SCHÜTZ, Heinrich (1585-1672) - Geistliche Chormusik

Obra de Francesco Morone (1471-1529), pintor italià (1)

- Recordatori d'Heinrich Schütz -

En el dia de la celebració del seu 428è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Francesco Morone (Verona, 1471 - Verona, 16 de maig de 1529) va ser un pintor renaixentista italià. Fill i alumne de Domenico Morone, a part del seu pare, va rebre la influència de l'estil de Giovanni Bellini, Antonello da Messina i Andrea Mantegna, com s'evidencia en la Crucifixió (1498) de l'església de San Bernardino a Verona. A mesura que passaven els anys i durant el canvi de segle, el seu estil es va anar fent més dolç, tot adquirint un aire leonardesc a l'estil de Francesco Bonsignori (així s'aprecia en les dues versions de la seva Verge amb el Nen de la Pinacoteca de Brera de Milà i de la National Gallery de Londres, i en el Samsó i Dalila del Museu Poldi Pezzoli o als frescos de Santa Chiara a Verona).

Font: En català: No disponible - En castellano: Francesco Morone (1471-1529) - In english: Francesco Morone (1471-1529) - Altres: Francesco Morone (1471-1529)

---

Parlem de Música...

Heinrich Schütz (batejat el 9 d'octubre de 1585 – 6 de novembre de 1672) va ser un organista i compositor alemany. Compositor eclèctic i multiforme, encarna el més pur ideal de la música barroca alemanya, impregnat d'esperit humanístic i no aliè a l'italià. Considerat el més gran autor coral del seu temps, amb Monteverdi, és tingut pel més important precedent de Bach entre els alemanys. Schütz va nàixer a Köstritz, Turíngia. El seu talent musical va ser descobert per Moritz Von Hessen-Kassel l'any 1599. Després de formar part d'un cor d'infants, va viatjar a estudiar lleis a Marburg, i després es va establir a Venècia entre 1609 i 1613, per a estudiar música amb Giovanni Gabrieli. Posteriorment va realitzar una breu pràctica com a organista a Kassel, per a traslladar-se a Dresden l'any 1615, on va treballar com a compositor de la cort de l'Elector de Saxònia. Va mantenir el seu lloc a Dresden fins al fi de la seua vida (posant la llavor del que actualment és la Capella de l'Estat de Dresden), però va deixar la ciutat en diverses ocasions: l'any 1628 va viatjar a Venècia on possiblement es va entrevistar amb Claudio Monteverdi – fins i tot s'especula que va estudiar amb ell – i el 1633, després de la Guerra dels trenta anys va interrompre el seu treball a la cort de Saxònia i va acceptar un treball a Copenhaguen. Va retornar a Dresden l'any 1641, i hi va romandre fins la seua mort. Va morir l'any 1672, als 87 anys. Les obres de Schütz mostren la influència decisiva dels seus dos principals mestres, Gabrieli i Monteverdi. A més va rebre la influència dels compositors de l'escola holandesa del segle XVI. La seva principal aportació es troba en el camp de la música sacra, des d'obres per a solistes amb acompanyament instrumental fins a música coral a capella. Els seus treballs més representatius inclouen els seus tres llibres de Simfonies Sacres, els "Salms de David", les "Set paraules de Jesucrist a la Creu" i les seves tres sèries de Passions. La influència de Schütz va ser molt important per portar noves idees musicals des d'Itàlia, influència que va mantenir sobre els compositors que el van seguir. L'estil de l'escola d'orgue del nord alemany deriva en gran manera de l'obra de Schütz, així com de Jan Pieterszoon Sweelinck. Un segle després, el seu llegat culminaria en la obra de Johann Sebastian Bach.

Font: En català: Heinrich Schütz (1585–1672) - En castellano: Heinrich Schütz (1585–1672) - In english: Heinrich Schütz (1585–1672) - Altres: Heinrich Schütz (1585–1672)

---

Parlem amb veu pròpia...

Possiblement, parlar de Schütz es fer-ho tot mirant el retrovisor de la descomunal obra de Bach perquè en la música sacra de l'autor alemany hi trobarem les arrels, embrions i fruits de la que posteriorment seria una de les "bombes" universals i celestials del gran Déu omnipotent. Bach, tot i ser un Absolut en sí mateix, també va necessitar el testimoni previ per forjar el seu estil i el de Schütz n'és un d'ells. Els exemples ens seran fàcils de trobar i en la descomunal producció coral de Schütz d'avui, en la seva Geistliche Chormusik de 1648 podrem, a banda d'excitar i d'alterar els nostres sentits, trobar-hi l'antecedent directe de Johann Sebastian Bach. Per tant, Schütz en sí mateix s'ha de merèixer estar, obligadament, en un dels capítols més importants de la història de la música. I com moltes vegades diré, en els casos com els d'avui, en què la música és d'una transcendència màgica, la literatura de qui us escriu és prescindible. Per tant, com deia Salieri.... Prima la musica e poi le parole!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Dresden Kammerchor; Cappella Sagittariana; Hans-Christoph Rademann

AMAZON: SCHUTZ, H.: Geistliche Chormusik (Dresden Cappella Sagittariana, Rademann)

IMSLP: Heinrich Schütz (1585-1672)

CPDL: Heinrich Schütz (1585-1672)

SPOTIFY: Albrecht von Preussen – Schutz, H.: Geistliche Chormusik

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!