- Recordatori de Josef Seger -
En el dia de la celebració del seu 298è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Hendrick Corneliszoon van Vliet (
Delft, 16 de novembre de 1612 - Delft, 28 d'octubre de 1675) va ser un pintor holandès especialment recordat pels seus interiors d'església. Va estudiar amb el seu oncle
Willem van der Vliet i el 1632 va ser admès al gremi pintors de Delft. Tenia bon ull amb la perspectiva tot i que més tard es va especialitzar en la tècnica del retrat amb
Michiel Jansz van Mierevelt. Van Vliet va començar amb la pintura arquitectònica, sobretot la pintura d'interiors d'esglésies. Abans que ell la desenvolupés, la pintura arquitectònica havia estat promoguda per
Pieter Saenredam, que va introduir les tècniques innovadores de la perspectiva. A mitjans de segle, aquesta especialització artística va assolir gran popularitat. Entre les esglésies pintades per Van Vliet hi trobarem la
Pieterskerk a Leiden, la
Nieuwe Kerk (Església Nova) a Delft, i l'
Oude Kerk (Església Vella) a Delft, on precisament va ser enterrat el 1675.
Emanuel de Witte i
Gerard Houckgeest, també van pintar alguns interiors de les esglésies de Delft.
Parlem de Música...
Josef Ferdinand Norbert Seger (
Repin, 21 de març de 1716 -
Praga, 22 d'abril de 1782) va ser un professor, organista i compositor bohemi. Va assistir al
Gymnasium Jesuïta de Praga i es va graduar en filosofia a la
Universitat de Praga. Va ser cantant, contralt, a l'església del convent minorista de Sant Jakub. Més tard, va ser violinista a l'església de Sant Martí. Va estudiar orgue amb
Černohorský, composició amb
Tuma i
Zach i baix continuo amb
Felix Benda. El 1741, va ser nomenat organista a l'
Església de Týn de Praga, un càrrec que va ocupar fins el dia de la seva mort. Les seves habilitats amb l'orgue eren conegudes a Bohèmia i fins i tot l'emperador
Josep II sovint l'escoltava a Praga. El monarca, enamorat de l'art de Seger, el va promocionar a la cort de Viena tot i que aquest va morir abans de poder ocupar el nou càrrec vienès. Seger va ser el compositor més prolífic pel que fa a música d'orgue del segle XVIII a Bohèmia. La mala costum de no publicar els seus treballs ha fet que gran part de les seves partitures s'hagi perdut. Tocates, preludis, fugues reflecteixen la gran diversitat d'estils a l'hora de compondre. Aquests, en una forma propera al barroc més tardà, mostren una desbordant imaginació i inventiva juntament amb una expressivitat harmònica notable. Com a mestre de composició i docència, Seger va ser molt influent ja que les seves obres teòriques van ser editades en nombroses ocasions i van servir de model a molts organistes de l'època clàssica. Seger va tenir importants alumnes com
Kopriva,
Jan Antonin Kozeluh,
Mysliveček i
Pichl, entre altres. El seu repertori, a banda de l'extensa producció organística, és també abundant en música religiosa, amb diverses misses entre elles la
Missa quadragesimalis (4v i orgue) i la
Missa choralis (4v, orgue concertant), i gran diversitat de motets religiosos com
Litanies, Vespres i altres obres menors. A banda de compondre, va escriure alguns tractats de música com per exemple el
Fondamenta pro organo, Generalbass-Übungsstücke i el
Orgel-Übungsstücke.
Font: En català: Josef Seger (1716-1782) - En castellano: No disponible - In english: Josef Seger (1716-1782) - Altres: Josef Seger (1716-1782)
Parlem amb veu pròpia...
Tot i la distància que en molts sentits ens separa de Bohèmia la música ha de ser, indiscutiblement, un dels factors de comunió i fraternitat amb la geografia txeca. En aquest espai, tot i no tenir personalment, ni per aproximació, cap enllaç sentimental o emocional amb aquell territori, són desenes els exemples de compositors bohemis dels quals n'hem parlat. Avui, novament, tornarem a situar-nos a Praga, una de les ciutats musicals més importants de la història, per posar l'accent a un enigmàtic compositor que, per volum i per història, ha de ser una de les referències musicals de l'antiga Bohèmia. No en va i pel que sembla, va ser una dels organistes més coneguts i admirats, a tots els nivells i esferes de poder, del segle XVIII bohemi. La seva reputació, al seu temps, va ser llegendària fet que nosaltres només podrem ratificar amb la seva música ja que malauradament, tot i voler-ho, no podrem ser testimoni de les seves magnífiques interpretacions. Tot i que desitjaria poder parlar de Seger en relació a alguna de les seves obres religioses, de moment i a l'espera de noves aproximacions al seu univers, només en podrem parlar musicalment en relació a la música d'orgue. Aquesta, recuperada d'alguns manuscrits deteriorats repartits en algunes biblioteques txeques, és el testimoni del seu art creatiu amb l'orgue.
Preludis i
Fugues a diferents tonalitats són els estendards del seu corpus tot i que també trobarem alguna
Fantasia o fins i tot un
Imitatio super Alleluja paschale. Escrits en estil barroc tardà, propers a la filosofia del Bach omnipresent i amb un agradable i elegant contrapunt, són partitures en general breus, emmarcades en la tradició litúrgica i probablement de presentació o finalització dels serveis religioses, com ara les habituals misses. Unes misses de les que espero, en un futur, poder-m’hi aproximar... Mentrestant, gaudim amb la primera presentació formal de Josef Seger!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina