SIVORI, Camillo Ernst (1815-1894) - Fiori di Napoli, Op. 22

Obra d'Alexandre-Évariste Fragonard (1780-1850), pintor francès (1)

- Recordatori de Camillo Ernst Sivori -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Alexandre-Evariste Fragonard (Grasse, 26 d'octubre de 1780 - Paris, 15 de novembre de 1850) va ser un pintor, dibuixant, escultor i litògraf francès. Fill del famós pintor Jean Honoré Fragonard, es va formar inicialment amb el seu pare abans de convertir-se en alumne de Jacques-Louis David. Des del 1793 i fins el 1842 va participar regularment al Saló de París. Allà va presentar-hi obres de temàtica variada si bé es va especialitzar en obres històriques, religioses i mitològiques. I si bé no fou tant conegut i admirat com el seu pare, va tenir una bona acollida entre el públic francès. Va morir a París el novembre de 1850.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Alexandre-Évariste Fragonard (1780-1850) - Altres: Alexandre-Évariste Fragonard (1780-1850)

---

Parlem de Música...

Camilo Ernst Sivori (Genova, 25 d'octubre de 1815 - Genova, 19 de febrer de 1894) va ser un violinista i compositor italià. Amb talent des de ben petit, es va formar amb Restano abans d'estudiar amb Giacomo Costa, el mestre de capella de la Catedral de San Lorenzo de Gènova. Entre els anys 1822 i 1823 va rebre classes de Paganini marcant definitivament la seva posterior carrera com a violinista. Ràpidament, Sivori va tractar d'emular l'art i la tècnica de Paganini adoptant, fins i tot, la seva posició a l'hora de tocar el violí. El seu primer èxit va ser l'abril de 1827 quan va presentar el seu primer concert al Teatro di Corte de Gènova. Immediatament després va iniciar una gira concertant per Europa en companyia de Dellepiane. A París va fer amistat amb Rossini i Cherubini i va tocar el violí en companyia de Franz Liszt. Al seu retorn a Itàlia va estudiar contrapunt amb Giovanni Serra qui el va introduir en la composició de música de cambra. Entre els anys 1836 i 1840 va assolir el càrrec de direcció de l'orquestra del Teatro Carlo Felice de Gènova on va participar en nombrosos recitals abans d'embarcar-se en una gira concertant per Itàlia. A partir del 1841 va iniciar la seva primera gran gira europea participant en més de 900 concerts assolint un èxit desmesurat com a violinista. Entre els anys 1846 i 1850 va viatjar per Amèrica, Sud-Amèrica i diverses illes del Carib on va seguir amb els seus nombrosos recitals. Va seguir amb aquesta activitat frenètica fins el 1880 any en què va començar a disminuir la seva presència escènica. Va participar molt activament en la promoció de la música contemporània del seu temps. Va morir a Gènova el febrer de 1894.

OBRA:

Instrumental:

Violin and orchestra:
Vn Conc. no.1, E , 1839, unpubd;
Vn Conc. no.2, A, ?1841, unpubd;
Fantasia on themes from La sonnambula and I puritani, 1853, unpubd

Violin and piano:
most also arranged for violin and orchestra
Variations on ‘Nel cor più non mi sento’ from Paisiello’s La molinara, op.2, ?1833;
Variations on a theme from Il pirata, op.3, 1840;
Variations on a theme from La sonnambula, op.8, 1840, unpubd;
La génoise, premier caprice, 1843;
Variations on a theme from Lucia di Lammermoor, 1843, collab. G. Degola;
Fantaisie-étude, op.10, 1844;
Andante cantabile, 1847;
Carnevale di Cuba (El sinsonte), 1848, unpubd;
Fantasia on themes from Norma, op.30, 1848;
Fantasia chilena espagnola sopra la Canzone nazionale e il Zapateado di Cadiz, 1849, unpubd
Zamba cueca tema popolare chileno (Souvenir du Chilì), 1849, unpubd;
Variations on a theme from Don Giovanni, 1853, unpubd;
Berceuse de l'enfantelet, after H.P. Seligmann’s op.63, 1856;
Fiori di Napoli, fantasia, op.22, 1859;
Tarantella, op.21, 1859;
Fantasia on themes from Un ballo in maschera, op.19, 1862;
Fantasia on themes from Il trovatore, op.20, 1862;
2 romanze senza parole, op.23, 1862 (no.1 also arr. vn, str qnt);
Fantasia on themes from La traviata, 1862, unpubd;
Eloge des larmes, variations on Schubert’s Lob der Tränen, 1863;
Fantasia on themes from Rossini’s Otello, 1863, unpubd
Variations on a theme from Faust, 1866, unpubd;
Mouvement perpétuel, 1867, unpubd;
Berceuse, after G. Pfeiffer, 1874;
Elégie, 1877;
Rêverie, 1877;
Dors mon enfant!, berceuse, also arr. str, op.30, 1881;
Cantabile, op.31, 1882;
Folies espagnoles (version of Carnevale di Madrid), op.29, 1886;
Andante, 1887;
Andante amoroso, 1888;
Barcarolle, op.38 (n.d.);
Theme and variations on a mazurka by C. Marciszoski, collab. F. Mirecki (Mirecki’s op.25) (n.d.)
Uncertain (all mentioned in Pierrottet): J’ai perdu mon Eurydice, after Gluck, unpubd;
La melancholie, after F. Prume;
Variations on a theme by Paisiello, unpubd

Other works:
Cantabile, vn, 1841, unpubd;
Allegretto, canzone popolare, pf, 1842, unpubd;
Carnevale di Venezia, souvenir de Paganini, vn, str, pf, 1842, unpubd;
Capriccio, vn, 1842, unpubd;
Capriccietto, vn, 1843, unpubd;
Capriccio, vn, 1846, unpubd;
Carnevale americano (Yankee Doodle), vn, 1846, unpubd;
Gran duo concertante, vn, db, 1851, collab. G. Bottesini;
Pensiero religioso, org, 1851;
Tempo di marcia, vn, 1851, unpubd;
Mira, la bianca luna, serenade, vn, vc, pf, after Rossini, 1853, collab. Seligmann
Carnevale di Madrid, vn, str, timp, 1854, unpubd;
La pesca notturno e la promessa, canzonetta, vn, vc, pf, op.37, 1856, after Rossini, collab. Seligmann (Seligmann’s op.64);
Adagio amoroso, vn, 1859, unpubd;
12 études-caprices, vn, op.25, ?1860 (incl. no.5 Andante religioso, and no.7 Adagio);
Duo based on Siren’s Chorus from Oberon, vn, vc, pf, op.28, 1868, collab. Seligmann (Seligmann’s op.91);
Salutaris, after Beethoven, vn, also arr, vn, vc, 1893;
Piccolo tema con variazioni, str qt, unpubd, n.d.;
Potpourri, pf, unpubd, n.d.;
Rondò, str qt, unpubd, n.d.;
Various str qt, n.d.

Font: En català: Camillo Ernst Sivori (1815-1894) - En castellano: Camillo Ernst Sivori (1815-1894) - In english: Camillo Ernst Sivori (1815-1894) - Altres: Camillo Ernst Sivori (1815-1894)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Although he did not have special physical characteristics (his small hands obliged him to modify some difficult passages), Sivori’s style of bowing, use of the G string, simple and double harmonics, dizzying changes of register, double and multiple-stopping and tremolo legato were all technically assured, and the purity of his intonation, and the elegance and singing quality of his tone, were beautiful and expressive. His pupils included Marteau, Rosario Scalero, René Francescatti and the Genoese Agostino Robbio, Giuseppe Bacigalupo and Enrico La Rosa. A stylish composer, who displayed a lovely melodic vein, Sivori composed around 60 pieces, some published at the time and others kept by his heirs. They include two violin concertos which await modern performance, numerous fantasies on operatic themes in the form of theme and variations where virtuosity and melodiousness are cleverly alternated, descriptive pieces, where the programme has a narrative content (the famous imitations), and shorter, simpler pieces with a broadly melodic element. The 12 études-caprices op.25 are outstanding pieces in which the great Paganinian model is reconsidered in a personal way.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Camillo Sivori, also called “Paganinetto”, was Nicolò Paganini’s only pupil, and, unlike his teacher, began to performabroad at a very young age (twelve), exciting great admiration in the concert halls of London and Paris. From 1840, yearof Paganini’s death, he became the first, fervent propagator of the great Maestro’s music, advancing and maturing theconcept of interpretation, and moving beyond the limiting condition of virtuosity as an end in itself. This was clearly confirmed by his “premiere” of the complete corpus of Beethoven’s quartets (London 1845-1846), and by the fact that Verdi decided to entrust to him the first performance of his one and only quartet. The duo formed of Mauro Tortorelli and Angela Meluso performs the most representative pieces of this forgotten Genoese genius with exquisite elegance, creating an admirable symbiosis between the operatic, cantabile style of Italian music and the acrobatic virtuosity derived from Paganini’s great teaching.

TACTUS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Mauro Tortorelli (violin); Angela Meluso (piano)
TACTUS: Sivori - Violin and Piano works

IMSLP: Camillo Ernst Sivori (1815-1894)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Sivori - Violin and Piano works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!