dimarts, 30 d’octubre del 2012

STAMITZ, Carl (1745-1801) - Piano Concerto in F

Jean-Louis André Théodore Géricault - Evening
Capvespre, obra de Théodore Géricault (1791-1824), pintor francès.





Carl Stamitz (1745-1801) compositor i violinista alemany nascut a Mannheim. Recuperem una de les figures amb les qual em vaig introduir a la música clàssica pròpiament dita. Stamitz, a qui aprecio i admiro per la puresa, la simplicitat i la transparència del seu estil eminentment clàssic i característic de l'escola de Mannheim, va ser un prolífic compositor del segle XVIII en simfonies, concerts de tot tipus, especialment per a instruments de vent, obres de cambra i fins i tot amb dues òperes que, lamentablement, romanen perdudes. En aquest espai ja n'havia fet una fugaç visita farà quasi un any en relació al seu concert de violoncel número 4. Ara bé, Stamitz, virtuós intèrpret i brillant interlocutor de la internacionalitzada orquestra de Mannheim, va rebre les primeres lliçons del seu pare, compositor de fama mundial, Johann Stamitz de qui sens dubte un bon dia obligadament n'hauré de parlar i amb gust i alegria ho faré. En un ambient privilegiat com aquell i amb actors dels quals n'he parlat, com Cannabich, Holzbauer o Richter, és evident que en sortiria un bon i referenciat alumne. Així va ser. La fama de Stamitz és evident observant el seu catàleg on en destaquen els concerts de clarinet els quals compten amb desenes de bones edicions. A un esglaó per sota les simfonies i simfonies concertants, més avall les obres de cambra i finalment, per sorpresa dels aquí presents, el seu únic concert de piano del qual se'n té constància. Doncs sí, inesperadament per tots nosaltres i per mi mateix i davant de l'estupefacció de trobar-me amb un regal diví en la forma pianística i concertant, avui una autèntic tresor. Tant avesat estic a escoltar els seus esplèndids concerts de clarinet, de flauta o de violoncel que un concert de piano, en el seu cas, em resulta emotivament excitant.

I sens dubte, l'excitació és màxima a l'escoltar i al gaudir del mateix en una brillant i sòbria interpretació com la d'avui. Una raresa concertant tant absoluta com desconcertant i que molt sovint no apareix ni en les pròpies biografies de Stamitz. Efectivament, estic parlant del seu concert de piano en Fa major, escrit en data desconeguda, i representatiu de l'art de Mannheim aplicat al piano. De fet, pocs compositors de Mannheim van fer ús pròpiament del piano. Desconeixem si en el cas de Stamitz va ser realment el piano, pianoforte o previsiblement el clavecí. En el cas que ens ocupa, i en la única gravació i edició d'aquesta primícia, el piano n'és el protagonista en un paisatge de tres moviments, ràpid-lent-ràpid, coherents amb els principis clars, lumínics i ben definits del classicisme Mannheinià. Una partitura excel·lent que si ens la venen amb el cognom Mozart associat, no dubto, que tots plegats ens ho creuríem. La introduiré amb una de les desconegudes obres de cambra, un preciós, breu i elegant trio de trompa, violí i baix continuo en Mi bemoll major. Una preciosa forma de commemorar, el proper dia 9 de novembre, el 211è aniversari del seu decés. Un dels compositors que amb la seva valentia, amb el seu art i amb la seva qualitat em van ajudar a conèixer per primera vegada el classicisme i allò que significava ideològicament. Paradoxalment i de forma absolutament contradictòria amb el que acabo de dir en aquest espai no n'he parlat, encara, gaire dels Stamitz. Espero, si la memòria m'ajuda a ser coherent amb mi mateix i amb el que dic, parlar-ne properament perquè, tot i les aparences, en l'univers Stamitzià encara romanen autèntiques meravelles a l'espera del seu despertar!

El trio ens l'interpreta, gentilesa del segell CPO, la Camerata Köln.

El concert de piano ens l'interpreta la pianista Felicja Blumental (1908-1991), amb la Prague New Chamber Orchestra i amb Alberto Zedda (1928-2017) a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Carl Stamitz (Mannheim 1745 - Jena 1801)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Hola Pau!
    Sin haber terminado de asimilar toda la belleza del fantástico quinteto de Fibich, nos obsequias ahora con esta maravillosa doble sorpresa. El concierto para piano, del que ignoraba su existencia, me parece una obra realmente exquisita pero es que a su vez el trío es absolutamente "encantador". (Todo ello sin desmerecer la Misa de Altnickol, del que a pesar de ser el yerno de Johann Sebastian, tampoco tenía noticia alguna).
    Por cierto, esta tarde he descubierto la "Chiacona" de Bertali, que me ha impresionado gratamente y de la que, por si pudiera interesarte, te dejo el enlace:
    http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=t8p9rolham8
    Muchísimas gracias Pau.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      No lo podrás creer pero llevo varios días "investigando" al entorno de Antonio Bertali(1605-1669). Sin duda con él me he llevado sorpresas! De hecho, yo he escuchado esta misma semana dos bellisimas sonatas para violines, trombón y continuo!

      Eternas gracias por la chiacona, que desconocía, me ha dejado sin palabras!!!! Pronto compartiré partituras de él, sin duda un descubrimiento!

      En relación al regalo de Stamitz créeme que cuando lo encontré mis sentidos no daban crédito... un concierto de piano de Stamitz, es decirlo y aún me emociono. Y las obras "menores", gentileza de CPO, son brutales... sin duda cabe recalcarlo con todas las letras!

      Gracias de nuevo!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina