dilluns, 27 de febrer del 2012

LE DUC, Simon (1742-1777) - Symphonies Nos.1 & 2

Temple antic en una muntanya vora de Cefalu, obra de Jean Pierre Houel, pintor francès coetani de Simon Le Duc





Simon Le Duc (1742-1777) compositor i violinista francès nascut a París. Realment poc coneixem d'aquest artista francès que amb 17 anys va entrar a formar part de la orquestra del Concert Espiritual com a violinista. Conegut en els ambients musicals del seu temps, va ser admirat, relativament cal dir-ho, per a un Leopold Mozart molt proper en l'estil i les formes musicals de Le Duc. Repassant el global de compositors dels quals n'he parlat al bloc, m'adono que l'escola francesa ha estat ignorada de forma totalment injustificada, greuge que pretenc resoldre els propers dies presentant autors del país veí que van il·luminar, una mica més, el procés revolucionari tant determinant a nivell polític, filosòfic i social de l'Europa del XVIII. Le Duc és un d'aquells autors desconeguts fins i tot dins del seu país. Responsable d'una sèrie de 3 simfonies, són testimoni d'un estil molt "Mannhenià", és a dir, molt proper a l'escola de música més famosa del segle XVIII. Entenem el per què en el seu dia L. Mozart en va parlar d'aquest violinista, ja que realment la música d'ambdós guarda paral·lelismes prou evidents. Així mateix, la poca obra que podem gaudir d'ell té molt a veure amb la curta vida, amb 35 anys va morir, deixant vacant el càrrec de director de l'orquestra que el va veure créixer com a violinista. Doncs bé, encara amb la commoció musical de Bach i les seves genialitats, avui recuperaré unes obres sense pretensions més enllà del gaudir d'un bon dilluns, amb música pròpiament clàssica en el seu caràcter i prou elegant per a començar una setmana que ens anticipa, cada dia amb més vehemència, la proximitat de la primavera. Dues simfonies, la número 1 en Re major i la número 2 en Re major. Rendim honor i glòria a aquest autor francès desconegut però molt estimat pels seus contemporanis els quals el dia de la seva mort el ploraven desconsolats tot interpretant pòstumament les seves simfonies. Que la seva música ens il·lumini el dia i que la seva llum ens il·lustri amb la força del raonament per a no caure en el desànim!

Brillantment interpretades per La Stagione Frankfurt sota la batuta de Michael Schneider.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

CPDL: No disponible
SPOTIFY: Simon Le Duc – Duc: Symphonic Works (Complete)

Duc: Symphonic Works (Complete)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. If one didn't know better his music could easily be miscontributed to one of the composers of the "Mannheimer Schule", like Richter, Jan and Carl Stamic, Cannabich or Holzbauer.
    It is a shame that composers like Simon le Duc are no longer part of the repertoire of orchestras.
    Programms of the Symphony Orchestras are either safe (Beethoven, Brahms, Haydn, etc.) or very modern, but never aimed at the "A" works by "B" composers, so we never will be able to broathen our horison, if we didn't have the freedom of internet to sample the works by these "forgotten" composers.

    Thanks again Paul for this post!

    Peter from Holland

    ResponElimina
    Respostes
    1. Actually, Internet is a huge classical music mine! I have discovered a lot of composers I've never listened before! Althrough like this, lot of them are really unknown for people. If people open their minds perhaps we could listen a lot of unknown composers in our concerts halls.

      "Mannheim Schule" is one the best orchestras that ever existed. I love Cannabich, Stamitz brothers & father, Holzbauer or composers such as Leopold Mozart.

      Greetings from Catalunya!

      Pau

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Perfecte que actualitzis, pero el meu dia te unes hores limitades per estar amb pau ( i no ets tu) i potser no arribem a tot.
    Gracies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arriba a on hagis d'arribar, no és tant la meta sinó el camí... i les velocitats per recorre'l són propietat de cadascú.

      Gaudeix! Salut!
      Pau

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina