LEGRENZI, Giovanni (1626-1690) - Vesperae, In Laudem Sanctissimi Sacramenti, Op. 1

Obra de Giovanni Battista Salvi (1609-1685), pintor italià.

- Recordatori de Giovanni Legrenzi -

En la setmana de la commemoració del seu 325è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Salvi 'Il Sassoferrato' (Sassoferrato, 25 d'agost de 1609 - Roma, 8 d'agost de 1685) va ser un pintor italià. Segurament va començar la seva formació al costat del seu pare, pintor local a la seva terra natal de les Marques. Després va entrar al taller de Domenichino a Roma, on va desenvolupar la major part de la seva carrera. Aviat va aconseguir un gran èxit, perdurable fins i tot després de la seva mort, amb la realització d'un tipus de quadres devocionals, sobretot de Madonnes, basats en formulacions dels segles XV i XVI, particularment de pintors com Perugino, Rafael o Dürer. L'activitat de Salvi es va centrar en un àmbit privat format sobretot per diferents personatges de la cúria. Que Sassoferrato s'especialitzés en la realització de quadres de caràcter exclusivament devocional, seguint el model de les icones, no pot qualificar-se d'arcaisme, ja que possiblement reflecteix la seva acomodació al gust bolonyès. Aquestes preferències tampoc poden ser enteses com un desenvolupament provincià, ja que el pintor va estar actiu sobretot a Roma. Més que un fenomen estilístic aïllat, la producció artística de Sassoferrato s'ha considerat una sofisticada variant de les tendències classicistes sempre presents en la pintura siscentista romana. Va morir a Roma l'agost de 1685.

Font: En català: Giovanni Battista Salvi (1609-1685) - En castellano: Giovanni Battista Salvi (1609-1685) - In english: Giovanni Battista Salvi (1609-1685) - Altres: Giovanni Battista Salvi (1609-1685)

---

Parlem de Música...

Giovanni Legrenzi (Clusone, 12 d'agost de 1626 - Venècia, 27 de maig de 1690) va ser un compositor italià i un dels compositors més destacats de l'època barroca, conegut a Europa per la seva perfecta tècnica contrapuntística, així com per les seves composicions en el terreny de la sonata, el concert i la fuga per a orgue. Fill del violinista i compositor Giovanni Maria Legrenzi, va estudiar a Venècia i a Bèrgam, ciutat on va ser nomenat organista de la Basílica de Santa Maria la Major (1654). Les sonates publicades el 1655 ofereixen per primera vegada un exemple de dos gèneres diferents de la sonata da chiesa i de la sonata dóna camera. Entre els anys 1657 i 1665 va ser mestre de capella de l'Acadèmia de l'Esperit Sant, on es van representar les seves primeres òperes, escrites en base a llibrets del marquès de Bentivoglio. Set anys després es va establir a Viena, on va seguir escrivint obres de teatre i on es van imprimir les seves peces instrumentals i vocals. En les obres teatrals va donar clares mostres del seu art instrumental i va preferir els temes heroic-còmics. Va unir en una mateixa partitura la tragèdia i el dramatisme amb la comèdia i la sàtira, utilitzant elements populars com danses i cançons. El 1681 va ser nomenat viceministre de a capella de la Basílica de Sant Marc i quatre anys després va ascendir a mestre de capella, dedicant-se des d'aleshores i principalment a la música religiosa. Va morir a Venècia el maig de 1690.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica in 3 acts, first performed in Venice, unless otherwise stated
Nino il giusto (prol., 3, ? I. Bentivoglio), Ferrara, S Stefano, 1662
L’Achille in Sciro (prol., 3, Bentivoglio, Ferrara, S Stefano, carn. 1663, arias GB-Och, I-Nc
Zenobia e Radamista (Bentivoglio), Ferrara, S Stefano, 1665; as Tiridate (rev. N. Minato), Venice, S Salvatore, carn. 1668, Nc
La divisione del mondo (G.C. Corradi), S Salvatore, carn. 1675, F-Pn
Eteocle e Polinice (T. Fattorini), S Salvatore, carn. 1675, Pn (facs. in DMV, vi, 1983), I-MOe, Nc
Adone in Cipro (after G.M. Giannini: Adone), S Salvatore, carn. 1676, arias MOe, Nc, Rc, Rvat, Vqs
Germanico sul Reno (introduzione, 3, Corradi), S Salvatore, carn. 1676, MOe
Totila (M. Noris), SS Giovanni e Paolo, carn. 1677, Vnm (facs. in IOB, ix, 1978)
Antioco il grande (G. Frisari), S Giovanni Grisostomo, carn. 1681, arias GB-Lbl, I-Bca, MOe, Nc, Rvat, Vlevi, Vqs
Creso (Corradi), S Giovanni Grisostomo, carn. 1681, arias GB-Lbl, Ob, I-Bca, Rvat, Vqs
Pausania (Frisari), S Salvatore, aut. 1681, arias B-Bc, D-Bsb, I-MOe, Rvat, Tn, Vqs
Lisimaco riamato da Alessandro (G. Sinibaldi, rev. A. Aureli), S Salvatore, carn. 1682, arias Tn, Vqs
Ottaviano Cesare Augusto (N. Beregan), Mantua, Ducale, May 1682
I due cesari (Corradi), S Salvatore, carn. 1683, arias B-Bc, I-Vqs
Giustino (Beregan), S Salvatore, 12 Feb 1683, Nc, Rc (ed. in Collezione settecentesca Bettarini, xii, Milan, 1980), Vnm
L’anarchia dell’imperio (T. Stanzani), S Salvatore, aut. 1683, arias GB-Lbl, I-MOe
Publio Elio Pertinace (P. d’Averara), S Salvatore, 22 Jan 1684, arias GB-Lbl, I-MOe
Ifianassa e Melampo (G.A. Moniglia), Pratolino, aut. 1685
oratorios
Oratorio del giuditio (Bentivoglio), Vienna, Capella dell’Imperatrice, 1665, lost
Gli sponsali d’Ester, Modena, Palazzo Ducale, 1676; Ferrara, Accademia della Morte, 1667, lost
Il Sedecia, Ferrara, Accademia della Morte, 1676, score I-Rvat
La vendita del core humano, Ferrara, Accademia della Morte, 1676; as Il prezzo del cuore humano, Vienna, Cappella dell’Imperatore, 1692, score Rvat, MOe
Il Sisara, Ferrara, Chiesa di S Filippo Neri, 1678, lost
Decollatione di S Giovanni, Ferrara, S Filippo Neri, 1678, lost
La morte del cor penitente, Vienna, Cappella dell’Imperatore, 1705, score A-Wn

Others:
Op.
12 Cantate e canzonette, 1v (Bologna, 1676); ed. in RRMBE, xiv–xv (1972)
13 Idee armoniche, 2–3vv (Venice, 1678)
14 Echi di riverenza di cantate e canzoni, libro secondo (Bologna, 1678)

Son tutto furore, S, bc, in 16703;
Amor ti punge il seno, I-Rvat;
Vuoi farmi piangere, Rvat;
Cintia dolente, Nc;
No, no, non ti dolor, in Arie e ariette, 1–2vv, bc, Nc;
Disperarsi, 2vv, bc, F-Pn;
Non può viver, aria, 1v, bc, Pn;
Volo vivere, A, bc, D-Bsb
Notte, madre d’orrori, serenade, S, bc, Bsb;
12 cants., 1v, bc, Bsb;
3 chamber cants., 1v, bc, Mbs;
Voti di musicale plauso, cant., 1662, MS in private collection of P. Camerini, Montruglio, nr Vicenza

Vocal religiosa:

Op.
1 Concerti musicali per uso di chiesa (Venice, 1654)
3 Harmonia d’affetti devoti, 2–4vv, libro primo (Venice, 1655)
5 [13] Salmi a 5 (Venice, 1657)
6 Sentimenti devoti, 2–3vv, libro secondo (Venice, 1660)
7 Compiete con le lettanie & antifone della BV a 5 (Venice, 1662)
9 Sacri e festivi concenti, messa e psalmi a due chori (Venice, 1667)
10 Acclamationi divote, 1v (Bologna, 1670)
11 [2nd edn of op.10] (Venice, 1680), lost, see Sartori (1966); MS copy, I-Vnm
15 Sacri musicali concerti, 2–3vv, libro terzo (Venice, 1689)
17 Motetti sacri, 1v, ed. G. Varischino (Venice, 1692)

Missa, 5vv, 1689, LT;
Missa, 4vv, insts, D-Bsb;
Ky, Gl, Cr, 1v, orch, GB-Ob

Compline, 5vv, D-Bsb;
Mag, 4vv, insts, Bsb;
Mag, 3vv, Bsb;
Laudate pueri, 5vv, insts, Bsb;
Intret in conspectu tuo, 6vv, bc, GB-Lbl[in Handel’s hand];
In nativitate Domini invitatorium, 8vv, insts, I-Vnm;
Nolite timere, Md;
Credidi propter, A, insts, D-Bsb;
Dies irae, prosa per mortuis, F-Pn;
30 other pss and motets, D-Bsb; 15 motets, F-Pn [copied by Brossard];
4 motets, GB-Ob (formerly T);
Spirate aurae serenae, S, 2 vn, org, in 16951

Instrumental:

Op.
2 [18] Sonate a 2–3, libro primo (Venice, 1655), incl. 1 sonata by G.M. Legrenzi, ed. S. Bonta (Cambridge, MA, 1984); 1 sonata ed. in HM, xxxi (1949)
4 [30] Sonate da chiesa e da camera … a 3, libro secondo (Venice, 1656); 6 ed. in Le pupitre, iv (Paris, 1968)
8 [16] Sonate a 2, 3, 5, & 6, libro terzo (Venice, 1663); 4 ed. in Le pupitre, iv (Paris, 1968)
10 [16] La cetra, sonate a 2–4, libro quarto (Venice, 1673) [recte op.11], ed. S. Bonta (Cambridge, MA, 1992), no.13 and 4 ed. in HM, lxxxiii and lxxxiv (1951)
16 Balletti e correnti a 5, 1ibro quinto, ed. G. Varischino (Venice, 1691)
18 Sonate, 2–7 insts con trombe e senza, overo flauti, ? ed. G. Varischino (Venice, ?1695), lost, see Sartori (1966)

Font: En català: Giovanni Legrenzi (1626-1690) - En castellano: Giovanni Legrenzi (1626-1690) - In english: Giovanni Legrenzi (1626-1690) - Altres: Giovanni Legrenzi (1626-1690)

---

Parlem amb veu pròpia... (vacances)

Legrenzi’s music represents the final stage in the formation of the late Baroque style. It is characterized by clarity of design achieved through the co-ordination of well-defined tonal drives and incisive themes employed in various repetitive schemes; a contrapuntal style in which line is subordinated to harmony and rhythm is metrically conceived; integration of the bass into the thematic process; and skilful employment of the new violin idiom without its more virtuoso special effects. Most of the means for creating the large-scale tonal forms of the late Baroque are present: the pervasive use of antecedent–consequent structures defined by half- and full closes; the co-ordination of thematic materials and textures to reinforce these structures; the resourceful use of sequences, deceptive cadences and internal repetitions to enhance tonal drive through the deferment of the full close; and adept modulations. Perhaps his most important contribution is found in his fugal writing (especially in the instrumental works), which displays a broad variety of approaches, ranging from that of the ricercare on several subjects, as developed by Frescobaldi and Giovanni Gabrieli, to the use of contrasting episodic materials (later so characteristic of Bach). Yet though most ingredients of the late Baroque style are present in his music, it lacks the breadth and expansiveness associated with this style; it is essentially shortwinded. His style, which remains virtually the same regardless of genre, displays little sign of development or change throughout his career, only of refinement.

In his sacred music, which shows the influence of Merula and Cazzati, he wrote in four of the stylistic categories cultivated by his predecessors: the concertato for few voices, which he used for motets and psalm settings for one to three voices, which often resemble his cantatas in their sectional form and use of recitative; the concertato for larger numbers of voices, which he employed in mass, vesper and compline settings, which call for solo voices, chorus and strings; massive Venetian polychoral works, used in his mass and psalm settings and a Dies irae; and several examples of the stile antico, including his five-part mass of 1689, which is, however, thoroughly infected with the new tonal procedures. One motet, Intret in conspectu tuo, exists only in a copy made by Handel, who drew on it for the section ‘To thy dark servant’ in the chorus ‘O first created beam’ in Samson.

Stephen Bonta (Giovanni Legrenzi, New Grove Dictionary of Music & Musicians)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ensemble Olivier Opdebeeck; Cori Spezzati; Olivier Opdebeeck (direction)
AMAZON: Legrenzi - Vesperae Op.1

IMSLP: Giovanni Legrenzi (1626-1690)

CPDL: Giovanni Legrenzi (1626-1690)

SPOTIFY: Legrenzi - Vesperae Op.1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!