divendres, 20 de setembre del 2013

STEFFANI, Agostino (1654-1728) - Stabat Mater

Colijn de Coter - The Mourning Mary Magdalene (detail c.1500-1504)
Obra de Colijn de Coter (c.1440-1445 - c.1522-1532), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Colijn de Coter (c.1440-1445 - c.1522-1532) va ser un pintor holandès especialitzat, principalment, en retaules. Va treballar a Brussel·les i Anvers, en el Ducat de Brabant d'aleshores. Per remarcar la circumstància geogràfica sovint el seu nom apareixia sota l'etiqueta de Colijn de Brussel·les. També va signar diversos quadres amb Coliin de Coter Pingit mi en Brabancia Bruselle ("Colijn de Coter em va pintar a Brussel·les, a la regió de Brabant"). De Coter va néixer al voltant de 1440-1445. Així es desprèn d'un document de 1479 en els arxius de Brussel·les, on se l'anomena com a espòs, pintor i llogater d'una casa, és a dir, que ja tenia una certa edat.. Un altre document, que data de 1483, es refereix a ell com Colijn van Brusele (Colijn de Brussel·les). En aquest document s'afirma que s'havia registrat en el Gremi de Sant Lluc d'Anvers i que havia decorat la volta de la capella a la Catedral de La Nostra Senyora a Anvers. En els arxius de la Germandat de Sant Eloi de Brussel·les hi consten tres pagaments a Colijn de Coter en 1509-1511 per tal que pintés un sagrari d'església. Dels arxius d'aquesta germanor, també podem deduir que la mort del pintor, probablement, es va produir en algun moment indeterminat del període 1522-1532. Tot i no existir proves ni documentació al respecte, els historiadors d'art creuen en la possibilitat que Colijn de Coter hagués dirigit un taller amb una marcada influència en el seu temps i amb un elevat nombre d'alumnes. Aquesta conclusió parteix de la diversitat en l'estil i la qualitat dels treballs que se l'hi atribueixen. El pintor Cornelis Engebrechtsz, de Leiden,. podria haver estat un dels seus alumnes.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Colijn de Coter (c.1440-1445 - c.1522-1532) - Altres: Colijn de Coter (c.1440-1445 - c.1522-1532) 



Parlem de Música...

Agostino Steffani (Castelfranco Veneto, República de Venècia, 25 de juliol de 1654 - Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de febrer de 1728) fou un compositor italià. Va viure des dels tretze anys a Alemanya, tret de tres anys, on va romandre a les corts de Munich, Hannover i Düsseldorf. Steffani és un personatge curiós que va ser cantor, probablement un castrato, i després compositor operístic d'èxit a Alemanya, diplomàtic per la Santa Seu, ​​bisbe titular, nunci apostòlic a la Cort protestant del Nord, i fins i tot espia i ordidor de matrimonis reials. La música de Steffani podria considerar-se un enllaç entre Monteverdi i Bach i Händel, dels quals en fou una mena d'avantsala. Duets de cambra, òperes (generalment escrites en l'estil belcanto), i obres sagrades constitueixen les seves millors contribucions a la música. Steffani fou un fecund compositor i té gran importància en la història de la música di camera. S'han perdut molts dels títols de les seves obres ja que sovint les publicava amb altres noms, especialment el de "Piva", que era el del seu copista. Steffani es diferencia una mica dels compositors italians contemporanis (per exemple, Alessandro Scarlatti) en el seu domini de les formes instrumentals. Les seves obertures d'òpera, per exemple, mostren una notable combinació de suavitat italiana amb una concisió lògica de construcció que es deu a la influència francesa. La seva música instrumental, no obstant això, és històricament un factor important en el desenvolupament artístic de Händel. Steffani és sobretot recordat pel seu bells duets de cambra, que, com els del seu contemporani Carlo Maria Clari, són escrits principalment en forma de cantata per a dues veus, acompanyades de baix continu. El Museu Britànic té més d'un centenar d'aquestes composicions, algunes de les quals van ser publicades a Munich el 1679.




Parlem amb veu pròpia...

El Stabat Mater, de Steffani va ser el seu últim treball i, de fet, ell mateix la considerava la seva obra mestra. La realitat musical situa el text en el seu context de dolor i lamentació en dotze moviments per a solistes (quins solistes déu meu!!), cor i orquestra. L'encantadora obertura instrumental, escrita a consciència, estableix el to d'aquesta obra situada a cavall de la passió i el motet i on, sobtadament, s'interromp per l'entrada magistral i inconfusible de la veu de Cecilia Bartoli, en un estil operístic característic però que automàticament et posa els pels de punta i et situa, màgicament, al reialme celestial. El conjunt de l'obra, amb un cor sublim i uns solistes de traca i mocador, és "esfereïdorament" extraordinari! Introduiré el Stabat Mater amb el breu motet Non plus em ligate per a soprano i instrumentació. Pels enamorats de Cecilia Bartoli, dels quals evidentment m'hi incloc, és un d'aquells regals que no tenen preu. Definitivament, la veu de la italiana no té comparació solista possible. Cantada amb l'esperit, la passió i el virtuosisme necessaris, el melodramatisme de la cantant és tant convincent que, evidentment, farà les delícies dels amants de la mezzosoprano. Si en condicions normals Steffani ja va ser un geni, escoltar aquesta deliciosa edició, amb intèrprets de luxe, és un dels plaers musicals més increïbles que els meus sentits han hagut d'afrontar des del més llunyà i consistent record vital. Poques paraules podré aportar a una entrada que musicalment l'haurem de situar, directament, al cel. Segueixo preguntant-me, cada dia amb més insistència i amb irresistible incomprensió, com és possible que aquesta música no formi part del comú dels mortals. El missatge subjacent d'amor, pau, elegància i serenitat que transmet hauria de formar part de tot pla d'estudis, de petits i grans, independentment del seu missatge teològic associat... perquè, simplement, és una meravella!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

5 comentaris:

  1. Preciós Stabat mater, no coneixia l'autor ! El baix, impressionant ... i tots els demés ...
    Gràcies per la teva pàgina de nou
    Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pere!!

      Joies com aquestes s'han de compartir sí o sí, no creus? jeje :-)

      Salut!
      Pau

      Elimina
  2. L'he escoltat vàris cops i cada vegada m'agrada més. Per cert, felicitats per la "secció" de pintura, tot un plaer per l'ànima també
    Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Pere! La música i la pintura van de la mà!

      Salut!
      Pau

      Elimina