Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Farrenc L.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Farrenc L.. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 de maig del 2024

FARRENC, Louise (1804-1875) - 1re Symphonie (1841)

Charles Johannot (1798-1825) - Allegorie auf die Confédération Rhenane oder besser auf das Lager von Boulogne und die beabsichtigte Invasion in England


Louise Farrenc (1804-1875) - 1re Symphonie (do mineur), Op.32 (1841)
Performers: L'Orchestre De Bretagne; Stefan Sаndеrling (conductor)

---


French composer, pianist, teacher and scholar. She studied music with Antonín Reicha. In 1821 she married (Jacques Hippolyte) Aristide Farrenc (1794-1865), but was not entirely eclipsed by his acknowledged eminence. Her three symphonies had respectable performances: No.1 in Brussels (1845), No.2 in Paris (1846), and No.3 in Paris (1849); the last received an accolade in the prestigious, and definitely male-oriented, Gazette Musicale, which conceded that "she revealed, alone among her sex in musical Europe, genuine learning, united with grace and taste." She also wrote a piano concerto, 30 etudes in all major and minor keys for piano, 2 piano trios, cello sonata, 2 violin sonatas, 2 piano quintets, and a sextet and a nonet for winds and strings. One of her overtures (1840) was reviewed by Hector Berlioz, who remarked that it was orchestrated "with a talent rare among women." She was a brilliant pianist, and taught piano at the Paris Conservatory from 1842 until 1872, the only woman ever to hold a permanent position as an instrumentalist there in the 19th century. After the death of her husband in 1865, she assumed the editorship of his monumental collection 'Le Tresor des pianistes'. Her role in music history carries significance beyond that ordinarily accorded to competent minor composers. Having worked in a society whose women musicians attained prominence mainly as performers, and in a cultural environment which valued only theatre and salon music, she merits recognition as a pioneering scholar and a forerunner of the French musical renaissance of the 1870s. Her daughter Victorine Farrenc (1826-1859) was also a talented pianist whose promising career was cut short by an early death.

dijous, 31 de maig del 2018

FARRENC, Louise (1804-1875) - Symphony No.2, Op.35 (1845)

Thomas Fearnley - Rider in a landscape
Obra de Thomas Fearnley (1802-1842), pintor noruec (1)


- Recordatori de Louise Farrenc -
En el dia de la celebració del seu 214è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Thomas Fearnley (Frederikshald, 27 de desembre de 1802 - München, 16 de gener de 1842) va ser un pintor noruec. Fill de Thomas Fearnley (1768-1834), un comerciant noruec d'ascendència anglesa, va començar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Artesania de Cristiania, al costat del pintor Jacob Mathias Calmeyer. A partir del 1821, va entrar a la Reial Acadèmia Danesa d'Art per després traslladar-se a Estocolm, on va finalitzar la seva formació. Allà es va guanyar el suport del príncep Oscar, el qual li va pagar viatges d'estudis a Noruega, país on va fer amistat amb el pintor Johan Christian Dahl. El 1828 va viatjar per Alemanya on va rebre la influència dels pintors romàntics i des d'on va viatjar a Àustria, Suïssa i Itàlia. El 1838 va tornar a Noruega on va realitzar desenes d'obres de paisatges. El 1842, i en el transcurs d'un viatge a Munic, va morir a la ciutat alemanya el gener d'aquell any.



Parlem de Música...

Jeanne-Louise [Dumont] Farrenc (Paris, 31 de maig de 1804 - Paris, 15 de setembre de 1875) va ser una pianista, professora i compositora francesa. Provinent d'una família d'artistes, el seu germà Auguste Dumont i el seu pare Jacques-Edme Dumont van ser escultors. Des de ben petita va mostrar un talent innat per l'art i la música. Als 15 anys va rebre classes d'orquestració i composició amb Reicha al Conservatori de París. El 1821 es va casar amb Aristide Farrenc, de qui va adoptar el cognom, motivant una momentània interrupció en la seva formació musical. No obstant i pocs anys després, va reiniciar la seva formació amb Reicha. A partir del 1825 i fins el 1839 va publicar, si bé de forma intermitent, les seves primeres obres, la majoria d'elles per a piano. Va ser durant la dècada del 1840 que va començar a explorar la música per a orquestra component les tres simfonies del seu repertori (1841, 1845 i 1847) que si bé van ser representades en diverses ciutats, no les va arribar a publicar. Ara bé, la seva fama va emanar de la seva obra de cambra la qual va gaudir de contrastada reputació tant de la crítica com del públic parisenc. Els seus dos quintets de piano (1839, 1840) i els seus trios de piano van marcar un punt d'inflexió en la seva carrera convertint-se en habituals del repertori del seu temps. El 1861 i el 1869 va ser premiada amb el Chartier Prize per la seva contribució a la música de cambra. Paral·lelament, el 1842 va rebre el nomenament de professora de piano del conservatori, un càrrec que va mantenir fins el 1 de gener de 1873, l'any de la seva jubilació. Dos anys més tard, el setembre de 1875, va morir a París.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
Ov., op.23, 1834;
Ov., op.24, 1834;
Sym. no.1, c, op.32, 1841 [H, i/1];
Sym. no.2, D, op.35, 1845;
Sym. no.3, g, op.36, 1847 [H, i/3]

---

Chbr:
Variations concertantes sur un air suisse, pf, vn, op.20 (?1835–6);
Qnt, a, vn, va, vc, db, pf, op.30 (1842);
Qnt, E, vn, va, vc, db, pf, op.31 (?1844–51);
Pf Trio, E , op.33 (?1850–55);
Pf Trio, d, op.34 (?1850–55);
Vn Sonata, c, op.37 (?1850–55);
Nonet, E , op.38, 1849, Pn;
Vn Sonata, A, op.39 (?1850–55);
Sextet, c, fl, ob, cl, bn, hn, pf, op.40, 1851–2, Pn, also arr. str qt, db;
Trio, E , cl/vn, vc, pf, op.44 (1861);
Trio, e, fl/vn, vc, pf, op.45 (1862);
Vc Sonata, B , op.46 (1861); Str Qt, Pn

Piano:
Variations brillantes sur un theme d’Aristide Farrenc, op.2 (1825);
Grandes variations sur … Le premier pas, op.4 (1825);
Variations sur un air de la Cenerentola [Rossini], op.5 (?1829–30);
Variations sur … O ma tendre musette, op.6 (1828);
Air suisse varié, op.7 (1832);
3 rondos faciles, op.8 (1828);
Rondo brillant sur un theme du Pirate [Bellini], op.9 (1833);
Variations brillantes sur un thème du Colporteur [Onslow], op.10 (1828);
Rondo brillant sur des thèmes d’Eurianthe [Weber], op.11 (1833)
Variations sur une galopade favorite, op.12 (1833);
Rondo brillant sur une cavatine de Zelmire [Rossini], op.13 (1833);
Les italiennes: 3 cavatines … variées [Bellini, Carafa], op.14 (1835);
Variations brillantes sur la cavatina d’Anna Bolena de Donizetti ‘Nel veder la tua costanza’, op.15 (?1835);
Les allemandes: 2 mélodies … variées, op.16 (?1835–6);
Air russe varié, op.17 (?1835–6);
La sylphide, rondo valse sur un motif de Masini, op.18 (c1836);
Souvenir des Huguenots, fantaisie et variations, op.19 (c1837)
Les jours heureux: 4 rondinos, op.21 (c1837);
Variations sur un thème du Comte Gallenberg, op.25 (c1838), also arr. pf, str qt/orch;
30 études, op.26 (c1839);
Hymne russe varié, op.27 (c1839);
Variations sur un thème allemand, op.28 (c1839);
Variations sur un thème des Capuleti [Bellini], 4 hands, op.29 (c1839)
12 études brillantes, op.41 (1858);
20 études de moyenne difficulté, op.42 (1855);
Mélodie, op.43 (1858);
Scherzo, op.47 (1858);
Valse brillante, op.48 (?1859–63);
Nocturne, op.49 (?1859–63);
25 études faciles, op.50 (?1859–63);
2e valse brillante, op.51 (1864)

Editions:
Le trésor des pianistes (Paris, 1861–74) [xxiii vols.; vols.i–viii with A. Farrenc]; introduction pubd separately as Traité des abréviations (Paris, 1895)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchèstre de Bretagne; Stefan Sanderling
RECICLASSICAT: FARRENC, Louise (1804-1875)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FARRENC, L. - Les 3 symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 30 de maig del 2016

FARRENC, Louise (1804-1875) - Nonet in E flat major, Op.38 (1849)

Louis Buvelot - 'Mount Fyans' homestead (1869)
Obra de Louis Buvelot (1814-1888), pintor suís (1)


- Recordatori de Louise Farrenc -
En el dia de la celebració del seu 212è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Louis Buvelot (Morges, 3 de març de 1814 - Melbourne, 30 de maig de 1888) va ser un pintor suís. Fill de François Simeon Buvelot i de Jeanne-Louise née Heizer, es va formar a Lausanne amb Marc-Louis Arland abans de viatjar a París, on va estudiar amb Camille Flers. Poc després va emigrar durant un temps a Brasil on va treballar en una plantació de cafè amb el seu oncle. El 1840 es va traslladar a Rio de Janeiro on va conèixer l'emperador Dom Pedro II que va decidir comprar algunes de les seves primeres pintures. El 1843 es va casar i el 1852 va tornar a Suïssa on el 1856 va ser condecorat amb la medalla de plata per una pintura que va presentar a Berna. El 1864 va decidir emigrar a Austràlia, on es va instal·lar a Melbourne. Allà va treballar com a empresari i fotògraf sense deixar de pintar. El 1869 va vendre algunes de les seves obres a la National Gallery de Victoria i en posteriors exhibicions a Melbourne va ser condecorat. El seu treball de temàtica paisatgística va causar sensació i va influenciar el moviment artístic australià de l'Escola d'Heidelberg. Buvelot va seguir pintant la resta de la seva vida morint a Melbourne el maig de 1888.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis Buvelot (1814-1888) - Altres: Louis Buvelot (1814-1888)



Parlem de Música...

Jeanne-Louise [Dumont] Farrenc (Paris, 31 de maig de 1804 - Paris, 15 de setembre de 1875) va ser una pianista, professora i compositora francesa. Provinent d'una família d'artistes, el seu germà Auguste Dumont i el seu pare Jacques-Edme Dumont van ser escultors. Des de ben petita va mostrar un talent innat per l'art i la música. Als 15 anys va rebre classes d'orquestració i composició amb Reicha al Conservatori de París. El 1821 es va casar amb Aristide Farrenc, de qui va adoptar el cognom, motivant una momentània interrupció en la seva formació musical. No obstant i pocs anys després, va reiniciar la seva formació amb Reicha. A partir del 1825 i fins el 1839 va publicar, si bé de forma intermitent, les seves primeres obres, la majoria d'elles per a piano. Va ser durant la dècada del 1840 que va començar a explorar la música per a orquestra component les tres simfonies del seu repertori (1841, 1845 i 1847) que si bé van ser representades en diverses ciutats, no les va arribar a publicar. Ara bé, la seva fama va emanar de la seva obra de cambra la qual va gaudir de contrastada reputació tant de la crítica com del públic parisenc. Els seus dos quintets de piano (1839, 1840) i els seus trios de piano van marcar un punt d'inflexió en la seva carrera convertint-se en habituals del repertori del seu temps. El 1861 i el 1869 Farrenc va ser premiada amb el Chartier Prize per la seva contribució a la música de cambra. Paral·lelament, el 1842 va rebre el nomenament de professora de piano del conservatori, un càrrec que va mantenir fins el 1 de gener de 1873, l'any de la seva jubilació. Dos anys més tard, el setembre de 1875, va morir a París.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
Ov., op.23, 1834;
Ov., op.24, 1834;
Sym. no.1, c, op.32, 1841 [H, i/1];
Sym. no.2, D, op.35, 1845;
Sym. no.3, g, op.36, 1847 [H, i/3]

Chbr:
Variations concertantes sur un air suisse, pf, vn, op.20 (?1835–6);
Qnt, a, vn, va, vc, db, pf, op.30 (1842);
Qnt, E, vn, va, vc, db, pf, op.31 (?1844–51);
Pf Trio, E , op.33 (?1850–55);
Pf Trio, d, op.34 (?1850–55);
Vn Sonata, c, op.37 (?1850–55);
Nonet, E , op.38, 1849, Pn;
Vn Sonata, A, op.39 (?1850–55);
Sextet, c, fl, ob, cl, bn, hn, pf, op.40, 1851–2, Pn, also arr. str qt, db;
Trio, E , cl/vn, vc, pf, op.44 (1861);
Trio, e, fl/vn, vc, pf, op.45 (1862);
Vc Sonata, B , op.46 (1861); Str Qt, Pn

Piano:
Variations brillantes sur un theme d’Aristide Farrenc, op.2 (1825);
Grandes variations sur … Le premier pas, op.4 (1825);
Variations sur un air de la Cenerentola [Rossini], op.5 (?1829–30);
Variations sur … O ma tendre musette, op.6 (1828);
Air suisse varié, op.7 (1832);
3 rondos faciles, op.8 (1828);
Rondo brillant sur un theme du Pirate [Bellini], op.9 (1833);
Variations brillantes sur un thème du Colporteur [Onslow], op.10 (1828);
Rondo brillant sur des thèmes d’Eurianthe [Weber], op.11 (1833)
Variations sur une galopade favorite, op.12 (1833);
Rondo brillant sur une cavatine de Zelmire [Rossini], op.13 (1833);
Les italiennes: 3 cavatines … variées [Bellini, Carafa], op.14 (1835);
Variations brillantes sur la cavatina d’Anna Bolena de Donizetti ‘Nel veder la tua costanza’, op.15 (?1835);
Les allemandes: 2 mélodies … variées, op.16 (?1835–6);
Air russe varié, op.17 (?1835–6);
La sylphide, rondo valse sur un motif de Masini, op.18 (c1836);
Souvenir des Huguenots, fantaisie et variations, op.19 (c1837)
Les jours heureux: 4 rondinos, op.21 (c1837);
Variations sur un thème du Comte Gallenberg, op.25 (c1838), also arr. pf, str qt/orch;
30 études, op.26 (c1839);
Hymne russe varié, op.27 (c1839);
Variations sur un thème allemand, op.28 (c1839);
Variations sur un thème des Capuleti [Bellini], 4 hands, op.29 (c1839)
12 études brillantes, op.41 (1858);
20 études de moyenne difficulté, op.42 (1855);
Mélodie, op.43 (1858);
Scherzo, op.47 (1858);
Valse brillante, op.48 (?1859–63);
Nocturne, op.49 (?1859–63);
25 études faciles, op.50 (?1859–63);
2e valse brillante, op.51 (1864)

Editions:
Le trésor des pianistes (Paris, 1861–74) [xxiii vols.; vols.i–viii with A. Farrenc]; introduction pubd separately as Traité des abréviations (Paris, 1895)

Font: En català: Louise Farrenc (1804-1875) En castellano: Louise Farrenc (1804-1875) In english: Louise Farrenc (1804-1875) - Altres: Louise Farrenc (1804-1875)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

A single year younger than Berlioz, who had some good words for her, Louise Farrenc lived through busy times in Paris. Her music reflects many interests, from the most romantic side of Mozart to Spohr’s chromaticism, from the craftsmanship of Hummel to the fantasy of Weber and especially Schumann (who was also respectful). The Scherzo of her E minor Trio would do credit to Mendelssohn. At the back of her invention was a first-rate training from Reicha, but also an ear for the subtlety which cannot be learnt, only nurtured. Everything she writes in these three wind works is beautifully textured, with a range of colour and variety of timbre that are an essential part of the invention. Inevitably, such a variety of manners suggests the lack of a real creative centre. Yet she is an unfailingly inventive composer, and one of great wit and charm. These qualities are very much appreciated by the players here, who clearly enjoy the considerable challenges which she can set them as well as relishing the brilliant part-writing and the delightfully original combinations of instruments. Farrenc is a very sympathetic composer, whose music can give great pleasure in a way that excites intelligent interest without making very serious demands. These three pieces make an extremely attractive compilation, one which deserves a following from collectors interested in exploring a little way off the beaten track of French romanticism. The recording is suitably lively and colourful.'

John Warrack (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ambache Chamber Ensemble
RECICLASSICAT: FARRENC, Louise (1804-1875)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FARRENC, L. - Chamber Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 26 de juliol del 2012

FARRENC, Louise (1804-1875) - Sextet Op.40 (1852)

Anshelm Schultzberg - Hostsol parkmotiv fran sparreholm
Obra d'Anshelm Schultzberg, pintor suec del segle XX





Louise Farrenc (1804-1875) compositora i pianista francesa nascuda a París. Per tercera vegada parlarem de Farrenc. Molts podríeu dir, com és possible que aquesta sigui la tercera introspecció a la vida i obra d'aquesta compositora i no obstant, ni una miserable dedicatòria a Clara Schumann. Tot té el seu temps i de raó no us en falta, la meva justificació recau en el fet que, talment com la música, la vida exigeix el seu tempo i per ara no he trobat el moment adequat per a introduir-me a la musica de la bella i estimada esposa de Robert Schumann. Ben aviat, desitjo, ho faré i espero poder-vos delectar emotivament. Mentrestant, recuperem la figura d'aquesta encantadora pianista i compositora francesa hereva de la tradició clàssica de Hummel i Clementi i en contacte amb el romanticisme de tota una generació d'autors contemporanis amb qui conviuria harmònicament. I si, fins a dues vegades prèvies a l'avui n'havia parlat de Farrenc i, de fet, no em cansaria de fer-ho. Fent una ullada al passat proper, en vaig parlar en relació amb la simfonia número 3 opus 36 en Sol major i en relació amb una hipnotitzant partitura en la forma de sonata per a violoncel i piano opus 46. Pianista virtuosa del Conservatori de París, Farrenc va gaudir, tot i ser dona en un temps i en un espai on la discriminació era la normalitat i no l'excepció, d'una inesperada però absolutament justificada fama. I tot i guanyar uns honoraris sensiblement inferiors als dels seus homòlegs masculins, Farrenc seguiria amb l'èmfasi necessari per a sorprendre, una vegada i una altra, el públic, la crítica i tot aquell espectador actiu o passiu de la seva obra. Composicions principalment per a piano, però també simfonies, cantates i la seva admirada obra de cambra, la més expressiva i eloqüent de la seva producció. I en aquest context i a partir de 1850 es quan començarem a ubicar, espacialment, les partitures del dia d'avui. Obres d'un enginy creatiu immens i d'una bellesa indiscutible. Instruments de cambra en un primer episodi en la forma de trio de piano en Mi bemoll major opus 33 per a piano, violoncel i violí escrit l'any 1855 amb la idea en ferm de no publicar-lo i de representar-lo, estrictament, en ambients privats o informals. Reminiscències de Mendelssohn i Schumann són subtils per fàcils de trobar en un conjunt on la llibertat interpretativa i el bon humor dominen el global dels quatre moviments característics de la partitura. Obertura del segon episodi dominat per a un sextet de piano i instruments de vents opus 40 escrit el 1852 i on clarament identificarem un dels mestres de Farrenc, el geni de les obres per a instruments de vent, el senyor Antonin Reicha. Quasi concertant, és una peculiar composició on el piano queda emmarcat per la presència constant del quintet de vent que l'acompanya. Bona música per aquest dijous de canícula contundent i de sequera preocupant. Anhelant la benaurada pluja, convoquem la conjunció meteorològica amb la música a veure si ajuda, amb la seva presència, a remetre la constant preocupació pels nostres estimats boscos, prats, muntanyes, masies i animals vers la descarada omnipotència de l'astre Sol i de la seva brillant vehemència que amb una inofensiva guspira pot convertir, el paisatge, en un terrible infern. Dedicat a l'Alt Empordà i a la seva gent!

A la interpretació el conjunt Linos Ensemble.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Louise Farrenc (París, 31 de maig de 1804 – 15 de setembre de 1875)
SPOTIFY: Louise Farrenc – Farrenc, L.: Piano Trio, Op. 33 / Clarinet Trio, Op. 44 / Sextet, Op. 40

Farrenc, L.: Piano Trio, Op. 33 / Clarinet Trio, Op. 44 / Sextet, Op. 40

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 26 d’abril del 2012

FARRENC, Louise (1804-1875) - First sonata, Op.46 (1861)

Temps canviant, obra de Gustave Leonhard de Jonghe, pintor belga contemporani de L. Farrenc




Louise Farrenc (1804-1875) compositora i pianista francesa nascuda a París. De tornada a França i no precisament de la mà del més que probable defenestrat Sarkozy, fem-ho amb una companyia sensiblement més amena i agradable. Farrenc, intèrpret i professora reputada amb el piano, és una de les figures femenines més importants del romanticisme francès i probablement de tot el segle XIX, amb el permís de Clara Schumann. I revisant l'hemeroteca d'aquest espai he trobat, de forma quasi inesperada, que de Farrenc ja n'havia parlat... a vegades la memòria és cruel amb un mateix. Concretament, n'havia parlat en relació a la seva fascinant simfonia número 3 en Sol menor Op. 36. D'ella aleshores en parlàvem en relació a la seva biografia la qual estava lligada als grans noms de l'escena musical europea de principis del XIX. De fet, en el seu bagatge consten mestres de la talla de Hummel, Moscheles i Reicha. Pesos pesants de la música i que, inevitablement, van proporcionar la part més acadèmica a una artista integral que va escriure gran quantitat de música de cambra així com una sèrie de simfonies i unes poques cantates. De Farrenc, autora d'un romanticisme i d'una creativitat inqüestionables, m'agradaria recuperar una autèntica joia de cambra. Dos instruments, violoncel i piano en conjunció dinàmica en aquesta sonata primera Op.46 escrita l'any 1861. D'un cert dramatisme cromàtic ens parla dolçament en record i en agraïment dels grans mestres clàssics que, d'alguna forma indirecta, ella n'havia format part si més no al llarg del seu aprenentatge. Una artista que va viure en un entorn de reconeixement i d'admiració tot i que va tenir la desgràcia que poc després de la seva mort, i per causes alienes a la seva voluntat, quedés en el cementiri dels records musicals. Per sort la memòria, tot i ser de comportament erràtic, ens dóna alegries com la d'avui on persones que en un exercici de memòria i de justícia atemporal ens delecten amb un tresor com aquest d'una autora que, tot i romandre a l'ombra, torna a l'escenari amb la força suficient per atipar-nos de joia!

A la interpretació Iris van Eck al violoncel i Arielle Vernède al piano.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

SPOTIFY: Allende Vernede – Works For Cello And Piano By Women Composers

Works For Cello And Piano By Women Composers

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 27 d’octubre del 2011

FARRENC, Louise (1804-1875) - Symphony No.3 (1847)

Félix Vallotton - Le bouquet (1922)
Obra de Félix Vallotton, pintor suís.





Louise Farrenc (1804-1875) compositora, pianista i professora francesa nascuda a París. Extraordinària pianista i compositora a la seva època ha quedat, de forma inexplicable, totalment oblidada al nostre temps. Alumne de piano de Senora Soria, deixeble de Muzio Clementi va estudiar, posteriorment, amb dos grans mestres en l'art del piano, Ignaz Moscheles i Johann Nepomuk Hummel. La composició la va perfeccionar amb un altre gran mestre, Antonin Reicha. Ens trobem davant d'una alumna molt privilegiada que va conviure i va treballar amb una generació fantàstica de grans genis romàntics. Fins als anys 30, la seva obra fou exclusivament escrita per a piano, en múltiples formes, variacions, sonates, etc. A partir d'aquests anys va començar a escriure obres orquestrals i de cambra sent tanta la seva fama que l'any 1842 fou nombrada pianista en el prestigiós Conservatori de París, càrrec que ocuparia al llarg de trenta anys. Ara bé, en els cercles musicals francesos i sobretot al llarg del segle XIX, un compositor, per molta música instrumental que escrivís, passaria a l'oblit si no escrivia una o vàries òperes, gènere molt popular a la França romàntica. Aquest fet explica el per què del poc renom, més enllà d'àmbits acadèmics i professionals, de L. Farrenc tot i la enorme qualitat de la seva obra. De ben segur, el fet de ser dona tampoc l'ajudava gaire en el context social de l'època. Potser, si hagués escrit alguna opera o ballet hagués estat més coneguda per al públic generalista que, com passa avui dia, no era gaire propens a escoltar obres de compositors "desconeguts". Doncs bé, en honor a aquesta gran compositora que, gràcies a l'esforç i dedicació d'intèrprets i musicòlegs, podem recuperar i escoltar als nostres dies, he triat una de les seves obres orquestrals, la seva tercera simfonia. Un simfonia brillant pròpia de grans compositors romàntics que ens recordarà passatges de la obra orquestral de M. Clementi o fins i tot de les simfonies de R. Schumann. Gran interpretació, és una obra dividida en quatre moviments:

1. Adagio allegro - 8:54
2. Adagio cantabile - 9:29
3. Scherzo vivace - 5:50
4. Finale allegro - 6:39

Ens la interpreta la Hannover Radio Symphony Orchestra sota la direcció de Johannes Goritzki i té una durada total de 30:54 minuts.

Gaudiu i compartiu!

PD: Dedicada a la meva mare que avui fa anys... Si la veieu feliciteu-la!!!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Louise Farrenc (París, 31 de maig de 1804 – 15 de setembre de 1875)
AMAZON: Farrenc: Symphony No. 1 Op. 32 in C Minor / Symphony No. 3 Op. 36 in G Minor
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!