Germans a la posta de Sol, obra de Caspar David Friedrich, pintor alemany del segle XIX
Johannes Brahms (1833-1897) compositor i pianista alemany nascut a Hamburg. Inspirats en la preciosa pintura del dia d'avui d'un dels pintors alemanys més consagrats, parlarem de Brahms i de la descomunal força "romàntica" de la seva música. Entre cometes i amb certa trampa ja que, acadèmicament, se'l considera el més clàssic i conservador pel seu fervor vers l'herència clàssica de Mozart, Haydn i sobretot Beethoven referents, tots ells, de forma recurrent en la vida i obra de Brahms. No resulta gens fàcil encarar les partitures del geni alemany per la dimensió del què representen i per la inherent bellesa de les mateixes. No obstant i seguint l'estela i la inspiració atorgada providencialment per la pintura del dia, parlarem de dues de les obres corals de maduresa escrites en plena consolidació de la seva brillant carrera. I tot i ser un autèntic referent a tot el món és certament peculiar el fet que als seus inicis i fruit de la seva descarada aprensió a les noves tendències romàntiques trencadores promogudes per Lizt i posteriorment per Wagner, fos apartat i marginat degut a la seva nostàlgia del classicisme depurat de tota la generació anterior. Aquest fet marcaria per sempre a un Brahms d'antecedents pobres i que gràcies a la facilitat amb el piano, ajudaria bonament a la feble economia familiar. A vegades es parla que la música de Johannes desprèn una aroma de nostàlgia i de melancolia potser fruit d'una història de vida allunyada de la opulència i de l'abundància i on el reconeixement se l'hauria de guanyar amb sang, suor i alguna llàgrima. I tot i el menyspreu públic d'alguns dels seus col·legues es guanyaria l'admiració i la profunda amistat del també alemany Robert Schumann i sobretot de la dona d'aquest, Clara Wieck amb qui mantindria una profunda relació d'amistat i quasi d'amor platònic.
En aquest context, Brahms en una visita a uns amics a Wilhelmshaven l'any 1868, entraria en contacte amb un dels poemes més obscurs i desesperançadors del poeta líric alemany Friedrich Hölderlin. Un poema de text fosc, on la il·lusió i l'esperança s'esvaeixen en un futur dramàtic. Un fort impacte causaria en Brahms de tal manera que decidiria adornar-lo musicalment. Seria d'aquesta orquestració que en naixeria el Schicksalslied per a cor i orquestra opus 54 editat per primera vegada l'any 1871. Estèticament ens podrà recordar en certa manera l'emotiu rèquiem alemany escrit pocs anys abans d'aquesta trista i emocionant partitura. L'acompanyarà, un himne per a un funeral Begrabnisgesang opus 13 en Do menor escrit l'any 1858. Malauradament, aquesta música podria fer-nos recordar amb quina facilitat podríem associar-ho al context actual en un món confús ideològicament, sense referents i on el pragmatisme n'és el dogma i la fe dominant. En un temps i en un espai sense rumb, perduts per l'eixordador soroll que tot ho contamina i que ens converteix en titellaires esclaus d'un poder fosc i pervers que progressivament, de forma implacable, tot ho corromp i on ànimes i esperits s'apaguen en aquesta desesperançadora barbàrie. Anticipant-se al futur, Brahms va plasmar musicalment la història que tantes vegades s'ha repetit d'una espècie humana dita intel·ligent però inconscient que la pobresa intel·lectual i artística només provoca misèria... per sort, i no em cansaré de repetir-ho, la música i les belles arts són una de les últimes espelmes amb la força suficient com per afrontar, amb un mínim d'esperança i d'il·lusió, el fulgor inquietant d'un futur desconsoladament incert.
El Collegium vocale Gent, amb la Orquestra des Champs Elysees i la direcció de Philippe Herreweghe ens interpreten ambdues obres.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
BIOGRAFIA: Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina