dilluns, 23 de gener del 2012

PISENDEL, Johann Georg (1687-1755) - Simfonia, violin concerto & concerto grosso

El Port, obra de Claude Joseph Vernet, pintor francès coetani de J.G. Pisendel




Johann Georg Pisendel (1687-1755) compositor i violinista alemany nascut a Cadolzburg, una petita ciutat adjacent de Núremberg. D'història semblant a la de molts compositors contemporanis, Pisendel es va iniciar a la música com a cantor d'un cor juvenil de la capella d'Ansbach. Coincidència o no, allà un mestre, violinista i compositor exercia de mestre de concerts, el Sr. Giuseppe Torelli, amb el qual va iniciar els seus primers estudis en l'art del violí i la composició. Un petit viatge el duria, posteriorment, a Leipzig on de camí coneixeria a un gegant de la música, J.S. Bach i posteriorment a un jove G.P. Telemann. Tot i ser promocionat per diversos càrrecs en orquestres per allà on anava, fruit de la seva més que evident qualitat com a intèrpret del violí, Pisendel els renunciaria tots excepte un, el que l'hi oferirien a la orquestra de la cort de Dresden, la més important orquestra del seu temps. Va triar bé, allà coneixeria a J.D. Heinichen amb qui es continuaria formant en la composició. A més a més, el seu càrrec implicava moure's per Europa i en un dels seus viatges va conèixer i va fer amistat amb A. Vivaldi el qual li dedicaria alguna de les seves sonates i concerts. Amic de J.D. Zelenka, va ajudar a la conservació i edició pòstuma de les obres d'aquest extraordinari i cèlebre compositor bohemi que tant en gaudim actualment. Des d'aquí, et dono les gràcies ja que probablement, i tal com ha passat sovint al llarg de la història de la música, moltes de les seves obres s'haguessin perdut irremeiablement, per sort J.G. Pisendel estava al cas i no ho va permetre. Paradoxalment, es conserven més obres de Zelenka que de Pisendel i no perquè no fos un compositor prolífic sinó degut a què moltes d'elles s'han perdut. Obres instrumentals formen part del catàleg de Pisendel entre concerts, sonates i una simfonia. Poca cosa, però d'excel·lent collita en la forma i el contingut, d'estil molt "Dresdenià" si se'm permet l'expressió. Alegria, expressivitat en els vents i cordes i solvència orquestral que ens donen fe i ens testimonien un compositor a qui a banda de les seves obres, poques però brillants, tant l'hi devem per la preservació universal de les obres de Jan Dismas Zelenka. Tres obres curtes però intenses, una simfonia en Si bemoll major, un concert per a violí en Re major, com a homenatge a la seva carrera com a violinista, i finalment un petit concerto grosso n.4 en Re major. Tres aperitius que ens il·lustren perfectament el període de transició del barroc tardà vers el classicisme emergent.

El concerto grosso i el concert per a violí ens els interpreten la Freiburger Baroque Orchestra sota la direcció al violí de Gottfried von der Goltz.

La simfonia ens la interpreta el conjunt Virtuosi Saxoniae amb Ludwig Güttler a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

2 comentaris: