La pietat, obra de Gustave Moreau (1826-1898), pintor francès.
Antonio Rosetti (1750-1792) compositor i contrabaixista bohemi nascut a Litoměřice. Un somriure d'orella a orella sembla haver-se instal·lat en aquest dia tant especial de desembre i en el qual la paraula Mozart se m'apareix de forma involuntària i espontània en cada diàleg que tinc. Possiblement, els receptors incrèduls de la meva retòrica no entendran tal despropòsit o possiblement m'invitaran amablement a una visita furtiva al metge de capçalera o directament al psiquiatra. Tan se val, avui dia 5 de desembre és l'aniversari de la mort de Mozart, l'inigualable, l'únic i el gran geni de la música pel qual sento una devoció tan sols superada pel seu bon amic Michael Haydn. Per tant, avui dimecres i sabent, alhora, que demà és festiu, se'm perdonarà tal estat d'irreverència social en favor i en recordatori del Mozart genial. Tot i això, incomprensiblement, no recuperaré una de les seves extraordinàries obres que de bon grat ho faria i que de bon grat ho seguiré fent. No, avui parlarà, en nom seu i sobretot en honor seu, un dels seus contemporanis que possiblement més van influir musicalment en Mozart i, aquest, en el mateix protagonista d'avui en un diàleg permanent i continu del qual ambdós aprendrien a admirar-se mútuament. Rosetti va viure una vida quasi paral·lela a la de Wolfgang... tant és així que fins i tot acabaria morint pocs mesos després que el propi Mozart. Precisament ell, per amistat, nostàlgia, amor o respecte o tot plegat a la vegada, va compondre una emotiva i festiva missa de difunts o rèquiem en honor seu... o realment no va ser així? Tot i les aparences del títol de l'entrada d'avui, si retrocedíssim en el temps entendríem que realment aquest rèquiem fou escrit l'any 1776 i reutilitzat, ara sí en memòria de Mozart, a Viena, el 14 de desembre de 1791, davant de més de 4000 persones i amb la participació de més de 120 músics.
Efectivament, al ser una partitura característicament clàssica amb la subtilesa bohèmia tant present i aromàtica, se'ns farà difícil no escoltar-hi una exuberant i preciosa partitura alegre i encantadora i que clarament defuig l'etiqueta conceptual en què teòricament hauríem d'encabir una missa de difunts. Relativament breu, Rosetti la va compondre l'any 1776 en honor a la princesa Maria Theresia, esposa del príncep Von Öttingen-Wallerstein. En sí mateix, la partitura recorre el classicisme musical d'una forma clara i metodològicament impecable amb tocs musicals bohemis caracteritzats en el primer i últim moviment per un solo preciós de clarinet. Cal recordar que Rosetti, el qual gaudeix d'una abundant edició de les seves partitures instrumentals concertants i simfòniques, és sensiblement menys conegut pels seus treballs corals que ens resultaran estèticament familiars si en el nostre diccionari hi tenim ben classificades les obres sacres dels Haydn, dels Mozart i dels tantíssims noms clàssics que van viure i van beure de la litúrgia al llarg de la seva vida. I ja que en sí mateixa és una partitura sintètica, he introduït el rèquiem amb un preciós gradual per a soprano, cor i orquestra. I tancarà la música d'avui un dels Salve Regina per a soprano i orquestra que Rosetti va escriure al llarg de la seva dilatada carrera. Mozart, Mozart, Mozart! Per què vas haver de viure 35 anys i no eternament... no et preocupis que tot i el teu poc temps de vida, tots els éssers vius de l'univers et recordarem per sempre perquè ja has traspassat qualsevol dimensió. La música que vas escriure ens reconforta i ens omple d'una substància intangible però tant real que t'has convertit en una part inorgànica més de la nostra essència. Avui fa 221 anys que vas abandonar aquesta bombolla quàntica, gravitacional i electromagnètica amb la qual vas jugar a transformar en art i en elegància el so de l'aire que respiràvem i la naturalesa en la què vivíem. Avui, com sempre i com tots els dies de qualsevol any, i fins que l'univers s'evapori, el nostre pensament és amb tu, el gran geni de la música!
La interpretació a càrrec de la Camerata Filarmonica Bohemia, el cor i els solistes de la The Prague Singers i la conducció de Johannes Moesus.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Joachim is right, it seems to be an internal fault by Narod. After typing the 6 digits you get an error message in russian....
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaThis one works - thanks for this share, and your blog in general!
ResponEliminaThank you Art Rock!
EliminaPau
Ahora, todo va bien, Pau
ResponEliminaMuchas gracias
Joachim
(Pau, soy francés, y si conozco un poquito el español, comprendo nada el catalán )
Merci Joachim!
EliminaPau