dissabte, 30 de juny del 2012

CZERNY, Carl (1791-1857) - Nonett (1850)

Alfred Stevens - Peintre a la plage
Pintora a la platja, obra d'Alfred Stevens, pintor belga contemporani de C. Czerny




Carl Czerny (1791-1857) compositor i pianista austríac nascut a Viena. Com m'agrada aixecar-me de bon matí amb la fermesa i el pensament en aquest artista i la seva música ja que ell és un dels compositors més estimats. Ni més ni menys que un mestre amb el piano amb el qual faria les delícies dels seus privilegiats alumnes. Tot i això un d'ells, de nom Franz Lizt, en una carta a la seva bella amiga i escriptora George Sand, escriuria pels vols de 1837:

"Quan encara era un nen moltes vegades em divertia amb entremaliadures d'un escolar, i el meu públic sempre cauria en el meu parany. Per exemple, he tocat la mateixa peça primer com si fos una composició de Beethoven, després com si fos una composició de Czerny, i finalment com si fos meva. En el dia en què la vaig presentar com si fos el meu propi treball, he rebut l'aplaudiment més encoratjador. El dia en què la vaig presentar com si fos de Czerny, amb prou feines em van escoltar, i el dia en què la vaig presentar sota el nom i l'autoritat de Beethoven aleshores, finalment, m'assegurava bravos de tota l'audiència!"

Vet aquí resumida en poques paraules la trista història de Czerny. Esclau de l'enorme treball docent, no es va guanyar mai la gratitud i la consideració que, sens dubte, la seva obra es mereix. Exemples en trobem en tots els seus treballs dels quals he tingut l'enorme plaer de conèixer amb relativa profunditat. En aquest espai, com es pot comprovar, he gaudit immensament presentant diferents partitures de la seu extens i variat repertori. Alumne de Beethoven i de Hummel entre altres, és tot just en el nostre temps que comencem a situar en el lloc que correspon a un Czerny que al seu temps va viure defenestrat de l'escena pública. No obstant, la seva obra es descomunal amb més de 850 partitures en el seu haver; multitud de misses, rèquiems, simfonies, concerts, música de cambra, sonates per a piano... Per tant, en un acte de fe però sobretot de justícia m'autoritza a recuperar gran part del seu repertori. Probablement, el seu sacrifici en favor de la docència potser conscient del què significaria pel seu futur el fa merèixer, pòstumament, el màxim dels reconeixements. I aquí estarem nosaltres per fer-ho. Avui una altra producció de cambra en la forma de Nonet per a instruments de corda, piano i de vent. Escrit l'any 1850, és d'una bellesa indiscutible i d'un cromatisme tant variat com ric en matisos que només un virtuós amb el piano podia imaginar i transformar en notes. De connotacions clàssiques tot i trobar-nos a la bella meitat del segle XIX, és un discurs musical reminiscència del septet de Beethoven i d'un dels octets de Schubert. En aquest primer dissabte de juliol, efemèride on la calor ja és desconsoladament insuportable, parlar de Czerny és un d'aquells elixirs d'aire fresc que donen fe d'un artista integral que va gosar compondre, interpretar i ensenyar al mateix temps tot fent-nos creure, ingenus de nosaltres, que la seva obra no mereixia gaire la pena cosa que inesperadament, i ja en van unes quantes mostres, no va ser així. Ans el contrari, ell és amb dret propi, i evidentment, un dels grans de l'escena musical europea del segle XIX!

A la interpretació el conjunt Consortium Classicum.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

 BIOGRAFIA: Carl Czerny (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857) 
RECICLASSICAT: CZERNY, Carl (1791-1857)
LAQUINTADEMAHLER: Carl Czerny - Noneto; Gran Serenata
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

 Carl Czerny - Noneto; Gran Serenata

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 7 comentarios

divendres, 29 de juny del 2012

PUCCINI, Giacomo (1858-1924) - Mottetto per San Paolino

Eustache Le Sueur - Saint Paul preaching at Ephesus
La predicació de Sant Pau, obra d'Eustache Le Sueur, pintor francès del segle XVII




Giacomo Puccini (1858-1924) compositor italià nascut a Lucca. La òpera, com bé saben els estimats lectors d'aquest espai, és un dels pocs gèneres associats íntimament a la història de la música del quals no n'he parlat més enllà de les referències pròpies de cadascun dels autors i dels seus repertoris. I no per desgana o menyspreu, ans el contrari, crec que parlar d'òpera requereix una atenció més profunda i una dedicació que per desgràcia actualment no tinc. Altres meravellosos espais de música es dediquen amb saviesa al gènere líric amb la constància i amb el respecte que l'escena musical i teatral es mereixen. Per tant, parlar de Puccini, un autor que va dedicar la majoria de la seva producció a la òpera és, si més no, curiós. Però bé, tant curiós serà com les sorpreses musicals d'aquest artista italià universal segons diuen aficionat al teatre des del moment en què va assistir, embadalit, a la representació d'Aida de Giuseppe Verdi. De formació instrumental amb l'orgue, fou amb aquest instrument que assoliria el primer càrrec major de la seva vida a l'església local de la seva ciutat. I seria en aquest primer període, quan l'autor tenia 20 anys, que situarem la principal obra del dia d'avui. El llegat, la transcendència i la magnitud del seu repertori és indiscutible amb independència dels gustos del ciutadà mundà. I en aquest cas, tindrem el privilegi de conèixer algunes de les obres menys conegudes d'un Puccini diferent en alguns aspectes tot sorprenent-nos amb aquesta música, en general, de teoria i pràctica festiva. D'entrada la Scossa elettrica, una breu però tremenda curiositat musical escrita l'any 1896 per a celebrar el centenari de la invenció de la bateria o pila elèctrica per part d'Alessandro Volta.

Acte seguit el Corazzata Sicilia en forma d'arranjament orquestral inspirat en temes de La Boheme. En tercer lloc Inno a Roma escrit l'any 1923 i com bé diu el nom, un himne a la ciutat de Roma que malauradament va tenir el macabre honor de ser adoptat musicalment per Mussolini. Totes elles breus, instrumentals amb l'excepció coral de l'himne de Roma i que ens serviran d'aperitiu per a celebrar, com toca, el dia i el sant d'avui, ni mes ni menys que Sant Pau, el meu patró. I com ho farem, doncs amb una festiva obra de joventut de Puccini pensada i escrita l'any 1877. El motetto di San Paolino és una brillant obra per a baríton, cor i orquestra eminentment operística en la forma i que ens sembla anticipar l'esdevenir gloriós d'un Puccini prou desconegut com per sorprendre'ns gratament i on la dimensió coral i solista se'ns dibuixen en dos apartats ben diferenciats. Un allegro maestoso inicial, emotiu i escrit en la tonalitat de La bemoll major. Es contraposa amb un segon capítol on el baríton i la gravetat i la potència de la seva veu dialoguen en un larghetto i un andante per tornar a retrobar-se, finalment, amb l'explosió coral, orquestral i alegre que tanquen festivament un motet dedicat al patró de Lucca. Tot plegat té certa trampa ja que com bé ens diu i ens informa el nom degudament analitzat, és un motet dedicat a Sant Paolino, que no necessàriament a Sant Pau, però com que la devoció i la santificació pastoral no són el meu fort, ometré voluntàriament aquesta discrepància onomàstica per tal de celebrar en tota la seva dimensió el santoral d'avui, el que homenatja i fa honor a tots els Paus de l'Univers, siguin mundans, vegetals, animals o de característiques indeterminades ja que en el fons, qualsevol excusa és bona a l'hora de promoure una festa!

A la interpretació la Verdi Grand Symphonic Orchestra de Milan amb el cor Verdi de Milan sota la direcció de Riccardo Chailly. 

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 5 comentarios

dijous, 28 de juny del 2012

GOUNOD, Charles (1818-1893) - Melodies for Horn & Piano

Pablo Picasso - At the Lapin Agile 1905
Obra de Pablo Picasso, pintor espanyol del segle XX




Charles Gounod (1818-1893) compositor francès nascut a París. Retrobem-nos gustosament amb un dels grans de l'escena teatral francesa de qui n'havia tingut l'honor i la glòria de parlar-ne en relació amb la seva primera simfonia en Re major, un treball orquestral romàntic però d'aroma mozartiana. Ara bé, el seu gènere va ser la òpera amb la qual assoliria la més gran de les reputacions a què un artista podia aspirar, sobretot a la França romàntica. D'extens repertori, l'organigrama tècnic de les partitures de Gounod és extraordinàriament variat dedicant gran part del seu enginy, a banda de la obra lírica, a la música religiosa i instrumental. Referències de tots els estils i èpoques d'un autor que gaudia improvisant nous mètodes i tonalitats seguint les pautes, això sí, d'altres autors contemporanis com Bizet o Massenet. En aquest ambient de treball, d'un segle de romàntics tant en les arts com en les ciències socials i polítiques d'un temps irrepetible, Gounod escriuria, l'any 1862, una sèrie de melodies per a piano les quals, com podrem comprovar, poden ser complementades amb altres instruments com en el cas d'avui ho fa la trompa. Aquest instrument de vent de registre peculiar i tant recurrent en la orquestra des del segle XVIII en endavant, no acostuma a gaudir d'un protagonisme absolut més enllà d'algunes obres concertants o d'alguna més que modèlica música aquàtica de Händel. Doncs bé, Gounod va compondre sis melodies de caràcter íntim i tranquil on en destaca la pausa i l'emotivitat amb el piano que es veu reforçada amb la veu de la trompa. Alhora i a mode d'obertura, un preciós nocturn en Re major opus 7 de Franz Strauss que conjuga perfectament i ens anticipa les melodies de l'artista francès que emotivament ens sorprendrà pel contingut i per la forma d'aquestes precioses obres on dos instruments, en un diàleg continu i amable, dibuixen una nova dimensió d'un francès que va viure en la glòria i va tenir l'honor de ser un dels grans del nostre preciós país veí, aquell que a vegades menystenim però al qual hem d'agrair l'autoria de bella música com aquesta!

A la interpretació Daniel Borgue a la trompa i Dominique Kormann al piano.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 7 comentarios

dimecres, 27 de juny del 2012

SCARLATTI, Domenico (1685-1757) - Musica Sacra

Andrea Previtali - The Virgin and Child with a Supplicant
Al·legoria cristiana, obra d'Andrea Previtali, pintor italià del segle XVI




Domenico Scarlatti (1685-1757) compositor i clavecinista italià nascut a Nàpols. Scarlatti va ser i és una eminència a Itàlia però sobretot a Espanya ja que fou en aquest país on va desenvolupar la major part de la seva opus més coneguda, les sonates de clavicèmbal. Tanmateix, la seva formació integral instrumentista, vocal i teòrica el van ajudar a ser un dels grans mestres hereus de la tradició paterna del seu pare Alessandro. Honor teníem, fa uns mesos, de parlar-ne en relació amb unes, de les tantíssimes, sonates de clavecí que Domenico escriuria en la seva llarga estada a Madrid. No obstant, avui parlaré de la seva estada a Portugal on també hi viuria, i de forma diferent, que durant la seva etapa al regne gloriós de l'Espanya borbònica. Cronològicament ens situem en el període de 1720 en què Scarlatti s'establiria a Lisboa a les ordres de la benaurada princesa Teresa de Berganza. Seria el fruit de la prevista unió matrimonial entre aquesta i l'il·lustre, que no il·lustrat, rei espanyol Ferran VI, el detonant del canvi de vida del compositor italià. Derivat d'aquesta apassionada història d'amor reial, la princesa portuguesa De Berganza es convertiria, ipso facto, en reina d'Espanya... negoci rodó per tots plegats, fins i tot per Scarlatti que de rebot seria adoptat musicalment i econòmicament per la nova dinastia espanyola. Doncs abans que tot aquesta romàntica història arribés a bon port Scarlatti, amb independència dels esdeveniments, seguiria a la seva, fent i creant música. I en aquesta estada a Portugal enfocaria la seva obra i el seu art a la producció de música sacra en un estil, mètode i forma propi de renaixement. A capella o amb acompanyament de baix continuo o instrumentació de corda. Obres delicioses, incomprensiblement a l'ombra i amablement recuperades per a la nostra insaciable satisfacció. Quatre partitures corals que ens donen a conèixer la dimensió espiritual de Domenico Scarlatti. D'entrada, un Iste confessor escrit a Roma l'any 1715 i d'una bellesa i d'una metamorfosi musical entre el cor i els instruments indescriptible. L'acompanyarà un Te Deum escrit l'any 1721 a Lisboa. Seguidament un Te gloriosus també escrit en la seva estada a Portugal però en un data indeterminada. Finalment, el Laetatus sum escrit l'any 1729 a Lisboa. Totes elles corals amb acompanyament d'orgue i algunes cordes despistades. Autèntics tresors de Scarlatti els quals, fins fa molt poc, en desconeixia la seva existència. Com sempre, i com no podia ser d'altra manera, el segell CARUS incommensurable en la recuperació de partitures com aquesta que representen i ens presenten una nova realitat de la vida d'un artista que tots coneixem molt bé però que, inesperadament, ens sorprendrà amb un cant coral sublim!

A la interpretació, exigent i excel·lent, el cor i els instruments de la Western Washington University Concert Choir sota la direcció de Robert Scandrett.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 6 comentarios

dilluns, 25 de juny del 2012

DA BERGAMO, Padre Davide (1791-1863) - Organ works

Moretto da Brescia - Portrait of a Young Man
Retrat d'un noi, obra de Moretto da Brescia, pintor italià del segle XVI




Padre Davide Da Bergamo (1791-1863) o Felice Moretti compositor i organista italià nascut a Zanica. De família realment pobre, es va establir a Bergamo on rebria les primeres lliçons musicals gràcies a l'ajuda d'una institució promoguda per Gaetano Donizetti per tal de donar cobertura musical a tothom qui ho volgués i no s'ho pogués permetre. Aquest va ser el cas de Moretti, a qui més endavant se'l coneixeria amb l'etiqueta de Padre Davide Da Bergamo. La formació, en el seu cas, aniria a càrrec d'un alemany adoptat a Itàlia i molt admirat en el seu moment per la seva extensa producció operística. Parlem de Simon Mayr de qui, sense discussió, en parlarem properament. Ara bé, la interpretació amb el pianoforte, clavecí i orgue la consolidaria amb el professor Antonio Gonzalez, organista de la Basílica de Santa Maria la Major de Bérgamo. La projecció interpretiva amb l'orgue aniria amb augment i seria promocionat al càrrec d'organista del convent de Gandino. Paral·lelament, la seva devoció catòlica l'aniria posseint en consonància amb la seva vida musical per la qual cosa no va tenir altra alternativa que la de d'estudiar, amb vocació i voluntat, els estudis de Teologia amb els quals la tant desitjada dimensió sagrada se l'hi obriria per sempre. Dit i fet, un 24 d'octubre de 1819 seria ordenat sacerdot a Pontremoli. La vida musical de Moretti va ser molt activa i extraordinàriament reconeguda des del moment en què fou ordenat sacerdot. Com a Padre Davide, va viure en l'esplendor al llarg de quasi bé tota la seva vida. Molts van ser els artistes, sobretot italians, totalment entregats a la música d'orgue de Moretti. Citar-ne S. Mercadante i G. Donizetti entre molts altres. El seu estil musical ens recordarà un autor del qual n'he tingut l'enorme plaer de parlar un parell de vegades, el també italià i organista romàntic Giovanni Morandi que guarda una relació musical més que evident tal com podrem comprovar. De les més de 2000 obres conservades de Moretti, en recuperaré cinc. Partitures per a orgue interpretades magistralment per un autèntic expert en la matèria com és Andrea Marcon en una edició de luxe del segell Divox Antiqua. Concretament, les sonates que escoltarem són:

1. Suonatina en Do major per offertorio e postcomunio.
2. Elevazione en Re major
3. Sinfonia col tanto applaudito inno Popolare.
4. Sonata en Sol major.
5. Elevazione en fa major "con voce umana"

Orgue romàntic en estat pur d'un corrent típicament italià i característic del segle XIX. Tresors musicals del Nord d'Itàlia que evidencien la creativitat i el bon gust d'aquells que en nom de l'església i dels seus espectaculars orgues ho van aprofitar per fer una música alegre i eminentment emotiva!

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 1 comentarios

diumenge, 24 de juny del 2012

HUMMEL, Johann Nepomuk (1778-1837) - Missa Op.80 (1804)

Antoine Coypel - The Baptism of Christ
El baptisme de Crist, obra de Charles-Antoine Coypel, pintor francès del segle XVIII




 Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) compositor i pianista eslovac nascut a Bratislava. Parlar de Hummel un diumenge pot semblar sorprenent tenint en compte la projecció mundial d’aquest virtuós pianista a qui coneixem molt bé en aquest sentit. No obstant, Hummel, hereu en el temps de Mozart en tota la seva dimensió, va dedicar una bona part de la seva creativitat a la obra sagrada de la mateixa manera que Mozart, en el seu dia, va fer. De ben segur que Mozart, si hagués tingut la sort de viure més temps, hauria evolucionat musicalment a la manera de Hummel o si més no d’una forma molt propera. No dubto que el nostre estimat protagonista del dia d’avui és el personatge històric més proper a Mozart en tots els sentits. I no només en el fet que va viure i va compartir un temps i un espai, literalment, al costat del geni de Salzburg, sinó que va assumir el dificilíssim rol de fer evolucionar la música extraordinària del seu mentor tot preservant-ne l’essència i el seu to tant característic. I en aquest procés Hummel va dedicar espai, temps i virtut a la composició de misses, un dels gèneres preferits de Mozart, amb uns resultats més que satisfactoris. D’herència musical clàssica, les misses de Hummel són monumentals, de grans paisatges corals i d’una contundència orquestral consistent i arquitectònicament brillant. Exemple el trobem en aquesta missa en Mi bemoll major opus 80 escrita l'any 1804 i que ens donarà a conèixer un nou Hummel allunyat del piano. És una obra solemne que guarda estreta relació conceptual amb el Te Deum que en el seu dia recuperàvem i amb el qual demostraria el seu enginy en l’ús de la orquestra amb el lirisme dels grans cors i solistes. Curiosament, el triangle, triplet o trio musical format pels germans Haydn, Mozart i Hummel són, en aquest ordre, les successives evolucions i referents entre ells. Els Haydn a Mozart i Mozart a Hummel. El dibuix musical associat amb ells és de tal magnitud que per sí mateixos són i representen una de les enciclopèdies artístiques més potents i alhora imprescindibles per entendre una bona part de la extraordinària història de la música!

La missa ens la interpreta el cor, solistes i orquestra del CollegiumMusicum 90 sota la direcció de Richard Hickox (1948-2008).

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 1 comentarios

dissabte, 23 de juny del 2012

AGRELL, Johan (1701-1765) - Sonate per il cembalo solo & Oboe concerto

François Boucher - Landscape with a Watermill
Paisate amb molí d'aigua, obra de François Boucher, pintor francès contemporani de J. Agrell




Johan Agrell (1701-1765) compositor i clavecinista suec nascut a Löth. Redescobrim novament el paisatge nòrdic, terra de sorpreses musicals amagades entre la neu i els boscos d'avets. Potser aquesta recòndita regió és la responsable indirectament que la vida d'aquest artista hagi estat quasi inexistent en els repertoris europeus. Un nom més de la constel·lació de la música, formada per centenars de compositors, intèrprets i directors que un dia van poblar massivament la nostra preciosa Terra. I un cop més, un nom que va viure íntegrament en el segle XVIII. Agrell, de qui en coneixem molt pocs detalls de la seva dilatada existència, va néixer a la regió d'Östergötland, a Suècia. Una regió rodejada de bells paisatges i d'abundants llacs en un país que associem a la quasi perfecció d'allò conegut com a Estat del Benestar. En un dia de 1701 naixeria aquest autor de qui poca biografia en podem aportar. Pel que sabem, estudiaria a la veïna ciutat d'Uppsala i seria des d'allà que viatjaria per les més diverses geografies europees assolint l'any 1734, a la Cort de Kassel a Alemanya, el càrrec de violinista de la seva orquestra. La promoció i la bona feina el catapultarien, mai millor dit, a un dels càrrecs més apreciats en aquell temps, el de mestre de capella de Nuremberg. Autor d'un mínim de 22 simfonies, concerts per a diversos instruments, sonates, cantates el seu va ser un repertori bastant prolífic i amb força presència musical en els respectius centres musicals on treballaria. En aquest context, situaríem el conjunt d'obres del dia d'avui integrades per dues sonates de clavicèmbal i  un preciosista concert d'oboè. D'entrada la sonata en Si bemoll major per a clavecí d'estructura i forma netament clàssiques amb constants referències al geni d'Scarlatti. Seguidament, el concert d'oboè en Si bemoll major on el dibuix arquitectònic és el característic de l'època. Finalment, el conjunt el tancarà la sonata número 3 per a clavecí de postulats i mètodes semblants a la primera. Totes elles bones mostres d'un artista del qual, avui dia, tot just en coneixem unes poques partitures. Notes sense més ambicions que les d'entretenir a una cort de torn però que es mereixen el respecte més gran de tots aquells que estimem i valorem la feina feta durant el classicisme i la seva edat d'or. Dissabte de calor, que la bellesa de la música de l'oboè, el clavecí i la orquestra ens refresquin l'esperit en aquest segon dia d'estiu... on la calor, malauradament, ja és vehementment amb nosaltres!

Les sonates interpretades per Eva Nordenfelt.

El concert interpretat per Lars Henriksson a l'oboè, amb el Concerto Copenhagen Orchestra i la direcció d'Andrew Manze.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 7 comentarios

divendres, 22 de juny del 2012

NUNES GARCIA, José Maurício (1767-1830) - Laudate Dominum

Follower of Filippino Lippi - The Worship of the Egyptian Bull God Apis
Obra anónima d'un seguidor de Filippino Lippi, pintor italià del segle XV




José Maurício Nunes Garcia (1767-1830) compositor brasiler nascut a Rio de Janeiro. Una bona sorpresa m'he endut al comprovar que ja fa molts i molts dies que no parlo de cap artista relacionat espacialment amb la bellesa de la geografia sud-americana. Per tant, recuperem la figura d'un bell conegut nostre el bisbe, a la seva manera tot s'ha de dir, de Brasil que tanta i tant bona música va compondre i dedicar al sant ofici. Sens dubte i al seu temps se'l pot considerar, sense possibilitat objectiva de discutir-ho, un dels més grans mestres del Brasil colonial. I de la seva biografia, associada a la tradició catòlica importada per portuguesos i espanyols en les seves aventures colonials, ja en parlàvem fa uns quants mesos quan recuperàvem una de les seves obres més brillants, la Missa de Nossa Senhora da Conceição, una obra monumental i d'una gran bellesa. Ell va ser un dels principals inductors i promotors de la música clàssica i barroca al seu país el qual estava immers en plena disjuntiva entre l'herència de la colònia portuguesa i la proclamació de l'Imperi de Brasil, embrió del país que avui tots coneixem. Que en nom de la música s'encarregaria de la posada en escena, per primera vegada al seu país, del rèquiem de Mozart l'any 1819 i de la Creació de Haydn l'any 1821. Com a mínim, una forma genial d'introduir la música al seu país i els principals noms europeus. Malauradament per ell, la independència econòmica i política del seu país va ser contraproduent a nivell musical per a Nunes Garcia ja que es va produir un sobtat empobriment cultural.

Per altra banda, comprensible en el fet que la música clàssica estava associada, obligadament, a Europa el territori des d'on havien vingut els colonitzadors. En aquest context previ a la independència del Brasil i en plena activitat creativa i artística de Nunes Garcia, situaríem el conjunt d'obres que recuperarem avui. D'entrada, un Tarambote para as duas Charamelinhas, una breu i divertida introducció instrumental de caràcter festiu i hereu de la música colonial tant característica de Domenico Zipoli i de tants autors anònims de les colònies sud-americanes. Seguidament, la partitura més interessant del dia, el Laudate Dominum, un salm escrit l'any 1813 i que guarda un similitud semàntica, lèxica i sintàctica amb el Laudate Pueri escrit, també, el 1813. Al bell mig d'aquestes dues belleses festives però de literatura sagrada, trobarem el breu gradual Justus cum ceciderit escrit l'any 1799. Exceptuant la primera, totes elles per a cor, solistes i orquestra. Bons exemples del treball i la bona feina d'un bisbe que va saber compaginar el sacerdoci amb la música sent aquesta, sorprenentment, de caràcter alegre i essencialment festiva tot i dedicar la major part de la seva creativitat a l'església i a la seva divulgació. Probablement seria una música adequada si el nostre déu fos una vaca innocent com la de la divertida pintura del dia d'avui... o es que potser és un reflex del nostre veritable creador, vet aquí quina gran sorpresa!

A la interpretació, fruit d'una recuperació del segell K617 a qui agraïm sincerament l'edició i gravació de tota una integral de música del Brasil colonial, el conjunt Turicum, amb el cor i solistes del Vox Brasiliensis Sao Paulo i sota la direcció de Luiz Alves Da Silva i Mathias Weibel.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 1 comentarios

dijous, 21 de juny del 2012

HARTMANN, Johan Peter Emilius (1805-1900) - Symphony No.1 (1835)

Carl Larsson - Motiv fran marstrand
Obra de Carl Larsson, pintor suec contemporani de J.P.E. Hartmann




Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900) compositor i organista danès nascut a Copenhaguen. Hereu d'una llarga i dilatada tradició musical iniciada pel seu avi Johann Hartmann, és un dels representats més il·lustres del romanticisme íntegrament danès juntament amb Niels Gade amb qui es casaria la seva filla. I tot i que va rebre les primeres lliçons de la mà del seu pare, el seu és un d'aquells perfils musicals peculiars. Molts dels coneixements teòrics els adquiriria de forma autodidacta. Probablement és degut a què el seu pare no creia en la carrera compositiva i musical del seu fill i no compartia la dedicació que aquest l'hi dedicava. Per tant, a banda de música, es graduaria en dret i treballaria com a funcionari tot compaginant-ho amb la música. Amb bona nota imaginem perquè amb 24 anys seria nomenat organista de l'església de Garnisons a Copenhaguen. Amb la solvència teòrica i pràctica necessària, l'any 1836 es decidiria a viatjar pel continent europeu on coneixeria dos dels referents més importants de la seva carrera. Ludwig Spohr i Cristoph Ernst Weyse. La seva extraordinària longevitat existencial el van fer partícip de tota la vida musical danesa i europea del segle XIX. En el seu llibre de partitures hi consten 3 òperes, 2 simfonies i gran quantitat d'obres de cambra per a piano, orgue i d'altres instruments així com ballets, obertures i música incidental. Tota una eminència danesa de la música que es va guanyar el respecte més absolut del seu país. Per tant, en relació a la seva producció recuperaré la simfonia número 1 en Sol major opus 17 escrita l'any 1835. L'estil és clarament alemany i d'influència ideològica d'un Mendelssohn amb qui coincidiria en el seu viatge a Alemanya. En general, és un bon treball, fresc i transparent d'un artista totalment ignorat al nostre país. Seguim ampliant el registre de compositors que poc a poc ens van ajudant a reescriure i a revisar l'apassionant història de la música aquella que mai ens deixarà de sorprendre... ara sí, que parli el danès i la seva romàntica simfonia!

Ens la interpreta gustosament la Danish National Radio Symphony Orchestra sota la batuta de Thomas Dausgaard.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 3 comentarios

dimecres, 20 de juny del 2012

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Magnificat (1822)

Achenbach Oswald - Garden in a Monastery
Jardí en un monestir, obra d'Achenbach Oswald, pintor alemany coetani de F. Mendelssohn




Felix Mendelssohn (1809-1847) compositor i pianista alemany nascut a Hamburg. Avui, tot i que parlarem d'un dels alemanys més superdotats musicalment i intel·lectualment del segle XIX, la figura que ens vindrà en ment serà, constantment, la d'un dels seus màxims referents i exponents de tota la història musical, el gran mestre Bach. I sens dubte una de les màximes fites de Mendelssohn, a banda de la excel·lència del seu extens repertori, va ser la impagable labor de recuperació musical i intel·lectual de Johann Sebastian Bach. El que coneixem de Mendelssohn sovint s'allunya d'una de les seves produccions més elaborades i més extenses de tota la seva obra, la música coral. Mendelssohn en va escriure molta i de mètode, estils i formes divergents però amb un denominador comú, la descomunal qualitat. Obres a capella, amb acompanyament d'orgue, per a solistes, per a gran orquestra... una ingent producció que inexplicablement, tot i la desconcertant confusió que em produeix, és molt poc coneguda i fins i tot poc editada. Els exemples corals d'avui són impressionants. Sincerament, és la sensació que tinc després d'escoltar-les diverses vegades intentant entendre el per què de tanta foscor i de tanta poca llum en relació al conjunt de partitures corals de Mendelssohn. Potser alguna interferència indeterminada ha provocat tal despropòsit o potser el fet que algunes d'elles són realment obres de joventut, per no dir d'adolescent, de Mendelssohn. De fet, el magnificat en Re major va ser escrit l'any 1822 per un nen de 13 anys, es diu aviat... però fem l'exercici postmodern d'imaginar un marrec de la nostra generació i d'aquesta edat creant i escrivint una partitura d'aquesta magnitud... sens dubte, eren altres temps. La sort la tenim nosaltres de poder gaudir de notes ordenades i ben pensades amb resultats sonors com aquests. I no només el magnificat n'és un exemple espectacular, reminiscent de Bach i hereu de les grans obres corals clàssiques en el mètode i en la orquestració, sinó també les dues obres "menors" que complementaran el plat fort del dia. A mode d'obertura, el Jesu, meine Freude, escrit l'any 1828 com a una experimentació de Mendelssohn on la música té una indescriptible aroma "bachiana", amb un virtuosisme contrapuntístic i un cromatisme harmònic sensacional. Per últim, Tu es Petrus, opus 111, un obra coral amb orquestra, de textura i sabor semblant i al mateix nivell que les altres dues. Totes elles autèntics tresors de joventut, mai millor dit, de Mendelssohn un artista del qual el seu redescobriment, per tots aquells que l'havíem escoltat però no amb la suficiència i l'atenció que requereix, és un laude d'obligat compliment. Per moments, la figura magnànima i l'exponent musical de l'alemany es fan tant grans que assoleixen el mèrit de situar-se al mateix nivell que el compositor que més admirava. Un es deia Mendelssohn, l'altre Bach, tots dos van ser alemanys i tots dos formen part d'una generació irrepetible, de moment!

Una nova obra mestra recuperada i editada pel segell CARUS amb la interpretació espectacular de la orquestra de la German Chamber Philharmonic Bremen, amb el cor i solistes de la Stuttgart Chamber Choir sota la descomunal direcció de Frieder Bernius que amb aquesta obra rebria una condecoració.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 1 comentarios
Subscriure's a: Missatges (Atom)