dissabte, 31 d’octubre del 2015

MARSH, John (1752-1828) - Symphonies

Philippe Jacques de Loutherbourg - Rastende Gesellschaft bei Eisvergnügen
Obra de Philip James de Loutherbourg (1740-1812), pintor anglès (1)



- Recordatori de John Marsh -
En el dia de la commemoració del seu 187è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Philip James de Loutherbourg (Strasbourg, 31 d'octubre de 1740 - Chiswick, 11 de març de 1812) va ser un pintor anglès d'origen francès. El seu pare, expert en pintura de miniatures, el va iniciar en l'art de la pintura. Després de formar-se a la Universitat d'Estrasburg va estudiar a París amb Charles-André van Loo especialitzant-se ràpidament en pintura de paisatges i vistes marines. El 1767 va entrar a formar part de l'Acadèmia Francesa i va exposar algunes de les primeres obres. Més tard va viatjar per l'Europa Central i Itàlia en busca de nous recursos i tècniques pictòriques. El 1771 va viatjar a Londres adquirint la nacionalitat anglesa pocs anys després. Allà va entrar com a membre de la Royal Academy. Va morir a Chiswick el març de 1812.

Font: En català: No disponible En castellano: Philip James de Loutherbourg (1740-1812) In english: Philip James de Loutherbourg (1740-1812) - Altres: Philip James de Loutherbourg (1740-1812)



Parlem de Música...

John Marsh (Dorking, 31 de maig de 1752 - Chichester, 31 d'octubre de 1828) va ser un escriptor i compositor anglès. Si bé va mostrar un prematur interès musical, el seu pare, un capità de la Marina Reial, el va intentar persuadir per tal que seguís els seus passos militars. El 1768 va convèncer el seu pare per accedir a una formació en Dret i de forma paral·lela en música amb l'organista Wafer de la Gosport Chapel. Aquesta va ser la seva única formació acadèmica ja que ràpidament va començar a compondre i a participar en els concerts de Portsmouth i Gosport. Poc després va viatjar a Romsey on es va dedicar a l'ensenyament de viola, violoncel, oboè i orgue. Aquests van ser els primers anys de composició més sistemàtics publicant els seus primers concerts. El 1776 es va traslladar a Salisbury on va reactivar la vida musical de la ciutat i on va, a banda de compondre, va interpretar el violí i l'orgue amb constància. Va ser allà on va publicar algunes de les seves famoses simfonies que també va interpretar en el Salisbury Festival. El 1783 va heretar una finca a Kent i es va traslladar a viure en aquesta ciutat. Allà va assolir un càrrec de director musical de Canterbury, una ciutat amb poca tradició artística fins aleshores. El 1787 es va traslladar amb la seva família a Chichester, ciutat on hi va viure la resta de la seva vida. Novament es va trobar una ciutat musicalment pobra que va fer reviure amb l'energia del seu esforç. El 1813 va decidir jubilar-se i es va dedicar a viatjar i a viure en família. El seu fill Edward Garrard Marsh va ser poeta. Marsh va morir a Chichester l'octubre de 1828.

OBRA:

all published in London

Vocal secular:

Lucy's Call from Colin's Tomb (song), 1v, orch (1786)
2 Serious & 2 Cheerful Glees, op.10 (1787)
The City Feast, or Man of True Taste (glee), vv, insts (1789)
The Dying Christian to his Soul (The Christian's Glorious Triumph)(ode, Pope), 1v, pf (1797)
Happy are we met, 5vv, op.30 (1801)
Cowper's Stanzas to Mary (song) (1804)

Lost:
at least 18 glees, 19 songs, other works

Vocal religiosa:

A Verse Anthem in 4 parts, from the 150th Psalm … to which are added 10 new psalm tunes … also 5 chants and 3 hymns (1785)
14 New Psalm Tunes in 4 parts and Different Stiles (1790), also incl. 2 hymns and some chants
6 Anthems in 4 parts with a verse Sanctus & Kyrie, op.18 (1797)
24 New Chants in 4 Parts, op.42 (1804)
Te Deum and Jubilate, D, org acc. (c1880)
ed.: The Cathedral Chant Book, 3 vols (1808) [c200 chants]

Lost:
Collection of Psalms, Hymns & Anthems for the Use of Country Choirs (1811);
10 Original Sacred Melodies with New Zealander's Welcome to English Missionaries (1823);
7 anthems, chants, 11 hymns, ps settings, service settings, TeD, other works

Instrumental:

Orch.:
A Conversation Sinfonie for 2 Orchestras, 2 vn, 2 va, 3 b, 2 ob, 2 hn, timp (1784)
A Favorite Symphony, no.1, B  (1784)
A Favorite Symphony, no.2, B  (1784)
A Favorite Symphony, no.3, D (1784)
A Quartetto composed in imitation of the stile of Haydn's Opera Prima, 2 vn, va, vc (1785)
A Favorite Symphony, no.4, F (1789)
An Overture and 8 Sonatinas, pf, vn, vc (1794)
A Favorite Symphony, no.5, E  (1797)
A Favorite Symphony, no.6, D (1797)
A Favorite Symphony, ‘La Chasse’, no.7, E  (1800)
A Favorite Symphony, no.8, G (1800)
Three Finales or Short Concluding Pieces for Concerts (1801)
3 Overtures (in 5 parts) for small concerts or private musical parties, op.37 (1803)
3 Overtures in several parts … composed after the manner of the Ancient Masters (1825)

Arrs.:
Haydn: Symphony no.74, vn, pf (1789)

Lost (many are arrs. of other works by Marsh):
Concertante, D (1781);
30 syms.;
15 orch concs.;
Conc., 2 hn;
Org Conc.;
Vn Conc.;
Air with Variations, org, orch;
2 rondeaux, vn, orch;
military music and marches;

Chbr.:
Keyboard:
Fugue, org duet (1783) [pubd with 2 arrs. of works by Handel]
18 Voluntaries, org (1791)
20 Voluntaries, org, second sett (1792)
An Overture and 6 Pieces, org (1799)
A Third Set of Voluntaries … to which are prefixed 23 preludes or short introductions for verse anthems, org (1806)
Works by Corelli, Handel, Geminiani, Haydn, Mozart and others arr. as voluntaries, org, 6 vols (1806–14); arr. of T. Carter: Ov. to The Rival Candidates, pf/hpd 4 hands (1783)
A Fourth Set of Voluntaries, org (1815)
A Fifth Set of Voluntaries, org (1822)

Lost:
3 Marches, pf (1791), arr. of military music;
Chichester Volunteers, pf (1802), arr. of sym. no.26;
Voluntaries, org (1806);
over 160 other org voluntaries;
Tpt Piece, org duet;
Sonata, C, pf;
Sonatina, G, pf;
arrs. of ovs. by Giardini and T. Arne, hpd duet (1782)
4 Fugues;
Witches Dance for Locke's Macbeth;
2 double trios, fl, vn, 2 va, 2 b;
Qnt, fl, 2 vn, va, vc;
Qnt, 2 vn, 2 va, vc;
9 str qts;
2 divertimentos;
6 str trios;
3 vn duets;
Vn Solo;
arr. of Dettingen TeD, sextet (1812)

Literatura:

Other writings cited in Sainsbury, lost
A Comparison between the Ancient and Modern Styles of Music’, Monthly Magazine, ii (1796–7), 981–5; repr. in Cudworth (1955)
Hints to Young Composers of Instrumental Music (London, 1805); repr. in GSJ, xviii (1965), 57–71
The Rudiments of Thorough Bass, op.47 (London, 1805)
A Short Introduction to the Theory of Harmonics, or The Philosophy of Musical Sounds (Chichester, 1809)
Instructions and Progressive Lessons in all the Principal Keys of the Tenor (London, c1880); excerpt in GSJ, xix (1966), 133–4
Journals (MS, 1796–1828, US-SM), initially based on diaries from 1765, ed. B. Robins (Stuyvesant, NY, 1998) [incl. detailed list of works and writings];
abridged version by Marsh's son, E.G. Marsh (MS, GB-Cu);
adapted as Recollections (MS, GB-Lco, Sowerbutts Collection)
4 articles in Monthly Magazine (1806–7), 2 signed ‘xyz’;
1 article in New Monthly Magazine (1815);
7 articles signed ‘Senex’ in Quarterly Musical Review (1821–6)

Lost:
Treatises on the ‘Basso Viola’, Harmonics, Change Ringing, Thorough Bass, the Organ;
other reflections on music;
other biographical accounts 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: John Marsh (1752-1828) - Altres: John Marsh (1752-1828)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

JOHN MARSH was a man of the southern counties. Born in Dorking in 1752, he was resident in Gosport, Romsey, Salisbury and Canterbury before settling in Chichester in 1787 until his death in 1828. His lifelong activity was devoted to music. As a composer, he numbers over 350 compositions, including forty symphonies; as a concert organiser he was responsible for the music making in the towns and cities where he worked, Romsey, Salisbury, Canterbury and especially in Chichester, where he led the subscription concerts for some 35 years. He was man of means, with interests in astronomy, change ringing, philosophy, travel, theatre, in addition to involving himself in business, church and charitable activities in the city. He was author of books and articles on music, geometry, astronomy and religion, but his greatest achievement was in maintaining his diaries, which vividly recount his daily activities from birth to death, and paint a revealing portrait of provincial life at the time.

Music Web (source/font: aquí)

---

Although Marsh took a lively and active interest in music throughout his long life, it was, as he pointed out in the autobiographical sketch he provided for John Sainsbury, ‘not his only pursuit’. The journal that he kept for most of his life reveals a man of extraordinarily diversified interests, ranging from astronomy (on which he wrote two published books) and campanology to a part-time military career as an officer in the sometimes unruly Chichester Volunteers during the Napoleonic Wars. In addition to Marsh's extensive writings on music, his published articles address such topics as religious philosophy and geometry. His writings on musical topics cover a wide range of subjects, and reveal an unusually balanced and sensible approach to arguments such as the relative merits of ‘ancient’ and ‘modern’ compositions. Marsh was also occupied with the prevailing low standards of cathedral music: in the preface to his Cathedral Chant Book (1808) he laid the foundations for the reform of Anglican psalm chanting. The most important of Marsh's extant compositions, the Eight Favorite Symphonies published between 1784 and 1800, reveal a composer well-versed in the requirements of the mixed professional and amateur provincial orchestras he encountered. Concertante parts for more able players are judiciously juxtaposed with easier tutti writing, and in a work like the Conversation Sinfonie, for two orchestras, composed in 1778, Marsh also shows a keen awareness of orchestral colour, disposing his two groups so as to pit high instruments against low. He was one of the first musicians in England to appreciate Haydn's stature, and his finest surviving symphony, A Favorite Symphony, no.6 in D major (1796), pays particular homage in a four-movement work scored for full Classical orchestra including trumpets and timpani. In general terms the symphonies are characterised by an open, direct freshness and strong melodic appeal, qualities also in evidence in the five-movement string quartet of 1785. The anthems are confident and effective examples of the later Georgian verse anthem. Marsh's special concern for affective word setting is articulated in his criticism of certain aspects of William Boyce's setting of By the waters of Babylon (Ps cxxxvii) in the preface to his Six Anthems, op.18

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: The Chichester Concert; Ian Graham-Jones (Conductor)
AMAZON: Marsh - Five Symphonies
CPDL: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 30 d’octubre del 2015

FRANZ, Robert (1815-1892) - Lieder

Franz Richard Unterberger - Italian Landscape
Obra de Franz Richard Unterberger (1837-1902), pintor austríac.



- Recordatori de Robert Franz -
En el marc de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Franz Richard Unterberger (Innsbruck, 15 d'agost de 1837 - Neuilly-sur-Seine, 25 de maig de 1902) va ser un pintor austríac. Va començar els seus estudis el 1853 a l'Acadèmia de Belles Arts de Munich, al costat de Julius Lange i Clemens von Zimmerman. El 1860 va continuar la seva formació a Düsseldorf, ciutat on va produir les seves primeres escenes muntanyoses i paisatges. A partir del 1870 va començar a exposar regularment les seves obres en diverses ciutats europees però també americanes. Al llarg de la seva carrera com a pintor es poden diferenciar tres gèneres principals en la seva obra: Pintura de gènere, vistes urbanes i paisatges pròpiament, sent aquests darrers els més coneguts, especialment els que van fer referència a la seva visita a Itàlia. El seu estil romàntic, amb una atmosfera peculiar i amb un ús del color característic el van apropar a la forma i estètica dels germans Achenbach. A partir del 1880 va viatjar a Veneçuela on va exhibir amb èxit alguns dels seus treballs. Els darrers anys va viatjar a Venècia realitzant algunes vistes de la ciutat italiana. Va morir a Neuilly-sur-Seine el maig de 1902.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Franz Richard Unterberger (1837-1902) - Altres: Franz Richard Unterberger (1837-1902)



Parlem de Música...

Robert Franz (Halle, 28 de juny de 1815 - Halle, 24 d'octubre de 1892) va ser un compositor alemany. Va néixer en una família burgesa i es va formar a la seva ciutat natal abans d'entrar al Gymnasium per estudiar amb el Kantor Carl Gottlob Abela, qui el va introduir a la música de Bach i d'autors clàssics. Tot i no tenir el suport patern, va decidir dedicar-se a la música i va abandonar l'escola per estudiar amb J.C.F. Schneider a Dessau. El 1837 va tornar a Halle on es va seguir formant d'una manera autodidacta estudiant les obres de Bach i Handel però també de Schubert, Schumann i Mendelssohn. El 1841 va obtenir el seu primer càrrec d'organista a la Ulrichskirche de Halle, ciutat on un any més tard va assolir el càrrec de director de la Singakademie impulsant l'activitat musical de la ciutat alemanya, fins aleshores molt poc destacada. Va ser en aquells anys que va començar a compondre de forma més regular enviant algunes de les seves cançons a Schumann. El 1851 va ser invitat a treballar a la Universitat de Halle on va rebre també un doctorat honorífic. Va rebre el suport públic de Liszt si bé pocs anys després va anar perdent presència escènica i alguns dels càrrecs assolits en sintonia amb una progressiva pèrdua d'audició. El 1867, sord, va haver de renunciar als seus càrrecs motiu pel qual va patir una greu depressió si bé no va deixar de compondre fins el 1886. Tot i això va seguir rebent mostres de suport públic arreu d'Alemanya i Àustria i fins i tot el seu 70è aniversari fou molt celebrat, sent nomenat ciutadà d'honor de Halle. Va morir precisament en aquesta ciutat l'octubre de 1892.

OBRA:

published in Leipzig unless otherwise stated

Vocal secular:

choral:
op.
24 Sechs Lieder, mixed chorus (1861)
32 Sechs Lieder, 4 male vv (1859)
45 Sechs Lieder, mixed chorus (1872)
46 Drei Lieder, mixed chorus (1874)
49 Sechs Lieder, mixed chorus (1879)
53 Drei Lieder [from op.27], mixed chorus (c1885)
Drei Lieder, mixed chorus (n.d.)
Trinkspruch, 4 male vv (1886)

songs:
op.
1 Zwölf Gesänge (1843), i:
Ihr Auge (R. Burns); Nachtlied (Countess I. Hahn-Hahn);
Die Lotosblume (E. Geibel);
Nun holt mir eine Kanne Wein (Burns);
O säh'ich auf der Heide (Burns);
Tanzlied im Mai (A. Hoffmann von Fallersleben);
ii: Sonntag (J. Eichendorff);
Für Einen (Burns);
Jagdlied (Eichendorff);
Schlummerlied (L. Tieck);
Vöglein, wohin so schnell (Geibel);
In meinem Garten (Geibel)

2 Schilflieder (N. Lenau) (1844):
Auf geheimem Waldespfade;
Drüben geht die Sonne scheiden;
Trübe wird's, die Wolken jagen;
Sonnenuntergang;
Auf dem Teich, dem regungslosen

3 Sechs Gesänge (1844):
Der Schalk (Eichendorff);
Die Farben Helgolands (Hoffmann von Fallersleben);
Frühling und Liebe (Hoffmann von Fallersleben);
Frühlingsliebe (Hoffmann von Fallersleben);
Der Sommer ist so schön (Burns);
Ach, wenn ich doch ein Immchen wär (W. Osterwald)

4 Zwölf Gesänge (1845), i (Burns):
Mein Hochlandskind;
Die süsse Dirn’ von Inverness;
Liebliche Maid; Ihr Hügel dort am schönen Doon;
Montgomery Gretchen;
Du hast mich verlassen; ii:
Er ist gekommen (F. Rückert);
Kurzes Wiedersehen (Osterwald);
Durch säuselnde Bäume (Osterwald);
Herbstsorge (Osterwald);
Wanderlied (Osterwald);
Ach, dass du kamst (Osterwald)

5 Zwölf Gesänge (1846), i:
Aus meinen grossen Schmerzen (H. Heine);
Liebchen ist da (J. Schröer);
Auf dem Meere (Heine);
Will über Nacht wohl übers Tal (Osterwald);
Mädchen mit dem roten Mündchen (Heine);
Ich hab' in deinem Auge (Rückert);
ii: Gute Nacht (Eichendorff);
Ich lobe mir die Vögelein (Osterwald);
Stiller Abend (Schröer);
Erinnerung (Osterwald);
Hör ich das Liedchen klingen (Heine);
Genesung (Schröer)

6 Sechs Gesänge (1846):
Wasserfahrt (Hoffmann von Fallersleben);
Wie des Mondes Abbild (Heine);
Auf dem Meere (Heine);
Die Liebe hat gelogen (Osterwald);
Der Schnee ist zergangen (Osterwald);
Tränen (A. von Chamisso)

7 Sechs Gesänge (1846):
Der junge Tag erwacht (Osterwald);
Ständchen (Rückert);
Da die Stunde kam (Osterwald);
In meinen Armen wieg ich dich (Natorp);
Frühlingskinder im bunten Gedränge (Lenau);
Ja, du bist elend (Heine)

8 Sechs Gesänge (1846):
Der Bote (Eichendorff);
Meeresstille (Eichendorff);
Durch den Wald im Mondenscheine (Heine);
Das ist ein Brausen (Heine);
Treibt der Sommer seinen Rosen (Osterwald);
Gewitternacht (Osterwald)

9 Sechs Gesänge (c1860):
Was pocht mein Herz so sehr (Burns);
Wasserfahrt (Geibel); Bitte (Lenau);
Allnächtlich im Traume (Heine);
Vom Berge (Osterwald);
Auf dem Meere (Heine)

10 Sechs Gesänge (1860):
Für Musik (Geibel);
Stille Sicherheit (Lenau);
Mutter, o sing' mich zur Ruh' (F. Hemans);
Der vielschönen Fraue (Eichendorff);
Und die Rosen, sie prangen (Osterwald);
Umsonst (Osterwald)

11 Sechs Lieder (?1865);
Abschied (folksong);
Am leuchtenden Sommermorgen (Heine);
Im Mai (Osterwald);
Im Sommer (Osterwald);
Auf dem Meere (Heine);
Abends (anon.)

12 Sechs Gesänge (Offenbach, c1860):
Und welche Rose Blüten treibt (Osterwald);
Zu Strassburg an der Schanz (folksong);
Im Walde (W. Müller);
Aus meiner Erinnnerung (Heine);
Gute Nacht, mein Herz (Geibel);
Und wüssten's die Blumen, die kleinen (Heine)

13 Sechs Dichtungen (M. Waldau) (?1865):
Zwei welke Rosen;
Es klingt in der Luft;
Ein Friedhof; Rosmarin;
Wenn drüben die Glocken klingen;
Da sind die bleichen Geister wieder

14 Sechs Gesänge (c1860):
Widmung (Müller);
Lenz (Lenau);
Waldfahrt (F. Körner);
Hatte Liebchen zwei (Hungarian folksong);
Liebesfrühling (anon.); Frage (Lenau)

16 Sechs Gesänge (1856):
Du liebes Auge (O. Roquette);
Im Sommer (J.W. von Goethe);
Der Fichtenbaum (Heine);
Abends (Eichendorff);
Weisst du noch (Roquette);
Um Mitternacht (Osterwald)

17 Sechs Gesänge (c1860):
Ave Maria (Geibel);
Ständchen (Osterwald);
Lieb' Liebchen (Heine);
Die Trauernde (folksong);
Im Frühling (Osterwald);
Im Herbst (Müller)

18 Sechs Gesänge (c1860):
Marie (R. Gottschall); Im Rhein (Heine);
Nun hat das Lied ein Ende (Osterwald);
Meerfahrt (Heine);
Möcht wissen, was sie schlagen (Eichendorff);
Mit schwarzen Segeln (Heine)

20 Sechs Gesänge (c1865):
Die blauen Frühlingsaugen (Heine);
Die letzte Rose (Gottschall);
Verfehlte Liebe (Heine);
Abends (Osterwald);
Das macht das dunkelgrüne Land (Roquette);
Im Herbst (Geibel)

21 Sechs Gesänge (c1865):
Willkommen, mein Wald (Roquette);
Denk ich dein (M. Jäger);
O. Mond, lösch' dein goldnes Licht (Jäger);
Liebesfeier (Lenau);
Winternacht (Lenau);
Verlass mich nicht (Osterwald)

22 Sechs Gesänge (?1870):
Gleich und gleich (Goethe);
Vorüber der Mai (Jäger);
Im Frühling (J. Arndt);
Frühe Klage (Osterwald);
Im Mai (Osterwald);
So weit von hier (Burns)

23 Sechs Gesänge nach Texten deutscher Volkslieder (?1870):
Wird er wohl noch meiner gedenken?;
Frühlingswonne;
Ach, wär es nie geschehen;
Das traurige Mädchen;
Frühlings Ankunft;
Rote Äuglein

25 Sechs Lieder (Heine) (c1870):
Die Lotosblume;
O lüge nicht;
Ich hab' im Traum geweinet;
Kommt fein's Liebchen heut?;
Im wunderschönen Monat Mai;
Auf dem Meere

26 Sechs Gesänge (?1870):
Wenn ich's nur wüsste (Osterwald);
Lieber Schatz, sei wieder gut (Osterwald);
Vergissmeinnicht (Osterwald);
Des Müden Abendlied (Geibel);
Vom Auge zum Herzen (Rückert);
An den Wind (Lenau)

27 Sechs Lieder (E. Mörike) (?1870):
Volker spielt auf; Er ist's;
Herz, ich habe schwer an dir zu tragen;
In Leid versunken; Rosenzeit;
Ein Tännlein grünet wo

28 Sechs Gesänge (?1870):
Ich lieb' eine Blume (Heine);
Ein Stündlein wohl vor Tag (Mörike);
Nachtlied (Geibel);
Nebel (Lenau);
Verborgenheit (Mörike);
Um Mitternacht (Mörike)

30 Sechs Gesänge (?1870):
Sterne mit den goldnen Füsschen (Heine);
Blätter lässt die Blume fallen (S. Petőfi);
Am Strom (Eichendorff);
Schöner Mai, bist über Nacht (Osterwald);
Dies und das (Scottish folksong);
An die Wolke (Lenau)

31 Sechs Gesänge (?1870):
Dort unterm Lindenbaume (Osterwald);
Ade denn, du Stolze (Osterwald);
Mein Lieb ist eine rote Ros' (Burns);
Sie liebten sich beide (Heine);
Abschied (Heine);
Mein Herz ist im Hochland (Burns)

33 Sechs Lieder (Goethe) (1864):
Wonne der Wehmut;
Gegenwart;
Mailied;
Cupido, loser Knabe;
Schweizerlied;
Rastlose Lied

34 Sechs Lieder (Heine) (1861):
Was will die einsame Träne;
Deine weissen Lilienfinger;
Traumlied;
Es treibt mich;
Die Rose, die Lilie;
Gekommen ist der Maie

35 Sechs Gesänge (1862):
Die Harrende (Osterwald);
Ich wandre durch die stille Nacht (Eichendorff);
Die Sonn' ist hin (Roquette);
Romanze (Eichendorff);
Wenn sich zwei Herzen scheiden (Geibel);
Aufbruch (Osterwald)

36 Sechs Gesänge (1862):
Auf dem Meere (Heine);
Erster Verlust (Osterwald);
Habt ihr sie schon geseh'n (folksong);
Bei der Linde (Osterwald);
Gute Nacht (B. Paoli);
Nun hat mein Stecken gute Rast (Osterwald)

37 Sechs Gesänge (1866):
Du bist so schön und rein (Heine);
Zu spät (Osterwald);
Am fernen Horizonte (Heine);
Der schwere Abend (Lenau);
Sonnenwende (Osterwald);
Wenn ich auf dem Lager liege (Heine)

38 Sechs Lieder (Heine) (1867):
Frühling;
Der Schmetterling ist in die Rose verliebt;
Childe Harold;
Sag' mir;
Güldne Sternlein schauen nieder;
In der Fremde

39 Sechs Lieder (Heine) (1867):
Frühlingsfeier;
Es ragt ins Meer der Runenstein;
Das Meer erstrahlt im Sonnenschein;
Wandl' ich in den Wald des Abends;
Mir fehlt das Beste;
Altes Lied

40 Sechs Gesänge (1867):
Mein Schatz ist auf der Wanderschaft (Osterwald);
Es ziehn die brausenden Wellen (Heine);
Unter'm weissen Baume sitzend (Heine);
Als trüg' man die Liebe zu Grab (O. Röser);
Die Verlassene (folksong);
Sie floh vor mir (Heine)

41 Sechs Gesänge (1867):
Leise zieht durch mein Gemüt (Heine);
Ach, wie komm' ich da hinüber (Heine);
Wohl waren es Tage der Sonne (Geibel);
Liebe (Röser);
Lehre (Heine);
Du grüne Rast im Haine (Osterwald)

42 Aus Osten, sechs Gesänge (c1870):
Wozu? (folksong);
Die helle Sonne leuchtet (Mirza-Schaffy);
Selige Nacht (Petőfi);
Weisst du noch (S. Hafis);
Es hat die Rose sich beklagt (Mirza-Schaffy);
Wenn der Frühling auf die Berge steigt (Mirza-Schaffy)

43 Sechs Gesänge (c1870):
Träume (Osterwald);
Gleich, wie der Mond (Osterwald);
Entschluss (Osterwald);
Ich will meine Seele tauchen (Heine);
Es ragt der alte Elborus (Mirza-Schaffy);
In Blüten (Osterwald)

44 Sechs Gesänge (c1870):
O nimm dich in Acht (H. Silesius);
Aprillaunen (Osterwald);
Doppelwandlung (Hoffmann von Fallersleben);
Es fällt ein Stern herunter (Heine);
Wenn ich in deine Augen seh' (Heine);
Am Rheinfall (Hahn-Hahn)

48 Sechs Gesänge (1878):
Wenn zwei voneinander scheiden (Heine);
Das Grab der Liebe (anon.);
Wasserfahrt: Ich stand gelehnet (Heine);
Die Perle (Rückert);
Ich bin bis zum Tode betrübet (Hahn-Hahn);
Norwegische Frühlingsnacht (J. Welhaven)

50 Sechs Gesänge (1879):
Herzig's Schätzle du (folksong);
Frühlingsklage (Lebret);
Der Stern ist die Liebe (anon.);
Ein Gruss von ihr (W.Viol);
Tränen (Chamisso);
Liebesfrühling (Rückert)

51 Zehn Gesänge (1879), i:
Eichwald (Lenau);
Tränen (Chamisso);
Dornröschen (Osterwald);
O Herz in meiner Brust (K. Mayer);
Die schönen Augen der Frühlingsnacht (Heine);
ii: Ach, ich denke (C. Reinhold);
Die schlanke Wasserlilie (Heine);
Wiedersehen (Rückert); Romanze (anon.);
Erinnerung (Osterwald)

52 Sechs Gesänge (1884):
Wohl viele tausend Vögelein (R. Prutz);
Mitten ins Herz (Chamisso);
Wolle keiner mich fragen (Geibel);
Tränen (Chamisso);
Ich wollte, ich könnte noch träumen (Waldau);
Frühlingsblick (Lenau)

Vocal religiosa:

15 Kyrie, solo vv, chorus (c1860)
19 Psalm cxvii: Lobet den Herrn alle Heiden, double chorus (c1860)
29 Liturgie zum Gebrauch beim evangelische Gottesdienst, mixed chorus (c1860)

Edicions i arranjaments:

(selective list)
Numerous edns./arrs. of sacred vocal works by J.S. Bach, with realized bc, in full and/or vocal scores, incl. St Matthew Passion, Magnificat, cants, arias, chorales, songs
Edns./arrs. mostly in full score: vocal works by Handel, incl. L'Allegro, il Penseroso ed il Moderato, Messiah, duets, arias; partsongs by Mendelssohn; sacred works by E. Astorga, F. Durante; songs by C.F. Grimmer
Arr. full score with realized bc of the Sonata from J.S. Bach's Musikalisches Opfer
Pf 4 hands:
3 str qnts by Mozart, c, C, g;
Rondeau brilliant, b, and 2 str qts, a, d, by Schubert;
Hebräische Melodie by J.S. Bach:
Beweinet, die geweint an Babels Strand (also arr. pf, vn; pf, vc; pf 2 hands)
Pf:
J.S. Bach's Wohltemperirtes Clavier (collab. O. Dresel);
kbd acc. Tartini's Sonata, g, m, kbd

Literatura:

Mitteilungen über J.S. Bachs Magnificat (Leipzig, 1863, 2/1889)
Offener Brief an Eduard Hanslick über Bearbeitungen älterer Tonwerke (Leipzig, 1871)
W. Waldmann, ed.: Robert Franz: Gespräche aus zehn Jahren (Leipzig, 1895)
Drei Briefe an Dr Erich Prieger (Berlin, 1901)
W. Golther, ed.: Robert Franz und Arnold Freiherr Senfft von Pilsach: ein Briefwechsel 1861-1888 (Berlin, 1907)
R. Bethge, ed.: Gesammelte Schriften über die Wiederbelebung Bach'scher und Händel'scher Werke (Leipzig, 1910)
D. Loë, ed.: Robert Franz-Brevier (Leipzig, 1915) 

Font: En català: Robert Franz (1815-1892) En castellano: Robert Franz (1815-1892) In english: Robert Franz (1815-1892) - Altres: Robert Franz (1815-1892)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Franz assimilated several different influences in creating his highly individual style, most significantly from Schubert and Schumann, who opened for him the entire Romantic world of the lied; nearly all of his many works, with the chief exception of some choral music, are songs. Another influence, Protestant chorales, acquainted him with the church modes which colour certain phrases in such songs as Es klingt in der Luft, op.13 no.2. From Bach he learnt the value of symmetry and of motivic construction, and his accompaniments are often of contrapuntal texture. His study of earlier composers also stimulated his prolific work as an editor, but his arrangements of the sacred and secular vocal music of Bach and Handel, though eminently musical, provoked severe criticism from historians because of his avowed disregard for Baroque performing practice. Old German folksongs, which he studied zealously, exerted still another influence upon his style; he set six of them as his op.23 and turned to Burns and Osterwald for their folklike lyrics. In his best songs, e.g. Mutter, o sing' mich zur Ruh’, op.10 no.3, he succeeded in capturing the atmosphere of the Volkslied: its restricted emotional range, structural simplicity and characteristic lyricism. Among individual poets, he showed a preference for Heine, whose poems are the basis of about a quarter of his settings.

There is no clear line of stylistic development in Franz's musical language, despite its distinctive personality. ‘I can give no accurate account of the chronology of my compositions … I was never so vain as to add date and year to my songs. Some of my very last publications really date from between 1840 and 1845’. He set himself the task of translating the emotional content of his chosen poems into music. To this end he occasionally employed rich harmonic language, including tertial relationships, as in Frühling und Liebe, op.3 no.3, and pungent dissonances and a fluid sense of tonality, as in Wasserfahrt, op.48 no.3. His choice of keys was a point of crucial importance: ‘Expression in my songs depends entirely upon the keys I have selected for them’. The formal structure of his settings, usually strophic, he derived from the poetry itself, and these simple forms strengthen the folklike impression of many of his songs. Although he drew broad musical lines in the interest of emphasizing general poetic moods, he occasionally shaded in tiny touches of pictorialism as with the bird songs in Im wunderschönen Monat Mai, op.25 no.5. He objected, however, to any stressing of individual words in his songs. ‘I compose feelings, not words … In Schumann’, Franz argued, ‘the declamation is too much in the foreground’. On the contrary, he wished for his own music ‘nothing more than the deepening of a poetic substratum’. He was happy to be recognized as a pure lyricist, who restricted himself almost entirely to a single genre. Yet even within the realm of the lied, his sense of expression is restricted. The characteristic feeling is one of delicacy, often tinged with melancholy, even in such outwardly lighthearted songs as Schilflieder, op.2. Not surprisingly he turned repeatedly to the mezzo-soprano voice and to the piano’s lower register to imbue his songs with a plaintive quality. Because Franz sustained the ideal of simplicity in his lieder, while contemporaries saluted the music of the future, he can be regarded as a miniaturist of exacting individuality.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 29 d’octubre del 2015

DELAVIGNE, Philibert (c.1700-1750) - Les Fleurs Op.4

Jan van Huijsum - A still life of poppies
Obra de Jan van Huysum (1682-1749), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Jan van Huysum (Àmsterdam, 15 d'abril de 1682 - Àmsterdam, 8 de febrer de 1749) va ser un pintor holandès, el més distingit pintor de flors del seu temps, juntament amb Rachel Ruysch. Va assolir la fama arreu d'Europa, sent àmpliament imitat. Els colors i fons clars que va emprar, tot i el caràcter obert de les seves intricades composicions, es van convertir en trets distintius de la pintura floral holandesa del segle XVIII. De manera ocasional va pintar temes no relacionats amb les flors, com és el cas d'un autoretrat que es conserva a l'Ashmolean Museum d'Oxford. El seu pare, Justus el Vell (1659-1716), va ser pintor de flors i paisatges. Jan va tenir tres germans que també van ser pintors: Justus el Jove (c.1684-1707), Michiel (c.1700-1759) i Jacob (c.1687-c.1740), el qual va treballar a Anglaterra i va imitar l'estil de Jan. Va morir a Àmsterdam el febrer de 1749.

Font: En català: No disponible En castellano: Jan van Huysum (1682-1749) In english: Jan van Huysum (1682-1749) - Altres: Jan van Huysum (1682-1749)



Parlem de Música...

Philibert Delavigne (c.1700 - 1750) va ser un compositor francès. Pocs són els detalls biogràfics de la seva vida amb l'excepció que va treballar a la cort de Lluís XV abans d'entrar, el 1730, al servei del Comte d'Ayen. Del seu repertori es preserven tres col·leccions de música de cambra, la majoria d'elles per a Musette de cour i Viola de Roda. Va morir el 1750 en una ciutat desconeguda.

OBRA:

Instrumental:

Op.1 (gedruckt 1731 in Paris): Sammlung von sechs Suiten.
Op.2: Sammlung von sechs Sonaten (1739/40 in Paris): "Sonates pour la Musette, Vielle, Flute a Bec, Traversiere, Hautbois etc. avec la Basse"
1. "La Baussan" (C Dur)
2. "La d'Agut" (C Moll)
3. "La Dubois" (C Dur)
4. "La Beaumont" (C Dur)
5. "La Persan" (G Dur)
6. "La Simianne" (G Dur)
Op.4: Sammlung von 24 Stücken "Les Fleurs, pièces pour les Musettes".

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Philibert Delavigne (c.1700-1750) - Altres: Philibert Delavigne (c.1700-1750)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No one knows much about Philibert Delavigne (c.1700-1750), though he wasn't a major composer by any means. He published a few suite collections, all apparently including parts for such picturesque, pastoral instruments as bagpipes (musette) and hurdy-gurdy (vielle). The most important and interesting of these collections is Les Fleurs Op.4, 24 duets, each named for a particular flower. The music is slight but very charming, and these performers make the most of it. They use just about every conceivable combination of musette, vielle, recorders, flute, and violins, and the result has maximal textural variety applied to some fetching melodies. The two suites from Delavigne's Op. 1 offer more of the same, and the performances are beyond cavil, save for some intonation problems that seem to be endemic to the musette, and some occasional, unobtrusive performance noises. Otherwise, if you enjoy collecting well-played Baroque marginalia, this fresh and lively collection is worth investigating. Excellent sonics too.

ARKIVMUSIC (source/font: aquí)

---

The Hungaroton label has moved into the realm of early music increasingly often, and this time out it has produced a real gem, presenting music that will be unknown even to those who listen to a lot of music from the early eighteenth century. When was the last time you heard Baroque bagpipes? Better still, a Baroque hurdy-gurdy? Its noisy buzzing and clicking are wonderful things to hear in a context where sonic purity was prized. Both are here. Philibert Delavigne was a little-known composer to the French court and aristocracy, known for a few surviving compositions from the 1730s. They are pastoral in nature -- an idea familiar in bits and pieces from the Messiah on down, but you haven't heard Baroque pastoral music like this. All of it was written for a pair of musettes (French bagpipes), with alternative instruments such as the hurdy-gurdy, flute, violin, or recorder indicated. The album's centerpiece, one might say, is Les fleurs, a collection of 24 duets, each evoking a different flower. A note of caution: although English liner notes are included, the names of the flowers are given only in Hungarian and the original French. It's a matter of speculation what kind of flower un oreille d'ours, a bear's ear, might be. The aptly named Ensemble Berger Fortuné (The Lucky Shepherd Ensemble), actually a group of specialists with vast experience in unusual Baroque repertories, uses various instrumental combinations, trying, they say, to evoke the character of individual flowers. Two short suites round out the album, which is fun for all. Baroque specialists will find interest in the ways Delavigne tried to introduce common-practice harmony into music with a drone that precluded any modulation and pretty much any use of accidentals (all the music on the album is in C major) -- sometimes he lets dominant passages hang over the tonic harmony. Ordinary Baroque music fans will find a nice novelty item here. And the album might make good music for a wedding reception, or for any other event where there are a lot of flowers in the room.

ALLMUSIC (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 28 d’octubre del 2015

BRIXI, Simon (1693-1735) - Magnificat

Jan Philip van Thielen - S. Filippo circondato in una ghirlanda di fiori (1651)
Obra de Jan Philip van Thielen (1618-1667), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Šimon Brixi -
En el dia de la celebració del seu 322è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan Philip van Thielen (Mechelen, 1 d'abril de 1618 - Booischot, 1667) va ser un pintor flamenc. Es es va formar amb Daniel Seghers, a qui se li van atribuir erròniament alguns dels gerros de flors realitzats per Van Thielen. Durant algun temps va ser també aprenent de Theodoor Rombouts. Va entrar al Gremi de Sant Lluc d'Anvers, del qual va arribar a ser mestre entre els anys 1641 i 1642, i també del de la ciutat de Mechelen, a partir del 1660. Thielen es va especialitzar en flors i garlandes mentre que els seus col·laboradors pintaven les figures que a vegades adornaven els seus interiors. Va treballar habitualment amb Erasmus Quellinus i amb el pintor holandès Cornelis van Poelenburch. Principalment va realitzar garlandes amb motius religiosos, com Verge amb Nen (1645, Galleria degli Uffizi, Florència), o de tema mitològic, Garlanda amb Vertumno i Pomona (1648, Pinacoteca di Brera, Milà). Com a imitador de Daniel Seghers va reproduir les seves obres amb un estil molt menys espontani. Les flors van tendir a mostrar-se autònomes, en lloc de formar un grup compacte dins de la composició com passava en les obres de Seghers. En contraposició a la seva senzillesa, Thielen va procurar animar les seves composicions amb animals i mascarons. A més de garlandes, va pintar nombrosos gerros i bouquets, de gran riquesa colorista que van aconseguir un gran èxit de venda. Una de les seves obres més conegudes va ser Sant Felip en fornícula envoltada de flors (1651, Museu del Prado, Madrid), on va exhibir certa audàcia tècnica que no va excloure la delicadesa dels elements florals, especialment els pètals en què va demostrar gran elegància. Va morir a Booischot el 1667.

Font: En català: No disponible En castellano: Jan Philip van Thielen (1618-1667) In english: Jan Philip van Thielen (1618-1667) - Altres: Jan Philip van Thielen (1618-1667)



Parlem de Música...

Šimon Brixi (Vlkava, 28 d'octubre de 1693 - Praha, 2 de novembre de 1735) va ser un organista i compositor txec. Es va formar musicalment entre els anys 1711 i 1717 al Gymnasium Jesuïta de Jičín. Poc després va entrar a la Universitat de Praga per estudiar Dret però va abandonar els estudis per a dedicar-se a la música. Ben aviat es va convertir en l'organista d'una església de Týn. El 1720 va guanyar un premi musical que l'obligava a compondre anualment la música de Sant Joan a les festivitats d'Eve. Bohuslav Matěj Černohorský va interpretar la música del seu casament el 1724. El 1725 va assolir el càrrec de professor musical a l'escola de St Martín així com el d'organista i a partir del 1727 el de mestre del cor. El seu fill Frantisek Brixi va ser també organista i compositor. Va morir a Praga el novembre de 1735.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Šimon Brixi (1693-1735) - Altres: Šimon Brixi (1693-1735)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Brixi’s compositions are in the Venetian style represented by Fux and Caldara, with some elements of Czech folk music. His style is marked by full instrumentation and a preference for brass. He handled contrapuntal texture skilfully, and in homophonic passages often made use of concertato interplay between soloists and chorus. The tunefulness of his melodic lines is reminiscent of folk music, and his use of Czech texts is unique in 18th-century Czech music. Of Brixi’s extensive output only 34 works survive. The majority of his autographs are in the collection of (3) Jan Josef Brixi, now in the National Museum, Prague. His other compositions, mostly in manuscript, are in the National Museum, Prague, the Moravian Museum at Brno and the archives of Czech and Moravian churches. He wrote principally church music, including several masses, settings of the Te Deum and the Magnificat (including one in MAB, 2nd ser., ii, 1967, 2/1982), litanies, offertories and motets; one school comedy is known, Cancet preambulans.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Sofia Boys' Choir; Joannis Kiurzoglu (counter-tenor); Nikolay Motsov (tenor); Adriana Blagoeva (conductor)
PRESTOCLASSICAL: Magnificat
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BRIXI, S. - Magnificat



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!