Casa de cartes, obra de Jean Simon Chardin, pintor francès contemporani de F. Devienne
François Devienne (1759-1803) compositor i flautista francès nascut a Joinville-le-Pont. Conegut amb el sobrenom del "Mozart francès", aquesta va ser una etiqueta recurrent en altres artistes contemporanis de Mozart com el conegut "Mozart negre" en el cas de Joseph Boulogne o el del "Mozart suec" en el cas de Joseph Martin Kraus. Devienne, d'entre catorze germans, seria l'escollit per la seva facilitat en l'aprenentatge instrumental prematur. Flauta, fagot... diversos foren els instruments amb els quals va desenvolupar un bagatge suficient com per afrontar un prometedor futur artístic. Dit i fet, fruit d'aquesta habilitat interpretativa ràpidament el faria partícip de diversos encàrrecs en les més variades orquestres de París, ciutat on viuria gran part del seu temps. I si bé va viure en la glòria i amb un volum de treball important, no només com a intèrpret sinó també com a compositor, el cert és que a la nostra privilegiada "Era" la seva obra roman, encara, amb algunes llacunes importants. Sort en tenim que en el seu dia, i gràcies al flautista català Claudi Arimany, es van poder recuperar gran part de les seves partitures en mans d'una misteriosa senyora de Florència. Fos com fos, avui podrem gaudir de dues de les produccions de vent de Devienne. En primera instància, una preciosa, ho hauria de posar en majúscules, sonata de clavecí i flauta en Re major on, sens dubte, poques són les vegades que he gaudit tant amb la conjunció d'aquests dos instruments. Com a obertura del majestuós concert de fagot número 4 sense indicació de tonalitat i escrit l'any 1794. Serà en aquesta obra i en totes les concertants de Devienne on entendrem, perfectament, el per què del sobrenom "Mozart". Una aroma mozartiana es respira en cada un dels moviments on senzillament les formes del classicisme més pur es materialitzen elegantment. Alhora, la presència de Mannheim i dels seus internacionals noms també hi són presents, entre ells, el petit dels Stamitz. Dues obres per a un dilluns qualsevol de juliol, càlid i d'atmosfera relativament neta. Música de dos instruments de vent, dels meus preferits, la flauta i el fagot els quals, sovint, es veuen obligats a sucumbir a l'enorme poder dels teclats o de les cordes però que, com bé es demostra en el dia d'avui tenen, encara, moltes coses per dir-nos i sobretot suficients arguments com per emocionar-nos!
La sonata interpretada per Claudio Ferrarini a la flauta i per Luigi Fontana al clavicèmbal.
El concert de fagot interpretat per la Slovak Chamber Orchestra, amb Eckart Hübner al fagot i la direcció global de Bohdan Warchal (1930-2000).
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: François Devienne (Joinville-le-Pont, 31 de gener de 1759 - Saint-Maurice, 5 de setembre de 1803)
ARKIVMUSIC: Devienne: Sonate Per Flauto E Clavicembalo Vol 1
AMAZON: Devienne: Bassoon Concertos
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina