MACFARREN, George Alexander (1813-1887) - Symphony in f, No.4

Obra de Sidney Richard Percy (1821-1886), pintor anglès (1)

- Recordatori de George Alexander Macfarren -

En el dia de la celebració del seu 201è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Sidney Richard Percy (Londres, 1821 - Sutton, 1886) va ser un pintor paisatgista angles de l'era Victoriana. Va ser el cinquè fill del pintor Edward Williams (1781-1855) i Ann Hildebrandt (c.1780-1851), i membre dels Williams, una extensa família de pintors que tenien bones relacions amb artistes com James Ward i George Morland. El seu pare va ser un paisatgista molt conegut i el primer en ensenyar al seu fill a pintar. La seva formació no fou acadèmica més enllà de les instruccions formals que va rebre de la seva família. A partir del 1842, va començar a exhibir a la Royal Academy (65 obres), a la Institució Britànica (48 obres) i la Galeria del carrer Suffolk de la Societat d'Artistes Britànics (67 obres). Els seus primers anys els va passar al barri dels artistes de Tottenham, abans d'instal·lar-se, el 1846 amb la seva família, a Barnes, a les afores de Londres. Aquí va viure i va treballar amb el seu pare i els seus germans en un ambient comunal artístic i bohemi i en una gran casa-estudi. Barnes actualment forma part de l'àrea metropolitana urbana de Londres però en aquella època era un entorn rural típicament victorià. Situat a prop del riu Tàmesi, els seus paisatges heterogenis, amb rius, llacs, molins, granges, van inspirar la pintura paisatgística de Percy. Aquestes van ser les escenes que els germans Williams van capturar durant els seus primers anys com a pintors però ben aviat Sidney Richard Percy va emigrar al nord de Gal·les, Devon, Yorkshire, Lake District i Skye a la cerca de noves escenes i de major inspiració. Anys després de casar-se, el 1857, es va traslladar a Wandsworth i després a Great Missenden, Buckinghamshire. El 1865, Percy va viatjar a Venècia amb el seu bon amic i aquarel·lista William Callow (1812-1908), abans de visitar, també, Suïssa i França. Va passar els seus últims anys a Surrey, on va patir un greu accident amb un cavall. Arrel d'aquest accident, derivat de múltiples complicacions post-operatòries, va morir el 1886. L'estil paisatgista de Sidney Richard Percy va gaudir del reconeixement i el prestigi durant la seva època sent reconegut com un dels majors artistes en aquest gènere. La fidelitat quasi fotogràfica dels seus treballs, dotats un realisme precís i d'una brillant execució van promocionar la seva obra convertint a Percy en un artista popular i summament ric. Les muntanyes distants, en un estil semblant als paisatges del germano-americà Albert Bierstadt, els cels ennuvolats i les seves tonalitats terroses i suaus són característiques de la majoria de les seves pintures. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Sidney Richard Percy (1821-1886) - Altres: Sidney Richard Percy (1821-1886)

---

Parlem de Música...

George Alexander Mac-Farren (Londres, 2 de març de 1813 - 31 d'octubre de 1887) va ser un compositor anglès. Germà del també compositor Walter Mac-Farren, va començar a estudiar música quan tenia 14 anys, sota la supervisió de Charles Lucas. El 1829, amb 16 anys, Macfarren va ingressar a la Reial Acadèmia de Música, on va estudiar composició amb Cipriani Potter, piano amb William Henry Holmes i trombó amb John Smithies. En el seu primer any a l'Acadèmia, Macfarren va compondre la seva primera obra, la Simfonia en Fa menor. Tanmateix i ràpidament, les seves bones dots i habilitats es van ressentir per una greu oftalmia que va patir i que va provocar-li una ceguesa permanent. Contrariat, va haver de contractar una amanuense, concretament, la compositora i escriptora Oliveria Prescott, que va ajudar-lo al llarg de la seva vida en tots i cadascun dels seus treballs com a compositor. La ceguesa, no obstant, no va impedir una abundant producció musical de Mac-Farren. El seu repertori inclou gran quantitat d'obres orquestrals entre simfonies, obertures, concerts de piano i per altres instruments, i vocals, amb nombroses cantates, òperes i música coral religiosa.

Font: En català: Sir George Alexander Macfarren (1813-1887) - En castellano: Sir George Alexander Macfarren (1813-1887) - In english: Sir George Alexander Macfarren (1813-1887) - Altres: Sir George Alexander Macfarren (1813-1887)

---

Parlem amb veu pròpia...

Sir George Alexander Macfarren és probablement un compositor més conegut per la seva important labor docent a la Reial Acadèmica de Música anglesa que pel lluïment, pròpiament, de la seva música. Macfarren, va ser un músic del seu temps, és a dir, integrat de ple en la cultura de l'Anglaterra victoriana en la que va viure. Del seu context, i parlant del gènere simfònic del qual avui farem referència, ens haurem de fixar, com a referents més coneguts, en dos autors contemporanis posteriors al nostre protagonista. Concretament, en Hubert Parry i Stanford ja que ens ajudaran a entendre la personalitat musical de Macfarren precursor, especialment pel que fa a simfonies, d'aquests dos grans mestres anglesos de finals del XIX. En nom seu i l'endemà del seu aniversari de naixement, recuperarem una de les dues simfonies recuperades en primera gravació mundial en aquesta edició monogràfica del segell CPO. De les dues simfonies que aquí es presenten, recuperaré la Simfonia No.4 en Fa menor. Aquesta, inspirada en la filosofia de Mendelssohn i més tenint en compte la gran influència de l'alemany a Anglaterra, es va publicar el 1834 i va ser escrita per encàrrec de la Societat de Músics Britànics. Per tant, és clarament una obra de joventut, emmarcada en el període formatiu de l'anglès. De quatre moviments, el primer, allegro ma non troppo, és el més extens, amb una característica forma sonata de gran escala i abast i musicalment impetuosa en tot el seu llarg recorregut. El segon moviment, un andante en Do major, es divideix en dos temes principals contrastats entre ells. El tercer, un minuet allegro marcato, a diferents tonalitats i de caràcter breu que anticipa l'últim moviment, un final molto vivace, que recupera l'essència del primer moviment, és a dir, la fogositat, la impetuositat i la contundència. Com tantes vegades he repetit, i probablement repetiré, en relació a tants compositors, no tenia el menor coneixement de la història de vida i professió de Macfarren. De nou, una sorpresa que afegirem al nostre preat cofre dels tresors. Potser, a nivell general, aquestes simfonies no sorprendran al crític més perfeccionista, ja que presenten algunes deficiències interpretatives de detall importants, ni es convertiran en obres del repertori habitual, tanmateix, el fet de poder-les gaudir, ja com un fet cultural en sí mateix, ha de ser una gratificació per a tots els que estimem la música. Desconec si tornarem a tenir l'oportunitat de parlar-ne de nou, tot i l'extens repertori de l'anglès, per tant recordar-lo i alçar la veu per un dia al seu honor i glòria no ha de ser una possibilitat sinó una necessària i valuosa obligació!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Queensland Philharmonic Orchestra, Werner Andreas Albert
PRESTOCLASSICAL: Macfarren: Symphonies Nos. 4 & 7
IMSLP: Sir George Alexander Macfarren (1813-1887)

CPDL: Sir George Alexander Macfarren (1813-1887)

SPOTIFY: Werner Andreas Albert – Macfarren: Symphonies Nos. 4 & 7

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!