Parlem de Pintura...
Juan Bautista Maíno (
Pastrana,
Guadalajara, batejat el 15 d'octubre de 1581 -
Madrid, 1 d'abril de 1649) fou un pintor espanyol del
Barroc. Alguns crítics pensen que Maíno va aprendre amb
El Greco, però no s'ha pogut demostrar documentalment. L'altra teoria planteja el fet que es va formar a Itàlia, on va estar entre 1600 i 1608 i on va conèixer la pintura de
Caravaggio, del seu deixeble
Orazio Gentileschi, de
Guido Reni i d'
Annibale Carracci. El 1608 va tornar a Pastrana, on dóna a conèixer un estil que beu del classicisme bolonyès, del naturalisme i del
tenebrisme en una Trinitat pintada per a l'altar lateral del Monestir de Concepcionistes Franciscanes. Al març de 1611 s'instal·la a Toledo i el 1612 pinta per als dominics el
Retaule de les quatre Pasqües, actualment conservat al
Museu del Prado, potser la seva obra més coneguda. El 1613 Maíno va ingressar a la
Orde dels Predicadors i va viure al seu monestir de Sant Pere Màrtir.
Felip III el va cridar a la Cort el 1620 perquè fos mestre de dibuix del futur
Felip IV, ja que era famós en aquesta disciplina que havia après a Itàlia i desenvolupat després a Toledo. En aquells dies Maíno va fer amistat amb
Diego Velázquez, a qui va protegir. Fins el 1958 la crítica havia considerat a Maíno com un pintor italià, tant per la seva formació a Itàlia com per l'origen del seu pare. Gairebé tota la seva obra és de temàtica religiosa, i entra dins del naturalisme tenebrista de Caravaggio i el seu principal deixeble, Orazio Gentileschi. Les seves pintures profanes són molt escasses. Es creu que oculten cert contingut crític sobre la política i la societat de l'època que encara no ha estat ben estudiat. Hi abunden els símbols. Destaquen en aquest sentit els dibuixos i gravats sobre Felip IV i el quadre
La recuperación de Bahia, que pot contemplar-se al Museu del Prado, al·lusiu a una acció militar al port de Salvador (Brasil).
Parlem de Música...
Giuseppe Corsi (
Celano, 1630 -
Modena, c.1690) va ser un compositor italià. Alumne de
Carissimi, segons
Pitoni un dels millors que va tenir, va ser un autor italià nascut a Celano. Va ser mestre de capella de quatre esglésies romanes,
Santa Maria Maggiore (1658-1659),
San Giovanni in Laterano (1663-1665),
San Apollinare i
Santa Maria de Vallicella. Va ocupar càrrecs semblants a Assís i Loreto. També va ser un membre actiu del Gremi de Músics de la Congregazione di Santa Cecilia. Segons Pitoni, va treballar a la cort del Príncep de Nàpols. Per raons desconegudes, a finals de la seva vida va haver de marxar de Roma acceptant un càrrec de mestre d'un cor a
Narni. Durant els anys 1681-1688 va treballar a la cort del Duc de Parma. La última de les referències documentades de Corsi data del 26 de desembre de 1690, quan va rebre una carta del Príncep
Ferdinando de Medici de la Toscana. Es creu que posteriorment a aquesta data es va convertir en sacerdot. Entre els nombrosos alumnes que va tenir cal destacar a
Giacomo Antonio Perti. Segons sembla i en paraules de Pitoni, en una ocasió en què Corsi estava a Nàpols, en una reunió amb diversos compositors, no va ser capaç d'interpretar una determinada peça relacionada amb una prova que feien entre ells. Les burles dels col·legues van ser immediates per la qual cosa, per remeiar-ho, Corsi va compondre una cantata completa a diferents claus, amb alteracions estranyes i amb canvis de compassos poc formals. Corsi va ser l'únic capaç d'interpretar-la per la qual cosa la resta de compositors allà presents van haver de reconèixer l'error de burlar-se del seu col·lega de professió. Aquesta cantata que va publicar més tard, amb notable èxit, es deia
Era la notte e lo stellato cielo. A banda d'aquesta obra vocal, va publicar 4 Misses a vuit veus, dos sèries de motets (14), una Missa a deu veus, l'oratori (perdut)
Santi Alessandro et Antonia martiri i altres oratoris desconegut mencionats en algunes fonts.
Parlem amb veu pròpia...
Giuseppe Corsi forma part de la nombrosa i brillant generació de músics italians del segle XVII. Compositor i mestre de capella a Roma, en diverses de les seves esglésies, va desenvolupar una sòlida carrera compositiva la qual, inexplicablement, no ha sobreviscut al pas del temps. La prova la tenim en què la nostra cerca ha hagut de ser exhaustiva i laboriosa per poder localitzar la que, pel que sembla, és la única edició existent d'algunes de les seves obres. Aquesta recupera i alça la veu en testimoni de la seva producció vocal, la més extensa de la seva carrera com a compositor.
Mottetti e Cantate és el títol i hi escoltarem motets i cantates, en general breus, amb l'excepció de la cantata
Era la notte, la que va compondre com a "represàlia" al sarcasme jocós d'alguns dels seus col·legues musicals en el seu temps. En la nostra selecció he triat, entre altres, els motets
Caro mea,
Ego sum pastor bonus i les cantates
L'addolorato eurillo,
Belle aurette che spirate i
Che goder, non si dan gioie. Per a diferents veus i instrumentació, la interpretació irregular distorsiona la veritable dimensió musical de Corsi per la qual cosa resulta difícil dimensionar la seva obra en la plenitud que nosaltres desitjaríem. De moment, tot i les misses i oratoris que va compondre, aquesta és la primera i única aproximació al seu món que, en qualsevol cas, benvinguda sigui!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina