dijous, 13 de març del 2014

LINDBLAD, Adolf Fredrik (1801-1878) - Symphony No.1 (1832)

Adolph Tidemand & Hans Gude - Bridal Procession on the Hardangerfjord (1848)




Parlem de Pintura...

Hans Fredrik Gude (Cristianía, 13 de març de 1825 - Berlín, 17 d'agost de 1903) va ser un pintor noruec i un dels màxims representants del nacionalisme romàntic del seu país. Entre les seves obres mestres es troben paisatges com Muntanyes altes (Høifjæld) i La Processó nupcial en Hardanger (Brudeferden i Hardanger), aquesta última una obra realitzada en col·laboració amb el pintor noruec Adolph Tidemand. Va ser un nen prodigi, que va començar la seva educació artística l'any 1837 com a deixeble del pintor danès Johannes Flintoe. Després va ingressar a l'Escola Estatal d'Arts i Artesanies, a Cristiania (Oslo). Als 16 anys va partir cap a Düsseldorf, Alemanya. En aquesta ciutat va rebre classes privades abans d'ingressar a l'acadèmia d'art, on seria alumne d'Andreas Achenbach. La seva carrera professional es va desenvolupar principalment a Alemanya, on va treballar com a mestre d'art a Düsseldorf, Karlsruhe i, en els últims vint anys de la seva vida, a Berlín. Gude va rebre en vida diverses condecoracions estrangeres i reconeixements honorífics. El 1893 va rebre la Gran Creu de l'Ordre de Sant Olaf. Va ser la primera persona en ser enterrada en el bosc dels homes il·lustres en el Cementiri del Salvador de Cristiania, quan aquest va ser inaugurat el 1903. Les seves pintures paisatgístiques il·lustren la grandesa dels paisatges noruecs, sovint idíl·lics, on destaquen les muntanyes en tota la seva dimensió. En una etapa posterior, els motius de les seves obres es van dirigir cap a la costa. L'ús de la llum i l'ombra, els núvols i l'alba, és un tret típic de les seves pintures. La naturalesa i els seus elements es representen amb tota la seva força, mentre que la presència de l'home, a penes perceptible, és completament marginal. Potser la seva pintura més coneguda és La Processó nupcial a Hardanger, que va crear en col·laboració amb Adolph Tidemand. Gude va pintar el paisatge i Tidemand les persones. El quadre va ser una petició del Teatre de Cristiania del 1849, on un cor interpretava una peça de Halfdan Kjerulf i Andreas Munch sobre el mateix tema. En aquest temps, tant Gude com Tidemand es trobaven a Noruega ja que l'Europa Central vivia un període de revolucions socials. No es pot subestimar la seva importància com a preceptor i inspirador de tota una generació de pintors. El suport acadèmic i econòmic que va brindar a diversos artistes posteriorment cèlebres va contribuir a crear els fonaments de la que seria una època daurada en l'art pictòric noruec.

Font: En català: No disponible - En castellano: Hans Fredrik Gude (1825-1903) - In english: Hans Fredrik Gude (1825-1903) - Altres: Hans Fredrik Gude (1825-1903)


Adolph Tidemand (Mandal, 14 d'agost de 1814 - Cristianía, 25 d'agost de 1876) va ser un pintor romàntic noruec. Diverses de les seves pintures es troben entre les obres més conegudes del nacionalisme romàntic noruec de les dècades del 1840 i 1850. Entre les seves obres representatives es troben La Processó nupcial en Hardanger (1848, Hans Gude) i Els Haugianos (1852). La seva obra romàntica inclou motius sentimentalistes i dramàtics, inclosos en una sèrie de paisatges on es reflecteix la intensitat de la natura, així com temes històrics i escenes típiques de la cultura rural de Noruega. Adolph Tidemand va ser fill de l'inspector fiscal i congressista Christen Tidemand i de la danesa Johanne Henriette Haste, nascuda a Copenhaguen. Adolph va rebre classes particulars de dibuix a casa seva. En comptes d'ingressar a l'Escola d'Art de Cristiania, la institució acadèmica de la seva ciutat, Adolph va viatjar a Copenhaguen, ciutat on estudiaria entre els anys 1832 i 1837. El 1837 va començar a estudiar a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf. El 1841 va realitzar un viatge d'estudis a Itàlia amb el seu germà Emil. Entre el 1842 i el 1845 va efectuar diversos viatges d'estudis a Noruega; d'aquests viatges daten diversos quadres que il·lustren els paisatges i la cultura dels pobles de Noruega. El 1848, en la seva estada a Noruega, Tidemand i Hans Gude van rebre un encàrrec del Teatre de Cristiania per pintar diversos quadres. D'aquests, l'exemple més notable és La processó nupcial a Handanger (1848) que il·lustrava la posada en escena d'una composició musical d'Andreas Munch i Halvdan Kjerulf. A partir del 1850 va tornar a viure a Düsseldorf. Va participar en la categoria honorífica de l'Exposició Universal de París del 1867 i el 1869 va obtenir el grau de professor emèrit de l'Acadèmia de Düsseldorf. Va morir a a la ciutat alemanya el 1876.

Font: En català: No disponible - En castellano: Adolph Tidemand (1814-1876) - In english: Adolph Tidemand (1814-1876) - Altres: Adolph Tidemand (1814-1876)


Parlem de Música...

Adolf Fredrik Lindblad (Skenninge, 1 de febrer de 1801 - Löfvingsborg, 23 d'agost de 1878) va ser un compositor suec. Va ser adoptat per un comerciant que li va donar el seu nom i que va tractar d'ensenyar-li el seu ofici. Tanmateix, va mostrar un interès primerenc per la música ja que tocava la flauta i el piano i ben aviat va començar a compondre. A Hamburg (1818-1819) va entrar en contacte amb la cultura alemanya contemporània dirigida per Goethe, Jean Paul, Tieck i Beethoven. Gràcies als contactes de la que seria la seva esposa, el 1822 va conèixer a Per Daniel Amadeus Atterbom, el principal poeta romàntic suec i professor a la Universitat d'Uppsala. Mentre estudiava música a Uppsala (1823-5) va ser admès en el grup d'artistes i humanistes on, entre ells, hi havia el professor i compositor Erik Gustaf Geijer. Els anys 1825-1827 va viatjar per Alemanya i se'n va anar a París. Va estudiar durant un temps amb Zelter a Berlín, on es va convertir en amic d'un jove alumne de Zelter de cognom Mendelssohn. De tornada a Suècia, Lindblad va dirigir ​​una escola de música i piano (1827-1861) sota el mètode Logier. El 1831 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Sueca de la Música. La seva òpera Frondörerna, realitzada el 1835, va rebre menor suport del que Lindblad hagués desitjat. En canvi, la seva Simfonia No.1 en Do Major Op. 19 va assolir un gran èxit en un concert en el Gewandhaus de Leipzig de l'any 1839. La simfonia i altres obres instrumentals, així com diversos volums de les seves cançons van ser impresos per editorials alemanyes. Jenny Lind, que havia viscut amb la família de Lindblad quan aquest era jove, va cantar les seves cançons a tot el món. La col·lecció de cançons, publicada el 1845 i dedicada a Lind, va causar una forta polèmica a Suècia pel perfil tècnic i per les característiques formals de les obres. A partir d'aleshores, Lindblad, ferit en l'orgull per les crítiques, es va tornar més introvertit i només va compondre música de cambra i cançons del gust suec de l'època. La seva obra instrumental però especialment vocal el van convertir en un dels compositors més populars a Suècia. En aquest sentit, i en base a les més de 215 cançons que va escriure i que es van publicar en nou volums pòstumament entre els anys 1878 i 1890, van valdre a Lindblad el títol del "Schubert suec". Moltes d'elles, fruit de la seva col·laboració amb poetes i romàntics suecs, s'inspiren en melodies populars nòrdiques i en evocadores escenes tradicionals. No oblidarem, així mateix, que també va escriure una òpera, Frondörerna, i dues grans simfonies. Altres obres del seu repertori van ser els 2 quintets de corda, 7 quartets de corda, un trio per a piano, violí i viola, una sonata, i peces curtes per a piano, i dues obres per a solistes, cor i piano, Om vinterkväll i Drömmarne.

Font: En català: Adolf Fredrik Lindblad (1801-1878) - En castellano: No disponible - In english: Adolf Fredrik Lindblad (1801-1878) - Altres: Adolf Fredrik Lindblad (1801-1878)


Parlem amb veu pròpia...

La reclusió autoimposada de Lindblad, fruit de les crítiques ferotges que va rebre el dia que va publicar, pel que sembla, unes revolucionàries cançons, no pel contingut sinó per la forma i harmonia, no van dissuadir a tots aquells que el van considerar, per sempre més, el Schubert suec. I si bé avui no parlarem dels seus lieder en primer pla, si que ho farem col·lateralment ja que l'esplèndida edició en què escoltarem l'espectacular simfonia de la nostra entrada del dia, també incorpora algunes d'aquestes cançons. En relació a aquestes i com a observació en primera persona, simplement deixeu-me dir que són meravelloses ja que l'estil és mixt, algunes són clàssiques, altres totalment innovadores i la majoria poèticament romàntiques. En qualsevol cas, en properes visites al seu univers podrem escoltar amb major detall les seves partitures vocals ja que avui he focalitzat l'entrada en la seva primera simfonia, és a dir, la Simfonia No. 1 en Do major opus 19. Publicada i representada per primera vegada el 1832, la crítica va ser favorablement unànime en relació a una obra que ens semblarà escoltar-hi diferents veus de parla alemanya. Beethoven i Schubert però especialment Mendelssohn són les clares referències de la forma, mètode i temàtica d'una obra simfònica extensa, de quatre moviments i emmarcada de ple en el romanticisme de l'escola alemanya. Que Lindblad admirava a Beethoven queda clar, precisament, en un primer moviment especular en alguns moments de la novena simfonia del geni alemany. L'entrada és espectacular com també ho és el final, amb un fuga solemne fantàstica. L'scherzo més melodiós i dansaire i l'adagio, deliciós, completen una singular obra mestra de l'autor suec arrodonida per l'extraordinària i brillant interpretació de la orquestra, amb un so profund, contrastat, afinat i ben equilibrat. Si aquesta edició ja significava un tresor per ella mateixa pel fet d'incorporar algunes de les cançons que van convertir en Lindblad en un autor internacional però també polèmic, el fet d'afegir-hi la primera simfonia, d'una extensió considerable, converteix aquest enregistrament en un imprescindible de qualsevol discoteca romàntica. La generació de compositors romàntics dels països escandinaus segueix essent, en gran part, desconeguda. Posar-hi llum ens permet ampliar, encara més, la vasta història de la música i ens regala, de passada, tresors musicals com els d'avui!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Adolf Fredrik Lindblad (1801-1878) - Symphony No. 1 / Songs

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)