Obra de Pál Szinyei Merse (1845-1920), pintor hongarès (1)
- Recordatori d'August Otto Halm -
En el dia de la commemoració del seu 87è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Pál Szinyei Merse (Szinyeújfalu, 4 de juliol de 1845 - Jernye, 2 de febrer de 1920) va ser un pintor hongarès. Entre els anys 1864 i 1870 es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Munich amb els pintors Alexander von Wagner i Karl von Piloty. El 1870 va viatjar a Gènova abans de tornar a Alemanya el 1872. Allà va entrar al taller del pintor Arnold Böcklin i van ser aquells els anys més productius de Merse si bé la seva pintura, bàsicament realitzada a l'aire lliure, no va assolir gaire ressò. Durant uns anys va abandonar la pintura i es va centrar en la política del seu país. El 1896 va reiniciar la seva activitat assolint més èxit que els seus primers anys i exhibint a diferents ciutats, entre elles, París i Berlín. Els darrers anys de la seva vida, i especialment poc després de la seva mort, la seva obra va gaudir de notable revalorització fins el punt que es va crear una societat al seu nom per tal de posar en valor la seva obra i formar a futurs artistes.
Font: En català: Pál Szinyei Merse (1845-1920) - En castellano: No disponible - In english: Pál Szinyei Merse (1845-1920) - Altres: Pál Szinyei Merse (1845-1920)
Parlem de Música...
August Otto Halm (Grossaltdorf, 26 d'octubre de 1869 - Saalfeld, 1 de febrer de 1929) va ser un escriptor i compositor alemany. Es va formar inicialment amb la seva família i posteriorment al Gymnasium de Schwäbisch Hall. Poc després va viatjar a Tübingen on va estudiar Teologia i on també va estudiar composició amb Emil Kauffmann (1836-1909). Mesos més tard va conèixer Hugo Wolf i a partir del 1893 es va formar oficialment a l'Akademie der Tonkunst de Munich amb Rheinberger i Weingartner. Posteriorment va començar a donar classes de música a Heilbronn, on també va ser director de la Societat de Música Clàssica d'Església. El 1903 va ser nomenat instructor musical a Haubinda. En aquell temps també va treballar com a director i crític musical. Com a compositor, va escriure música en diversos gèneres però majoritàriament ho va fer per la seva labor docent. Fou molt prolífic a l'hora d'escriure assaigs teòrics de música i va ser en aquest camp on va ser àmpliament reconegut. Va morir a Saalfeld el febrer de 1929.
OBRA:
Instrumental:
Symphonie in A-Dur
Symphonie for String Orchestra in D-Dur
Sonate in f-Moll für Viola und Klavier
Suite in D-Dur für Violine, Klavier und Cello
Große Suite Nr. 3 in h-Moll
Literatura:
‘Bruckner als Melodiker’, Der Kunstwart, xviii (1904–5), 242–7
Harmonielehre (Leipzig, 1900/R)
‘Über den Wert der Brucknerschen Musik’, Die Musik, vi/1 (1906–7), 3–20
‘Die Musik in der Schule’, Die Freie Schulgemeinde, i (1910–11), 11–18, 45–52
‘Musikalische Bildung’, Wickersdorfer Jb, ii (1911), 48–73
Von zwei Kulturen der Musik (Munich, 1913, 3/1947)
Die Symphonie Anton Bruckners (Munich, 1914, 2/1923/R)
Von Grenzen und Ländern der Musik: gesammelte Aufsätze (Munich, 1916)
‘H. Schenker’, Die Freie Schulgemeinde, viii (1917), 11–15
‘Musik und Volk’, Musikalische Jugendkultur, ed. F. Jöde (Hamburg, 1918), 9–22; repr. in Die Laute, v (1921–2), 40–44
‘Über J.S. Bachs Konzertform’, BJb 1919, 1–44
‘H. Schenker's “Neue musikalische Theorien und Phantasien”’, Der Merker, xi (1920), 414–17, 505–7
‘Chromatik und Tonalität’, Neue Musik-Zeitung, xlv (1924), 270–78; xlvi (1925), 44–6
Einführung in die Musik (Berlin, 1926/R)
Beethoven (Berlin, 1927/R)
‘Sozialisierung der Musik’, Vossische Zeitung (20 March 1927)
‘Über den Wert musikalischer Analysen’, Die Musik, xxi (1928–9), 481–4, 591–5
Von Form und Sinn der Musik: gesammelte Aufsätze, ed. S. Schmalzriedt (Wiesbaden, 1978)
OBRA:
Instrumental:
Symphonie in A-Dur
Symphonie for String Orchestra in D-Dur
Sonate in f-Moll für Viola und Klavier
Suite in D-Dur für Violine, Klavier und Cello
Große Suite Nr. 3 in h-Moll
Literatura:
‘Bruckner als Melodiker’, Der Kunstwart, xviii (1904–5), 242–7
Harmonielehre (Leipzig, 1900/R)
‘Über den Wert der Brucknerschen Musik’, Die Musik, vi/1 (1906–7), 3–20
‘Die Musik in der Schule’, Die Freie Schulgemeinde, i (1910–11), 11–18, 45–52
‘Musikalische Bildung’, Wickersdorfer Jb, ii (1911), 48–73
Von zwei Kulturen der Musik (Munich, 1913, 3/1947)
Die Symphonie Anton Bruckners (Munich, 1914, 2/1923/R)
Von Grenzen und Ländern der Musik: gesammelte Aufsätze (Munich, 1916)
‘H. Schenker’, Die Freie Schulgemeinde, viii (1917), 11–15
‘Musik und Volk’, Musikalische Jugendkultur, ed. F. Jöde (Hamburg, 1918), 9–22; repr. in Die Laute, v (1921–2), 40–44
‘Über J.S. Bachs Konzertform’, BJb 1919, 1–44
‘H. Schenker's “Neue musikalische Theorien und Phantasien”’, Der Merker, xi (1920), 414–17, 505–7
‘Chromatik und Tonalität’, Neue Musik-Zeitung, xlv (1924), 270–78; xlvi (1925), 44–6
Einführung in die Musik (Berlin, 1926/R)
Beethoven (Berlin, 1927/R)
‘Sozialisierung der Musik’, Vossische Zeitung (20 March 1927)
‘Über den Wert musikalischer Analysen’, Die Musik, xxi (1928–9), 481–4, 591–5
Von Form und Sinn der Musik: gesammelte Aufsätze, ed. S. Schmalzriedt (Wiesbaden, 1978)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
JPC: HALM, A. - Sinfonie A-dur
IMSLP: August Otto Halm (1869-1929)
CPDL: No disponible
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMany thanks and regards from The Netherlands.
ResponEliminaVeel dank en groeten uit Nederland.
Thanks so much for all your shares past and present. Gracias, danke, thanks from California, USA.
ResponEliminapburton