COSSET, François (1610-1673) - Missa sex vocum super flumina Babylonis

Obra de Josep de Ribera (1591-1652), pintor valencià (1)

---

Parlem de Pintura...

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 3 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto 'el petit espanyol', a causa de la seva petita talla i per la seva signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també pel seu nom italià, Giuseppe Ribera, o castellanitzat, Jusepe de Ribera. És un dels representants més fidels del tenebrisme. Va realitzar la part essencial de la seva obra a la ciutat de Nàpols, que aleshores estava sota jurisdicció espanyola. Ribera és una de les figures cabdals de la pintura europea del segle XVII i, certament una de les més influents ja que les seves formes i models s'estenen per tot Itàlia, centre d'Europa i a l'Holanda de Rembrandt, així com per Espanya. Però l'especial circumstància de ser un estranger a Itàlia ha fet que sigui vist com a una persona aliena a la seva tradició i als seus gustos. Tanmateix, tot i ser valencià per naixença, Ribera ha de ser considerat com un pintor italià, podent inserir perfectament la seva obra en els corrents italians del seu temps. A la seva arribada a Itàlia, la novetat era Caravaggio, en tensió amb la renovació romano-bolonyesa que revivia el classicisme. Ribera va adoptar el tenebrisme dels flamencs i holandesos presents a Roma, però no va deixar de veure i assimilar les aportacions del món classicista. Va completar la seva formació enriquint-se amb altres fets de cultura italiana que aviat li serien familiars. Abans que res, l'estudi de la gran pintura del renaixement. En l'educació de Ribera hi ha un altre element que el distancia dels artistes espanyols, és l'estudi de l'antiguitat clàssica (fonamentada pel barroc europeu). Al llarg de les seves obres, s'hi pot veure que Ribera no serà un pintor amb un únic registre, superant el tenebrisme inicial, tornarà als intensos contrasts de llum i d'ombra quan l'assumpte ho exigia o quan la iconografia ho reclamava. Va tenir la capacitat de crear imatges palpitants de passió veritable al servei d'una exaltació religiosa, que no és només espanyola, sinó de tota la Contrareforma catòlica i mediterrània; la seva mestria colorista, que recull tota l'opulència sensual de Venècia i de Flandes, alhora que és capaç d'acordar les més refinades gammes impregnades del més contingut lirisme; i la seva inesgotable capacitat inventiva de tipus humanístics que presten la seva severa realitat a sants i filòsofs antics amb idèntica gravetat, fan d'ell un dels cims del seu segle.

Font: En català: Josep de Ribera (1591-1652) - En castellano: Josep de Ribera (1591-1652) - In english: Josep de Ribera (1591-1652) - Altres: Josep de Ribera (1591-1652)

---

Parlem de Música...

François Cosset (1601-1673) va ser un compositor i organista francès. Nascut a la regió de la Picardia cap el 1610, va treballar per primera vegada a Saint-Quentin i a Laon abans d'esdevenir mestre de capella de la Catedral de La Nostra Senyora de Reims. Pel que sembla, anys més tard, va postular per un càrrec vacant a la Catedral de Notre-Dame de París, succeint a Jean Veillot el 1643. Tanmateix, i arran de les crítiques de la reina Anna d'Àustria, en relació amb dues actuacions defectuoses d'un Te Deum el 1646, va ser apartat del càrrec i va tornar a Reims, tal com queda constància en un document de 1650. Cosset escriure vuit masses en 4, 5 i 6 parts publicades a partir de 1649 per Robert Ballard III, l'última de les seves misses fou publicada pòstumament el 1673 i sota el títol de Missa sex vocum super flumina Babylonis. Poques d'aquestes misses polifòniques van ser publicades després d'aquesta data. Ni en el seu temps ni, malauradament, en el nostre.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: François Cosset (1610-1673) - Altres: François Cosset (1610-1673)

---

Parlem amb veu pròpia...

Tan desconeguda és l'obra d'avui com l'autor que la va escriure. La Missa sex vocum super flumina Babylonis, de cinc parts i emmarcada en la polifonia vocal, és una partitura de tonalitat equilibrada en el seu conjunt, amb gran protagonisme instrumental de les flautes i del cor de sis veus. Aquest equilibri tonal dota a la missa d'un caràcter tranquil i melancòlic a diferència de la tradició vocal del seu contemporani Lully. La interpretació, sòbria, és acadèmicament superba en una edició, així mateix, en què hi trobarem obres del mateix Lully, Clérambault (amb una preciosa xacona) o Bouteiller, entre altres. Poca cosa més podrem aportar d'un francès desconegut fins i tot al país que el va veure néixer. En qualsevol cas, la recuperació i la divulgació de partitures com les d'avui són, genuïnament, el leitmotiv d'espais com aquest on la recerca musical és permanent i sistemàtica per tal d'ampliar, tant com es pugui, l'univers de la música i de la seva història!  

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Les Boreades de Montreal (ensemble); Herve Niquet 

AMAZON: COSSET: Messe Super Flumina Babylonis

IMSLP: No disponible.

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Boreades de Montreal – Cosset: Messe Super Flumina Babylonis

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!