ZIPOLI, Domenico (1688-1726) - Sonate d'intavolatura per organo e cimbalo

Obra d'Orazio Gentileschi (1563-1639), pintor italià (1)

- Recordatori de Domenico Zipoli -

En el dia de la celebració del seu 325è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Orazio Lomi Gentileschi (Pisa, 1563 - Londres, 1639). Fou un pintor caravaggista italià. Format a l'ambient del manierisme de la Toscana, es va establir aviat a Roma, on va quedar impressionat per l'obra de Caravaggio; però va conformar un estil personal, elegant i matisat que va influir en mestres com l'espanyol Juan Bautista Maino. Després de treballar a les Marques (c.1613-1619), a Gènova i a París (1624-1625), va prosseguir la seva carrera a Londres, a la cort de Carles I d'Anglaterra. Va romandre a Anglaterra durant el temps que li quedava de vida. El seu estil era prou convencional, però les seves obres van ser apreciades pel seu classicisme per l'aristocràcia anglesa. El seu tenebrisme juvenil era influència de Caravaggio però sense el naturalisme excessiu d'aquest; empra llums contrastades però es recrea en teixits i materials luxosos, no en els defectes físics. Entre les seves obres més conegudes, destaquen "Moisès rescatat de les aigües del Nil" i "Sant Francesc i l'àngel", "Lot i les seves filles" i "Josep i la dona de Putifar". Va ser el pare de la pintora Artemisia, que va treballar a Florència i a Nàpols. Aquesta va representar amb certa freqüència temes violents (Degollació d'Holofernes), el que alguns crítics expliquen per la violació que va sofrir per part d'un aprenent del seu pare.

Font: En català: Orazio Gentileschi (1563-1639) - En castellano: Orazio Gentileschi (1563-1639) - In english: Orazio Gentileschi (1563-1639) - Altres: Orazio Gentileschi (1563-1639)

---

Parlem de Música...

Domenico Zipoli (Prato, 17 d'octubre de 1688 - Córdoba, 2 de gener de 1726) va ser un compositor italià, considerat el músic més famós de l'Amèrica colonial i un dels més destacats de les missions jesuítiques al continent. A partir del 1707 va estudiar a Florència, probablement amb Giovanni Maria Casini, sota el patronat de Cosme de Médicis, Gran Duc de Toscana. Durant un breu període, va estudiar a Nàpols amb Alessandro Scarlatti, per traslladar-se després a Bolonya, on va treballar a les ordres del pare Felipe Lavinio Vannucci. El 1709 va completar la seva formació musical amb Bernardo Pasquini a Roma per poc temps, fins a la mort d'aquest últim. Després va romandre a la ciutat, on va ocupar diversos càrrecs, el més important dels quals va ser com a organista de la Chiesa del Gesú. Durant els primers mesos de 1716, Zipoli va viatjar a Sevilla, on va ingressar directament a la Província jesuítica del Paraguai l'1 de juliol i va començar el seu noviciat. Es va traslladar a Sud-Amèrica durant l'any següent, establint-se a Córdoba. Allà va completar els seus estudis en teologia i filosofia, com a preparació per a ser ordenat sacerdot. Degut a què la seu bisbal de Córdoba es trobava vacant, la cerimònia mai es va realitzar. Va morir el gener de 1726 a causa d'una malaltia infecciosa d'origen desconegut.

OBRA:

Vocal religiosa:

Oratorios:
only librettos extant
Sara in Egitto (D. Canavese), Florence, Compagnia di S Marco, 1708, collab. others
S Antonio di Padova (C. Uslenghi), Rome, Oratorio della Chiesa Nuova, 1712
S Caterina vergine, e martire (G.B. Grappelli), Rome, Oratorio S Girolamo della Carità, 1714

Sacred Latin:
Missa, SAT, 2 vn, org, bc, Sucre, Archivo Nacional, Música 1208 [?pasticcio, copied 1784]; contains concordances with a Missa brevis (ky and Gl) and Misa de San Ignacio (Cr and San), both Concepción, The Apostolic Vicariate of Ñuflo de Chávez, Bolivia
Messa concertata, 8vv, insts, lost, mentioned by G.B. Martini, see MGG1
Ave maris stella, S, vn, bc (odd verses), SAT, vn, bc (even verses);
Beatus vir, S, SAT, 2 vn, bc;
Confitebor tibi Domine, A, SAT, 2 vn, bc;
Deus ad adjutorium, SAT, 2 vn, bc;
Deus ad adjutorium, S, T, SATB, vn, bc;
Dixit Dominus, S, T, SATB, vn, bc;
Laudate Dominum omnes gentes, SATT, vn, bc: all Concepción, The Apostolic Vicariate of Ñuflo de Chávez, Bolivia
Letania, Tantum ergo, see Claro

Cants.:
Dell’offese a vendicarmi chiamo all’armi, Bar, bc, D-Bsb;
Mia bella Irene, S, bc, GB-Lcm

Instrumental:

Sonate d’intavolatura, org, hpd, parte prima (?Rome, 1716; 2/c1722 as A Third Collection of Toccates, Vollentarys and Fugues … with particular Great Pieces for the Church), parte seconda (?Rome, 1716; 2/1725 as Six Suits of Italian Lessons … with great Variety of Passages and Variations, hpd/spinet, op.1); ed. in I classici della musica italiana, xxxvi (Milan, 1919); ed. L.F. Tagliavini (Heidelberg, 1959)
Sonata, vn, bc, D-Dl; ed. in Erikson-Bloch
Retirada del emperador de los dominios de S[ua] S[antidad], kbd, Concepción, The Apostolic Vicariate of Ñuflo de Chávez, Bolivia; other works, kbd, org (incl. ?earlier versions of some in 1716 vol., ?autograph), I-MAC

Font: En català: No disponible - En castellano: Domenico Zipoli (1688-1726) - In english: Domenico Zipoli (1688-1726) - Altres: Domenico Zipoli (1688-1726)

---

Parlem amb veu pròpia...

Ben conegut per molts de nosaltres, Zipoli va ser un dels compositors colonials més interessants de la història musical Sud-Americana. I no només pels ciutadans postmoderns sinó, també i agradablement, per molts dels ciutadans que el van viure i en van gaudir en directe. Històricament, sempre l'he relacionat amb la música religiosa la qual és d'un cromatisme màgic que molt hàbilment conjuga la solidesa musical europea amb les sonoritats més exòtiques de les societats indígenes amb les que va conviure. Tanmateix, i en el seu període de formació a Itàlia, també va fruir d'un consistent reconeixement inesperadament dilapidat tant bon punt va decidir emigrar al Nou Món. En qualsevol cas, i com bé podem comprovar en la seva biografia, a Europa se'l va conèixer i admirar, essencialment, per una sèrie de Sonates d'intavolatura per organo e cimbalo les quals seran, 325 anys després del seu naixement, les protagonistes en honor seu. Per tant, dualitat d'instrumentació en unes partitures dedicades a Maria Teresa Strozzi, princesa de Forano, i publicades el 1716. Amb multitud de referències, tant d'estil com de forma, als mestres Pasquini i Casini i a autors populars com Corelli, són un bon exemple de les habilitats de joventut d'un Zipoli que, tant bon punt va posar el cos i esperit a Amèrica, va canviar radicalment de registre per a dedicar-se, amb tota la seva devoció, al sacerdoci musical. A nosaltres no ens quedarà altre remei que celebrar-ho perquè la seva música, tant la d'aquí com la d'allà, és, en essència, un tresor! 

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sergio Vartolo (organ & cimbalo)
RECICLASSICAT: ZIPOLI, Domenico (1688-1726)
AMAZON: Zipoli: Sonate d'intavolatura per organo
ALLMUSIC: Domenico Zipoli: Sonate d'intavolatura per cimbalo

IMSLP: Domenico Zipoli (1688-1726)

CPDL: Domenico Zipoli (1688-1726)

SPOTIFY: Sergio Vartolo – Zipoli: Sonate d'intavolatura per organo
SPOTIFY: Sergio Vartolo – Zipoli: Sonate d'intavolatura per cimbalo

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!