ReciClassíCat: CAILÒ, Gian Carlo (1659-1722)

dimarts, 1 de maig del 2018

CAILÒ, Gian Carlo (1659-1722) - Violin Sonatas

Antonio Leonelli - Still Life with Grapes and a Bird (c.1505)

Obra d'Antonio Leonelli (c.1440-c.1520), pintor italià (1)

- Recordatori de Gian Carlo Cailò -

En el dia de la commemoració del seu 296è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Antonio Leonelli (Crevalcore, c.1440 - Bologna, c.1520) va ser un pintor italià. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència fiable de 1461, any en què ja constava com a pintor. A partir del 1478 i com a mínim fins el 1508 va constar com a pintor i professor a Bolonya, ciutat on va realitzar diverses obres per a la Basílica de San Petronio. Com a pintor, es va especialitzar en obra religiosa, per altra banda l'habitual del seu temps, tot i que també, i per motius desconeguts, va realitzar una de les primeres natures mortes conegudes d'Europa. En general, la documentació de la seva vida i cronologia va fer difícil de situar en context si bé es creu va realitzar diverses obres per a esglésies i palaus de Bolonya i el seu entorn, en un àmbit geogràfic on es creu va morir en una data a l'entorn del 1520.

Parlem de Música...

Gian Carlo Cailò (Roma, 1659 - Napoli, 2 de maig de 1722) va ser un violinista i compositor italià. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de l'entorn del 1680 i com a músic del cercle de Carlo Manelli a Roma. A partir del 1682 va ser intèrpret de la capella de San Giacomo degli Spagnoli i de San Girolamo della Carita de Roma. El novembre de 1683 ja va constar com a músic de la Congregazione sotto linvocazione S. Cecilia, en un any en què va viatjar a Nàpols en companyia d'Alessandro Scarlatti. Allà va assolir el càrrec de violinista de l'orquestra del Teatro San Bartolomeo i el 1688 es va casar. També en aquell temps va entrar com a músic al servei de la capella reial i a partir del 1690 com a violinista de la Cappella del Tesoro di Gennaro. El 1707 va ser nomenat directiu de la Congregation dei Musici di Palazzo Reale. També durant la seva estada a Nàpols va treballar com a professor del Conservatorio di S. Maria di Loreto i més tard, i en substitució de Nicola Vinciprova, com a professor de violí en el Conservatorio di Santa Maria della Pietà dei Turchini. Entre els seus alumnes van destacar Francesco Barbella, Nicola Fiorenza, Angelo Ragazzi, Giovanni Antonio Piani, Francesco Scipriani i Francesco Alborea. Com a compositor, es creu va escriure diverses obres per a violí, la majoria en forma de sonates, si bé van ser ben poques les que es van conservar després de la seva mort, esdevinguda a Nàpols el maig de 1722.