AZOPARDI, Francesco (1748-1809) - Messa de Morti (1792)

Obra de Johann Heinrich Füssli (1741-1825), pintor suís (1)

- Recordatori de Francesco Azopardi -

En el dia de la commemoració del seu 207è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Johann Heinrich Füssli (Zürich, 7 de febrer de 1741 - Putney Hill, 16 d'abril de 1825) va ser un pintor suís. Va desenvolupar la major part de la seva carrera artística a Gran Bretanya. Aconsellat pel pintor anglès Joshua Reynolds, va passar gairebé una dècada a Itàlia (1770-1778) estudiant l'obra de Miquel Àngel abans d'instal·lar-se a Anglaterra el 1779. Es va fer molt famós gràcies a la seva pintura històrica de gran expressivitat i sovint melodramàtica, per la qual va ser elegit membre de la Royal Academy el 1799 i conservador de la institució cinc anys després. No obstant això, la seva fama va emanar de les seves pintures plenes d'imaginació, en què es va exaltar el melodrama, la fantasia i l'horror, i que al seu torn van exercir una important influència en el romanticisme, especialment a Anglaterra però també a la resta d'Europa. Una de les més cèlebres va ser El malson (dues versions, 1781, Institut d'Art de Detroit i c.1790, Goethemuseum de Frankfurt), en què es veu a una jove sensualment abillada, ajaguda sobre el seu llit i enmig d'un malson habitada per horribles aparicions, un gnom, un dimoni i el cap d'un cavall amb ulls incandescents. Va exercir una forta influència en l'obra dels artistes romàntics, especialment en la del poeta i pintor anglès William Blake. Va morir a Putney Hill, Londres, l'abril de 1825

Font: En català: Johann Heinrich Füssli (1741-1825) - En castellano: Johann Heinrich Füssli (1741-1825) - In english: Johann Heinrich Füssli (1741-1825) - Altres: Johann Heinrich Füssli (1741-1825)

---

Parlem de Música...

Francesco Azopardi (Rabat, 5 de maig de 1748 - Rabat, 6 de febrer de 1809) va ser un organista i compositor maltès. Després d'una primera formació a Malta amb Michel'Angelo Vella, va viatjar a Nàpols on va estudiar al Conservatorio di S Onofrio a Capuana amb Carlo Contumacci i Joseph Doll. El 1767 va finalitzar la formació però va seguir a Nàpols com a mestre de capella i estudiant, de forma privada, amb Niccolò Piccinni. L'estiu de 1774 va rebre una oferta de treball a la Catedral de Sant Pau de Mdina fet que va motivar el seu retorn definitiu a Malta. Allà va ser organista i posteriorment mestre de capella a partir del 1785 en substitució de Benigno Zerafa. Va compaginar el seu temps professional amb la docència, amb alumnes com P.P. Bugeja (1772-1828), Nicolò Isouard i Giuseppe Burlon (1772-1856), i la teoria amb tractats com Il musico prattico (1786). Va romandre la resta de la seva vida Malta, morint a Rabat el febrer de 1809.

OBRA:

(selective list)

Vocal religiosa:

Masses:
6, 1768–1806, 1 ed. M. Frendo (diss., U. of Malta, 1987);
3 for 8vv, insts, 1775–98;
Cr solenne, 1804;
San, 1804;
2 requiem settings, 1792, ed. F. Aquilina (diss., U. of Malta, 1993), 1799;
Mass propers, vv, insts

Pss, canticles:
4 Dixit Dominus, 1772–90;
Domine probasti, 1772;
2 Laudate pueri, S, insts, 1775–6;
Confitebor, S, insts, 1776;
Confitebor, T, insts, 1780;
De profundis, S, insts, 1781;
Mag, 1781;
Beatus vir, S, SATB, insts, 1783;
Confitebor, S, SATB, insts, 1791;
Miserere, SATB, 2 va, bc, 1793;
Laudate pueri, S, SATB, insts, 1796

Ants, hymns, seqs:
Ave maris stella, 1772;
TeD, 1776;
Sancte Paule, 1780;
Veni Creator Spiritus, 1782;
Te Joseph celebrant, 1787;
Lauda Sion, 1793;
TeD, 1798;
Vade Anania, T, insts, 1807

Instrumental:

Ov., 2 ob, 2 vn, 2 hn, db, org, 1782;
Sinfonia, 2 ob, 2 vn, va, 2 hn, bc, 1797;
Sinfonia, ob obbl, ob, 2 vn, 2 hn, bc, 1799

Lost:
Malta felice (cant.), 1775;
La magica lanterna (ob per Carnevale, 1), 1791;
La passione di Cristo (orat, P. Metastasio), 1802

Literatura:

Il musico prattico, Fr. trans. by N.E. Framery (Paris, 1786), by A. Choron (Paris, 1816, 2/1824); ed. and Eng. trans. by O.B. Adams (diss., U. of Texas, 1991); rev. and expanded as Il musico prattico ossia Guida che conduce lo studente nell'arte del contrappunto divisa in quattro libri, after 1786
Dissertazione sulla risoluzione della quinta falsa in 6/4 rivolto dell'armonia di 5/3 [refuting Eximeno's Dell'origine e delle regole della musica]
Dissertazione sulla musica greca 

Font: En català: Francesco Azopardi (1748-1809) - En castellano: No disponible - In english: Francesco Azopardi (1748-1809) - Altres: Francesco Azopardi (1748-1809)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Most of Azopardi's works, written mainly for the cathedral, are extant. Recent revivals have disclosed a gifted composer who fused contemporary Classical techniques with the austere contrapuntal practices of earlier periods. This approach, which shows Piccinni's influence, is most evident in his large-scale ‘Kyrie–Gloria’ masses. That composed in 1776, for example, for soloists, double chorus and double orchestra, contains an eight-movement Gloria in which the inner sections of virtuoso arias in flexible ternary form and an eight-voice, madrigal-like ‘Qui tollis’ are framed by double-chorus numbers, with the closing ‘Cum sancto spirito’ starting homophonically but swelling into a majestic double fugue. The essentially symphonic conception of a whole movement is often dramatic, without however destroying a scrupulous concern for the music's appropriateness to textual spirit and meaning. Azopardi's few instrumental works, though inventive and melodious, are of less significance.

GROVE MUSIC ONLINE

---

The original source and score of this Requiem, in the composer’s handwriting, is preserved at Mdina Cathedral Museum. This large-scale work, the Dies Irae is 38 minutes long, is composed to commemorate the Death of Leopold II, the Holy emperor of Austria. This Requiem Mass has eight sections of movements, only the Gradual is not available and is even not composed. The melodic and harmonic lines are in style with the Classical period and Azopardi has added some interesting arias for Soprano, Alto, Tenor and Bass. The Orchestra is divided in : vl1, vl2, vla, vlc, 2 db, fl-tr1-2, hn1-2, fgt, org.

REQUIEMSURVEY (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Rosabelle Bianchi (soprano); Claire Massa (mezzo-soprano); Frans Mangion (tenor); Albert Buttigieg (bass); The Collegium Musicum Choir and Orchestra; Dion Buhagiar (conductor)

IMSLP: Francesco Azopardi (1748-1809)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: AZOPARDI, F. - Messa de Morti



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!