dissabte, 30 de juny del 2012

CZERNY, Carl (1791-1857) - Nonett (1850)

Alfred Stevens - Peintre a la plage
Pintora a la platja, obra d'Alfred Stevens, pintor belga contemporani de C. Czerny





Carl Czerny (1791-1857) compositor i pianista austríac nascut a Viena. Com m'agrada aixecar-me de bon matí amb la fermesa i el pensament en aquest artista i la seva música ja que ell és un dels compositors més estimats. Ni més ni menys que un mestre amb el piano amb el qual faria les delícies dels seus privilegiats alumnes. Tot i això un d'ells, de nom Franz Lizt, en una carta a la seva bella amiga i escriptora George Sand, escriuria pels vols de 1837:

"Quan encara era un nen moltes vegades em divertia amb entremaliadures d'un escolar, i el meu públic sempre cauria en el meu parany. Per exemple, he tocat la mateixa peça primer com si fos una composició de Beethoven, després com si fos una composició de Czerny, i finalment com si fos meva. En el dia en què la vaig presentar com si fos el meu propi treball, he rebut l'aplaudiment més encoratjador. El dia en què la vaig presentar com si fos de Czerny, amb prou feines em van escoltar, i el dia en què la vaig presentar sota el nom i l'autoritat de Beethoven aleshores, finalment, m'assegurava bravos de tota l'audiència!"

Vet aquí resumida en poques paraules la trista història de Czerny. Esclau de l'enorme treball docent, no es va guanyar mai la gratitud i la consideració que, sens dubte, la seva obra es mereix. Exemples en trobem en tots els seus treballs dels quals he tingut l'enorme plaer de conèixer amb relativa profunditat. En aquest espai, com es pot comprovar, he gaudit immensament presentant diferents partitures de la seu extens i variat repertori. Alumne de Beethoven i de Hummel entre altres, és tot just en el nostre temps que comencem a situar en el lloc que correspon a un Czerny que al seu temps va viure defenestrat de l'escena pública. No obstant, la seva obra es descomunal amb més de 850 partitures en el seu haver; multitud de misses, rèquiems, simfonies, concerts, música de cambra, sonates per a piano... Per tant, en un acte de fe però sobretot de justícia m'autoritza a recuperar gran part del seu repertori. Probablement, el seu sacrifici en favor de la docència potser conscient del què significaria pel seu futur el fa merèixer, pòstumament, el màxim dels reconeixements. I aquí estarem nosaltres per fer-ho. Avui una altra producció de cambra en la forma de Nonet per a instruments de corda, piano i de vent. Escrit l'any 1850, és d'una bellesa indiscutible i d'un cromatisme tant variat com ric en matisos que només un virtuós amb el piano podia imaginar i transformar en notes. De connotacions clàssiques tot i trobar-nos a la bella meitat del segle XIX, és un discurs musical reminiscència del septet de Beethoven i d'un dels octets de Schubert. En aquest primer dissabte de juliol, efemèride on la calor ja és desconsoladament insuportable, parlar de Czerny és un d'aquells elixirs d'aire fresc que donen fe d'un artista integral que va gosar compondre, interpretar i ensenyar al mateix temps tot fent-nos creure, ingenus de nosaltres, que la seva obra no mereixia gaire la pena cosa que inesperadament, i ja en van unes quantes mostres, no va ser així. Ans el contrari, ell és amb dret propi, i evidentment, un dels grans de l'escena musical europea del segle XIX!

A la interpretació el conjunt Consortium Classicum.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Carl Czerny (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857) 
RECICLASSICAT: CZERNY, Carl (1791-1857)
LAQUINTADEMAHLER: Carl Czerny - Noneto; Gran Serenata
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Carl Czerny - Noneto; Gran Serenata

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Hola Pau!
    Una vez más hecho pleno! Excelente Música, preciosa pintura e inspirado y elegante comentario. Me sumo a la reivindicación que de manera tan brillante haces de la música de Czerny. Soberbios también los Blockflötekonzerte. Muchíiiisimas gracias!!
    Saludos.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!!

      Me alegra mucho tu comentario. La verdad, adoro Czerny y su música i por muchas vueltas que mi confundida cabeza le da, no soy capaz de entender el por qué de su ostracismo. En fin, misterios de la vida...
      En relación a los conciertos de flauta, debo confesar que mi primera audición consciente de lo que llaman (y algunos desprecian) música clásica fue con Telemann i precisamente con una serie de conciertos de flauta hace ya unos 7 años más o menos. Desde entonces, la música progresivamente empezó a convertirse en mi "alma mater".

      Por lo que Telemann representa, le tengo el más absoluto de los respetos!
      Gracias

      Saludos!
      Pau

      Elimina
    2. Hola Pau! Pasmado me dejas! "Únicamente" siete años en esto de la música y menudo nivel tienes. Me pregunto qué he estado haciendo yo todos estos años ya que llevo casi 33 años* "enganchado", escuchando todos y cada uno de los días de mi vida y, no obstante, me enseñas cosas nuevas cada día.
      A Telemann literalmente lo adoro. Mis comienzos estuvieron más ligados a J.S. Bach pero rápidamente tome contanto con Telemann a través de la "Tafelmusik" que, primero en cassette (te suena?) y después en CD, me ha acompañado muchas horas. Y qué decir de los refinadísimos "Paris" Quartets...y tantas otras obras maestras.

      Gracias a ti.
      Saludos!
      Frantisek
      *(Nací en el 58 aunque me sigo sintiendo de 30):P)

      Elimina
    3. No te creas, todos los días aprendo cosas nuevas, la música en si misma es un universo mágico donde hay miles de autores, de músicas y de maestros incalculables. Pero me queda tanto por conocer, del mismo Beethoven o de Mendelssohn. Hasta del mismo maestro Bach que desearía que los días tuvieran más horas para dedicarle más tiempo... En este sentido estoy en pañales. Reconozco que tengo un buen bagaje musical, que el hecho de tener mi discoteca sumamente organizada me ayuda a relacionar la música, sus autores y sus estilos... pero más allá de eso, la sutil diferencia entre tu y yo se llama Internet.

      Desde que conocí hace unos años el portal Eliteclásica mi discoteca aumentó de forma impresionante y tuve la suerte de en su momento razonar lo suficiente como para ir organizando todo lo que encontraba por Internet, la más grande mina de música conocida. Y si, recuerdo perfectamente los cassette cuando iba con el coche junto mis padres y mi querido hermano escuchando a Mecano o a los Beatles... que tiempos!

      Y sin duda la edad es relativa en todos los sentidos yo tengo 30 años y hay días que pienso que tengo 18... jeje
      Saludos!
      Pau

      Elimina
  2. Thank you for all of your great posts andd hard work, vey much appreciated. like having christmas everyday. each post is a wonderful gift

    ResponElimina