dilluns, 24 de març del 2014

GIGOUT, Eugène (1844-1925) - Rhapsodie sur des Airs Catalans

Henri de Toulouse Lautrec - At the Moulin Rouge The Dance (1890)
Obra d'Henri de Toulouse-Lautrec (1864-1901), pintor francès (1)



- Recordatori d'Eugène Gigout -
En el dia de la celebració del seu 170è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Albi, 24 de novembre de 1864 - Malromé, 9 de setembre de 1901) va ser un pintor francès que va destacar per la representació de la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX. Toulouse-Lautrec va néixer a Albi en el si d'una de les famílies aristocràtiques més importants de França. Sent adolescent es va trencar les dues cames i, a causa d'una malaltia congènita que li provocava falta de calci, durant la resta de la seva vida va conservar un tors normal tot i que les cames no li van créixer. La seva habilitat per al dibuix va ser en principi estimulada pel seu oncle, el comte Charles de Toulouse- Lautrec, així com també per René Princeteau i John Lewis Brown, artistes aficionats amics de la família. Més tard va estudiar pintura amb els academicistes francesos Joseph Florentin Leon Bonnat i Fernand Cormon. Toulouse- Lautrec va freqüentar els coloristes i animats cabarets del districte parisenc de Montmartre, com el Moulin Rouge, i va atreure amb el seu enginy i loquacitat a un nodrit grup d'artistes i intel·lectuals entre els quals es trobaven l'escriptor irlandès Oscar Wilde, el pintor holandès Vincent van Gogh i el cantant francès Yvette Guilbert. Va visitar també amb assiduïtat el teatre, el circ i els bordells. Els records i impressions que treia d'aquests llocs i dels seus personatges més destacats els va plasmar amb gran mestratge en retrats i esbossos de sorprenent força i originalitat. Exemples característics són La Goulue entrant al Moulin Rouge (1892, Museu Toulouse - Lautrec, Albi), Jane Avril entrant al Moulin Rouge (1892, Courtland Gallery, Londres) i Al saló del carrer des Moulins (1894, Museu Tolouse - Lautrec, Albi). La seva vida desordenada, el seu alcoholisme i un atac de paràlisi el van portar a abandonar el seu estudi per refugiar-se amb la seva mare al castell de Malromé, propietat de la família, on el 9 de setembre de 1901 va morir. Lautrec va ser un artista molt prolífic. Va realitzar un gran nombre d'olis, dibuixos, aiguaforts, litografies i pòsters o cartells, així com també il·lustracions per a diversos periòdics de la seva època. Moltes de les seves obres es conserven al Museu Toulouse - Lautrec a Albi. El seu peculiar i personal estil va incorporar elements d'altres artistes de l'època, especialment dels pintors francesos Edgar Degas i Paul Gauguin. L'art japonès, de moda a París en aquells anys, va exercir també la seva influència en Toulouse- Lautrec, amb els seus contorns fortament marcats, la seva composició asimètrica i la utilització de taques de colors plans. La seva obra va inspirar a Vincent van Gogh, Georges Seurat, Georges Rouault i a tots aquells artistes interessats en el treball de les litografies i cartells.




Parlem de Música...

Eugène Gigout (Nancy, 23 de març de 1844 - París, 9 de desembre de 1925) va ser un organista i compositor francès. El seu aprenentatge el va iniciar en el cor escolar de la Catedral de Nancy. El 1857 Ecole Niedermeyer on va conèixer i va rebre classes de Saint Saens i Clement Loret. Després de casar-se amb Caroline-Mathilde, la filla del director de l'École Niedermeyer, es va quedar allà com a professor de cant pla, contrapunt, fuga i orgue. El 1885 va fundar una escola d'orgue i improvisació. El 1863 va assolir el càrrec d'organista a l'arquitectònicament espectacular Església de Sant Agustí de París, on s'hi mantindria tota la seva vida. El 1911 Gigout, va succeir a Guilmant com a professor d'orgue al Conservatori de París.

Eglise Saint-Augustin, Paris (c.1890)
Església de Sant Agustí de París (c.1890), fotografia d'autor anònim (2)

D'acord amb el testimoni dels seus contemporanis, tant Gigout com Guilmant, tocaven l'orgue amb un estil molt net i proper a la filosofia del classicisme. No obstant, se'l considerava eclèctic i un gran intèrpret dels autors coetanis com Cesar Franck. La seva música d'orgue és el viu testimoni de la seva ambivalència tant del llenguatge clàssic i barroc hereu de Bach com dels nous efectes més simfònics grandiloqüents de la nova escola francesa. Sobre la base d'una estètica propera a la de Saint-Saëns, la seva producció està dominada per les seves pròpies obres per a orgue, eclipsant per complet les peces per a piano i melodies que també va compondre. També va escriure nombrosa música sacra coral tot i que actualment és la música d'orgue la que caracteritza i omple de contingut el seu reconeixement públic. Algunes de les seves publicacions van ser Dix Pièces pour orgue de 1890, le Grand Chœur dialogué (1881), Cent Pièces brèves dans la tonalité du plain-chant (1889), Album grégorien (1895), Cent Pièces nouvelles (1922) i les Poèmes mystiques (1903).

Font: En català: Eugène Gigout (1844-1925) En castellano: Eugène Gigout (1844-1925) In english: Eugène Gigout (1844-1925) - Altres: Eugène Gigout (1844-1925)



Parlem amb veu pròpia...

Fins fa poques setmanes desconeixia la vida i obra de Gigout si no fos per una espontània coincidència de l'univers i de l'atzar més capriciós. De fet, la connexió va ser accidental i en nom d'una cançó popular catalana, típica i tòpica del nostre país. Qui de nosaltres, de tots els lectors catalans d'aquest espai, no ha escoltat per reiteració activa o passiva, especialment durant el Nadal, la cançoneta "el noi de la mare". Doncs per inversemblant que sembli, Gigout ja coneixia aquesta melodia prou bé com per a introduir-la furtivament en una de les seves partitures. A partir d'aquesta, variacions, fantasies i invencions, el segell propi d'Eugene Gigout. La Rhapsodie sur des Airs Catalans és el nom de la partitura en què escoltarem, de passada, la melodia del Noi de la Mare. Dedicada expressament a la Ville de Barcelone, és una obra de 1897 i escrita en la tonalitat de La major. Emmarcada en la tradició organística de l'escola francesa, Gigout explota la seva esplèndida imaginació (recordem que era professor d'orgue i improvisació al Conservatori de París) per a dibuixar una al·legòrica fantasia per a orgue. Descobriment casual, com deia, que acompanyarem amb els tres moviments de les Trois Pieces d'orgue: Preludi i Fuga, Andante amb variacions i Allegro con brio. Una petita mostra, en una interpretació excel·lent, de l'art de Gigout amb l'instrument amb què es va donar a conèixer al món, especialment a la França que el va veure néixer i morir!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Eugene Gigout: Complete Organ Works, Vol. 1

Cover from Gigout's Rhapsodie






































Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: