VERDI, Giuseppe (1813-1901) - Messa Solenne

Obra de Gaetano Bellei, pintor italià (1)

---

Giuseppe Verdi (1813-1901) compositor italià nascut a Le Roncole. Verdi, un bell conegut per tots els amants convençuts, escèptics i pragmàtics de l'escena operística mundial, és un artista admirat i respectat indubtablement per la seva obra lírica la qual, partint del model dels seus col·legues italians Rossini, Bellini i Donizetti, la va fer evolucionar donant com a resultat autèntiques obres mestres del gènere. Com que no em considero a prou nivell per parlar en aquest espai d'òpera, no ho faré en el cas de Verdi. I ja serà la segona vegada que parlo d'aquest estimat amic i afable organista, la primera d'elles en relació amb un caprici (argot molt popular quan ens referim a pintura, no ho és tant en música), una fantasia musical concertant per fagot i orquestra. Avui, sent diumenge, el lector sabrà fruit de la més que previsible mentalitat de l'autor d'aquest espai que toca parlar de litúrgia i no perquè servidor sigui devot en aquest aspecte, ans el contrari. Tanmateix, potser per redimir la meva poca consistència espiritual adoro amb devoció, ara sí, la música d'església i sobretot les grans misses corals i orquestrals. Tot i la repulsió que en general l'església i els seus pretextos em provoquen incontroladament, en certa manera agraeixo la seva persistència al llarg del temps si més no pels enormes fruits musicals que ha deixat de la mà de centenars d'artistes de totes les èpoques. I avui no en serà l'excepció. Fet aquest apunt, avui parlaré de Verdi i d'un període comprès entre els anys 1830 i 1835 època en què, aparentment, va viure en l'esplendor de la composició d'obra sacra. En aquell temps, Verdi estava a Milà estudiant amb el professor Vincenzo Lavigna, mestre de clavecí del Conservatori de la ciutat. 

Els aprenentatges amb ell, juntament amb les labors de copista de partitures del mestre de capella de Sant Bartolomé de Busseto uns anys abans van provocar en ell, fugaçment, la necessitat de compondre musica espiritual. I és en aquesta època que trobem la signatura de la seva messe solenne en Mi bemoll major, estrenada l'any 1835. Curiosament, Verdi va començar i va acabar la seva carrera com a compositor escrivint música d'església. La seva passió pel teatre i per la parodia contrasta agradablement amb la seva música litúrgica d'on en destaca, sens dubte, el seu més que famós Stabat Mater obra que posa punt i final a la seva carrera pocs anys abans de morir. Paradoxalment, la missa d'avui és una de les primeres obres de Verdi, una mostra de la varietat de registres d'aquest autor i que ens recordarà absolutament algunes de les obres sacres del seu amic i contemporani Gioacchino Rossini. Curiosament, és una obra incompleta, no sabem si per avorriment amb el text sagrat, per les ganes reprimides en aquell temps d'escriure teatre d'un jove Verdi de poc més de 20 anys o per raons indeterminades. Fos com fos, és una missa curta on només hi consta el Kyrie i el Gloria, aquest últim incomplet. Hi trobarem a faltar, per exemple, el Quoniam tu solos sanctus o el Qui sedes ad dexteram Patris. D'estil, mètode i forma característica de Rossini o fins i tot de la missa en La menor de Bellini que fa pocs dies escoltàvem, és un exemple de les primeres genialitats de Verdi sent aquesta una obra totalment desconeguda d'aquest artista i que avui, novament, ressuscitarem en honor i glòria d'aquest immens mestre de l'escena lírica i teatral.

A la interpretació de luxe, Riccardo Chailly amb el cor, solistes (entre ells el tenor Juan Diego Flores) i orquestra de la Giuseppe Verdi Symphony Orchestra of Milan.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Giuseppe Fortunino Francesco Verdi (Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901)

RECICLASSICAT: VERDI, Giuseppe (1813-1901)

ALLMUSIC: Verdi: Messa solenne

IMSLP: Giuseppe Verdi (1813-1901)

SPOTIFY: Verdi: Messa Solenne; Libera Me; Sacred Works (Five World Premieres)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!