SCHUBERT, Ferdinand Lukas (1794-1859) - Requiem (1828)

Obra de Wilhelm August Rieder (1796-1880), pintor austríac (1)

- Recordatori de Ferdinand Lukas Schubert -

En el dia de la commemoració del seu 157è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Wilhelm August Rieder (Oberdöbling, 30 d'octubre de 1796 - Wien, 8 de setembre de 1880) va ser un dibuixant i pintor austríac. Fill del compositor Ambros Rieder, es va formar en pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, ciutat on va fer amistat amb Franz Schubert. Conseqüentment, va ser un dels pintors que va fer més retrats del músic, fet que el va ajudar a fer-se més conegut dins els ambients artístics de Viena. També va ser autor de pintures religioses i de temàtica històrica. Va morir a Viena el setembre de 1880.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Wilhelm August Rieder (1796-1880) - Altres: Wilhelm August Rieder (1796-1880)

---

Parlem de Música...

Ferdinand Lukas Schubert (Wien, 18 d'octubre de 1794 - Wien, 26 de febrer de 1859) va ser un professor i compositor austríac. Germà del conegut Franz Schubert, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar, el 1808, a la Normalhauptschule de Viena. El 1810 va ser nomenat assistent de professor a l'orfenat d'un suburbi Alsergrund abans d'assolir la condició de professor oficial el 1816. El 1824 va ser nomenat mestre principal de la Normalhauptschule, on va ser admirat pel seu servei eficient i per la seva labor d'inspecció d'escoles. En reconeixement, el 1851 va ser nomenat director de la mateixa escola. Va ser també compositor, principalment d'obra religiosa, i fins i tot va ser nomenat organista i mestre del cor de l'escola Alt-Lerchenfeld. Va col·laborar amb el seu germà, en va preservar acuradament la seva obra i la va promocionar activament. Va ser autor d'un Rèquiem en memòria del seu germà Franz. Ferdinand Lukas va morir a Viena el febrer de 1859.

OBRA:

Vocal religiosa:

Filiae Regum;
Regina Coeli;
Requiem op. 9;
Messe F-Dur (1830), opus 10;
Salve Regina, opus 12;
Hirtenmesse, opus 13;
2 Masses;
Other sacred works;

Literatura:

Der kleine, fleißige Kopfrechner. Ein Geschenk für Kinder, welche das Rechnen nicht zu vergessen […] wünschen. Wien, gedruckt bey Georg Überreuter, 1829. (Faks.-Ausg. Wien 1976, Nachwort von Hansjörg Krug)
Der kleine Geograph. Wien 1833.
Kleiner Feldmesser, oder erster Unterricht in der Geometrie. 2. Aufl. Wien 1836.
Kurzgefaßte Darstellung des österr. Kaiserstaates. Zum Gebrauche für die Jugend. 5., verb. Aufl. des „kleinen Oesterreichers“. Wien 1853.

Font: En català: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859) - En castellano: No disponible - In english: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859) - Altres: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No dubto que tots els lectors d'aquest espai coneixen, sobradament, a Franz Schubert. Però la dinastia familiar fou extensa, de fet Franz va tenir 14 germans dels quals en van sobreviure 5. Un d'aquests, gran desconegut però en certa forma essencial a l'hora de preservar l'obra del seu benaurat germà, va ser Ferdinand Lukas Schubert. I curiosament, també va ser compositor, si bé considerat poc afortunat en aquest art motiu pel qual el seu repertori, quasi íntegrament religiós, ha estat sistemàticament obviat al llarg de la història. Excepcionalment, i en motiu d'un peculiar i breu Rèquiem que va compondre el 1828, avui tindrem la fortuna de poder-lo escoltar, estudiar i jutjar. Una partitura, interessant des de dues perspectives. Una la històrica, amb un rerefons inevitablement dramàtic ja que fou escrita en memòria de Franz Schubert, qui sorprenentment, va arribar a escoltar el rèquiem pocs dies abans de la seva mort. De fet, fou interpretat per primera vegada el 3 de novembre de 1828 i Franz va morir el 19 de novembre, per tant, va poder ser testimoni d'una música fúnebre i premonitòria del seu final. La segona perspectiva serà la relacionada pròpiament amb la música i el seu context. I deixeu-me fer l'incís, abans me n'oblidi, que el rèquiem serà introduït per una altra partitura, el Veni Sancte Spiritus. Ambdues per a solistes, cor i orquestra, representen l'escàs bagatge disponible musicalment parlant de Ferdinand. De clara correspondència clàssica, el rèquiem presenta una durada excessivament breu que redunda dramàticament en cadascun dels moviments. Tanmateix, presenta alguns detalls interessants, a banda de la impecable interpretació que probablement fa major justícia de la que mereixeria, com el parell d'homenatges que Ferdinand fa en aquest rèquiem a dos músics que Franz va admirar profundament. Un és Mozart, que ressonarà amb força en el Quam olim Abrahae, i l'altre Johann Michael Haydn en el Benedictus. Un rèquiem que Franz devia agrair pel fet de ser obra del seu germà, a qui estimava, i que amb una música plena de sentiment va càlidament ajudar-lo a les portes del seu adéu etern!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Bernadette Degelin (soprano); Lucienne van Deyck (alto); Zeger Vandersteene (tenor); Kurt Widmer (bass); Maastricht Kamerchor; Louis Devos (1926-2015, conductor) 
YOUTUBE: Ferdinand Schubert - Requiem

IMSLP: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859)

CPDL: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859)

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!