diumenge, 18 d’octubre del 2015

GALUPPI, Baldassarre (1706-1785) - Te Deum & Messa per San Marco

Michele Marieschi - The Piazza San Marco, Venice, from the Torre dell' Orologio
Obra de Michele Marieschi (1710-1743), pintor italià (1)



- Recordatori de Baldassarre Galuppi -
En el dia de la celebració del seu 309è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Michele Marieschi (Venezia, 1 de desembre de 1710 - Venezia, 18 de gener de 1744) va ser un pintor italià, emmarcat dins de l'escola vedutista veneciana. Fill d'un gravador, es va iniciar en la pintura d'estructures arquitectòniques com escenògraf, per a treballar més tard com a pintor de capritxos i, finalment, com a pintor de vedutes realistes, probablement influenciat per l'èxit del seu col·lega Canaletto. Malgrat no estar documentat, sembla que abans de 1735 va estar a Alemanya, mentre que entre els anys 1736 i 1741 va ser membre de la fraglia dei pittore o gremi de pintors de Venècia. Poc abans d'aquesta època va constar també com el decorador de la Piazzetta de Venècia per les festes de Carnaval. El seu treball es va caracteritzar per l'ús de tonalitats més fosques i en general més properes a les de Bellotto, amb abundants clarobscurs. Les seves panoràmiques van ser dilatades i van usar riques barreges de colors. Marieschi va destacar també per una sèrie de 21 gravats sobre Venècia, titulada Magnificentiores Selectioresque Urbis Venetiarum Prospectus, on va incloure també un autoretrat. Va morir a Venècia el gener de 1744.




Parlem de Música...

Baldassare Galuppi (Burano, 18 d'octubre de 1706 - Venècia, 3 de gener de 1785) va ser un compositor italià. Conegut tota la seva vida amb el nom de 'Il Buranello', es va formar amb el seu pare, un barber i violinista amateur. Pocs detalls es coneixen de la seva adolescència més enllà de la publicació, amb 16 anys, de la seva primera òpera Gli amici rivali for Chioggia, un autèntic fracàs i un 'escàndol' a la seva època. Marcello va orientar i alliçonar al jove Galuppi per haver intentat una empresa com aquella amb tant poca experiència. A partir d'aleshores va esdevenir estudiant d'Antonio Lotti, un fet cabdal en la vida del jove compositor. Aquests primers estudis, en contrapunt i orgue el van ajudar a consolidar la base teòrica de la seva posterior carrera com a compositor. I si bé va prometre a Lotti que s'abstindria uns quants anys d'escriure o relacionar-se amb el món de l'òpera el cert és que ben aviat se'n va desdir convertint-se en clavicembalista en els teatres d'òpera de la ciutat veneciana fins el punt que amb 20 anys ja havia consolidat la seva fama com a intèrpret d'aquest instrument. Pocs després va ser contractat als teatres de S Angelo (on Vivaldi es va fer famós), S Samuele i S Giovanni Grisostomo. Allà va col·laborar amb Giovanni Battista Pescetti escrivint àries i les seves primeres òperes, ara sí, amb major fortuna. El 1734 va escriure el seu primer oratori Tobia il giovane, el primer intent en aquest gènere. El 1738 va entrar a treballar al servei de Michele Bernardo a Venècia. Amb la seva música per el festival de S Maria Magdalena del 1740 es va guanyar el càrrec musical a l'Ospedale dei Mendicanti on va dedicar el seu esforç a la docència i a la música religiosa. En aquell temps, i el fet que Vivaldi era el dominador absolut a Venècia, van fer que Galuppi es replantegés la seva vida a la ciutat italiana. El 1741 va viatjar a Londres on va ascendir musicalment amb l'estrena d'un mínim de 10 òperes si bé el seu èxit fou desigual, amb crítiques àcides del mateix Händel. No obstant, i en termes generals, va ser ben rebut i va rebre un impuls definitiu a la seva carrera. 

El 1743 va tornar a Venècia on va recuperar els seus càrrecs musicals si bé el seu èxit a Venècia seguia sent molt limitat. Curiosament, la seva fama es va estendre en altres ciutats i països més nòrdics, estrenant òperes a Milà i a Roma. De retruc va facilitar que a Venècia se'l considerés amb més estima assolint, el 1748, un càrrec de vicemestre de capella a la Basílica de Sant Marc. Allà hi va contribuir amb una descomunal producció religiosa si bé la seva passió per l'òpera romania intacta. Aquell mateix any va viatjar a Viena on va estrenar Demetrio i Artaserse assolint un gran èxit. El 1749 va iniciar la col·laboració amb el llibretista Carlo Goldoni canviant el gènere dramàtic pel còmic. Aquest canvi de registre va determinar l'èxit definitiu de Galuppi convertint-se en el compositor d'òperes més popular arreu d'Europa. El 1751 va renunciar al seu càrrec a Ospedale dei Mendicanti per atendre les incomptables peticions teatrals. El 1762 va ser designat unànimement mestre del cor a Sant Marc i mestre del cor a l'Ospedale degli Incurabili. El seu nom s'havia fet internacional i el 1764 va rebre una petició formal de Caterina la Gran de Rússia per treballar a la seva cort. El 1765 es va instal·lar a Sant Petersburg on va tenir un èxit desmesurat. Allà va coincidir amb Traetta i Sarti, compositors de la cort russa. Fou tanta la fama que va assolir que a la seva tornada a Venècia el 1768 va ser rebut amb tots els honors possibles. El 1769 va estrenar Il Re Pastore en honor al futur monarca, Josep II. El 1773 Galuppi es va jubilar teatralment i va dedicar la resta de la seva vida a la música religiosa i a la interpretació de l'orgue a Sant Marc i a les esglésies venecianes. El 1784 la seva salut va empitjorar si bé va poder finalitzar la seva Missa de Nadal. Poc després, el gener de 1785, va morir a Venècia i va ser enterrat amb tots els honors a l'Església de San Vitale.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
La fede nell’incostanza, ossia Gli amici rivali (favola pastorale, 3, G. Neri), Chioggia, Boegan; Vicenza, delle Grazie, 1722, 1 aria B-Bc
Gl’odi delusi dal sangue [Acts 1 and 3] (os, 3, A.M. Lucchini), VA, 4 Feb 1728 [Act 2 by G.B. Pescetti]
Dorinda (pastorale, 3, anon. rev. D. Lalli), VS, 9 June 1729, collab. Pescetti
L’odio placato (os, 3, F. Silvani), VS, ?27 Dec 1729, 1 duet I-Bas
Argenide (os, 3, A. Giusti), VA, 15 Jan 1733
L’ambizione depressa (os, 3, G. Papis), VA, Ascension 1733
La ninfa Apollo (favola pastorale, 3, F. de Lemene with addns by G. Boldini), VS, 30 May 1734
Tamiri (os, 3, B. Vitturi), VA, 17 Nov 1734
Elisa regina di Tiro (os, 3, A. Zeno and P. Pariati), VA, 27 Jan 1736
Ergilda (os, 3, Vitturi), VA, 12 Nov 1736, B-Bc
L’Alvilda (os, 3, Lalli, after Zeno: L’amor generoso), VS, 29 May 1737, 1 aria I-Gl
Issipile [1st version] (os, 3, P. Metastasio), Turin, Regio, 26 Dec 1737
Alessandro nell’Indie [1st version] (os, 3, Metastasio), Mantua, Nuovo Arciducale, ?Jan 1738, US-Wc (for later setting, revival or pasticcio; copy of lost MS, D-Dl)
Adriano in Siria [1st version] (os, 3, Metastasio), Turin, Regio, ?Jan 1740, B-Bc (with addns from later productions)
Gustavo I, re di Svezia (os, 3, C. Goldoni), VS, 25 May 1740, D-Dl
Didone abbandonata [1st version] (os, 3, Metastasio), Modena, Molzo, 26 Dec 1740, B-Bc (convoluted MS from different periods), P-La (1752, Madrid), RUS-SPtob, US-Wc (?1751)
Oronte re de’ sciti (os, 3, Goldoni), Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1740
Berenice (os, 3, Vitturi), VA, 27 Jan 1741
Penelope (os, 3, P.A. Rolli), LKH, 12 Dec 1741, Favourite Songs (London, 1741)
Scipione in Cartagine (os, 3, F. Vanneschi), LKH, 2 March 1742, RUS-Mcm, Favourite Songs (London, c1742)
Enrico (os, 3, Vanneschi), LKH, 1 Jan 1743, B-Br, Favourite Songs (London, 1743)
Sirbace (os, 3, C.N. Stampa), LKH, 5 April 1743, Favourite Songs (London, 1743)
Arsace (os, 3, A. Salvi), Venice, S Giovanni Grisostomo, 16 Nov 1743
Ricimero [1st version] (os, 3, Silvani), MRD, 26 Dec 1744
La forza d’amore (dg, 3, Panicelli), VC, 30 Jan 1745
Ciro riconosciuto [1st version] (os, 3, Metastasio), MRD, 26 Dec 1745
Il trionfo della continenza (pastorale, 3), LKH, 28 Jan 1746, 1 aria I-Fc, Favourite Songs (London, 1746)
Scipione nelle Spagne (os, 3, A. Piovene), VA, Nov 1746, F-Pn (2 acts), RUS-Mcm
Evergete (os, 3, Silvani and Lalli), Rome, Capranica, 2 Jan 1747, Act 1 P-La
L’Arminio (os, 3, Salvi), VC, 26 Nov 1747, arias I-MOe, Nc,PLcon, PS, Vc and Vnm (1747, Rome)
L’olimpiade (os, 3, Metastasio), MRD, 26 Dec 1747, D-Dl, I-Mc (facs. in IOB, xli, 1978), Act 1 Tf (1758)
Vologeso (os, 3, Zeno), Rome, Argentina, 13 or 14 Feb 1748, D-Bsb (‘Berenice di Galuppi, 1742’)
Demetrio [1st version] (os, 3, Metastasio), Vienna, Burg, 16/27 Oct 1748, A-Wn, F-Pc (2 copies)
Clotilde (os, 3, F. Passarini), VC, Nov 1748 (? with addns)
Semiramide riconosciuta (os, 3, Metastasio), MRD, 25 Jan 1749, Pc
Artaserse [1st version] (os, 3, Metastasio), Vienna, Burg, 27 Jan 1749, A-Wn, D-Bsb*, F-Pc, ov. I-Rc (1756, Venice),TLp (1757, Lucca)
L’Arcadia in Brenta (dg, 3, Goldoni), VA, 14 May 1749, B-Bc,I-MOe
Demofoonte [1st version] (os, 3, Metastasio), Madrid, Buen Retiro, 18 Dec 1749, Nc
Alcimena principessa dell’Isole Fortunate, ossia L’amore fortunato ne’ suoi disprezzi (os, 3, P. Chiari, after Molière: La princesse d’Elide), VC, 26 Dec 1749
Arcifanfano re dei matti (dg, 3, Goldoni), VM, 27 Dec 1749 (? with addns), ov. MAav (1759, Venice).

Arias Tf:
Il mondo della luna (dg, 3, Goldoni), VM, 29 Jan 1750, D-Dl, W,F-Pc, I-Gl, US-Wc, Favourite Songs (London, 1760)
Il paese della Cuccagna (dg, 3, Goldoni), VM, 7 May 1750
Il mondo alla roversa, ossia Le donne che comandano (dg, 3, Goldoni), VC, 14 Nov 1750, A-Wgm, B-Bc (1752, Venice), D-Dl, DS,F-Pc (1755, Dresden), GB-Lbl, Lcm, I-MOe, MAav, TLp, Vlevi, US-Wc
Issipile [2nd version] (os, 3, Metastasio), Bologna, 1750, D-Dl, P-La (1755, Parma), US-Wc
Antigona (os, 3, G. Roccaforte), Rome, Dame, 9 Jan 1751, B-Br, D-Wa (1754, Brunswick), GB-Lbl (as Antigono); as Antigona in Tebe, Naples, 1755, B-Br
Dario (os, 3, G. Baldanza), Turin, Regio Ducal, carn. 1751, arias I-Rsc
Lucio Papirio (os, 3, Zeno), Reggio nell’Emilia, Pubblico, fair 1751
Artaserse [2nd version] (os, 3, Metastasio), Padua, Nuovo, 11 June 1751, 1 aria MAav
Il conte Caramella (dg, 3, Goldoni), Venice, aut. 1751, A-Wn, D-W,Wa, I-Gl, Mr
Le virtuose ridicole (dg, 3, Goldoni, after Molière: Les précieuses ridicules), VS, carn. 1752, D-W
La calamità de’ cuori (dg, 3, Goldoni), VS, 26 Dec 1752, A-Wn,?D-Bsb, W, F-Pc, Acts 1 and 2 GB-Lbl, US-Wc
I bagni d’Abano (dg, 3, Goldoni), VS, 10 Feb 1753, Act 2 D-W and MGmi; collab. F. Bertoni (?pasticcio)
Sofonisba [1st version] (os, 3, Roccaforte), Rome, Dame, c24 Feb 1753
L’eroe cinese (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 10 July 1753, P-La, PL-Wn
Ricimero re dei goti [2nd version] (os, 3), Naples, S Carlo, 4 Nov 1753, F-Pc, I-Nc, Favourite Songs (London, 1755)
Alessandro nelle Indie [2nd version] (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 20 Jan 1754, P-La
Siroe (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 10 Feb 1754, B-Bc, GB-Lbl, Ob, P-La
Il filosofo di campagna (dg, 3, Goldoni), VS, 26 Oct 1754, A-Wn, D-Bsb, Dl, SWl, W (as La serva accorta), F-Pc, GB-Cfm, Lbl, I-Fc, Mr, Rdp, Sac,Vnm, P-La, US-Bp, Wc, Favourite Songs (London, 1761); rev. Rome, 1757, as La serva astuta
Il povero superbo (dg, 3, Goldoni, after La gastarda), VS, Feb 1755; rev. Brescia, 1755, as La serva astuta
Alessandro nelle Indie [3rd version] (os, 3, Metastasio), VS, Ascension 1755, D-Mbs (incl. changes for Munich, 12 Oct 1755)
Attalo (os, 3, ?Silvani or ? A. Papi), Padua, Nuovo, 11 June 1755, LEmi (Parma), F-Pn
Le nozze (dg, 3, Goldoni), Bologna, Formagliari, 14 Sept 1755, A-Wn, D-W, ?I-Fc, P-La, US-Wc; as Le nozze di Dorina, Perugia, 1759, I-Gl; (int) Rome, 1760; as O casamente de Lesbina, Lisbon, 1766; rev. Reggio nell’Emilia, 1770 (as Le nozze di Dorina), P-La, US-Wc
La diavolessa [L’avventuriera; Li vaghi accidenti fra amore e gelosia] (dg, 3, Goldoni), VS, Nov 1755, A-Wn (facs. in IOB, xliv, 1978), D-Bsb, W, Wa, GB-Lbl, I-MOe, RUS-Mcm, US-Wc; rev. Leipzig and Prague, 1756
Idomeneo (os), Rome, Argentina, 7 Jan 1756, P-La
La cantarina (farsetta, 3, Goldoni), Rome, Capranica, 26 Feb 1756
Ezio (os, 3, Metastasio), MRD, 22 Jan 1757, La
Sesostri (os, 3, Pariati), Venice, S Benedetto, 26 Nov 1757, D-LEmi, P-La (1759, Venice), S-Skma (1760)
Ipermestra (os, 3, Metastasio), MRD, 14 Jan 1758, P-La (3 copies, incl. 1761, Pisa)
Adriano in Siria [2nd version] (os, 3, Metastasio), Livorno, spr. 1758,La (3 copies, incl. 1759, Naples: facs. in DMV, xxiv, 1983), D-Dl and P-La (1760, S Luca); B-Bc, S-Skma
Demofoonte [2nd version] (os, 3, Metastasio), Padua, 1758, B-Bc (arias autograph), D-Dl, I-MOe (attrib. Caldara), P-La; rev. Venice, S Benedetto, 1759, La
Ciro riconosciuto [2nd version] (os, 3, Metastasio), Rome, carn. 1759, F-Pc,P-La
Melite riconosciuto (os, 3, Roccaforte), Rome, Dame, 13 Jan 1759, La (2 copies)
La ritornata di Londra (int, Goldoni), Rome, Valle, c19 Feb 1759
La clemenza di Tito (os, 3, Metastasio), Venice, S Salvatore, carn. 1760, F-Pc, I-CMbc, P-La (2 copies)
Solimano (os, 3, G.A. Migliavacca), Padua, Nuovo, 11 June 1760, La (2 copies)
L’amante di tutte (dg, 3, A. Galuppi), VM, 15 Nov 1760, A-Wn, B-Bc, D-Dl (1770, Dresden), W (Act 2), F-Pc, I-Gl, Mr, MOe, Vc, P-La, US-Wc
Li tre amanti ridicoli (dg, 3, A. Galuppi), VM, 18 Jan 1761, A-Wn,D-W, Wa (1762, Venice), F-Pn, I-MOe, US-Wc
Demetrio [2nd version] (os, 3, Metastasio), Padua, June 1761, P-La
Il caffè di campagna (dg, 3, Chiari), VM, 18 Nov 1761, La
Antigono (os, 3, Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1762, La
Il marchese villano (dg, 3, Chiari), VM, 2 Feb 1762, A-Wn, B-Bc,I-Nc, P-La; rev. as La lavandara, Turin, 1770; as La lavandara astuta, Mantua, 1771; as Il matrimonio per inganno, Venice, S Giacomo di Corfù
L’orfana onorata (int), Rome, Valle, carn. 1762, 1 aria I-TLp
Il re pastore (os, 3, Metastasio), Parma, Ducal, spr. 1762, 1 aria Gl (1779, Genoa); ?rev. St Petersburg, Sept 1766; ?rev. Venice, S Benedetto, 10 July 1769
Viriate (os, 3, Metastasio: Siface), Venice, S Salvatore, 19 May 1762, P-La
Il Muzio Scevola (os, 3, C. Lanfranchi Rossi), Padua, Nuovo, June 1762, arias I-Fc and Nc, ov. Vc, Act 2 P-La
L’uomo femmina (dg, 3), VM, aut. 1762, La
Il puntiglio amoroso (dg, 3, [? C. or G.] Gozzi), VM, 26 Dec 1762, A-Wn, US-Wc
Arianna e Teseo [1st version] (os, 3, Pariati), Padua, Nuovo, 12 June 1763, P-La (3 copies)
Il re alla caccia (dg, 3, Goldoni), VS, aut. 1763, F-Pc, I-Nc,Vc, P-La, US-Wc
Sofonisba [2nd version] (os, 3, M. Verazi), Turin, Regio, carn. 1764, I-Tf, P-La (3 copies), US-Wc
Cajo Mario (os, 3, Roccaforte), Venice, S Giovanni Grisostomo, 31 May 1764, P-La
La partenza e il ritorno de’ marinari (dg), VM, 26 Dec 1764, ?D-Bsb, Dl, I-Vc
Didone abbandonata [2nd version] (os, 3, Metastasio), Naples, 1764, Nc, P-La (1765, Venice)
La cameriera spiritosa (dg, 3, Goldoni), MRD, 4 Oct 1766, rev. Prague, ?1768–9, as Il cavaliere della Piuma
Ifigenia in Tauride (os, 3, M. Coltellini), St Petersburg, court, 21 April/2 May 1768, RUS-SPtob, US-Wc
Arianna e Teseo [2nd version] (os, 3, Pariati), Venice, carn. 1769, P-La (2 copies)
Amor lunatico (dg, 3, Chiari), VM, Jan 1770
L’inimico delle donne (dg, 3, G. Bertati), VS, aut. 1771, B-Bc, P-La (facs. in DMV, xxi, 1986)
Gl’intrighi amorosi (dg, 3, G. Petrosellini), VS, Jan 1772, B-Bc
Motezuma (os, 3, V.A. Cigna-Santi), Venice, S Benedetto, 27 May 1772, Bc, D-Dl (lost; copy in US-Wc), P-La
La serva per amore (dg, 3, F. Livigni), VS, Oct 1773, Act 1 B-Bc and F-Pn*

Doubtful: 
Teodorico (os, 3, Salvi), Genoa, 1737; 
Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno, VM, 27 Dec 1748; 
La mascherata (dramma comico, 3, Goldoni), VC, 26 Dec 1750 [? part or all by G. Cocchi]; 
La finta cameriera (dg, 3, G. Barlocci), Brunswick, 1751, D-Wa; 
Astianatte, 1755; 
Alceste, F-Pc; 
La fausse coquette, D-DS

Revs. and addns: 
Didone abbandonata [after D. Sarro] (os, 3, Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1730; 
Siroe re di Persia [after L. Vinci] (os, 3, Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1731, collab G.B. Pescetti; 
Ciro riconosciuto, Genoa, 1737; 
Le muse in gara [after D. Paradies] (divertimento musicale), Venice, 4 April 1740; 
Alessandro in Persia, 1741; 
L’ambizione delusa [after Rinaldo di Capua] (dg, 3, Vanneschi, after C.A. Pelli: 
La commedia in commedia), VC, aut. 1744, B-Bc, D-Bsb, I-B; 
Madama Ciana [after G. Latilla] (dg, 3, Barlocci or Pelli), VC, ?aut. 1744; 
La libertà nociva [after Rinaldo di Capua] (dg, 3, ?, after Barlocci), VC, 22 Nov 1744; 
Antigono, 1746; 
? Il protettore alla moda [after anon., Chi non fa non falla] (dg, 3, ? G.M. Buini), VC, aut. 1749; 
Il villano geloso, 1769

Serenatas etc.
L’Adria festosa (serenata), Naples, 1738
Li amori sfortunati di Ormindo (serenata, B. Vitturi), Burano, 1738
La vittoria d’Imeneo (festa teatrale, G. Bartoli), Turin, Teatro Regio, 7 June 1750, GB-Lbl
I presagi (cant., G. Gozzi), Venice, 1755
Le nozze di Paride (spettacolo poetico e musicale, P. Chiari), Venice, Teatro S Giovanni Grisostomo, Oct 1756
L’oracolo del Vaticano (cant., C. Goldoni), 3vv, Venice, Oct, 1758
L’arrivo di Enea nel Lazio (componimento drammatico, V. Alamanni), Florence, Teatro Pergola, 15 Nov 1765
La virtù liberata (cant., L. Lazzaroni), St Petersburg, 1765, F-Pc*
La pace tra la Virtù e la Bellezza (componimento drammatico, P. Metastasio), St Petersburg, 28 June 1766
Flora, Apollo, Medoaco (cant.), 1769, D-Mbs
Venere al tempio (cant., Chiari), Venice, after 1775
L’Anfione (cant., G. da Ponte), Venice, 1780
La scusa (cant.), 1780, I-Vnm*
8 cants., GB-Cfm

Vocal religiosa:

Oratorios
Tobia il giovane (D. Giupponi), Macerata, Chiesa della Compagnia di Gesù, 1734
S Maurizio e compagni martiri, Genoa, S Filippo Neri, 1737
S Maria Magdalena, Venice, Mendicanti, 22 July 1740
Prudens Abigail (Pasquali), Venice, Mendicanti, 22 July 1742
Isaac, Venice, Mendicanti, 1745
Judith, Venice, Mendicanti, 1746
Adamo, Rome, Chiesa Nuova, 19 Feb 1747, I-CHf (arias), Tf,Vnm (facs. in IO, xix, 1986), Vsmc (as Adamo caduto), S-Uu (as La caduta di Adamo)
Rhythmi sacri, Venice, Mendicanti, Holy Week 1747
Jabel, Venice, Mendicanti, 1747, ?D-Bsb; Venice, Incurabili, 24 May 1770, CH-Lmg, Zz
Devoti affectus erga lignum sanctae crucis et Jesu Christi sepulchrum (after P. Metastasio), Venice, Mendicanti, Holy Week 1748
Devoti sacri concentus, Venice, Mendicanti, 22 July 1748
Sagrifizio di Jefte, Venice, S Maria della Consolazione detta Della Fava, 1756, US-SFsc
Maria Magdalena, Venice, Incurabili, 1763, ?SFsc [text differs]
Sacer dialogus arcangelum inter Michaelem et spiritum Adae, Venice, Incurabili, 1763 (doubtful)
Sacrificium Abraham, Venice, Incurabili, 1764
Transfiguratio dominica, Venice, Incurabili, 1764
Triumphus divini amoris, Venice, Incurabili, 1765, F-Pn*
Tres Mariae ad sepulchrum Christi resurgentis, Venice, Incurabili, 1769
Canticorum sponsi, Venice, Incurabili, 1770
Nuptiae Rachelis, Venice, Incurabili, ?1770
Parabola coenae, Venice, Incurabili, 1770
Adam, Venice, Incurabili, 1771
Dialogus sacer, Venice, Incurabili, 1771, Pn* (as Jephte et Helcana)
Debora prophetissa, Venice, Incurabili, 1772
Daniel in lacu leonum, Venice, Incurabili, 1773
Tres pueri hebraei in captivitate Babylonis, Venice, Incurabili, 1774
Exitus Israelis de Aegypto, Venice, Incurabili, 1775, I-Gl, Tf (?arias, as Israel liberato)
Moyses de Synai revertens, Venice, Incurabili, ?1775
Mundi salus, Venice, Incurabili, 1776
Il ritorno di Tobia (sacred cant., G. Gozzi), Venice, Incurabili, 18/19 May 1782

Other:
Messe breve, 1744, 1775
7 Ky, 4vv, 1745 (2 choirs), 1757, 1758, 1764, 1777, 1779, 1782; 
4 Gl, 4vv, 1764, 1771, 1775, 1782; 
2 Gloria in excelsis, 4vv, 1777, 1781; 
2 Gl–Cr, 4vv, 1766, 1767; 
5 Cr, 4vv, 1752, 1771, 1772, 1781, 1782
Alma Redemptoris mater, 1775; 
Ave regina, 1775; 
Beatus vir, 8vv, 1777; 
2 Confitebor, 2vv, 1757, 1771; 
2 Confitebor tibi Domine, 1770, 1775; 
Dixit, 4vv, 1774; 
Dixit Dominus, 4vv, 1750; 
Dixit Dominus, 1770; 
Dixit pieno, 1781; 
Domine, 2 choirs, 1756; 
Domine, 4vv, 1762; 
Domine, 1778; 
Domine ad adiuvandum, 4vv, 1753; 
2 Ecce nunc, 4vv, 1751, 1772; 
Ecce sacerdos, 1782; 
In cordis jubilo, in dulcis modulo, 4vv, 1777; 
In exitu Israel de Egypto, 4vv, 1775; 
Lauda Jerusalem, 4vv, 1779; 
2 Laudate Dominum, 4vv, 1749, 1785; 
5 Laudate pueri Dominum, 1770, 1777, 1780, 1785, 1787; 
Mag, 4vv, 1778; 
Nisi Dominus, 3vv, 1777; 
3 Salve regina, 1746, 1770, 1775
15 works for Russian Orthodox Church, 4vv, 1765–8, RUS-Mrg

Instrumental:

[6] Sonate per cembalo, op.1 (London, 1756, 2/1760 with extra movt in no.1)
[6] Sonate per cembalo, op.2 (London, 1759)
A Favourite Overture, hpd (London, n.d.)
3 sonatas, kbd, in Raccolta musicale (Nuremberg, 1756, 1757, 1765); 
11 movts in XX sonate per cembalo da varri autori (Paris, 1758–60); 
other works pubd singly, mainly in Paris and London
Sinfonie a 4, I-MOe, Vmc
Sinfonias, ovs., D-Bsb, SWl; I-Gl, MOe, Nc, Vmc; S-Skma, Uu; ?USSR-KA
Concs., D-Bsb, Dl, SWl, I-MOe, S-Uu
Trios, A-Wgm, S-Uu
c130 sonatas, toccatas, divertimentos, lessons etc., hpd, A-Wgm; B-Bc, Lc; D-Bsb, Dl, DS; 
F-Pa, Pn; 
GB-Cfm, Lbl; 
I-Bsf, Fc, Gl*,Nc, Rsc, Vc, Vlevi, Vmc, Vsm




Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Galuppi va ser un compositor extraordinàriament popular al seu temps tot i no tenir uns inicis gens fàcils en una Venècia monopolitzada per Vivaldi. Tanmateix, la seva fou una carrera de resistència i amb el temps i gràcies al seu estil melòdicament fàcil, elegant i flexible, es va elevar, a sí mateix, al cel dels teatres fins a assolir una fama sense precedents a Europa. Però el seu repertori no va ser estrictament operístic, ans el contrari, Galuppi va dedicar bona part del seu temps a la música religiosa, i en menor freqüència a la instrumental, amb la mateixa rigorositat i passió amb què ho havia fet amb l'òpera. El resultat, independentment del gènere, va ser extraordinari, d'una bellesa desbordant i d'una excel·lència tant brillant que és impensable no pensar en Galuppi com un dels millors compositors del segle XVIII. I precisament una de les seves virtuts més destacades va ser el tractament orquestral, millorant el rendiment del conjunt fins a situar-lo al mateix nivell que les veus. La seva exigència va redundar en una sobtada millora qualitativa de la instrumentació fent-la més precisa i acadèmica que de retruc va facilitar, encara més, la seva llegenda tant a Itàlia com a Rússia on va ser rebut i gratificat per Caterina la Gran. I com deia, tot i les aparences, Galuppi fou un compositor la professió principal del qual va ser la composició d'obres religioses fruit dels seus càrrecs a la Basílica de Sant Marc, a l'Ospedale degli Incurabili i a l'Ospedale dei Mendicanti. En termes quantitatius va escriure unes 200 obres entre oratoris, misses, motets, salms i un llarg etcètera. I en aquest sentit Galuppi va procurar ser equitatiu, és a dir, preservant el famós stile antico, històricament consolidat a Itàlia, i el nou estil galant més napolità. Per tant, la varietat va ser imperatiu en funció de si la petició venia de Sant Marc, de l'Ospedale o d'altres institucions. La forma musical era diferenciada en funció de la partitura, per exemple, per a dos, tres, quatre, sis o vuit veus, amb dobles cors o amb cors únicament femenins si bé, i en general, Galuppi solia acompanyar totes les seves obres vocals amb una orquestra àmplia i amb tota la instrumentació disponible al seu temps. Fins i tot hi ha constància que va escriure una Gran Missa per a sis cors amb sis orquestres (!). Inevitablement, si bé alguns historiadors el situen en un esglaó inferior a Hasse o a Jommelli, el cert és que Galuppi va ser també un mestre inqüestionable en l'art musical religiós.

I una de les obligacions que Venècia l'hi va imposar quan va decidir fer les maletes a Rússia va ser, precisament, la de subministrar, cada any, una missa de Nadal, en el seu cas únicament el Gloria i el Credo, per a la Basílica de Sant Marc. Així ho va fer i precisament avui n'escoltarem una d'elles, la Messa per San Marco de 1767. I deixeu-me fer un incís en relació al Kyrie inicial que fou escrit pel seu col·lega Ferdinando Bertoni, amb qui va col·laborar estretament a Sant Marc i que posteriorment va ocupar el càrrec de mestre de capella de la mateixa Basílica. Pel que sembla Bertoni ocupava el càrrec de primer organista, el trampolí a una futura promoció com a mestre de capella. Per tant, un dels preceptes per assegurar la solvent formació compositiva de l'organista titular era la d'escriure el Kyrie de les misses, quedant el Gloria i el Credo restants a càrrec del mestre de capella oficial. El Sanctus-Benedictus i Agnus dei es substituïen per un motet i una peça instrumental amb el propter de la missa en cant gregorià segons el ritus eucarístic de l'època. El resultat, també remarcant la descomunal interpretació d'aquesta edició, és extraordinari. El Kyrie és escandalosament meravellós i ens dóna a conèixer al Bertoni compositor, un autor amb una cinquantena d'òperes, centenars d'obres religioses i desenes de partitures instrumentals i de qui malauradament en prou feines en coneixem quatre esbossos del seu esplèndid art. I si la introducció del Kyrie ens fa llagrimejar, el Gloria amb una breu però intensa obertura instrumental ja definitivament marca la pauta del com i el què de la missa. Un moviment extens, dividit en 7 seccions amb alternança de cors homofònics i de veus solistes i amb un estructura aparentment lliure i on la vocalització de les veus ha de ser clara i precisa fruit de la importància del text litúrgic del gloria dins de l'eucaristia i de la seva apassionant declaració de fe. El Credo, sensiblement més breu, parteix d'una concepció més convencional i limitada sense perdre la seva essència solemne. I de regal, ja que Galuppi s'ho mereix, obertura de la missa amb un breu però meravellós Te Deum. No puc sinó felicitar pòstumament a Baldassarre Galuppi, la música de qui sempre em farà irremeiablement feliç!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Gemma Bertagnolli (soprano); Valentina Varriale (soprano); Mary-Ellen Nesi (mezzo-soprano); Julien Behr (tenor); Clemens Heidrich (bass); Vocal Concert Dresden; Dresdner Instrumental-Concert; Peter Kopp
RECICLASSICAT: GALUPPI, Baldassarre (1706-1785)
JPC: GALUPPI - Christmas at San Marco


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. ¿Podría reactivar este enlace?
    Muchas gracias

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina