Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Witt F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Witt F.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de novembre del 2023

WITT, Friedrich (1770-1836) - Concerto in F a Due Corni Principale (1797)

François-Gabriel-Guillaume Lépaulle (1804-1886) - Presumed portrait of future Comte de Plaisance


Friedrich Witt (1770-1836) - Concerto in F a Due Corni Principale, Due Violino, Due Oboe, Due Corni Repieno, Viola e Basso (1797)
Performers: Hermann Bаumаnn (horn); Christoph Kοhlеr (horn); Concerto Amsterdam;
Jaap Schrödеr (1925-2020, conductor)

---


German cellist and composer. Born at Schloß Halbergstetten, he probably received his early training at the court there. In 1789 he was appointed cellist at the court of Oettingen-Wallerstein, where he came into contact with Antonio Rosetti. In 1802 the performance of his oratorio Der leidenede Heiland in Würzburg led to an appointment as Kapellmeister in the city. From 1814, when he resigned that post, to his death he was Kapellmeister at the Würzburg theatre. Witt was not a prolific composer, and his style reflects that of Rosetti. His works include three stage pieces, two oratorios, three Masses, two large odes, 12 symphonies (though the infamous so-called Jena symphony once attributed to Beethoven is a crude forgery), eight concertos, a septet, a quintet, and several wind partitas. 

dissabte, 3 de gener del 2015

WITT, Friedrich (1770-1836) - Concertino in E flat major

Louis Meijer - Storm in het Nauw van Calais
Obra de Johan Hendrik Louis Meijer (1809-1866), pintor holandès (1)



- Recordatori de Friedrich Witt -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johan Hendrik Louis Meijer (Amsterdam, 9 de març de 1809 - Utrecht, 31 de març de 1866) va ser un pintor holandès especialitzat en paisatges marítims. Proper a la tradició pre-romàntica, es va formar amb Pieter Westenberg i Jan Willem Pieneman. Va viure a Deventer, a partir del 1841 a París i a la Haia abans d'establir-se a Utrecht. Paral·lelament a la pintura, va produir aiguaforts i litografies. Matthijs Maris va ser alumne de Meijer. Va morir a Utrecht el març de 1866.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johan Hendrik Louis Meijer (1809-1866) - Altres: Johan Hendrik Louis Meijer (1809-1866)



Parlem de Música...

Friedrich Witt (Niederstetten, 8 de novembre de 1770 - Würzburg, 3 de gener de 1836) va ser un violoncel·lista i compositor alemany. Format en un espai i un temps desconegut, la primera referència data del 1789, any que va formar part de l'orquestra del Príncep d'Oettingen-Wallerstein. A partir del 1796 va iniciar una sèrie de viatges per Europa. El 1802 va escriure la que seria la seva gran obra mestra, l'oratori Der leidende Heiland, obra que li va permetre accedir al càrrec de mestre de capella de Würzburg. El 1814 va assolir el càrrec de mestre de capella del teatre de Würzburg, lloc que va mantenir la resta de la seva vida. A Witt se'l recorda per la confusió generada arrel de la seva Simfonia Jena, durant molts anys atribuïda erròniament a Beethoven. Va ser autor d'obres teatrals, religioses, orquestrals i de cambra. Va morir a Würzburg el gener de 1836.

OBRA:

Vocal secular:

Berissa. Heroisch-komische Oper
Palma. Singspiel in zwei Akten (uraufgeführt 1804 in Frankfurt) (verschollen)
Das Fischerweib. Ländlich-komische Oper in zwei Akten (uraufgeführt am 29. März 1807 in Würzburg) (verschollen)
Lenardo und Blandine. Schauspielmusik zum gleichnamigen Trauerspiel von Wilhelm Friedrich Ziegler (uraufgeführt am 6. August 1813 in Würzburg)

Vocal religiosa:

6-7 Messen, darunter...
Messe Nr. 2 B-Dur ("Missa solenne B-Dur")
Messe Nr. 3 C-Dur
Missa solemnis F-Dur (verschollen)
"Pfingst-Misse mit Offertorium" (verschollen?)
Ein Requiem
Pange Lingua (1793)
Te Deum (doppelchörig) (verschollen)
Litania de B. Maria V. (verschollen)
Kleine Kantate für gemischte Stimmen und Klavier zu vier Händen (verschollen)
Fünf größere Kantaten bzw. Oratorien, darunter...
Der leidende Heiland (1802; verschollen)
Die Auferstehung Jesu
Lobsinget Jehova, unserem Gott

Instrumental:

Orch:
9 symphonies (Offenbach, 1804–15)
Symphony, C [‘Jena’], D-Ju [‘par Louis van Beethoven’], A-GÖ [‘Witt’], D-RUl [‘di Witt’]
Other symphonies, B-Bc, D-SWl, mentioned in EitnerQ
Concerto, fl, orch, op.8 (Leipzig, c1806)
7 concertos and sinfonie concertanti;

Chbr:
Quintetto, pf, str/wind insts, op.6 (Leipzig, n.d.)
Pieces d'harmonie, wind insts (Mainz, n.d.)
Septet, str qt, wind insts (Mainz, 1817)
Other chbr works

Font: En català: Friedrich Witt (1770-1836) En castellano: Friedrich Witt (1770-1836) In english: Friedrich Witt (1770-1836) - Altres: Friedrich Witt (1770-1836)



Parlem amb veu pròpia...

Friedrich Witt forma part de la generació clàssica 2.0, és a dir, d'aquella màgica i fascinant etapa de transició del model clàssic vienès, encarnat per Mozart i Haydn i la desconcertant, per embrionària, pulsió romàntica. Autors com Witt però també com Hummel, Weber, Winter, Danzi i moltíssims altres, en van formar part i, vistos en perspectiva, van representar la culminació, i també l'esgotament, del model clàssic per definició. Però en qualsevol instància, l'empremta que van deixar al món representa, sense discussió, un valor artístic de magnitud estratosfèrica per la qualitat però també pel descomunal volum quantitatiu. Partitures i més partitures que, presagiant un canvi de model i forma, van dibuixar un classicisme d'elevat virtuosisme. Friedrich Witt en va ser un dels actors destacats i avui, en nom i en record seu, en parlarem. Compositor prolífic i majoritàriament desconegut, actualment se'l té en consideració per la seva producció instrumental la qual va viure un sobtat renaixement en el moment que una de les seves simfonies va ser erròniament atribuïda a Beethoven. El desmentiment posterior va situar a Witt com a un actor formalment proper al Haydn simfònic tardà i de motlle setcentista. Aclamat al seu temps gràcies a l'oratori Der leidende Heiland, incomprensiblement no editat encara, avui el recuperarem en base a l'aproximació que recentment s'ha centrat en la seva obra de cambra. El segell CPO, com sempre capdavanters en la recuperació de tants i tants autors, ens regala una edició de gran qualitat en què, a banda de Witt i com a curiositat, hi podrem escoltar una partitura d'Ernst Christian August von Gersdorff, el príncep de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg i oficial austríac. Tot un detall musical d'una època en què prínceps i reis també eren, sovint, músics. Cosa impensable a dia d'avui, el fet és que Witt va haver de treballar precisament en l'orquestra d'aquest príncep en l'època en què probablement va compondre alguna de les partitures que podrem escoltar. Entre elles, el Quartet en Fa major per a fagot, violí, viola i violoncel, acompanyada pel Concertino en Mi bemoll major per a trompa i orquestra. Tot plegat destil·la un "ordre" i una claredat pròpies del seu temps, amb melodies fresques, equilibris entre solistes i acompanyament, temps apropiats, contrapunt precís... El discurs de Witt és acadèmicament perfecte i de tal pulcritud que la única crítica raonable és precisament aquesta, l'excés de perfecció. Pot semblar contradictori, però tanta bellesa i tanta sincronització inevitablement limita l'ambigüitat i l'espontaneïtat. A canvi, tenim la certesa, i no ens equivocarem, que Witt ha de ser d'audició obligada si el classicisme és la nostra passió!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Witt: Chamber Works for Winds & Strings

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 30 d’abril del 2012

WITT, Friedrich (1770-1836) - Wind Quintet, Op.5

Johan Pasch (1706-1769) - Väggfält, ruinlandskap med rastande soldater
Obra de Johan Pasch, pintor suec del segle XVIII




Friedrich Witt (1770-1836) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Württemberg. Viatgem a Alemanya i a la seva potent escola musical que tantes alegries ens ha donat al llarg de la història i crec que no caldrà donar-ne gaires exemples. De nou, un nom familiar per a nosaltres si més no per aquest espai. I de nou un artista d'entre segles, de transició musical del classicisme al romanticisme. Un període revolucionari, convuls a Europa (anàleg a l'actual en el fons però no en la forma) i que va donar tota una generació de personatges il·lustres artísticament parlant. De Witt fou un d'ells, un artista del qual ja n'havia parlat fa uns quants mesos en relació amb la seva simfonia número 6 "La Turca", per altra banda, de les poques obres que ens han arribat d'ell o, si més no, editades. En qualsevol cas de Witt, com ja en parlava en el seu dia, està associat a la confusió musical. De fet, durant molts anys es va atribuir la seva simfonia Jena a Beethoven fet pel qual va ser àmpliament estudiada, admirada i idolatrada. Tanmateix, un cop la jocosa confusió fou descoberta, sobtadament, fou defenestrada i enterrada en el més cruel dels oblits. Grandeses i misèries de la música i d'aquells que l'estudien... Fos com fos, de Witt va escriure molta música i acadèmicament molt correcte tal com podrem comprovar en la partitura d'avui. De fet, no deixa de ser un artista de tradició clàssica, hereu de Haydn i del seu estil simfònic londinenc i on la seva música, al no tenir una clara referència, segueix els postulats clàssics en la versió 2.0, és a dir, amb certes innovacions en la orquestració, major creativitat, més llibertat en l'estructura i no tanta formalitat harmònica i melòdica. Avui, un preciós quintet de piano amb instruments de vent Op.5. De quatre moviments metodològicament en la línia del seu contemporani Beethoven, és una mostra més de la música que roman a l'espera de ser redescoberta, interpretada i editada de tants i tants autors a l'ombra dels escollits per la glòria.

Ens l'interpreta James Mason a l'oboè, James Campbell al clarinet, Anton Kuerti al piano, James McKay al fagot i James Sommerville a la trompa francesa.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

CPDL: No disponible
SPOTIFY: Various Artists – Mozart / Beethoven / Witt: Piano and Wind Quintets

Mozart / Beethoven / Witt: Piano and Wind Quintets

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

WITT, Friedrich (1770-1836) - Sinfonie No. 6 "Sinfonia Turque"

Caspar David Friedrich - The Sisters on the Balcony (c.1819)
Obra de Caspar David Friedrich, pintor alemany (1)





Friedrich Witt (1770-1836) compositor i violoncel·lista alemany nascut a la regió de Württemberg. La seva vida, poc coneguda, és un maldecap pels historiadors ja que uns diuen que va ser violinista. A més a més, la obra més coneguda seva, una Simfonia en Do amb el sobrenom de Jena, va ser atribuïda erròniament i durant molts anys al gran geni Beethoven, fet paradoxal ja que, gràcies això, avui dia coneixem mínimament l'obra de F. Witt. I gràcies, també, a l'oratori Dei Leidende Heiland, molt famós al seu temps, va treballar com a mestre de capella del Príncep de Würzbug. La seva obra, no molt extensa, té un llenguatge de transició entre el classicisme vienès i el romanticisme de Beethoven. I com no pot ser d'altra manera, està impregnada d'un aire revolucionari en consonància amb el context social i polític de l'època. Com podrem comprovar en aquesta simfonia, l'estil, l'orquestració i la contundència ens recordaran molt el Beethoven simfònic tot i que no al mateix nivell tot sigui dit. Ara bé, és una simfonia ideal per començar el dilluns de forma enèrgica i alegre.

És una simfonia de quatre moviments amb el sobrenom de Simfonia Turca.

1. Adagio allegro molto - 9:08
2. Adagio - 5:32
3. Minuetto allegretto - 3:50
4. Finale allegro - 6;04

Ens la interpreta la Hamburger Symphoniker sota la batuta de Johannes Moesus i té una durada total de 24:39 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Friedrich Witt (Niederstetten, 8 de novembre de 1770 - Würzburg, 3 de gener de 1836)
AMAZON: Witt - Orchestral Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Witt - Orchestral Works

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!