dijous, 27 de desembre del 2012

DE CROES, Henri-Joseph (1758-1842) - Clarinet Concerto (1790)

Alexander Carse (c.1770-1843) - The foot-ball play (c.1830)
Obra d'Alexander Carse (c.1770-1843), pintor escocès.





Henri-Joseph de Croes (1758-1842) compositor i violinista belga nascut a Brussel·les. A mesura que el Nadal, tot i l'enorme soroll que provoca, es dilueix, anem resituant-nos plàcidament i retornem a la normalitat per a seguir a la nostra, és a dir, amb música i més música en una nòria en "perpetum mobile". I avui és d'aquells dies en què desconnectaré totalment de la remor que invita a seguir gaudint de la música d'advent per a situar-nos en un context tan allunyat com antagònic d'aquest contorn festiu en què aparentment vivim aquests dies. I ho faré visitant un petit país el qual, de moment, ha gaudit de poques incursions musicals en aquest espai. Bèlgica, geografia eminentment europea, és un país que musicalment hem ubicat a un segon o tercer pla. I no per gust sinó per absència destacada i coneguda de compositors associats a un territori que no fou plenament sobirà fins a l'any 1830. Històricament i en plena convulsió per una geografia atractiva per les grans potències, com eren els Països Baixos, va néixer un actor realment poc conegut però que, per l'essència estatutària d'aquest espai, ha de ser i serà, en aquest dia de desembre, el merescut protagonista de la nostra atenció. De Croes junior, perquè el seu pare Henri-Jacques de Croes (1705-1786) també fou compositor, va viure en contacte directe amb la música des de ben petit. De fet, la primera part de la seva carrera artística la realitzaria ben acompanyat del seu pare. El seu primer càrrec oficial i independent el realitzaria com a violinista a la Cort de Regensburg. Des d'allà emprendria un camí musical de no retorn i evolucionaria de tal manera que seria ascendit, l'any 1798 i en substitució de Joseph Touchemoulin, a mestre de capella de la Cort. Un bon lloc, des d'on emprendre, també, el camí creatiu i compositiu. Deduïm que fou així ja que gran part de la seva producció roman a l'espera de ser descoberta o directament s'ha perdut per sempre. En qualsevol cas, avui dos exemples, un d'ells monogràfics doncs és l'únic concert recuperat del seu catàleg. Un concert en Si major per a clarinet i orquestra fidel i metodològicament mannhenià. D'estructura clarament clàssica en les formes, el contingut temàtic i el procediment acadèmic, és un bon exemple i una total desconnexió en relació al tiberi de música sacra d'aquests darrers dies. L'introduirà, una de les partites per a doble clarinet, duo de violes i contrabaix. Divertiment de cambra pensat, suposem, per a classes altes i per la joia i distracció d'aquestes. Ambdues obres, així com la totalitat del Cd on les trobarem, són primeres gravacions mundials. Per tant, primícies i tresors que faran les delícies, crec, de tots aquells que estimem amb passió el classicisme musical instrumental i especialment els concerts, les simfonies i les simfonies concertants. Transparència, alegria i simplicitat engalanada de bellesa i d'harmonia en un llenguatge tant clàssic com festiu i amb un instrument, el clarinet, que coordina i sobretot contrasta amb llum pròpia dins de la orquestra. Ara que ja hem matat el gall i ens l'hem cruspit, seguim amb la gastronomia musical doncs aquesta és tant variada que la seva atracció és irresistible. Així que... Bon profit!

A la interpretació els solistes amb la orquestra de la Pforzheim Chamber Orchestra sota la direcció de Sebastian Tewinkel.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

IMSLP: No disponible.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina