Retrat de Robert Schumann
Robert Alexander Schumann (1810-1856) compositor i pianista alemany nascut a Zwickau. Dotat innatament per la música, s'hi va iniciar des de ben petit fet il·lustrat en les primeres composicions d’un Schumann de només 7 anys. Fet normal en el seu temps, va ser una persona molt culta i de principis culturals molt marcats i definits des de jove. A banda de música, escrivia assajos i poesia. Evidentment, Schumann es va decantar per la música i no tant per la literatura com tots avui dia sabem. Tanmateix, la seva música, en certa manera, és molt literària i fantasiosa totalment allunyada dels cànons clàssics precedents al romanticisme i lliure de qualsevol impregnació dogmàtica. Avui dia, ell és conegut per ser un dels precursors, juntament amb Mendelssohn, del Romanticisme, període de la música desenvolupat al llarg del segle XIX. El nou instrument, el piano, afavoria un nou repertori i una creativitat musical mai vista fins aleshores tot provocant la innovació tècnica, estilística i formal de la música fruït de l’estudi dels grans mestres contemporanis com Beethoven o Hummel i previs com Bach, Mozart o Haydn. Com ells, Schumann fou un gran pianista virtuós en la interpretació d’aquest instrument, no obstant, una malaltia o una pèrdua muscular en un dels seus dits el van obligar, a contracor, a abandonar la seva carrera com a virtuós del piano, somni que ell desitjava amb vehemència. Lluny de caure en el desànim i la melancolia, Schumann es va dedicar de ple a la composició.
Dit i fet, no poder tocar el piano el va fer brillar, encara més, en la seva delirant creativitat donant com a resultat una autèntica revolució musical. A més a més, va poder retornar a la seva autèntica passió més enllà de la música, la literatura. Crític musical, va escriure multitud d’articles on s’estudiaven les obres d’autors contemporanis d’una forma molt divertida i amena talment com si fossin personatges imaginaris els que a través dels seus estudis analitzaven les obres de diversos compositors. I què dir de la seva esposa, Clara Schumann de la qual, i sens dubte, en parlarem com a una autèntica i brillant intèrpret de piano la qual no només va ser pianista sinó que va influir i molt en la carrera compositiva de R. Schumann com per exemple en el fet que no es dediqués a compondre obres únicament per a piano, sinó que ho fes per altres estils i gèneres. És d’aquesta manera i potser gràcies a C. Schumann que avui podrem gaudir d’aquest concert romàntic per a quatre trompes en Fa major Opus 86, una obra concertant escrita l’any 1849 i de tanta dificultat per als instruments solistes que sovint es deia que era impracticable. Per sort, la interpretació evoluciona amb el temps i avui dia hi ha qui s’atreveix amb aquest concert, per altra banda, tant poc conegut d’aquest artista il·lustrat al qual la música i la humanitat sempre tindrà un deute pendent amb ell.
El concert ens l’interpreta la Orchestre Revolutionnaire et Romantique sota la direcció de Sir. John Eliot Gardiner.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
