MAINERIO, Giorgio (c.1535-1582) - Il Primo Libro de Balli

Obra d'autor anònim (s.XVI), membre de l'Escola de Pintura de Llombardia (1) 

- Recordatori de Giorgio Mainerio -

En el dia de la commemoració del seu 433è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

L'Escola de Pintura de Llombardia va néixer entre els segles XIV i XV i es va estendre en el temps fins les darreries del segle XVII. Els principals referents d'aquesta corrent pictòrica van ser els mestres florentins del segle XV, en especial Andrea Mantegna. A partir del Renaixement, l'impacte de Leonardo da Vinci va ser cabdal fins a esdevenir el referent absolut. G. A. Boltraffio, B. Luini, o F. Melzi van ser alguns dels pintors més representatius d'aquesta escola el punt neuràlgic de la qual fou Milà. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Escola de Pintura de Llombardia - Altres: No disponible

---

Parlem de Música...

Giorgio Mainerio (Parma, c.1535 - Aquileia, 3 o 4 de maig de 1582) va ser un compositor italià. Sacerdot, el 1560 es va convertir en cappellano i el 1565 en mansionario a la Catedral d'Udine, ciutat on es va formar musicalment amb Gabriele Martinengo. Allà va treballar també com a director musical i director del cor infantil. Va treballar intermitentment a la Catedral d'Aquileia on va publicar, el 1574, el seu Magnificat octo tonorum (Venice, 1574). Va ser nomenat mestre de capella el 1576. Si bé va compondre nombrosa música religiosa, se'l va conèixer gràcies a la seva col·lecció per títol Il primo libro de balli (Venice, 1578), amb un recull de danses populars l'origen de les quals és incert. Va morir a Aquileia el maig de 1582.

Font: En català: Giorgio Mainerio (c.1535-1582) - En castellano: No disponible - In english: Giorgio Mainerio (c.1535-1582) - Altres: Giorgio Mainerio (c.1535-1582)

---

Parlem amb veu pròpia...

Mainerio ens obliga a una col·limació precisa de l'òptica dels nostres ulls ja que la mirada l'haurem de situar en un temps pretèrit i llunyà el qual, pel conjunt d'una civilització que avança a un ritme accelerat, ha quedat més que oblidat i prescrit. Allà, en una data desconeguda de fa 437 anys, va aparèixer una publicació per nom Il primo libro de balli (Venècia, 1578) on Mainerio, el nostre protagonista, recopilava i donava forma musical a un total de 21 danses l'origen de les quals si en aquell temps ja era desconegut, avui resulten quasi impossibles d'identificar amb claredat. Per tant, danses com Tedescha, La fiamenga, Pass'e mezzo antico, Ballo Francese o Schiarazula Marazula, en van formar part i en certa forma representen un viu testimoni de la música popular i ballable dels segles XV i XVI. Obres que utilitzen dues característiques diferenciades en la seva de construcció musical. D'entrada, algunes es basen en un marc harmònic i mètric en detriment de la melodia, mentre que altres és precisament la melodia l'element dominant. I si bé Manierio no fou l'únic en donar forma a aquestes danses si que fou el primer en fer-ho en moltes d'elles. En definitiva, un document històric de gran valor que ens obliga a viatjar a un temps en què la música, amb recursos diferents i sensiblement més limitats als actuals, també emocionava amb frescor i alegria!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Consort Veneto; Giovanni Toffano
TACTUS: MAINERIO, G. - Primo libro de balli

IMSLP: Giorgio Mainerio (c.1535-1582)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: MAINERIO, G. - Primo libro de balli

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!