ReciClassíCat: EBERWEIN, Franz Carl Adalbert (1786-1868)

dimecres, 2 de maig del 2018

EBERWEIN, Franz Carl Adalbert (1786-1868) - Proserpina

Elisabeth-Louise Vigée-Lebrun - Portrait of Aglaé Angélique Gabrielle (1787-1842)

Obra de Louise Élisabeth Vigée Le Brun (1755-1842), pintora francesa (1)

- Recordatori de Franz Carl Adalbert Eberwein -

En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Louise Élisabeth Vigée Le Brun (Paris, 16 d'abril de 1755 - Paris, 30 de març de 1842) va ser una pintora francesa. El seu pare, Louis Vigée, va ser pintor retratista, membre i professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. La mort prematura del seu pare va obligar a Louise Élisabeth a formar-se amb Pierre Davesne i Doyen de Briard. Aquest últim va ser qui la va posar en contacte amb les col·leccions reials de pintura, fet que li va permetre estudiar als grans mestres. Poc després va entrar en contacte amb Claude-Joseph Vernet i amb Jean-Baptiste Greuze. El 1774 va ser nomenada membre de l'Acadèmia de Sant Lluc. Dos anys després es va casar amb el marxant d'art Jean-Baptiste Le Brun. Aquest mateix any va pintar al germà del rei i es va introduir en els cercles cortesans. El 1779 va realitzar el seu primer retrat de la reina Maria Antonieta. Cap el 1782 va viatjar als Països Baixos, si bé poc després va ser sol·licitada per la reina francesa. El 1783 va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia i es va convertir en la retratista preferida de la societat aristocràtica del París prerevolucionari. Després de l'esclat de la Revolució Francesa, va abandonar França amb destinació a Itàlia. Després de realitzar nombrosos retrats d'importants personatges d'aquest país, va decidir marxar a Viena, on es va establir durant els anys 1793 i 1794. Va continuar el seu periple europeu, passant per les corts de Praga, Dresden i Berlín, per recalar finalment a Sant Petersburg, on hi va romandre sis anys. El seu retorn a París es va produir el gener de 1802 i després va abandonar un cop més la ciutat per Londres, on va residir durant tres anys i on va retratar la noblesa britànica, incloent al príncep de Gal·les. Va tornar a París, però molt aviat es va traslladar a Suïssa entre els anys 1808 i 1809. Els darrers anys es va establir a Louveciennes des d'on va seguir enviant obres als diferents Salons de París fins el 1824, si bé la seva obra va entrar en decadència i en l'oblit a partir del 1810. No obstant, va ser una de les artistes femenines més valorades de la seva època, i de les més injuriades, sobretot per ser autora d'algunes de les més grans obres pictòriques de propaganda política del segle XVIII al servei d'una idealitzada Maria Antonieta. Louise Élisabeth Vigée Le Brun va morir a París el març de 1842.

Parlem de Música...

Franz Carl Adalbert Eberwein (Weimar, 10 de novembre de 1786 - Weimar, 2 de març de 1868) va ser un violinista i compositor alemany. Germà del també compositor Traugott Eberwein, es va formar amb el seu pare abans d'entrar com a flautista primer i violinista després de l'orquestra del duc de Weimar. Va ser precisament allà on va fer amistat amb Goethe i a través de qui es va traslladar a Berlin per estudiar amb Zelter. El 1807 va assolir el càrrec de director musical dels concerts organitzats a casa de Goethe, el 1810 va assolir el càrrec de músic de cambra de l'orquestra ducal i de la Herderkirche i el 1818 va ser nomenat director musical de la catedral de Weimar. A partir del 1826 i fins el 1849 va treballar com a director musical i de l'òpera de la ciutat. Com a compositor, va col·laborar estretament amb Goethe per tal de posar música a moltes de les seves obres. També va ser autor de nombroses cançons, obra religiosa i de cambra. Eberwein es va casar amb la cantant Henriette Hässler, filla del compositor Johann Wilhelm Hässler. El seu fill Maximilian Carl Eberwein (1814-1875) va ser pianista, compositor i professor, entre altres, d'Hans von Bülow. Franz Carl Adalbert Eberwein va morir a Weimar el març de 1868.