic, va escriure més de 100 òperes! i és considerat el "pare" de la òpera còmica, gènere molt popular al segle XVIII i principis del XIX. Ara bé, B. Galuppi va escriure moltes obres religioses i música instrumental de la qual en destaquen les sonates i els concerts per a clavicèmbal els quals són clarament precursors dels concerts per a pianoforte o piano posteriors. En aquest sentit, recuperaré una obra religiosa que va escriure en el seu període venecià. Es tracta d'un Gloria in excelsis, un himne religiós tant de l'ofici catòlic com de l'ortodox. L'estil de la música sacre de B. Galuppi és en certa mesura indeterminat, és a dir, és un compendi entre la música Barroca (línies vocals de l'estil de G.P. Palestrina i amb el millor del contrapunt) i la nova música orquestral on el pes de la instrumentació és, cada vegada, més important.
L'obra ens la interpreta la Orchestra della Svizzera Italiana, el Coro della Radiotelevizione Svizzera i sota la direcció de Diego Fasolis i té una durada total 28:12 minuts.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Baldassare Galuppi (Burano, Vèneto, 18 d'octubre de 1706 - Venècia, 3 de gener de 1785)
BIOGRAFIA: Baldassare Galuppi (Burano, Vèneto, 18 d'octubre de 1706 - Venècia, 3 de gener de 1785)
Doncs serà d'un estil indeterminat o una barreja però aquest Gloria es una preciositat. Gracies!
ResponEliminaDoncs si, a vegades les indeterminacions són elegants... Aquest és un bon exemple, quan serà què podrem escoltar compositors "desconeguts" a les sales de concerts?
ResponEliminaGracias Pau por permitirnos conocer esta bella obra. Yo creo que se está en un proceso de pleno redescubrimiento de Galuppi. Michael
ResponEliminaDe nada, Galuppi fue en su tiempo un auténtico maestro! En este blog creo que hablaré a menudo de él, sin duda, lo merece!
EliminaSaludos Michael!
En mi comprension...diria que
ResponEliminaal decir que "El estilo de la música sacro de B. Galuppi es en cierta medida indeterminado",
tienes toda la razon ...pero yo lo veo como que el compositor trata de manera ingeniosa de atraparnos... despertando en nosotros podria desirce curiosidad...podria desirce deseo por entrelazar toda esta gama de estilos en uno solo por lo cual se necesita oirla completa y esstar muy atento para descubrir por nosotros mismos la escensia que la unifica...en mi propio
lenguage...trata de llevarnos al cielo por escalones superpuestos cada uno nos muestra un poco de aquel cielo pero solo uno puede descubrir el escalon que lo lleva directo a su cielo...en mi caso lo descubri en el intermedio con la voz femenina...en un segundo y despues de un momento de total desconcierto...el compositor logro que mi alma exclame un
..........!GLORIA...!....MAGNIFICIENCIA..!!!...Y TODA LA COMPOSICION TIENE SENTIDO PROPIO Y UNICO....y sin tratar de ser blasfema diria...!ALELUYA¡...
GRACIAS Por compartir con nosotros...
*BELLA,BELLA Y MAGNIFICA...
Entiendo perfectamente tu emoción. La verdad, es una de las más bonitas alegorías del "gloria" (segundo pasaje de la misa católica) más bonitos jamas escritos y en su defecto cantados e instrumentados!
EliminaTodo el conjunto es elegante, contrastado y sorprendente por lo que, indudablemente, por muy poca sensibilidad que uno tenga, se ve irremediablemente atrapado por su fulgor apasionado!