Retrat de Beethoven, obra de Josef Kriehuber (1800-1876), litògraf alemany.
Ludwig van Beethoven (1770-1827) compositor i pianista nascut a Bonn. El mes de desembre és una època de l'any en què, musicalment parlant, podríem esplaiar-nos amb opulència degut a què hi trobem efemèrides importants. Si fa uns dies era Mozart qui compartia aquest espai amb nosaltres fruit de l'aniversari de la seva mort, avui n'és un altre il·lustrat de la música el que en serà, amb absolut dret propi, el més gran protagonista. Un Beethoven de qui en parlava també fa uns dies en relació a una preciosa sonata de piano i trompa o fagot. Avui, tenint en compte que es diumenge, en parlarem d'una forma tan solemne com recurrent. Per a situar-nos històricament en relació a la partitura d'avui la qual, previsiblement, no caldrà que us digui de què es tractarà. Doncs sí, inesperadament, una missa. Ironies a banda, el cert és que Beethoven en el temps en què va pensar, imaginar i crear aquesta solemne partitura es trobava al servei de la Cort dels Esterhazy, la mateixa que anys abans si relacionaria el gran dels Haydn. Beethoven, tot i que intentaria seguir els postulats clàssics del gust del príncep, rebria una fulgurant crítica per part dels Esterhazy que, tot i rebre la partitura en honor a l'aniversari de Nikalaus Esterhézy II, la menystindrien públicament. El geni i el caràcter d'un Beethoven immers, aquell any 1807 en ple apogeu professional, causaria en ell una sensació de profunda humiliació. A banda d'aquest revés i fruit de la intransigència reial, per altra banda, res sorprenent de la casta aristocràtica, Beethoven va compondre aquesta Missa en Do opus 86 l'any 1807, com dèiem, en honor a l'aniversari principesc. Tan de bo em fessin un regal d'aniversari com aquest... El cas és que Beethoven la va estructurar a la manera "antiga" tenint en compte que ell era l'impulsor definitiu del romanticisme musical europeu. I quan diem antigament, òbviament, és en sentit figurat ja que el classicisme, encara, era una font de recursos musicals prou potent com per no menysprear-la conscientment. De fet, probablement de la mà d'Hummel el classicisme va viure una segona edat d'or a principis del XIX. Com tantes vegades diré i reiteraré, em sento incapacitat intel·lectualment per fer justícia literària a la música que fa un parell de segles Beethoven va regalar al món. No puc sinó celebrar amb vehemència l'efemèride d'avui i convidar a tots els éssers mortals, animals, vegetals, immortals, eteris i espectrals que per un dia deixin de banda les preocupacions i els malestars i dediquin el seu temps a descobrir o a redescobrir, segons el cas, la música d'un dels més grans genis de la història de l'espècie humana. Ell va ser especial, jo em moc en la simplicitat, però mai deixo de gaudir irrefrenablement de la seva música. Avui fa 242 anys que va trencar l'ou de la gallina materna i nosaltres, simples pollets, fruirem pel que ens resta de vida del seu extraordinari art!
A la interpretació l'exèrcit coral, solista i instrumental de Gardiner, amb el Monteverdi Choir i la Orchestre Revolutionnaire et Romantique.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
BIOGRAFIA: Ludwig van Beethoven (16 de desembre de 1770 - 26 de març de 1827)
RECICLASSICAT: BEETHOVEN, Ludwig Van (1770-1827)
AMAZON: Beethoven: Messe in C
RECICLASSICAT: BEETHOVEN, Ludwig Van (1770-1827)
AMAZON: Beethoven: Messe in C
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina