Parlem de Pintura...
Miguel Cabrera (
Tlalixtac,
Oaxaca, 27 de maig de 1695 -
Mèxic, 16 de maig de 1768) va ser un pintor caracteritzat per ser un dels màxims exponents de la pintura barroca de l'època del
virregnat. Va estudiar al taller del pintor Juan Corretja. Va treballar per l'arquebisbe
José Manuel Rubio i Salines, que el va nomenar el seu pintor de cambra. Per a la Companyia de Jesús va realitzar algunes de les obres mestres. El 1753 va ser nomenat president de l'
Acadèmia de Sant Carles. Durant la seva vida va ser reconegut i admirat, especialment, a Mèxic. Va morir el 16 de maig de 1768, a la Ciutat de Mèxic. La seva vasta obra es conserva en convents i esglésies de Mèxic, com els trenta-quatre llenços amb
La vida de Sant Ignasi a l'
Església de la Professa de la Ciutat de Mèxic. Va pintar quatre ovals per a la
Catedral Metropolitana i altres de les seves obres es troben en el
Convent de Santo Domingo. També, una sèrie de quadres que conformen el
Via Crucis es troben a la
Catedral de Puebla. Al
Museu Nacional d'Art es pot admirar
La conversió de sant Ignasi de Loiola. També al
Museu Vaticà es troben les dues imatges que va pintar de la
Verge de Guadalupe. Es considera que la seva millor obra va ser el retrat de
Sor Juana Inés de la Creu, que va pintar per ordres de l'arquebisbe Rubio i Salines. Existeix un autoretrat de Cabrera que actualment es localitza en el
Museu Nacional d'Història.
Parlem de Música...
Josep Antoni Martí (
Tortosa, 1719 -
Montserrat, 3 de gener del 1763) va ser un pedagog i compositor català. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1749, any que va deixar el seu càrrec d'organista i mestre de capella a l'església de
La Soledad de Madrid per ingressar al Monestir de Montserrat com a novici. El 9 d'agost del 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins el 10 d'octubre de 1749, va ser nomenat mestre de capella de l'
Escolania de Montserrat, probablement com a col·laborador del pare Benet Esteve (1709-1772) que va ser qui va començar el nou edifici de l'Escolania. Allà va destacar com a docent amb alguns dels alumnes més destacats de Montserrat com
Anselm Viola i
Narcís Casanoves. Com a compositor, va aportar al monestir la renovació italiana en veu, especialment, de
Pergolesi la qual es va deixar notar en el seu estil, sobretot pel que fa al tractament de les veus i la melodia. Pel que fa al seu repertori, va ser autor de diverses misses a 4 i 5 veus i a duo, una
Missa de difunts, una
Complerta a dos cors i orquestra, una
Cantata als dolors de la Verge, 2
Cantates de Nadal per a cor i orquestra, 2
Magnificats a 8 veus i orquestra,
Magníficat a 4 veus i orquestra,
Stabat Mater a 4 veus i orquestra,
Te Deum laudamus, a 4 veus i orquestra, 4
Lamentacions de Setmana Santa a 8 veus i orquestra,
Oració de Jeremies (3v), diversos
Responsoris,
Absolució (9v),
Beata me dicent (4v i instruments),
Cogitavit Dominus (4v i instruments),
Ego vir videns (3v),
Manum suam misit (2v i corda), 2
Matribus suis (6v),
Peccantem me quotidie (9v),
Quem vidistis pastores (4v i orquestra),
Quomodo sedet sola (8v i orquestra), 4
Responsoris de la Nativitat de Nostra Senyora (4v i orquestra), 5
Responsoris de Nadal (8v i orquestra),
Salve (6v i orquestra), els salms
Confitebor (8v i instruments),
Miserere (8v i orquestra), els villancets
Los pastorcillos deixan por la cordera (6v),
Muchachitos vaya que traigo una letra (5v i instruments),
O magnum mysterium,
Silencio de los Dolores, Villancico de Kalenda:
Ailencio, abismo;
Villancico de Kalenda:
Obscura mansión triste (tos ells per cor i orquestra),
Muchachitos, 2 Suspenda el labio su acento (4v i instruments), i com a música instrumental
Alemanda (3 instruments) i
6 Sonates. Josep Antoni Martí va morir a l'Abadia de Montserrat el gener de 1763.
Parlem amb veu pròpia...
Montserrat és a dia d'avui, i com ho ha estat al llarg de la seva història, un territori impregnat d'un simbolisme màgic. D'aquest, n'emana una aureola de misticisme més enllà del vector religiós del qual viu. La seva és una vida marcada per la vocació religiosa, evidentment, però també, i en aquest punt incidirem, per la seva apassionant història musical. Parsimoniosament, comencem a situar en context a molts dels grans mestres musicals que, amb menor o major intensitat i freqüència, van tenir com a font d'inspiració, com a lloc de formació o com a espai de vida, la preciosa
Abadia de Montserrat. Els
Pares Antoni Soler,
Narcís Casanoves o
Miquel López, i els compositors
Ferran Sor o
Anselm Viola, són alguns dels noms relacionats musicalment amb el massís muntanyós més conegut de Catalunya dels quals n'hem fet referència en aquest espai. A Catalunya, la música religiosa es va mantenir en la dualitat d’estils heretada del barroc. La línia més popular va evolucionar des del villancet vers la cantata i l’oratori, lligada a l’òpera però amb textos generalment en castellà, mentre que la música litúrgica en llatí va abandonar definitivament les estructures del motet per adoptar formes en diversos moviments, amb solistes, cor i orquestra. L’Escola de Montserrat, amb mestres de capella que es mantenien al dia de les tendències més innovadores del seu temps, va marcar l’estil de la composició religiosa arreu del país. El primer renovador va ser ser, precisament, Josep Antoni Martí, ben format en l’estil tardobarroc italià i autor, entre altres, de gran quantitat de música religiosa. Entre ella, l'interessant
Magnificat per a soprano, baix, cor i orquestra. El seu llenguatge, primer indici de la "contaminació" més clàssica, introdueix les àries i els duos vocals conjuntament amb la gran orquestra, amb la inclusió d'un nombre major de cordes i amb la obligada presència d'instruments de vent. La qualitat de l'enregistrament, tenint en compte que la gravació és de l'any 1967, és prou decent, tot i les notables divergències vocals, com per a dimensionar la música del desconegut Josep Antoni Martí ja que la seva història, tot i romandre en la foscor durant molts anys, és necessàriament imprescindible per entendre la transició del barroc al classicisme a Catalunya!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThank YOU!!!
ResponElimina