diumenge, 22 de juny del 2014

SCHGRAFFER, Jakob Johann Anton (1799-1859) - Harmoniemesse (1828)

Louise Rayner - Salisbury, The Poultry Cross (c.1900)
Obra de Louise Ingram Rayner (1832-1924), pintora anglesa (1)





Parlem de Pintura...

Louise Ingram Rayner (Matlock Bath,  21 de juny de 1832 - St Leonards-on-Sea,  8 d'octubre de 1924) va ser una artista d'aquarel·les britànica. Els seus pares van ser artistes destacats. La família va viure a Matlock Bath i Derby abans de traslladar-se a Londres el 1842. Louise va estudiar pintura des dels 15 anys sota el guiatge del seu pare i més endavant amb artistes reconeguts amics de la família com George Cattermole, Edmund Niemann, David Roberts i Frank Stone. El seu primer treball, The Interior of Haddon Chapel, es va exposar a la Royal Academy of Arts el 1852. Aquest va ser el primer d'una sèrie de pintures a l'oli. Des del 1860, les seves pintures van ser a l'aquarel·la i van ser exhibides durant més de 50 anys en entitats prestigioses com la Society of Lady Artists, The Royal Academy, Royal Watercolour Society i la Royal Society of British Artists. Va viure a Chester a la Marca de Gal·les, encara que va viatjar molt, pintant escenes de la Gran Bretanya, durant els estius de la dècada del 1870 i del 1880. Els seus quadres eren molt detallats i realistes sobre escenes de carrers poblats, capturant el caràcter "de l'antic ambient" dels pobles i ciutats britànics en plena expansió de l'època victoriana. Les seves pintures són molt populars avui dia en impressions i trencaclosques. Pels volts de 1910 es va traslladar amb la seva germana a Tunbridge Wells i més endavant a St Leonards, on va morir el 1924 a l'edat de 92 anys. La col·lecció d'obres de l'artista està repartida entre la Russell-Cotes Art Gallery & Museum, Bournemouth, Derby Museum and Art Gallery i el Grosvenor Museum de Chester que posseeix la major col·lecció pública de l'autora amb un total de 23 aquarel·les.

Font: En català: Louise Ingram Rayner (1832-1924) En castellano: No disponible In english: Louise Ingram Rayner (1832-1924) - Altres: Louise Ingram Rayner (1832-1924)



Parlem de Música...

Jakob Johann Anton Schgraffer (Bozen, Südtirol, 15 de maig de 1799 - Bozen, 23 de març de 1859) va ser un organista i compositor austríac. Fill de Fassbinders Jakob Schgraffer (1753-1802) i de Gattin Maria Riegler (1768-1813), va quedar orfe als 14 anys. Va créixer amb el seu oncle patern, oboista i propietari d'una cafeteria de Bolzano. Les seves habilitats musicals van sorprendre la noblesa de la ciutat que ràpidament el van ajudar en la seva formació musical. Va estudiar a Trento, on va rebre classes de piano i orgue. A Milà va estudiar al Conservatori (1821-1823) amb Vincenzo Federici. Allà va publicar la seva primera gran obra, una Simfonia a gran orquestra interpretada, en una reducció amb piano a quatre mans, el 4 d'octubre de 1823. Aviat va retornar a Bolzano ciutat on, a banda de treballar en la cafeteria del seu oncle, va oficialitzar el càrrec d'organista en una de les esglésies locals. El 1840 es va fundar la botznerische Kapelle, amb una impressionant col·lecció de partitures. Schgraffer en va ser el seu mestre de capella a partir del 1856, pocs anys abans de la seva mort el març de 1859.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jakob Johann Anton Schgraffer (1799-1859) - Altres: Jakob Johann Anton Schgraffer (1799-1859)



Parlem amb veu pròpia...

Jakob Johann Anton Schgraffer va ser un dels compositors, curiosament, més importants de la regió austríaca del Tírol en un temps en què Bozen (Bolzano) formava part, primer del gran Imperi Romanogermànic, després de l'Imperi Austríac i finalment de l'Imperi Austrohongarès. En aquell context polític, Schgraffer va fer una vida sedentària ja que en prou feines va viatjar durant la seva vida. La seva formació italiana va influenciar la seva extensa obra. Aquesta va ser principalment religiosa tot i que també va assolir un bon nivell pel que fa a música instrumental (va guanyar algun premi a Milà). Les grans obres orquestrals i religioses mantenen una fidelitat en l'estil operístic italià. Pel que fa a la música religiosa menor, aquesta va ser en general més simple, propera al classicisme, sovint homofònica i amb referències constants a la música popular i tradicional regional fet que va despertar l'interès de la població tirolesa. No en va, moltes de les seves obres es troben en diverses esglésies de Bolzano però també a Trento, Innsbruck, Salzburg i fins i tot a Viena i a Milà. Actualment, el seu nom és difícil de trobar més enllà de la seva Bolzano natal i d'Àustria on, esporàdicament, el recuperen. Una de les millors edicions disponibles, de fet la única que he pogut localitzar, i compartida amb el també austríac Johann Gansbacher (1778-1844), de qui també en parlaré un bon dia, hi trobarem dues obres diferenciades. D'entrada el Passionsoratorium "Die Angst und der tod des Erlosers" i la interessant Harmoniemesse en Mi bemoll major per a solistes, cor, orquestra de vents metall, timbales i contrabaix. Publicada a Bozen el 1828, és una missa festiva accentuada per la pompositat "turca" dels instruments de vent metall. Missa catòlica en la seva concepció, amb tots els moviments característics, se'ns presenta amb una forma innovadora ja que és poc habitual trobar obres litúrgiques escrites específicament per a instruments de percussió. Principalment homofònica, el Kyrie entra amb el cor a capella per ràpidament introduir la instrumentació que dominarà el conjunt. El Glòria, solemne des del primer compàs, s'accentua per la potència instrumental. En general, el moviments són relativament breus, amb l'excepció del Credo. Sanctus, Benedictus i Agnus Dei tanquen solemnement una missa tant inesperadament sorprenent com deliciosament ben interpretada. Instruments, veus solistes i corals mereixen un especial reconeixement ja que parlem d'un autor i d'una obra immerescudament desconeguda, si més no, a Catalunya!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Martina GmeinderMaria Erlacher (sopranos); Thomas Koll i Wilfried Rogl (tenors); Gerhard Wilhelmer i Philippe Spiegel (bass); NovoCanto Vocal Ensemble (choir); Blaserensemble des Ferdinandeums (ensemble); Ernst Schlader (conductor)
AMAZON: Ernst Schlader – Blasermusik sakral
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. You're back! Good to see you! Everything OK now with your computer?
    Warm embrace, Sasja.

    ResponElimina
  3. Dear Sasja,

    My computer was damaged due an electric storm.
    However, next days I will not be able to post as often as I would like do it...

    Thanks.
    Greetings,
    Pau

    ResponElimina
  4. Buenas tardes

    Tiene usted otros discos del label "Musik Museum" ? Es muy dificil de trovar los.

    Pulzuzu (Francia)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenos días,

      Tengo algunos discos del sello Musik Museum.
      Proximamente, los compartiré.

      Gracias.
      Saludos,
      Pau

      Elimina
  5. Pau, ¿podrías subir un nuevo enlace para esta obra?
    Gracias

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina