dilluns, 2 de setembre del 2013

CARTELLIERI, Antonio Casimir (1772-1807) - Symphonies Nos. 2 & 3

Antoni Lange - Stadt am Flussufer
Obra d'Antoni Lange (1774-1842), pintor austríac (1)


- Recordatori d'Antonio Casimir Cartellieri -
En el dia de la commemoració del seu 206è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Antoni Lange (Viena, 1774 - Lviv, 1842) va ser un pintor i decorador teatral d'origen austríac, fill d'un actor de teatre de la cort vienesa. Va estudiar pintura amb Lorenza Adolfa Schönbergera (1768-1846). El 1810 es va radicar a Lviv. Va treballar, també, com a escenògraf al teatre Napomucena John Kaminski. El seu argument artístic va ser la pintura paisatgística. Va pintar castells i vistes de Galícji, a Zbaraz, Olesko, Trembowla. Basat en les pintures i els dibuixos de Lange creats el 1824, Peter Piller va fer un recull litogràfic en dos àlbums: "Una col·lecció de precioses vistes als paisatges de Polònia" i "Una col·lecció de les zones més belles de Galícji". Catorze de les seves pintures adornen la sala Lange de l'ajuntament de Lviv. L'artista va rebre l'encàrrec de decorar la ciutat per celebrar esdeveniments de caràcter festiu com, per exemple, les visites dels reis.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Antoni Lange (1774-1842)



Parlem de Música...

Antonio Casimir Cartellieri (27 de setembre 1772 a Gdansk - 2 setembre 1807 Liebshausen, Bohèmia) va ser un compositor, violinista i director d'orquestra. Els seus pares eren cantants. Després del seu divorci (ell tenia 14 anys), va anar amb la mare a Berlín. Allà va prendre classes de composició. El 1791 va obtenir del, Comte Oborsk, el càrrec de director d'orquestra i compositor de la cort. Tot just un any després, va celebrar el seu primer èxit a Berlín amb la Kantate Contimar, Zora i opereta. Se'n va anar el 1793 - amb el suport del Compte - a Viena per tal de seguir estudiant amb Antonio Salieri i Albrechtsberger. El 1795 va conèixer a Ludwig van Beethoven, que estava impartint classe amb els mateixos músics. La seva creixent reputació com a compositor, l'any 1796, va afavorir el mecenatge del príncep Lobkowicz. El 1803 es va casar i la parella va tenir tres fills. Cartellieri va mantenir l'amistat amb Beethoven durant tota la seva vida i fins a la seva mort. Pel que sembla, les úniques obres que trobarem editades són, amb l'excepció l'oratori de Nadal, les seves obres per a clarinet (concerts, quartets i partites per a instruments de vent) i les simfonies. No obstant això, Cartellieri no era clarinetista i la seva discografia només representa una petita part de la seva obra, que inclou òperes, oratoris, misses, cantates, motets, i gran quantitat de música de cambra...

El recull aproximat de la seva obra és el següent:

Òperes

Die Geisterbeschwörung (Singspiel en dos actes de C. Herklotz, 1793, Berlin)
Anton (1796)
Anagarda Regina di Boemia (opera còmica en dos actes de Tenente de Gamerra, 1799, Vienna)
Der Rübezahl (opera còmica en tres actes, 1801)
Il segreto (farsa musical, 1804)
Atalinda (opera còmica)
Il duello fortunato (farsa musical)
Il giudice nella propria causa (comèdia musical)

Altra música vocal secular

Kontimar und Zora (Poema musical, 1792, Berlin)
Siegesfeier (1797, Vienna)
Nombroses àries, duets...

Música sacra

Gioas re di Giuda (oratori de Pietro Metastasio, 1794, Vienna)
La purificazione di Maria Vergine (oratori de Luigi Prividali, 1807, Praga)
Per celebrare la festività del Santissimo Natale (oratori de Luigi Prividali, 1806)
11 Misses
Nombrosos motets, ofertoris, graduals, etc.

Música instrumental

3 Simfonies
5 concerts
3 divertiments per a instruments de vent
Música turca
Nocturns
Nombrosa música de cambra.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible In english: Antonio Casimir Cartellieri (1772-1807)



Amb veu pròpia...

Cartellieri, de cognom italià, va néixer a Polònia tot i que la seva àrea d'influència fou molt àmplia, més del que imaginem a la nostra petita i estimada Catalunya. I la curiositat en el seu cas radica, com es comenta anteriorment, en la particularitat d'un repertori molt variat i que, no obstant i fins fa pocs anys, es limitava, discogràficament, a la seva obra de clarinet. Per sort, les simfonies ens obren la finestra a un nou paisatge inesperat, clàssic en les formes, especialment en la Simfonia No.2 i més proper al primer Schubert i fins i tot a Beethoven en la Simfonia No.3. Simfonies diferenciades ja que la tercera és substancialment més extensa que la segona. Possiblement, un bon recorregut pel classicisme ja que representen, amb el seu mètode, les dues de les cares més característiques d'aquest fascinant període musical. Ambdues, en qualsevol cas, són una tramuntanada d'aire fresc provinent de la llunyana i encantadora Viena per tal de seguir descobrint una música lleugera, transparent i carregada, amb bons arguments, d'emocions!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
CPDL: No disponible.


















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Gracias Pau por este regalo!!. Yo te escribo en español porque al catalán no lo manejo. Son increíbles las sorpresas que el glorioso siglo XVIII, a más de 200 años de haber culminado, nos sigue deparando. Escuchando estas excelentes sinfonías de Cartellieri, no me quiero imaginar a qué alturas hubiera llegado de no haber fallecido tan joven… Pienso que Beethoven, sin saber todavía a qué alturas llegaría él, cuando murió Cartellieri, debe haber dado un prolongado suspiro… je je… Leí algunas afirmaciones muy laudatorios sobre estas obras en los comentarios de amazon, y en uno, el autor lamentaba que estas sinfonías no estuvieran interpretadas en esta grabación con instrumentos de época… Estoy seguro que alguien que lea esto y que viva en Europa dirá. ¡qué tipo más atrasado!!. Pero yo pienso que estas sinfonías no sonarían igual de bellas a nuestros oídos del siglo XXI en instrumentos que a veces parecen matracas y flautas de caña. Ya carga la música clásica con la pesada mochila de considerársela elitista, y seguir insistiendo con usar instrumentos antiguos sería sencillamente terminar condenándola a la desaparición, especialmente entre los jóvenes. ¡La orquesta taiwanesa suena como los dioses!. Es mi opinión. (Michael)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un placer Michael!

      Si la verdad que para mi también resultaron una sorpresa mayúscula! Y como bien dices, la cantidad de tesoros del siglo XVIII es increíble... pero lo más sorprendente del caso, es la ingente cantidad de música pendiente de editar aún! Y solo hablamos del siglo de oro de la ilustración... por no decir de los siglos XVI, XVII o XIX... en fin, tenemos música para siglos!

      Por lo de la interpretación con instrumentos antiguos la verdad que debo discrepar ligeramente contigo. Adoro las orquestas modernas pero debo decir, también, que la instrumentación histórica, con buenos intérpretes, es una delicia y da un matiz único a la música. Lo ideal, según mi punto de vista, es tener ambas opciones disponibles ya que, en mi caso, de buen agrado las elegiría las dos! jeje

      Gracias y Salut!

      Pau

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina