Obra de Ricardo Balaca (1844-1880), pintor espanyol (1)
- Recordatori d'Heinrich Wilhelm Ernst -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Ricardo Balaca (Lisboa, 31 de desembre de 1844 - Aravaca, 12 de febrer de 1880) va ser un pintor espanyol especialitzat en la representació d'escenes de batalles. Va ser fill del també pintor José Balaca i Carrión que en el moment del naixement de Ricardo estava instal·lat transitòriament a Lisboa després d'haver-se exiliat d'Espanya per motius polítics. Va iniciar la seva formació artística al taller familiar i la va completar a l'Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid, on va ser deixeble de Federico Madrazo. Va destacar des de molt jove per les seves habilitats i el 1858, amb només 13 anys, va participar per primera vegada a l'Exposició Nacional de Belles Arts, obtenint menció honorífica. Va practicar el dibuix, la il·lustració gràfica, el retrat i sobretot la representació d'escenes de batalles, gènere típic del segle XVIII que va assolir un nou auge amb el romanticisme. Entre les seves obres es poden destacar les que va realitzar en el transcurs de la Tercera Guerra Carlina, després de ser nomenat corresponsal pel Ministeri de la Guerra. Durant aquest període va dibuixar diferents escenes sobre els esdeveniments bèl·lics que van tenir lloc en la contesa. El seu germà Eduardo Balaca va ser també un reconegut pintor. Va morir a Aravaca el febrer de 1880.
Font: En català: No disponible - En castellano: Ricardo Balaca (1844-1880) - In english: No disponible - Altres: Ricardo Balaca (1844-1880)
Parlem de Música...
Heinrich Wilhelm Ernst (Brünn, 6 de maig de 1814 - Nice, 8 d'octubre de 1865) va ser un compositor i violinista txec, considerat com un dels més grans violinistes de la seva època i successor natural de Paganini. Ernst va ser un nen prodigi que als 9 anys va començar els estudis de violí. Més endavant va entrar al Conservatori de Viena, on va estudiar violí amb Joseph Böhm i composició amb Ignaz von Seyfried. El 1828, va escoltar en directe a Paganini i es va convertir en un admirador del seu estil extravagant i virtuós. Motivat a viatjar, ben aviat va abandonar el conservatori. Poc temps després, Ernst va reptar a Paganini, tocant el seu Nel cor pìu non mi sento amb una precisió que va impactar tant a l'audiència com al mateix Paganini. I com l'italià, Ernst va compondre la seva pròpia sèrie de variacions sobre el tema del Carnaval de Venècia, que normalment executava al final dels concerts. Aquesta peça va ser extremadament popular entre l'audiència de tot Europa, i es va convertir en el seu segell personal. Durant tota la seva vida professional va viatjar per Europa, executant peces amb el seu propi estil i escrites per ell mateix. El 1832 va viatjar a París, on hi va viure molts anys. Durant aquest període es va vincular amb Stephen Heller, nexe que va quedar plasmat en els seus Pensées fugitives per a violí i piano. Amb Joseph Joachim, Henryk Wieniawski i Carlo Alfredo Piatti va formar, el 1859, el Quartet Beethoven Society. Els darrers anys la seva salut va empitjorar a causa d'una neuràlgia severa i es va retirar a Niça, ciutat on va morir l'octubre de 1865.
Instrumental:
For vn, orch:
Elégie (sur la mort d'un objet cheri), op.10 (Vienna, 1840) [also for vn, pf and other insts];
Fantaisie brillante … sur Otello de Rossini, op.11 (Mainz, 1839);
Concertino, D, op.12 (Brunswick, 1839);
Adagio sentimental, Rondino, op.13 nos.1 and 2 (Brunswick, 1841);
Boléro, op.16 (Hamburg, 1843);
Polonaise, D, op.17 (Hamburg, 1842);
Variations sur l'air national hollandais, op.18 (Vienna, c1842);
Le carnaval de Venise (Variations burlesques sur la canzonetta ‘Cara mia mamma’), op.18 (Leipzig, 1844);
Introduction, caprice et finale sur … Il pirata de Bellini, op.19 (London, 1845);
Rondo Papageno, op.21 (London, 1846);
Airs hongrois variés, op.22 (London, c1850);
Concerto pathétique, f , op.23 (Leipzig, 1851)
For vn, pf:
Pensées fugitives (Les gages d'amitié) (London, 1843) [collab. S. Heller];
Feuillet d'album (London, 1844);
Variations on ‘I tuoi frequenti palpiti’ (London, n.d.) [collab. G. Osborne]
For vn unacc.:
Le roi des aulnes, op.26 (Hamburg, 1854) [after Schubert: Erlkönig];
6 mehrstimmige Studien (Hamburg, 1865)
Instrumental:
For vn, orch:
Elégie (sur la mort d'un objet cheri), op.10 (Vienna, 1840) [also for vn, pf and other insts];
Fantaisie brillante … sur Otello de Rossini, op.11 (Mainz, 1839);
Concertino, D, op.12 (Brunswick, 1839);
Adagio sentimental, Rondino, op.13 nos.1 and 2 (Brunswick, 1841);
Boléro, op.16 (Hamburg, 1843);
Polonaise, D, op.17 (Hamburg, 1842);
Variations sur l'air national hollandais, op.18 (Vienna, c1842);
Le carnaval de Venise (Variations burlesques sur la canzonetta ‘Cara mia mamma’), op.18 (Leipzig, 1844);
Introduction, caprice et finale sur … Il pirata de Bellini, op.19 (London, 1845);
Rondo Papageno, op.21 (London, 1846);
Airs hongrois variés, op.22 (London, c1850);
Concerto pathétique, f , op.23 (Leipzig, 1851)
For vn, pf:
Pensées fugitives (Les gages d'amitié) (London, 1843) [collab. S. Heller];
Feuillet d'album (London, 1844);
Variations on ‘I tuoi frequenti palpiti’ (London, n.d.) [collab. G. Osborne]
For vn unacc.:
Le roi des aulnes, op.26 (Hamburg, 1854) [after Schubert: Erlkönig];
6 mehrstimmige Studien (Hamburg, 1865)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)
---
From the middle of the eighteenth century, the use of left-hand pizzicato and harmonics began to become more common in violin playing. Over time, these techniques underwent substantial developments thanks to several different violinists, among others Heinrich Wilhelm Ernst. These developments, however, have not been adequately investigated or documented, and in general, ignorance and misconceptions prevail regarding who contributed what, as well as to the significance of these individual contributions. This thesis attempts to present Ernst's contributions in this area, and also advance that his lack of adequate recognition is unfair. In order to do this, a more complete and chronologically accurate review of the development of left-hand pizzicato and harmonics from the beginning of their development has been drawn up. This has been done through critical reviews and comparisons of different contemporary sources such as musical journals, violin methods and musical scores. The conclusion has been drawn that Ernst contributed to the development of left-hand pizzicato and harmonics to a greater extent than has been adequately recognised. The importance of his role in this development is partially due to the number of his individual contributions, but primarily because he enabled the violin to play the role of several independent instruments played simultaneously in a more advanced fashion, which has arguably changed the outlook of the instrument.
Heinrich Wilhelm Ernst and his Contributions to the Development of Left-hand pizzicato and Harmonics (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: Ernst: 6 Mehrstimmige Studien
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Ernst: 6 Mehrstimmige Studien
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina