Roque Ceruti (1683-1760) compositor italo-peruà nascut a Milà. Canviem de continent i viatgem a terres andines on aquest compositor hi va fer vida, obra i carrera. Concretament, a la ciutat colonial de Lima i com a director musical del Palau del Govern, sota el servei i comandament del primer Virrey del Perú, designat pel Rei Felip V. No sabem ben bé la raó per la qual va triar un compositor italià i no un espanyol per aquest càrrec. Sigui com sigui, aquest fet fou molt remarcable ja que va ajudar a introduir l'estil i forma musical italiana de forma definitiva en un territori desconegut. El renom d'aquest italià, que progressivament es va adaptar i molt bé a l'estil de vida del Perú, va créixer i madurar amb el temps convertint-se en tot un referent en aquelles terres àvides de nova música i nous coneixements. La seva música agradava i molt i era molt reclamat arreu del país. Per aquest motiu i degut a què temporalment s'havia quedat sense feina a Lima es va convertir, l'any 1721, en mestre de capella de la Catedral de Trujillo, ciutat colonial al Nord de Lima. Aquests van ser uns anys de gran productivitat compositiva de Ceruti. Considerat com a gran compositor barroc italià, va escriure principalment música eclesiàstica. El seu llegat conegut es compon de 28 obres catalogades i arxivades a diferents catedrals i monestirs del Perú. L'obra d'avui és un Magnificat, un salm d'exaltació a Déu en el llenguatge catòlic. De gran bellesa i anàlogament als tresors que van trobar els espanyols a terres andines, nosaltres tenim la sort de poder gaudir d'aquests autèntics tresors artístics que ens donen la oportunitat de conèixer precioses músiques colonials.
Ens l'interpreta la Camerata Barroca i Renacentista de Carácas i té una durada total de 18:15 minuts.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Fins avui no ho he pogut escoltar. Moltes gracies. Dedicar-ho a un amic que ha surtit ben parat d'un ensurt li fa pujar molt l'autoestima... :-)
ResponEliminaGracias Beaumarchais!! A través de tu blog descubro auténticos tesoros! Si le sumamos la enorme discoteca clásica que tengo ya tengo música para toda una vida!
ResponEliminaSaludos!
José Luís,
ResponEliminaMe n'alegro molt que ja estiguis millor! Realment, la música és un elixir per l'ànima i l'esperit "sant" jaja
Salut!