WITT, Friedrich (1770-1836) - Wind Quintet, Op.5

Obra de Johan Pasch, pintor suec del segle XVIII

---

Friedrich Witt (1770-1836) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Württemberg. Viatgem a Alemanya i a la seva potent escola musical que tantes alegries ens ha donat al llarg de la història i crec que no caldrà donar-ne gaires exemples. De nou, un nom familiar per a nosaltres si més no per aquest espai. I de nou un artista d'entre segles, de transició musical del classicisme al romanticisme. Un període revolucionari, convuls a Europa (anàleg a l'actual en el fons però no en la forma) i que va donar tota una generació de personatges il·lustres artísticament parlant. De Witt fou un d'ells, un artista del qual ja n'havia parlat fa uns quants mesos en relació amb la seva simfonia número 6 "La Turca", per altra banda, de les poques obres que ens han arribat d'ell o, si més no, editades. En qualsevol cas de Witt, com ja en parlava en el seu dia, està associat a la confusió musical. De fet, durant molts anys es va atribuir la seva simfonia Jena a Beethoven fet pel qual va ser àmpliament estudiada, admirada i idolatrada. Tanmateix, un cop la jocosa confusió fou descoberta, sobtadament, fou defenestrada i enterrada en el més cruel dels oblits. Grandeses i misèries de la música i d'aquells que l'estudien... Fos com fos, de Witt va escriure molta música i acadèmicament molt correcte tal com podrem comprovar en la partitura d'avui. De fet, no deixa de ser un artista de tradició clàssica, hereu de Haydn i del seu estil simfònic londinenc i on la seva música, al no tenir una clara referència, segueix els postulats clàssics en la versió 2.0, és a dir, amb certes innovacions en la orquestració, major creativitat, més llibertat en l'estructura i no tanta formalitat harmònica i melòdica. Avui, un preciós quintet de piano amb instruments de vent Op.5. De quatre moviments metodològicament en la línia del seu contemporani Beethoven, és una mostra més de la música que roman a l'espera de ser redescoberta, interpretada i editada de tants i tants autors a l'ombra dels escollits per la glòria.

Ens l'interpreta James Mason a l'oboè, James Campbell al clarinet, Anton Kuerti al piano, James McKay al fagot i James Sommerville a la trompa francesa.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Friedrich Witt (Niederstetten, 8 de novembre de 1770 - Würzburg, 3 de gener de 1836)

RECICLASSICAT: WITT, Friedrich (1770-1836)

AMAZON: Mozart / Beethoven / Witt: Piano and Wind Quintets

IMSLP: Friedrich Witt (1770-1836)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Various Artists – Mozart / Beethoven / Witt: Piano and Wind Quintets



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CEREROLS, Pere Joan (1618-1680) - Missa martyrum

La santa trinitat terrenal i celestial, obra de Bartolomé Murillo, pintor espanyol coetani de P.J. Cererols

---

Pere Joan Cererols (1618-1680) compositor i organista català nascut a Martorell. De tornada al petit país dels campanars fem-ho acompanyats de la música d'un monjo benedictí que va viure la major part de la seva vida a la privilegiada atalaia de Montserrat. Format des de ben petit a l'Escolania de Montserrat, va acabar la seva formació al Monestir benedictí de Montserrat a Madrid. Pocs viatges més realitzaria ja que posteriorment a la seva curta estada en territori espanyol, tornaria a l'Abadia de Montserrat ja de forma definitiva en primera instància com a mestre de Capella durant 30 anys i posteriorment com a director musical de l'Escolania de Montserrat. Vida, devoció i carrera a Montserrat d'un artista de tradició barroca i d'un estil musical que podríem situar en l'òrbita d'un autor molt influent de l'Espanya renaixentista, el més cèlebre polifonista Tomás Luis de Victoria. Cererols, seguint l'estela i les pautes marcades per De Victoria atorgaria a la música d'església un paper ponderant en la seva producció. No obstant, la seva facilitat amb els instruments tals com l'orgue, el clavicèmbal, l'arpa, el violó, entre d'altres, van afavorir que la seva música fos més variada i no només polifònica com la del seu referent principal. Últim diumenge d'abril mes que acomiadarem amb música d'un autor català, de la nostre terra, aquella on progressivament la ciutadania es rebel·la vers situacions injustes i de clar greuge en relació als seus bons amics castellans. Tanmateix el nostre govern, el català, el de la senyera per corbata, els de sempre, els de casa, amb "bona fe, sentit comú i molt de seny" ja procuren que les rebel·lions justes quedin en no res, perquè aquells que diuen defensar els interessos de Catalunya són els primers antisistemes, que malvenen la seva pell al més pervers dels postors. Sort en tenim de la música, sons celestials d'altres temps que semblen dir-nos i explicar-nos que la realitat és un ens molt complex, eteri i incomprensible però que de la mà de la música, una emoció que ens calma l'esperit sant i ens empeny en el nostre dia a dia, tot és més fàcil. Així sigui, que la rebel·lió, en aquest "gran hermano" que s'està convertint tot plegat, sigui musical per tal que el soroll de l'estupidesa no ens ofusqui la intel·ligència, aquella que un dia algú va fer servir, com a mínim, per escriure música. Dues obres per celebrar l'efemèride dominical, un Tiento lleno de pange lingua per orgue que ens servirà d'obertura de la missa del dia, concretament la missa martyrum escrita a cinc veus amb acompanyament de baix continu. Que la música i el seu llenguatge universal ens donin un alè d'esperança al bell mig de la foscor financera la intoxicació de la qual comença a ser insuportable.

A la interpretació David Malet a l'orgue amb el cor de cambra Francesc Valls i tots plegats dirigits per Pere Lluís Biosca.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Pere Joan Cererols i Fornells, (Martorell, 9 de setembre del 1618 - Montserrat, 27 d'agost del 1680)

LAQUINTADEMAHLER: CEREROLS, J.: Missa martyrum / Missa angelorum / Antiphons

IMSLP: No disponible.

CPDL: Pere Joan Cererols (1618-1680)

SPOTIFY: Joan Cererols – Cererols: Missa "Martyrum", Tiento sobre el Pange lingua, Regina cæli, Alma redempotoris mater, etc.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ONSLOW, George (1784-1853) - Symphony No.3 (1834)

El llac Nemi, obra de Jean-Charles-Joseph Rémond, pintor francès contemporani de G. Onslow

---

George Onslow (1784-1853) compositor i pianista francès nascut a Clermont Ferrand. Recuperem un artista que va viure amb el pes de ser considerat el "Beethoven francès" amb tota la càrrega professional que això comportava. Hem de tenir en compte que la magnitud de Beethoven ho va ser al seu temps de la mateixa forma que ho és al nostre. Certament l'ombra d'Onslow, amb el temps, es va diluir en favor de l'explosiva obra del geni alemany de Bonn. Si bé Onslow es va caracteritzar per un gran virtuosisme en la majoria de les seves composicions, el fet que fos massa conservador a l'hora d'innovar en certa manera seguint els postulats més clàssics de Haydn i Mozart el van fer caure en l'oblit en el moment en què va morir. Amb el temps, no obstant, la seva extensa obra ha anat guanyant protagonisme gràcies a la multitud d'edicions relacionades amb ell i la seva música. Autor de gran quantitat de música de cambra, són remarcables els seus quintets i quartets els quals van rebre una crítica molt favorable i l'admiració del mateix Beethoven i Schubert. Schumann, compositor i crític musical aleshores, els va comparar i els va situar al mateix nivell acadèmic que les obres de Mozart, Haydn i Beethoven. Ara bé, no només de música de cambra va viure el nostre bell amic Onslow. Quatre simfonies quedaran en el record i en els registres de la monumental hemeroteca de la història de la música. Avui dissabte recuperarem una de les simfonies d'Onslow, concretament la simfonia número 3 en Fa menor escrita l'any 1834 la qual, estilísticament parlant, és molt propera ideològicament a Mozart i a la seva descomunal herència. De propina, una sonata per a piano a quatre mans en Mi menor Op.7 que Onslow dedicaria al seu amic Camille Pleyel, fill d'Ignaz Pleyel, autor de qui en parlàvem fa unes setmanes. Quatre mans en un piano en un dels primers opus d'Onslow, artista del qual ja n'havia parlat fa uns mesos en relació al seu septet de piano Op.79. Tot plegat una mostra més de l'art d'un mestre, el Beethoven afrancesat que lluny de fugir o de sucumbir per tot el que va representar Beethoven va fer-hi front amb orgull, enginy i una gran quantitat de matèria musical la qual, per sort nostre, és un enorme plaer recuperar i escoltar!

L'exuberant simfonia ens la interpreta la NDR Radiophilharmonie amb Johannes Goritzki comandant el vaixell. 

La sonata a quatre mans ens la interpreten Allen Brings i Genevieve Chinn al piano.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: André George Louis Onslow (Clarmont d'Alvèrnia, 27 de juliol de 1784 - Clarmont d'Alvèrnia, 3 d'octubre de 1853)

RECICLASSICAT: ONSLOW, George (1784-1853)

AMAZON: George Onslow – Onslow, G.: Sonatas for Piano 4 Hands Nos. 1 and 2

LAQUINTADEMAHLER: Georges Onslow Sinfonías Nos. 1 & 3

IMSLP: George Onslow (1784-1853)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: George Onslow – Onslow, G.: Sonatas for Piano 4 Hands Nos. 1 and 2
SPOTIFY: Georges Onslow Sinfonías Nos. 1 & 3

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MARTINI, Giovanni Battista (1706-1784) - Te Deum in D

Jesucrist i la dona adúltera, obra de Giovanni Domenico Tiepolo, pintor italià contemporani de G.B. Martini

---

Giovanni Battista Martini (1706-1784) compositor i organista italià nascut a Bologna. Amb el nom del "pare" Martini, és probablement un dels teòrics musicals més importants del segle XVIII la influència del qual fou molt determinant en una àmplia majoria dels artistes més reconeguts del seu temps i més admirats en el nostre. Personatge il·lustrat i molt culte va ser, a banda de compositor, intèrpret i teòric musical, matemàtic, teòleg i filòsof. Probablement, la transversalitat del seu coneixement el va ajudar a ser una de les persones més respectades acadèmicament. I en aquest espai i tot i no haver parlat fins a dia d'avui de la seva música, és notable destacar la referència que se n'ha fet de Martini com a mestre teòric o pràctic de multitud de compositors del XVIII. Entre ells, destacarien amb llum pròpia Mozart, Gluck, Gretry o J.C. Bach. Per tant, perfectament podem atribuir a Martini el títol del "gurú" teòric per excel·lència del classicisme. Ara bé, que la fama merescuda com a teòric i plasmada en diversos volums de tractats de principis musicals no eclipsi la seva carrera com a compositor on en destaquen pel que fa al gènere vocal, més de 700 obres corals, cantates profanes, misses, motets, salms i algunes òperes i pel que fa al gènere instrumental, quasi 1500 obres, entre concerts, simfonies, sonates i cànons pel seu instrument preferit, l'orgue. És evident que ens trobem davant d'un dels personatges més il·lustrats en música dels quals se'n té coneixement. Un autèntic privilegi és poder-ne presentar algunes de les seves obres que ens donaran fe del seu estil que ens recordarà els grans clàssics els quals, possiblement, sense el pare Martini la seva música no hauria estat tant lluïda. Avui, dues obres, una vocal i una concertant. Primerament, el seu preciós concert de clavicèmbal en Fa major, una de les obres instrumentals de Martini que ens han arribat. I de propina, un regal en forma de Te Deum en Re major escrit l'any 1740 i que tantes vegades hem recuperat en aquest espai. Un encant poder gaudir d'una petita mostra de l'obra de Martini, un artista de caràcter amable, exigent amb sí mateix i que va rebutjar diversos càrrecs honorífics al seu temps. Malauradament, i per raons que no puc arribar a comprendre, la major part de la seva obra roman totalment oblidada en arxius i biblioteques esperant la divina llum del renaixement. De fet, és realment complicat trobar obra editada i de qualitat. Aquesta n'és un dels poquíssims exemples en aquesta gravació en directe de l'any 2006, gentilesa del segell Ars Musici a qui agraïm modestament la recuperació i la promoció de les obres de puny i lletra de Martini!

L'Arpa Festante i el cor de l'Ensemble Cantissimo ens interpreten aquestes dues obres.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Giovanni Battista Martini (Bolonya, Estats Pontificis, 1706 - 1784)

AMAZON: Magnificat Martini: Te Deum

IMSLP: Giovanni Battista Martini (1707-1784)

CPDL: Giovanni Battista Martini (1707-1784)

SPOTIFY: Saint Augustine – Martini: Magnificat, Op. 15 - Te Deum - Harpsichord Concerto in F major

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FARRENC, Louise (1804-1875) - First sonata, Op.46 (1861)

Temps canviant, obra de Gustave Leonhard de Jonghe, pintor belga contemporani de L. Farrenc

---

Louise Farrenc (1804-1875) compositora i pianista francesa nascuda a París. De tornada a França i no precisament de la mà del més que probable defenestrat Sarkozy, fem-ho amb una companyia sensiblement més amena i agradable. Farrenc, intèrpret i professora reputada amb el piano, és una de les figures femenines més importants del romanticisme francès i probablement de tot el segle XIX, amb el permís de Clara Schumann. I revisant l'hemeroteca d'aquest espai he trobat, de forma quasi inesperada, que de Farrenc ja n'havia parlat... a vegades la memòria és cruel amb un mateix. Concretament, n'havia parlat en relació a la seva fascinant simfonia número 3 en Sol menor Op. 36. D'ella aleshores en parlàvem en relació a la seva biografia la qual estava lligada als grans noms de l'escena musical europea de principis del XIX. De fet, en el seu bagatge consten mestres de la talla de Hummel, Moscheles i Reicha. Pesos pesants de la música i que, inevitablement, van proporcionar la part més acadèmica a una artista integral que va escriure gran quantitat de música de cambra així com una sèrie de simfonies i unes poques cantates. De Farrenc, autora d'un romanticisme i d'una creativitat inqüestionables, m'agradaria recuperar una autèntica joia de cambra. Dos instruments, violoncel i piano en conjunció dinàmica en aquesta sonata primera Op.46 escrita l'any 1861. D'un cert dramatisme cromàtic ens parla dolçament en record i en agraïment dels grans mestres clàssics que, d'alguna forma indirecta, ella n'havia format part si més no al llarg del seu aprenentatge. Una artista que va viure en un entorn de reconeixement i d'admiració tot i que va tenir la desgràcia que poc després de la seva mort, i per causes alienes a la seva voluntat, quedés en el cementiri dels records musicals. Per sort la memòria, tot i ser de comportament erràtic, ens dóna alegries com la d'avui on persones que en un exercici de memòria i de justícia atemporal ens delecten amb un tresor com aquest d'una autora que, tot i romandre a l'ombra, torna a l'escenari amb la força suficient per atipar-nos de joia!

A la interpretació Iris van Eck al violoncel i Arielle Vernède al piano.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Louise Farrenc (París, 31 de maig de 1804 – 15 de setembre de 1875)

RECICLASSICAT: FARRENC, Louise (1804-1875)

AMAZON: Allende Vernede – Works For Cello And Piano By Women Composers

IMSLP: Louise Farrenc (1804-1875)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Allende Vernede – Works For Cello And Piano By Women Composers



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE NEBRA, José (1702-1768) - Antífona de Magnificat

L'adoració dels pastors, obra de Tanzio da Varallo, pintor italià del XVII

---

José de Nebra (1702-1768) compositor i organista espanyol nascut a Calatayud. Fill de músics, el seu pare organista el va introduir, com no podia ser d'altra forma, en l'estudi i interpretació d'aquest instrument. I tot i que es convertiria en un més que reputat organista, el cert és que Nebra va escriure gran quantitat de música teatral i lírica, així mateix com música d'església, on treballaria la major part de la seva vida. La seva obra és molt extensa i tot just comencem a descobrir-ne la seva magnitud real. Sarsueles, misses, cantates, villancets i d'altres obres pendents de ser descobertes en la diversitat dels arxius d'Espanya dibuixen el conjunt de l'obra de Nebra, el qual viuria la seva vida, de forma íntegra, a territori espanyol. Avui m'agradaria recuperar tres obres ben diferenciades de Nebra per tal d'entendre, una mica si més no, l'estil i la diversitat d'aquest autor situat, cronològicament i metodològicament, entre la senzillesa del classicisme, la puresa barroca i fins i tot certes reminiscències renaixentistes en algunes de les seves obres sacres. De fet, la primera de les obres que escoltarem avui ens traslladarà, momentàniament, a la clausura eclesiàstica amb un Magnificat de caràcter medieval, on la instrumentació és molt lleugera i les veus, quasi a capella, dibuixen una obra de caràcter fosc i situada a anys llum de molts dels magnificats que podríem escoltar dels seus coetanis. Ara bé, enormes diferències trobarem en les altres dues obres. Una responsori litúrgic de caràcter festiu i nadalenc on la instrumentació gaudeix d'un protagonisme més característic de l'època clàssica. Cors i veus, i tot i que no és la millor de les interpretacions, donen fe d'un Nebra en contrast permanent amb sí mateix. Finalment, un breu però emotiu i festiu fandango de nom "Tempestad grande amigo". Tres obres, tres formes de conèixer a De Nebra, un autor en majúscules del panorama musical i artístic espanyol i del qual, malauradament, poques vegades tenim l'honor de gaudir-ne més enllà dels "nostres" ambients.

L'antífona del magnificat ens l'interpreta Àngel Recasens amb La Grande Chapelle i la Schola Antiqua.

El responsori ens l'interpreta el conjunt Baroque Orchestra of Madrid sota la direcció de Grover Wilkins.

Finalment, el fandango ens l'interpreta la Cappella della Pieta de’Turchini amb Antonio Florio a la direcció.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: José de Nebra Blasco (Calataiud, 6 de gener de 1702 – Madrid, 11 de juliol de 1768)

AMAZON: Angel Recasens – José de Nebra : Víspera de Confesores

AMAZON: Capella de' Turchini – Vinci: Cantate e Intermezzi

AMAZON: Madrid 1752: Sacred Music From Royal Chapel Spain

IMSLP: José de Nebra (1702-1768)

CPDL: José de Nebra (1702-1768)

SPOTIFY: Angel Recasens – José de Nebra : Víspera de Confesores
SPOTIFY: Capella de' Turchini – Vinci: Cantate e Intermezzi

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PUNTO, Giovanni (1746-1803) - Horn concertos Nos. 6 & 10

La batalla de Montmirail, obra d'Horace Vernet, pintor francès contemporani de G. Punto

---

Giovanni Punto (1746-1803) compositor i trompetista bohemi nascut a Zehucise. De tornada a la geografia de Bohèmia ho farem de la mà d'aquest gran compositor i bell amic dels grans il·lustres mestres de finals del XVIII i principis del XIX. Virtuós extrem amb la trompa, instrument pel qual avui escoltarem dues de les seves obres concertants, va ser l'inventor de la tècnica parada de la mà amb la que es pot aconseguir una més àmplia varietat de registres tonals amb aquest instrument de vent metall. Autor, per altra banda, que ja n'havia parlat en relació, també, a dos dels seus preciosistes concerts de trompa números 5 i 11. Un lector aficionat va sol·licitar, en el seu dia, un parell de concerts de Punto, concretament els concerts de trompa números 6 i 10. Per tal de redimir la seva petició, avui recuperaré aquestes dues obres de trompa amb acompanyament d'orquestra. Històricament, podem trobar gran quantitat de composicions per a trompa, instrument molt popular als segles XVII i XVIII i de gran recurrència com a instrument solista o com a instrument secundari en simfonies, concerts, misses i un llarg etc. Avui dos concerts, com dèiem els seus concerts per a trompa i orquestra número 6 en Mi bemoll i el concert número 10 en Fa. Dimarts, cel blau, atmosfera tranquil·la, paisatge verd i camps florits. Una música ideal d'arquitectura alegre, de colors, de fantasia onírica on la trompa, amb la seva sonoritat contundent i peculiar, ens faran més agradable el transcorre d'un dia més en un país on l'apatia i fins i tot el desànim comencen a ser la tendència generalitzada. L'economia, un ens eteri que tot ho devora, que ho impregna tot, que ens condemna a un futur de progressiva foscor, on la vida, la civilització i la humanitat sucumbeixen a la perversió del seu encant, guiem-nos plàcidament per les reminiscències artístiques que un dia ciutadans, si fa o no fa com nosaltres, van crear brillantment per poder gaudir d'un futur, potser, igual de negre que el nostre però que acompanyat de bona música, com a mínim, seria més fàcil de passar-lo, malgrat les circumstàncies...

Els concerts ens els interpreten la The Academy of St Martin in the Fields sota la direcció a la trompa de l'extraordinari intèrpret Barry Tuckwell.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Giovanni Punto (Jan Václav Stich) (1746-1803)

RECICLASSICAT: PUNTO, Giovanni (1746-1803)

AMAZON: Horn Concertos

IMSLP: Giovanni Punto (1746-1803)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Barry Tuckwell/Academy of St Martin-in-the-Fields/English Chamber Orchestra – Barry Tuckwell: Horn Concertos

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE SAINT GEORGE, Chevalier (1745-1799) - Sonata No.1 & Harp Sonata

Sant Jordi, obra de Tintoretto, pintor italià del segle XVI

---

Chevalier de Saint-George (1745-1799) compositor i violinista francès nascut a Guadeloupe. Inexplicablement avui diada de Sant Jordi, de celebració, de llibres i de roses, parlarem del cavaller de Saint George, també conegut amb el nom de Joseph Boulogne. Personatge peculiar i singular que rep el nom, també, del "Mozart negre", és un dels primers compositors de raça negra de la història de la música amb una més que probable influència musical vers artistes de la talla de Mozart o de F.J. Haydn, pel qual va fer de director d'orquestra de les seves simfonies parisenques. El cavaller de Saint George va representar al seu temps una de les fites socials més importants pel paper d'emancipació de la esclavitud en territoris colonials francesos com Guadeloupe, on Boulogne va néixer com a esclau. El renom, la fama i la llibertat que assoliria posteriorment marcaria, inevitablement, una enorme influència sobre el fatal destí de milers d'esclaus del segle XVIII, època en què l'esclavitud era "normal". Decisiva fou la determinació d'un cavaller francès amb residència a París d'adoptar, literalment, a Boulogne per tal de formar-lo en l'art i l'esport. De fet, abans de desenvolupar la seva brillant carrera com a violinista, Boulogne va ser un expert en l'esgrima, esport molt popular en la França del XVIII. 

Ara bé, la fama l'hi vindria amb la música amb la qual assoliria la independència absoluta i l'emancipació final del "drac" de l'esclavitud. Virtuós amb el violí, va convertir en or la orquestra que va dirigir com a director i amb la que va obtenir el més gran dels reconeixements gràcies a la seva varietat d'òperes còmiques que per desgràcia, la majoria d'elles, s'han perdut per sempre. El seu estil va ser d'un classicisme molt depurat tant que, tot i haver-hi certes discrepàncies al respecte, es comenta de la possible i més que evident influència en un artista prou conegut per tots nosaltres, el gran, l'únic i incomparable Wolfgang Amadeus Mozart. La seva sèrie concertant per a violí en forma de concerts o de simfonies per a dos o més instruments solistes il·lustren perfectament l'estil acadèmic i especialitzat de Boulogne. Ara bé, avui recuperaré dues obres menors però delicioses que ens dibuixaran un paisatge ideal per avui dilluns de Sant Jordi. Concretament, la sonata n.1 in Si bemoll major per a violí i clavicèmbal i la seva sonata per arpa i flauta en Mi bemoll major. Dues obres, de gran bellesa i que tenint en compte la facilitat amb què Boulogne, o millor dit, el cavaller de Sant Jordi esgrimia l'espasa i la batuta, doncs probablement fos ell qui amb la música paralitzés al Drac i amb l'espasa el rematés en un combat èpic. Qui ho havia de dir que avui diada de Sant Jordi, de la rosa i de l'espectacle literari, descobriríem en primícia mundial aquell qui va defenestrar, per sempre, el Drac...! 

A la interpretació de la sonata n.1 Brigitte Haudebourg al clavicèmbal i Jean-Jacques Kantorow al violí.

L'altre sonata ens la interpreta Sandrine Chatron a l'arpa i Amelie Michel a la flauta travessera.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Joseph Bologne, Chevalier de Saint-Georges (December 25, 1745 - June 10, 1799)

AMAZON: Sandrine Chatron – Le salon de musique de Marie-Antoinette

AMAZON: Jean-Jacques Kantorow – Saint-Georges : Sonates pour clavecin et violon

IMSLP: Chevalier de Saint-George (1745-1799)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Sandrine Chatron – Le salon de musique de Marie-Antoinette

SPOTIFY: Jean-Jacques Kantorow – Saint-Georges : Sonates pour clavecin et violon

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VERDI, Giuseppe (1813-1901) - Messa Solenne

Obra de Gaetano Bellei, pintor italià (1)

---

Giuseppe Verdi (1813-1901) compositor italià nascut a Le Roncole. Verdi, un bell conegut per tots els amants convençuts, escèptics i pragmàtics de l'escena operística mundial, és un artista admirat i respectat indubtablement per la seva obra lírica la qual, partint del model dels seus col·legues italians Rossini, Bellini i Donizetti, la va fer evolucionar donant com a resultat autèntiques obres mestres del gènere. Com que no em considero a prou nivell per parlar en aquest espai d'òpera, no ho faré en el cas de Verdi. I ja serà la segona vegada que parlo d'aquest estimat amic i afable organista, la primera d'elles en relació amb un caprici (argot molt popular quan ens referim a pintura, no ho és tant en música), una fantasia musical concertant per fagot i orquestra. Avui, sent diumenge, el lector sabrà fruit de la més que previsible mentalitat de l'autor d'aquest espai que toca parlar de litúrgia i no perquè servidor sigui devot en aquest aspecte, ans el contrari. Tanmateix, potser per redimir la meva poca consistència espiritual adoro amb devoció, ara sí, la música d'església i sobretot les grans misses corals i orquestrals. Tot i la repulsió que en general l'església i els seus pretextos em provoquen incontroladament, en certa manera agraeixo la seva persistència al llarg del temps si més no pels enormes fruits musicals que ha deixat de la mà de centenars d'artistes de totes les èpoques. I avui no en serà l'excepció. Fet aquest apunt, avui parlaré de Verdi i d'un període comprès entre els anys 1830 i 1835 època en què, aparentment, va viure en l'esplendor de la composició d'obra sacra. En aquell temps, Verdi estava a Milà estudiant amb el professor Vincenzo Lavigna, mestre de clavecí del Conservatori de la ciutat. 

Els aprenentatges amb ell, juntament amb les labors de copista de partitures del mestre de capella de Sant Bartolomé de Busseto uns anys abans van provocar en ell, fugaçment, la necessitat de compondre musica espiritual. I és en aquesta època que trobem la signatura de la seva messe solenne en Mi bemoll major, estrenada l'any 1835. Curiosament, Verdi va començar i va acabar la seva carrera com a compositor escrivint música d'església. La seva passió pel teatre i per la parodia contrasta agradablement amb la seva música litúrgica d'on en destaca, sens dubte, el seu més que famós Stabat Mater obra que posa punt i final a la seva carrera pocs anys abans de morir. Paradoxalment, la missa d'avui és una de les primeres obres de Verdi, una mostra de la varietat de registres d'aquest autor i que ens recordarà absolutament algunes de les obres sacres del seu amic i contemporani Gioacchino Rossini. Curiosament, és una obra incompleta, no sabem si per avorriment amb el text sagrat, per les ganes reprimides en aquell temps d'escriure teatre d'un jove Verdi de poc més de 20 anys o per raons indeterminades. Fos com fos, és una missa curta on només hi consta el Kyrie i el Gloria, aquest últim incomplet. Hi trobarem a faltar, per exemple, el Quoniam tu solos sanctus o el Qui sedes ad dexteram Patris. D'estil, mètode i forma característica de Rossini o fins i tot de la missa en La menor de Bellini que fa pocs dies escoltàvem, és un exemple de les primeres genialitats de Verdi sent aquesta una obra totalment desconeguda d'aquest artista i que avui, novament, ressuscitarem en honor i glòria d'aquest immens mestre de l'escena lírica i teatral.

A la interpretació de luxe, Riccardo Chailly amb el cor, solistes (entre ells el tenor Juan Diego Flores) i orquestra de la Giuseppe Verdi Symphony Orchestra of Milan.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Giuseppe Fortunino Francesco Verdi (Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901)

RECICLASSICAT: VERDI, Giuseppe (1813-1901)

ALLMUSIC: Verdi: Messa solenne

IMSLP: Giuseppe Verdi (1813-1901)

SPOTIFY: Verdi: Messa Solenne; Libera Me; Sacred Works (Five World Premieres)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KULLAK, Theodor (1818-1882) - Piano Concerto, Op.55 (1850)

Les roselles, obra de Claude Monet, pintor francès contemporani de T. Kullak

---

Theodor Kullak (1818-1882) compositor i pianista polonès nascut a Krotoschin. Vet aquí un dels alumnes directes de Carl Czerny, autor del qual n'he parlat amb certa recurrència i que, personalment, considero com un dels millors pianistes del segle XIX. Abans de coincidir amb Czerny als 24 anys, Kullak va començar a estudiar piano amb Albrecht Agthe, organista i professor alemany. La solvència amb el piano d'un jove Kullak va ser ràpidament admirada pel príncep Antoni Henryk Radziwill, polític, músic i noble prussià. Amb la influència decisiva d'aquest il·lustrat príncep lituà, Kullak es va assegurar un lloc prominent en un concert davant del tribunal de la Cort de Berlin. Tot i els èxits associats a la promoció activa del seu mecenes el cert que a la prematura mort d'aquest l'any 1833 el va fer caure, de nou, en l'ostracisme musical fins que, gràcies a Carl Czerny i a la seva estada a Viena la seva carrera artística faria una sobtada i inesperada evolució. La clarividència amb el piano i la seva perseverança el van convertir en un dels professors de piano predilectes per l'aristocràcia i les classes altes de Berlin, ciutat on s'hi establiria l'any 1843. Autor de més d'un centenar d'obres, la majoria d'elles exclusivament per a piano on en destaquen els seus mètodes teòrics molt coneguts a nivell acadèmic. Paradoxalment, la seva obra concertant és tant limitada, que només hi trobarem un opus, el d'avui. Un concert de piano en Do menor Opus 55, poquíssimes vegades interpretat tot i l'enorme reputació de Kullak com a professor i intèrpret de piano. Un concert escrit l'any 1850 quan el compositor es trobava a Leipzig i que ens recordarà en certs moments algun dels extraordinaris concerts de piano de Carl Maria von Weber, obres que sens dubte un dia recuperarem. De cert dramatisme orquestral, és un concert fortament contrastat on trobarem un cert patetisme fruit de la clau en Do menor en sintonia amb altres paisatges més humorístics i d'una més que raonable passió lírica. Una autèntica raresa musical d'un autor que si bé és poc conegut fins i tot pels melòmans més acèrrims, no ho és tant en ambients pianístics on la seva obra per a piano gaudeix de cert renom. Un dels tants tresors del baül dels records musicals que tant ens agrada obrir amb la il·lusió de trobar-hi obres com aquestes, perdudes en la immensitat de l'Univers i que ens ajuden a tenir fe, una fe on el nostre únic Déu és la Música.

A la interpretació la BBC Scotish Symphony Orchestra amb Piers Lane al piano i sota la batuta de Niklas Willén. 

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Theodor Kullak (12 de setembre de 1818 a Krotoshin - 1 de març de 1882)

HYPERION: Dreyschock & Kullak: Piano Concertos

IMSLP: Theodor Kullak (1818-1882)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!