BERTALI, Antonio (1605-1669) - Instrumental Sonatas

Obra de Pietro Paolini (1603-1681), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Pietro Paolini (Lucca, 3 de juny de 1603 - Lucca, 12 d'abril de 1681) va ser un pintor italià. Nascut a Lucca, el seu pare el va enviar a Roma a estudiar amb el caravaggista i cèlebre falsificador Angelo Caroselli. Al seu costat va entrar en contacte amb la pintura de Caravaggio i els seus immediats seguidors, influït especialment per Bartolomeo Manfredi, però va tenir també l'oportunitat d'estudiar altres escoles, com la bolonyesa o la florentina. El 1628 va viatjar a Venècia per aprofundir en l'estudi de la pintura vèneta, però la mort del seu pare el va obligar a retornar a Lucca, on la pesta del 1630 va afectar dramàticament la seva família. Establert definitivament a Lucca, el 1652 va fundar l'Accademia del naturale, centrada en l'estudi i representació de la natura, a la qual van assistir artistes com Antonio Franchi o Girolamo Scaglia. La seva obra és rica i variada, fortament influïda pel corrent caravaggista en les seves obres del període romà com l'Al·legoria dels cinc sentits (Walters Art Museum), El Concert bàquic (Dallas Museum of Art), 3 o l'Al·legoria de la Mort (Museu Cerralbo, Madrid), que en el passat va estar atribuïda al mateix Caravaggio. Després de passar per Venècia, atret especialment pel Veronés, va buscar introduir efectes atmosfèrics en la seva pintura, tal com s'observa en algunes de les seves obres posteriors, principalment religioses, com els Despossessoris místics de santa Caterina d'Alexandria (Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma), sense renunciar al naturalisme que es fa present en el Naixement del Baptista (Vila Guinigi, Lucca). Va morir a Lucca l'abril de 1681.

Font: En català: No disponible - En castellano: Pietro Paolini (1603-1681) - In english: Pietro Paolini (1603-1681) - Altres: Pietro Paolini (1603-1681)

---

Parlem de Música...

Antonio Bertali (Verona, 1605 - Vienna, 17 d'abril de 1669) va ser un compositor i violinista italìa que va desenvolupar la major part de la seva carrera a Àustria. La seva vida és molt poc coneguda. Pel que sembla va estudiar amb Stefano Bernardi, mestre de capella de la Catedral de Verona durant els anys 1611-1622. Gràcies al suport de Bernardi va obtenir un càrrec a la Cort Imperial a Viena. En aquest càrrec va servir-hi durant 42 anys com a instrumentista. Durant els seus primers anys a Viena va guanyar una sòlida reputació com a compositor de partitures per a ocasions especials de la Cort. Cantates, Misses així com nombrosa música instrumental. Alhora, va gaudir del reconeixement com a violinista rebent el sobrenom de "violino nel valoroso". El 1649 va succeir a Giovanni Valentini com a mestre de capella de la Cort Imperial. Va compondre nombroses òperes que van ajudar a consolidar el teatre italià a Viena. El seu estil, sovint exuberant, va ser molt celebrat i citat posteriorment per diversos compositors. Si bé gran part del seu repertori es va perdre, la seva fama es preserva principalment gràcies a les dues col·leccions de música instrumental publicades, pòstumament, els anys 1671 i 1672. Va morir a Viena l'abril de 1669.

Font: En català: No disponible - En castellano: Antonio Bertali (1605-1669) - In english: Antonio Bertali (1605-1669) - Altres: Antonio Bertali (1605-1669)

---

Parlem amb veu pròpia...

Antonio Bertali va ser un compositor italià que va fer la quasi totalitat de la seva vida a Viena. Allà, instal·lat a partir del 1624, va desenvolupar un destacada carrera de violinista i compositor, primer a la Cort dels Habsburg i després com a Supremus Musices Praefectus de l'orquestra imperial. La mort de Valentini el 1649 va precipitar el que era inevitable, la seva ascensió al càrrec de Kappellmeister de la cort de Ferran III. Aquest important càrrec el va mantenir fins el 1669, l'any de la seva mort. Bertali va ser un compositor molt prolífic, tant pel que fa a música sacra com secular. Òperes, oratoris, misses, sonates per a diversos instruments així en donen fe, no obstant, la majoria d'aquesta obra s'ha perdut per sempre. Actualment, el corpus de la seva obra que millor ha resistit el pas del temps ha estat la seva obra instrumental. Aquesta per a instruments de vent (trombons o fagots) i corda (violins i violes), és abundant i representativa de la seva singular i característica producció. En les sonates instrumentals que avui escoltarem i a diferència d'anteriors ocasions, estan escrites per a diversos instruments de corda. El seu estil és fidel a la tradició nord-italiana de la primera meitat del segle XVII. Per exemple, en les seves obres vocals les referències les haurem de trobar en Cavalli i Cesti. Instrumentalment, la gamma de colors de Bertali inclou diverses referències d'estils diversos i populars de l'època, des de les sonates en contrapunt de llarg abast així com obres de caràcter més festiu amb nombrosa instrumentació de vent com trompetes, cornetes, etc. Aquesta exuberància s'ha de contextualitzar en relació a les nombroses celebracions eclesiàstiques així com en les sistemàtiques i opulents celebracions reials. En el cas que ens ocupa, la música té una energia inesgotable que impulsa tot el que Bertali coneix, amb inesperades pauses d'exquisida contemplació. L'equilibri en el conjunt està ben treballat i la diferent sonoritat barroca brilla en tot el seu esplendor en un autor a qui ja havíem visitat i de qui, evidentment, en tornarem a parlar!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Acronym Ensemble
RECICLASSICAT: BERTALI, Antonio (1605-1669)
AMAZON: Paradise: Instrumental Sonatas of Antonio Bertali

IMSLP: Antonio Bertali (1605-1669)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Acronym – Paradise

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!