dilluns, 31 de desembre del 2012

MONTSALVATGE, Xavier (1912-2002) - Concerto breve

Ramon Casas - Moulin de la Galette Interior
Obra de Ramon Casas (1866-1932), pintor català.



Xavier Montsalvatge (1912-2002) compositor català nascut a Girona. Avui, últim dia del present any, trencaré absolutament amb la ortodòxia, els principis i els estatuts d'aquest espai per tal de commemorar un aniversari d'un compositor català del qual, reconec, és de les poques audicions de les seves obres que he escoltat amb certa consistència. Doncs, tal com queda clarament delimitat en l'essència filosòfica del present espai, la música clàssica contemporània no és, ni serà, una de les meves prioritats. Ara bé, tot i la meva desconsideració real vers el "classicisme" musical contemporani, aquest em mereix el mateix respecte que qualsevol altra música. Tot i això, avui em permetré aquesta llicència i més tenint en compte que és cap d'any i en certa forma tot està, si fa o no fa, permès. Montsalvatge, fill de banquer, va estudiar violí des de ben petit tot i que amb el temps perdria l'amor per la interpretació i dedicaria el seu art exclusivament a la composició. I així seria gran part de la seva vida tot alternant-la amb la crítica musical en diversos diaris. La seva producció musical és molt extensa i en certa forma és "tot terreny". I moltes d'elles premiades i admirades per la crítica del seu temps fet que el va fer mereixedor, l'any 1983, de la Creu de Sant Jordi i l'any 1999 de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Sincerament, el meu cos i esperit sant deuen ser d'un altre temps ja que, per molt que escolti els seus treballs, sento una profunda indiferència i una sensació desconsoladament apàtica. Deu ser que intel·lectualment no dec estar prou preparat per assumir una forma d'entendre la música antagònica a la cosmovisió musical que, per inèrcia i tradició, tinc. I no ho dic com una crítica, sinó com una sincera sensació. L'exemple, aquest concert breu per a piano i orquestra de 1953, que el compositor va dedicar a l'extraordinària pianista Alicia de Larrocha (1923-2009). De tres moviments, és una obra que explora nous camins melòdics i rítmics que sovint tenen més a veure amb el jazz o amb perfils africans que amb els pròpiament clàssics. Ara bé, tot i aquestes evidents incursions als nous gèneres emergents de l'època, probablement, aquesta sigui una de les obres més formals, parlant en termes de música clàssica, de Montsalvatge. La d'avui és una fugaç visita a l'univers de la música del segle XX fruit d'una petició a qui agraeixo, en certa forma, haver-la fet ja que m'ha donat arguments més vàlids i més amplis per a poder rebatre, en futures discussions, a l'entorn de la postmodernitat musical clàssica i del rebuig que, d'entrada, pot provocar. Com que les lletres aquí escrites mai podran fer honor i justícia a la música, tot el que s'escriu és perfectament prescindible ja que en qualsevol cas és una insignificant opinió personal. Per tant, amb independència del meu criteri, no deixeu pas de gaudir de la bona música de Montsalvatge que avui, en aquest últim dia de l'any i cent més del seu naixement, ha de ser el merescut protagonista, evidentment!

A la interpretació la Orquestra Sinfónica de Madrid, amb Leonel Morales al piano i Antoni Ros Marbà a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

IMSLP: No disponible
SPOTIFY: Leonel Morales – Xavier Montsalvatge: Concierto Breve / Joaquin Rodrigo: Zarabanda



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 30 de desembre del 2012

NICOLAI, Carl Otto (1810-1849) - Messe D-dur (1832)

Caspar David Friedrich - Winter Landscape
Paisatge d'hivern, obra de Caspar David Friedrich (1774-1840), pintor alemany.





Carl Otto Nicolai (1810-1849) compositor i director d'orquestra alemany nascut a Königsberg. Anem finiquitant el present any i en aquest darrer diumenge ho farem amb un dels grans noms romàntics alemanys. Nicolai, que probablement us resultarà desconegut a molts dels simpàtics lectors d'aquest espai, va tenir una vida tant brillant com accidentada. I una de les principals fites que inevitablement associarem al mestre alemany és el d'haver fundat la internacional i reconeguda Filharmònica de Viena. Una vida plena d'èxits que, accidentalment, s'apagaria per sempre amb només 39 anys. Per sort, abans del seu tràgic final, Nicolai va tenir la intuïció, des de ben petit, que la música i el seu art serien el seu modus vivendi i operandi per tant, i conseqüent amb aquesta idea, ràpidament abandonaria la protecció familiar per anar-se'n d'estudis a Berlin amb un bon amic compositor, de qui un dia en parlaré, de nom Carl Friedrich Zelter. Zelter, expert en un gènere molt recurrent a l'Alemanya romàntica com eren els Lied, va tenir com alumnes a grans noms de l'escena germànica, entre ells, els Mendelssohn a qui traslladaria, d'una forma determinant, l'amor per la música de Johann Sebastian Bach. Nicolai, en certa forma i sent contemporani de Mendelssohn, tindria una certa similitud amb ell. De fet, ocuparia la plaça vacant de mestre de capella de la Catedral de Berlín que Mendelssohn deixaria lliure l'any 1844. Si bé al nostre espai-temps català la figura, el paisatge i l'univers de Nicolai és totalment menystingut, a la seva Alemanya gaudeix d'un ressò ampli i consolidat, sobretot algunes de les seves cançons, aquesta majestuosa Missa en Re major d'avui, altres obres de caràcter sacra i la seva òpera més famosa i admirada d'un text de Shakespeare, Les alegres comares de Windsor.

Avui, sent diumenge, recuperarem precisament aquesta missa en Re major per a cor, solistes i orquestra de caràcter solemne escrita l'any 1832. Una partitura de marcat caràcter operístic, on el lirisme dels solistes i dels cors són els absoluts protagonistes. Tot i no ser molt extensa, està temàticament ben desenvolupada i se'ns presenta amb tots els moviments propis d'una missa catòlica tradicional. La missa no la trobarem editada ja que forma part d'un enregistrament en directe des de la Catedral de Berlín el dia 9 de juny de 2010 en commemoració, precisament, del 200 aniversari del seu naixement. En aquella ocasió també es va recuperar el seu Te Deum de 1831 i tota una sèrie d'obres a capella algunes d'elles editades, molt recentment, pel segell Carus. Més endavant, si s'escau, en parlarem. I ja que finalitzem l'any en aquesta setmana de Nadal, resulta oportú recuperar, a mode d'introducció de la seva missa, la Weihnachts-Ouvertüre über Vom Himmel hoch (obertura de Nadal) per a cor i orquestra. Una producció simfònica de 1833 adornada, en la seva part final, per la irrupció d'un monumental cor. Mirant el retrovisor d'aquest espai me n'adono que avui és la primera incursió al món de Nicolai. Em sorprèn a mi mateix ja que fa un bon temps que el vaig descobrir i em va resultar immediatament extraordinari. Tot i l'escassetat d'edicions de la seva producció, les que podem trobar són d'una qualitat remarcable i ja permeten, sens dubte, apreciar globalment el conjunt del seu bon treball. Des d'aquí vull reivindicar l'esplèndid repertori de l'alemany que, si bé no va tenir un final feliç, ha de ser un referent musical del romanticisme germànic. D'entrada escoltem-lo i després, parlem-ne!

La missa en aquesta interpretació en viu i enregistrada, en bona qualitat per la radio alemanya, a càrrec de la Sing-Akademie zu Berlin Staats, el Domchor Berlin, el Berliner Domkantorei, la Kammersymphonie Berlin i sota la direcció de Kai-Uwe Jirka.

L'obertura nadalenca ens la interpreta Karl Anton Rickenbacher dirigint la Bamberger Symphoniker.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 28 de desembre del 2012

STRADELLA, Alessandro (1643-1682) - Weihnachtkantaten "Ah, ah, troppo è ver"

Peter Paul Rubens - The Miracles of Saint Francis of Paola
Els miracles de Sant Francesc, obra de Peter Paul Rubens (1577-1640), pintor flamenc.





Alessandro Stradella (1643-1682) compositor italià nascut a Nepi. Anem finalitzant la setmana de Nadal i Sant Esteve amb una pertinent producció religiosa d'un extraordinari profeta musical de la Itàlia plenament barroca. I un autor que, juntament amb Domènec Tarradellas, és dels pocs que conec que han acabat els seus dies vilment assassinats. I en el cas de Stradella per un assumpte de cuixes i de faldilles, doncs va tenir la gosadia, a banda d'escriure brillants òperes i cantates, de fixar-se en la dona d'un dels nobles aristocràtics de la ciutat de Gènova. I podria ser perfectament la innocentada del dia, malauradament per Stradella, no va ser precisament així. Fill de bona família, Stradella és un dels noms italians més reconeguts i admirats del segle XVII tot i que a la nostra petita geografia resulti, encara, certament ignot. Comprensible, el temps en què va viure i la música que va desenvolupar no gaudeixen del ressò necessari i de la potència dissuasòria en aquest sentit. Sabem que va estudiar a Bolonya i des d'allà, amb només 20 anys, seria l'encarregat de satisfer, artísticament, a la Reina Cristina de Suècia. Seria en el seu trasllat a Roma, 8 anys més tard, que començaria a compondre, i de forma massiva, música de caràcter litúrgic. Potser inconscientment buscava la redempció dels seus constants pecats amb les dones, per a qui sentia una atracció irrefrenable, fet que no arribaria via música sacra ja que allà on anava, d'una o altra forma, deixava empremta i sovint d'una forma poc ortodoxa. Avui, tot i les constants relliscades en aquest sentit que fins i tot una d'elles seria tant crítica que el deixaria definitivament "Ko" amb 43 anys, intentarem fer justícia a la seva música que és el que pertoca a aquest espai. I com no podrà ser d'altra forma i per anar tancant les festivitats nadalenques, ho faré recuperant una de les seves preciosistes cantates de Nadal, concretament la primera de les dues que incorpora aquesta producció del segell Deutsche Harmonia Mundi. Concretament, la cantata Ah, ah, troppo è ver (Cantata per il Santissimo Natale) a cinc veus i orquestra barroca. Lirisme vocal virtuós en estat pur en un estil tant italià com rococó molt del gust de l'època i que ens ajudarà a nosaltres a acabar de païr, tranquil·lament, l'excés d'emocions i de torrons. Si bé Stradella fou progressivament eclipsat per Corelli i posteriorment per la explosió creativa de Vivaldi, certament ell és un dels màxims exponents de la música barroca italiana. I reitero que avui tot i ser un dia propens a fer bromes, no enganyaré quan dic que la vida de Stradella fou tant rocambolesca que fins i tot diversos compositors posteriors l'hi dedicarien una òpera, òbviament, pel marcat caràcter tragicòmic de la seva existència. En qualsevol cas, la vida d'aquest simpàtic italià escau perfectament per aquest dia de desembre en què, més que mai, les aparences enganyen! 

A la interpretació les veus i la orquestra de La Stagione amb Michael Schneider a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Stradella - Weihnachtskantaten

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 27 de desembre del 2012

DE CROES, Henri-Joseph (1758-1842) - Clarinet Concerto (1790)

Alexander Carse (c.1770-1843) - The foot-ball play (c.1830)
Obra d'Alexander Carse (c.1770-1843), pintor escocès.





Henri-Joseph de Croes (1758-1842) compositor i violinista belga nascut a Brussel·les. A mesura que el Nadal, tot i l'enorme soroll que provoca, es dilueix, anem resituant-nos plàcidament i retornem a la normalitat per a seguir a la nostra, és a dir, amb música i més música en una nòria en "perpetum mobile". I avui és d'aquells dies en què desconnectaré totalment de la remor que invita a seguir gaudint de la música d'advent per a situar-nos en un context tan allunyat com antagònic d'aquest contorn festiu en què aparentment vivim aquests dies. I ho faré visitant un petit país el qual, de moment, ha gaudit de poques incursions musicals en aquest espai. Bèlgica, geografia eminentment europea, és un país que musicalment hem ubicat a un segon o tercer pla. I no per gust sinó per absència destacada i coneguda de compositors associats a un territori que no fou plenament sobirà fins a l'any 1830. Històricament i en plena convulsió per una geografia atractiva per les grans potències, com eren els Països Baixos, va néixer un actor realment poc conegut però que, per l'essència estatutària d'aquest espai, ha de ser i serà, en aquest dia de desembre, el merescut protagonista de la nostra atenció. De Croes junior, perquè el seu pare Henri-Jacques de Croes (1705-1786) també fou compositor, va viure en contacte directe amb la música des de ben petit. De fet, la primera part de la seva carrera artística la realitzaria ben acompanyat del seu pare. El seu primer càrrec oficial i independent el realitzaria com a violinista a la Cort de Regensburg. Des d'allà emprendria un camí musical de no retorn i evolucionaria de tal manera que seria ascendit, l'any 1798 i en substitució de Joseph Touchemoulin, a mestre de capella de la Cort. Un bon lloc, des d'on emprendre, també, el camí creatiu i compositiu. Deduïm que fou així ja que gran part de la seva producció roman a l'espera de ser descoberta o directament s'ha perdut per sempre. En qualsevol cas, avui dos exemples, un d'ells monogràfics doncs és l'únic concert recuperat del seu catàleg. Un concert en Si major per a clarinet i orquestra fidel i metodològicament mannhenià. D'estructura clarament clàssica en les formes, el contingut temàtic i el procediment acadèmic, és un bon exemple i una total desconnexió en relació al tiberi de música sacra d'aquests darrers dies. L'introduirà, una de les partites per a doble clarinet, duo de violes i contrabaix. Divertiment de cambra pensat, suposem, per a classes altes i per la joia i distracció d'aquestes. Ambdues obres, així com la totalitat del Cd on les trobarem, són primeres gravacions mundials. Per tant, primícies i tresors que faran les delícies, crec, de tots aquells que estimem amb passió el classicisme musical instrumental i especialment els concerts, les simfonies i les simfonies concertants. Transparència, alegria i simplicitat engalanada de bellesa i d'harmonia en un llenguatge tant clàssic com festiu i amb un instrument, el clarinet, que coordina i sobretot contrasta amb llum pròpia dins de la orquestra. Ara que ja hem matat el gall i ens l'hem cruspit, seguim amb la gastronomia musical doncs aquesta és tant variada que la seva atracció és irresistible. Així que... Bon profit!

A la interpretació els solistes amb la orquestra de la Pforzheim Chamber Orchestra sota la direcció de Sebastian Tewinkel.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

IMSLP: No disponible.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 26 de desembre del 2012

RAUCH, Andreas (1592-1656) - Jubilate Deo

Caravaggio - The Supper at Emmaus (1601)
Sopar a Emaús, obra de Caravaggio (1571-1610), pintor italià.





Andreas Rauch (1592-1656) compositor i organista austríac nascut a Pottendorf. Després d'un parell de dies de descans, de vacances intermitents i d'intempestius i d'abundants tiberis, tornem a la rutina musical immersos de ple en aquest ambient nadalenc. I ho farem de la mà d'un austríac de qui precisament aquest any que ja finalitza se'n compleix el 420è aniversari del seu naixement. Es diu aviat però des d'aleshores a ençà tot ha canviat, si més no, aparentment. En l'estudi de la música i principalment dels seus creadors, la restricció cronològica és més determinant a mesura que retrocedim en el temps. En el cas d'avui, i malauradament, és així doncs la biografia de Rauch és difusa i fragmentada... per sort, el testimoni de la seva música roman intacte. Sabem que Rauch des de ben aviat apostaria per la música en un temps en què aquesta, juntament amb la teologia, era una de les poques activitats que permetia una certa llibertat creativa i personal. Estudiant d'orgue, i amb bona nota de tall, assoliria un privilegiat càrrec d'organista en diverses congregacions austríaques de principis del segle XVII. Tot i el soroll de fons que distorsiona el detall de la seva història de vida, sabem que l'any 1628 aterraria, com a organista, a Sopron, coordenada definitiva fins a l'últim dels seus dies. Des d'allà, imaginem, desenvoluparia una carrera compositiva dedicada, principalment, a l'església i a les celebracions i misèries d'aquesta. En aquest context, haurem de situar aquest meravellós i exuberant tresor. En ple Nadal, em sembla adequat el poder parlar d'un compositor tant misteriós però que, alhora, va escriure una música sublim i perfectament indicada per a aquesta època d'abundància catòlica. Sota l'etiqueta de "Cantates Festives" ens trobem amb una sèrie, recurrent per altra banda, de motets, himnes i vespres litúrgics. Tots ells orquestrats solemnement, amb els grans cors i el virtuosisme instrumental com a protagonistes... a la manera de Biber o Charpentier. És així que podrem escoltar un Jubilate Deo, un Exultate justi in Domino, un Laudate Pueri, un Incipite Domino, un Benedicite gentes Deum nostrum i un majestuós Te Deum final. No dubto que tot i la confusió que d'entrada ens pot provocar el veure el període temporal en què va viure, la seva música resultarà gratament sorprenent pel tractament amb què se'ns presenta, l'abundància tímbrica i la solemnitat del conjunt. Un altre regal de Nadal, inesperat i molt emocionant. A més a més, sabent que aquest any celebrem el seu 420è aniversari, encara em resulta més emotiu el poder conèixer i sobretot el poder divulgar un dels tants noms ben amagats entre la frondositat dels boscos humits i foscos de l'Europa oriental. Àustria, com Alemanya, Itàlia, França, Espanya o la Bohèmia que tant ens agrada, és una font constant d'espontànies sorpreses... avui un nou exemple, honor i glòria a Rauch!

A la interpretació la Budapest Tomkins Vocal Ensemble, amb l'Ars Longa Chamber Ensemble i la direcció de János Dobra.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 23 de desembre del 2012

FIBICH, Václav (1850-1900) - Missa Brevis, Op.21

Alexander Ivanov - Appearance of Christ Before the People (1837-57)
L'aparició de Crist, obra d'Alexander Andreyevich Ivanov (1806-1858), pintor rus.





Václav Antonín Zdenek Fibich (1850-1900) compositor i pianista txec nascut a Vseborice. Ahir tancava l'entrada messiànica del dia comentant que avui diumenge faria un sentit homenatge a un dels tants autors musicals de tots els temps. I aprofitant que el proppassat divendres es commemorava el 162è aniversari del seu naixement i de la forma que comentava en la darrera entrada referida a Fibich, avui recuperaré una de les seves poques produccions sacres convenientment editades i interpretades. A mode de recordatori, m'agradaria accentuar l'enorme descobriment que ha suposat per mi, com tants dels noms bohemis que han visitat, visiten i visitaran aquest espai, la música de Fibich de la qual reconec en desconeixia, més enllà de 2012, la seva existència. Un sincer respecte em desperta el treball extens i que, com comentava, podrem fàcilment trobar editat, en gran part, de Fibich. Biogràficament, en les dues vegades que n'he parlat, feia especial èmfasi, per la sorpresa que em suposava i una més que notable incomprensió, en el fet que Fibich fou defenestrat artística i  literalment parlant de la seva bohèmia natal. A mesura, sense pressa però sense pausa, que vaig coneixent amb major coherència el seu repertori em resulta, tot plegat, inversemblant i prou complicat d'entendre. En qualsevol cas, avui em resulta immensament plaent el poder celebrar l'aniversari de Fibich amb una de les seves obres més maques i substancials del seu decàleg religiós, la Missa Brevis Op. 21 per a cor, solistes i orquestra. Una partitura impecable, que em recorda les misses minimalistes i breus de Gounod i que em resulten d'una emotivitat i d'una sensibilitat perfectes. El cor, sovint acompanyat només per l'orgue, dóna una profunditat sagrada a la música que fa encara més creïble el motiu pel qual estan cantant i adorant a Crist i a l'Església. Realment complicat m'ha resultat trobar aquest meravellós tresor tant sensible en el tractament, en l'equilibri tonal, en el cor i en la orquestració. Una interpretació impecable d'una obra esplèndida. Aquest és, en el meu cas, un regal inesperat de Nadal inquantificable econòmicament parlant. Doncs la música és capaç de tocar l'os de les emocions tranquil·lament i plàcidament, sense estridències, sense rubors... només amb la puresa del seu llenguatge. Fibich, felicitats i gràcies per aquesta joia! 

A la interpretació el director Petr Fiala amb la Czech Chamber Soloists i el Czech Philharmonic Chorus Brno.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 22 de desembre del 2012

MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Der Messias, K.572

Adolph Menzel - Theatre du Gymnase in Paris





Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) compositor i organista austríac nascut a Salzburg. Ara que ens trobem immersos en plena confusió i caos nadalenc tot i el dur context social i econòmic del nostre entorn, parlar del Messies de Händel, a banda del somriure que ens desperta espontàniament, pot resultar un recurs fàcil per tota la parafernàlia artística i musical que representa. Ara bé, si ens fixem bé en el títol i en el compositor protagonista la cosa, aparentment, canvia radicalment. Doncs sí bons i estimats amics lectors, va haver-hi un temps en què Mozart també feia arranjaments d'obres i una d'elles va ser la de l'oratori més conegut i admirat del segle XVIII, el Messies de Händel. En el cas de Mozart, no fou per voluntat pròpia sinó per la petició sincera i imaginem que molt ben pagada que l'hi faria el compte i mecenes Gottfried van Swieten que disposaria dels recursos necessaris per tal que Mozart la reversionés tot adaptant-la als "nous temps" moderns i amb la corresponent traducció a l'alemany. Corria l'any 1788, un temps en què Mozart, a banda de trobar-se a pocs anys del seu trist final, feia vida i miracles musicals a Viena. Allà estava al càrrec de la direcció d'organització de concerts d'un dels cercles privats i exclusius de la ciutat. Un d'ells era el de Van Swieten per a qui faria el bon treball que avui presentarem i que Mozart estrenaria el 6 de març de 1789 a un dels Palaus dels Esterhazy. Crec recordar que en alguna entrada llunyana d'aquest espai parlava de l'existència d'aquest Messies número de catàleg K.572 de Mozart i crec recordar, també, que comentava que un bon dia el recuperaria. Aquest dia, l'endemà de l'apocalíptica fi del món, ja ha arribat i avui, en ple advent, tindrem el plaer de fruir d'aquest regal inesperat de Nadal que Mozart, respectant amb obsessió i prou cura la partitura original, ens fa. Evidentment, no pujaré tota l'obra perquè qui vulgui la podrà escoltar en el corresponent enllaç de descàrrega o mitjançant Spotify. He seleccionat el final de la segona part i fins l'amén final. El principal canvi que Mozart introduiria seria a nivell d'instrumentació amb la presència dels vents metall, fagots i possiblement clarinets. Alhora, en modificaria lleugerament l'harmonia, el temps o l'assignació d'algunes parts vocals tot respectant el conjunt de la partitura. Bona sorpresa musical. Un regal tan mozartià com handelià. Demà, tot i el paisatge de llums, colors i arbres engalanats, canviarem radicalment de registre i farem un homenatge a un actor que ja ha visitat aquest espai un parell de vegades. Això serà demà, avui gaudim d'aquest Messies que no dubto que agradarà a tots aquells que estimen la partitura... a qui no, doncs paciència que tot plegat és fugaç i eteri així doncs, per avui ja n'hi ha prou. Mentrestant, fruïm de Händel de la mà de Mozart... ves qui ho diria!

A la interpretació la Hanoverian Court Orchestra, amb instruments originals, el cor i solistes de la Maulbronn Chamber Choir i la batuta de Juergen Budday.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 21 de desembre del 2012

ZACHOW, Friedrich Wilhelm (1663-1712) - Cantata "Lobe den Herrn meine Seele"

Paolo Veronese - The Baptism of Christ
El baptisme de Crist, obra de Paolo Veronese (1528-1588), pintor italià.





Friedrich Wilhelm Zachow (1663-1712) compositor i organista alemany nascut a Leipzig. Avui situarem el nostre centre d'interès en un alemany que probablement ens resultarà desconegut però que va tenir en el seu temps un dels mèrits situats a l'abast de pocs dels mestres del moment, el de ser el professor de Händel. I si bé en el nostre espai Händel ha gaudit d'un protagonisme irrellevant i exponencialment allunyat del que va ser en el seu temps, encara menys referències hem fet al respecte de qui fou el mestre de l'alemany probablement més famós del segle XVIII. I aquí situem-nos, geogràficament, a la ciutat alemanya de la Halle perquè fou allà on Händel i Zachow coincidirien amistosament i professionalment. Zachow, el primer professor en majúscules de Händel, seria l'escollit per a ensenyar-li a tocar l'orgue, el violí, l'oboè i les tècniques del contrapunt barroc. Bones aptituds i millors habilitats tindria un Händel que amb només 17 anys assoliria un dels càrrecs d'organista de la ciutat. Però centrem-nos en Zachow que va néixer en plena efervescència musical i anys abans de l'explosió creativa de Bach. Per tant, les arrels musicals les situaríem en el nom del que fou, possiblement, un dels seus mestres, Johann Schelle. La influència en les obres que escoltarem avui pot determinar perfectament aquest extrem tot i que la restricció de la precisió històrica difícilment ho podrà confirmar del cert. En qualsevol cas, Zachow demostra un talent sorprenent que, particularment, em recorda i em deixa la mateixa sensació que el dia que vaig tenir el plaer de conèixer i d'escoltar un mestre de cognom Homilius

Avui del seu repertori estudiat, recuperaré una cantata de Nadal que porta per títol "Lobe den Herrn meine Seele" (traduït seria "Beneix el Senyor, anima meva) i que fantàsticament ens situarà en ple advent i de retruc ens donarà a conèixer, sorprenentment, un nou actor de l'univers de la música. Així mateix, destacaria el marcat atreviment i la poca ortodòxia amb què Zachow ens delectarà amb una cantata bulliciosa d'àries per a diferents veus, uns cors molt expressius i la presència de les trompes, un instrument poc recurrent encara a finals del segle XVII i més amb algunes melodies clarament atonals. Preclassicisme modern de la mà de Zachow que en alguns moments em recorda al magnífic Heinichen. Tenint en compte la proximitat del Nadal, i fent una ràpida ullada a la inquantificable, per voluminosa i qualitativa, discografia musical en honor a les efemèrides d'aquests dies, avui iniciaré un petit tast en aquest sentit. I ho faré gràcies al misteriós personatge d'avui, un d'aquells noms oblidats de la música del qual aquest 2012 se'n celebra el 300 aniversari del seu decés i que l'any vinent se'n celebrarà el 350è aniversari del seu naixement fet que dedueixo provocarà, si més no a la seva Alemanya natal, una que altra commemoració musical. Un regal inesperat, d'un mestre desconegut que d'aquesta manera ens ampliarà, si es que és possible fer-ho, l'immens registre musical a la nostra disposició. Celebrem-ho doncs en un dia en què aparentment s'havia d'acabar el món... ja ho diuen, quan la superstició torna la civilització s'enfonsa per la qual cosa nosaltres ho festejarem amb música perquè, passi el que passi, ella sempre serà una fidel, dolça i sincera companyia!

A la interpretació el cor i els solistes de la Capella Frisiae, amb l'Accademia Amsterdam i la direcció de Ludger Remy.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 20 de desembre del 2012

JIRANEK, Frantisek (1698-1778) - Violin Concerto in d

Nicolas Poussin - The Triumph of Bacchus
El triomf de Bacchus, obra de Nicolas Poussin (1594-1665), pintor francès.





Frantisek Jiranek (1698-1778) compositor bohemi nascut a Lomnice nad Popelkou. De família aristocràtica, el d'avui és un dels tants noms bohemis abandonats a la seva sort i amagats de les fines oïdes dels melòmans fins fa quatre dies. Deixeu-me agrair la impagable labor de recuperació que el segell Supraphon està duent a terme en relació als músics i compositors txecs del segle XVIII. Un d'ells Jiranek, que va viure a Praga els seus primers anys i que es traslladaria, ja com a estudiant musical, a la Venècia de Vivaldi on, sembla ser, acabaria sent-ne un dels seus privilegiats alumnes. Tot i que aquest extrem empíricament no és demostrable, el to, les melodies i les formes de la seva música ens inviten a pensar que va ser així. En qualsevol cas, a Venècia hi romandria un període breu que, tot i així, seria prou determinant com per poder-lo visualitzar musicalment a la majoria de les seves obres instrumentals. Queda clar que si a la música d'avui l'hi poséssim l'etiqueta de Vivaldi o Albinoni ens ho creuríem plàcidament amb els ulls tancats. Com sempre i en sintonia amb el caràcter curiós que tenim tots els amants de la música, observar-hi un cognom de la música tant desconegut per nosaltres amb una música tant veneciana com aquesta ens resultarà, sincerament, gratificant. Tres obres il·lustraran el catàleg ajustat d'un Jiranek del qual, a dia d'avui, se'n coneixen una trentena de partitures i com dèiem, principalment, instrumentals. D'entrada, un preciosista concert de flauta en Sol major, lleuger i a on la flauta brilla amb força i relega la orquestra a un paper secundari que no necessàriament deslluït. Seguidament, el concert de violí en Re menor que ens recordarà obligadament a Vivaldi. L'estil, el caràcter, el mètode i el discurs segueixen els postulats tant característics de la Venècia d'aquell temps i que tantes vegades hem escoltat. Finalitzarà el tast d'avui amb una simfonia en Fa major intranscendent metodològicament parlant però prou atractiva com per fer-li un petit espai. Un dia més un inesperat protagonista agafa el relleu i ens delecta amb una música més o menys afortunada però prou digne com per donar-li una bona oportunitat. Jiranek, del qual sabem que viuria bona part de la seva existència a Dresden ciutat a la qual fem referència sovint i que vilment fou massacrada durant la Segona Guerra Mundial, probablement va deixar bones mostres d'un art musical interessant de conèixer. Malauradament, com tants compositors de tantes èpoques, la majoria de la seva producció s'ha perdut per sempre. La d'avui és una carta amable en una petita i desgastada àmfora que navega per l'enorme univers de la música. Com ell, romanen centenars de noms a l'espera que algun esperit solidari les cerqui i les reculli de la deriva per tal que en un dia i en un futur llunyà éssers com nosaltres en puguin descobrir inesperats i meravellosos tresors com aquests! 

A la interpretació Marina Kataržnova al violí, Jana Semerádová a la flauta i la orquestra del Collegium Marianum.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Jiranek: Concertos and Sinfonias

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 19 de desembre del 2012

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic (1640-1705) - Miserere

Rembrandt van Rijn - St.Peter in Prison
Sant Pere a la presó, obra de Rembrandt van Rijn (1606-1669), pintor holandès.





Leopold I (1640-1705) rei d'Hongria, Bohèmia i del Sacre Imperi Romanogermànic i compositor nascut a Viena. Una de les peculiaritats de l'univers de la música és trobar-hi, de tant en tant, sorpreses com les d'avui. Ciutadans inesperats que s'aventuren en les arts i les lletres d'una forma que, com a mínim, ens sobte en gran mesura fruït de l'aparent etiqueta que presenten. El d'avui és claríssim on un Rei, no com els nostres, va viure en un context tant convuls com emocionant, sobretot per aquells que ens agrada la història, com va ser l'Europa del segle XVII. I en aquella Europa de guerres, diplomàcia, embats reials i de, com sempre, històries de faldilles els reis, o si més no alguns d'ells, també demostraven certa devoció vers la cultura musical... Leopold I n'és un de tants exemples. En la recent història d'aquest espai, crec recordar haver fet referència, en diverses ocasions, a un dels reis més coneguts i que millor música van compondre. Parlo de Frederic el Gran el qual, per activa o per passiva, és motiu de referència en algunes de les entrades relacionades amb alguns dels compositors del segle XVIII. Musicalment parlant, Leopold I segueix l'estela acadèmica de grans erudits musicals a qui el seu regne donaria amplis poders artístics. Parlem d'Antoni Bertali, de qui n'he de parlar obligadament ben aviat, de Johann Kaspar Kerll o de Johann Fux. Tots ells autèntics referents musicals del segle XVII i dels quals ens resultarà relativament fàcil trobar-ne extraordinàries edicions. Possiblement, de la seixantena de partitures recuperades de Leopold I, les de caire religiós són les més sensibles i les que gaudeixen del millor art. Per tant, ens centrarem en aquest gènere per a estudiar i per a presentar dues de les seves produccions més importants. D'entrada, el Motet De Septem Doloribus Beatae, de data desconeguda, hereu de la tradició renaixentista, amb un lirisme vocal apassionadament dramàtic i amb aparicions puntuals dels cors. Preludi de l'extens Miserere per a cor, veus i petita orquestra. És un text marcadament contrastat, ric en matisos però molt contingut i en una clara tonalitat de penitència. Em resulta encantador alhora que sorprenent haver de parlar d'una preciositat musical pensada, elaborada i escrita per un Rei. No puc sinó donar les gràcies, per una o dues vegades a la meva republicana existència, a un monarca de torn. En el cas de Leopold I la música que va escriure denota una qualitat i un bon coneixement dels postulats habituals del moment en què aquesta fou escrita. Conseqüentment i coherents amb l'essència d'aquest espai, agrairem i donarem a conèixer, de la millor manera i com bonament ens deixin, aquest inesperat protagonista de corona, capa i espasa que va regalar, durant el seu extens regnat europeu, una petita mostra d'un bon art que de ben segur el devia ajudar a abstreure's, si més no momentàniament, dels seus deures més terrenals. Per un dia i que consti que demà ja haurà prescrit, visca la monarquia!

A la interpretació el cor, solistes i orquestra de la Wiener Akademie amb Martin Haselböck a la direcció.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: No disponible.



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!