DIABELLI, Anton (1781-1858) - Grande Sonate Brillante

Obra de John Martin (1789-1854), pintor anglès (1)

- Recordatori d'Anton Diabelli -

En el dia de la celebració del seu 232è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

John Martin (Haydon Bridge, 1789 - Douglas, Illa de Man, 1854). Va ser un dels artistes anglesos més importants de la seva època. És conegut sobretot pels seus impressionants gravats de temàtica diversa. A ell li devem gravats de l'Antic i Nou Testament i d'esplèndids paisatges naturals (clarament influenciat pel corrent estètic kantiana d'allò sublim). La seva fama va ser inqüestionable quan va realitzar el 1821 el tema bíblic: El festí de Baltasar. Així mateix, és digne de recordar per altres obres mestres com el El paradís perdut, estampes que il·lustren el poema del poeta anglès John Milton. Finalment, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar en la recreació fidedigna del seu possible hàbitat.

Font: En català: No disponible - En castellano: John Martin (1789-1854) - In english: John Martin (1789-1854) - Altres: John Martin (1789-1854)

---

Parlem de Música...

Anton Diabelli (Mattsee, Salzburg, 6 setembre 1781 - Viena, 7 d'abril de 1858) va ser un músic austríac, pianista i compositor, a més d'editor de música i professor de piano i guitarra. Millor conegut en el seu temps com a editor, ens és conegut avui en dia per ser el compositor del vals sobre el qual Beethoven va escriure les conegudes 33 Variacions "Diabelli". Diabelli va néixer a Mattsee prop de Salzburg. Va rebre educació per entrar al sacerdoci, però va prendre també classes amb Michael Haydn. Es va traslladar a Viena per ensenyar piano i guitarra abans d'associar-se amb Pietro Cappi el 1818 per establir un segell de publicació musical, el segell Cappi & Diabelli (que es convertiria en Diabelli & Co el 1824), que va ser molt popular a l'hora de publicar arranjaments de peces musicals que poguessin ser tocades pels propis aficionats no professionals. La pròpia companyia fou una de les principals inductores en la difusió d'un desconegut, aleshores, Franz Schubert. Diabelli no va ser molt prolífic com a compositor. No obstant, de les seves obres destacaríem una opereta anomenada Adam in der Klemme, diverses misses i música sacra, cançons i un ampli nombre de peces per a piano i guitarra. L'edició d'obres d'altres autors va ser una de les seves passions. De fet, la seva companyia es va expandir al llarg de la seva vida, abans que es retirés el 1851, deixant-la al comandament de Carl Anton Spina. Quan Diabelli va morir el 1858, Spina va continuar endavant amb l'empresa i va publicar molta música de Johann Strauss II i Josef Strauss.

OBRA:

Música per a piano

Dos mans
Quatre mans

Música per a guitarra

Una guitarra
Dos guitarres
Tres guitarres
Guitarra i piano
Guitarra i altres instruments
Guitarra i veu

Música per a veu

Misses
Graduals
Motets
Cantates
Òperes
Cançons

Actualment, la seva música religiosa és molt coneguda a Àustria, on s'interpreta regularment, i la qualitat de les seves peces de piano i de guitarra són innegables. 

Font: En català: Anton Diabelli (1781-1858) - En castellano: Anton Diabelli (1781-1858) - In english: Anton Diabelli (1781-1858) - Altres: Anton Diabelli (1781-1858)

---

Amb veu pròpia...

La ressonància de Diabelli comença a ser habitual en aquest espai i no precisament en nom de les variacions d'un tal Beethoven sinó per mèrits propis. El propòsit de la present edició és, en definitiva, alçar la veu i pintar una al·legoria en favor d'un Diabelli a qui hem de reivindicar com a músic i bon intèrpret tant de piano com de guitarra. La d'avui resultarà una música sorprenent per tots aquells que no coneguin a l'austríac compositor i, entre altres activitats, editor, en primícia, de les obres de Schubert. Melodies fàcils i amb abundants matisos que dibuixen un paisatge romàntic primerenc característic de l'Àustria d'entre segles. Obres per a piano sol, per a piano i guitarra i, fins i tot, per a dos pianos i guitarra en la òrbita de la que porta per títol l'entrada d'avui, la Grande Sonate Brillante en Re menor i que ens captivaran des del primer compàs. I com podrem comprovar en la seva audició els intèrprets, tot i l'aparent senzillesa de les partitures, són brillants i acadèmicament impecables. Avui recordarem el nom de Diabelli, autor que fàcilment podrem escoltar en directe en multitud d'esglésies austríaques ja que allà, més enllà de la seva labor editora, el preserven i el promocionen en nom, essencialment, d'algunes de les tantes misses que també va escriure... per fortuna nostre!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Klaus Jäckle (guitar); Leonore von Stauss (Piano); Wolfgang Brunner (Piano)
RECICLASSICAT: DIABELLI, Anton (1781-1858)

PRESTOMUSIC: DIABELLI: Grande Sonate Brillante

IMSLP: Anton Diabelli (1781-1858)

CPDL: Anton Diabelli (1781-1858)

SPOTIFY: Various Artists – Diabelli: Grande Sonate Brillante

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!