- Recordatori d'Anton Liste -
En el dia de la celebració del seu 242è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Henri Lehmann (
Kiel, 14 d'abril de 1814 -
París, 30 de març de 1882) va ser un pintor alemany que va desenvolupar la major part de la seva carrera a França. Es va formar inicialment amb el seu pare, el també pintor Leo Lehmann (1782-1859) juntament amb altres artistes alemanys. El 1831 va viatjar a París on va estudiar amb
Jean Auguste Dominique Ingres i amb qui va col·laborar durant molts anys. El
Salo de París del 1835 va ser testimoni de la seva primera exposició. A partir d'aleshores, hi va exposar regularment. Els anys 1838-1841 va viure a Roma on va seguir en contacte amb Ingres, director de l'
Acadèmia d'Art francesa a Roma. Allà va fer diversos retrats del pianista i compositor
Franz Liszt i de la seva amant
Marie d'Agoult amb qui va compartir amistat. El 1842 va tornar definitivament a París. Allà va rebre diversos encàrrecs fruit d'una reputació artística consolidada. Principalment, va pintar retrats de personalitats i artistes de l'època.
Gounod,
Chopin o
Stendhal, entre altres, van ser alguns d'ells. El 1846 va rebre la prestigiosa
Legió d'Honor i el 1847 es va convertir en ciutadà francès. El 1861 va entrar com a professor a l'
Escola de Belles Arts de París. Va morir en aquesta ciutat el març del 1882.
Parlem de Música...
Anton Liste (
Hildesheim, 14 d'abril de 1772 -
Zürich, 31 de juliol de 1832) va ser un compositor alemany. El seu pare, organista a la
Catedral d'Hildesheim, va ser el primer dels seus mestres. El 1789 va viatjar a Viena on va conèixer i estudiar amb
Albrechtsberger. Algunes fonts difícils de contrastar fins i tot apunten que a Viena va arribar a coincidir i a estudiar amb
Mozart. A partir del 1793 es va convertir en el professor musical dels fills del
Comte Clemens August de Westphalia. El 1804 es va traslladar a Zurich on va ser director d'una orquestra durant els anys 1804-1807. Es va establir definitivament a la ciutat suïssa on va treballar com a professor i on va fundar un cor amb el que interpretava, sovint, obres d'autors clàssics i barrocs així com operes de Mozart i
Rossini. La majoria de les seves pròpies obres les va publicar
Hans Georg Nägeli, un editor i compositor suís. Liste va ser un activista de la
Francmaçoneria. La música de Liste parteix dels models clàssics tot i que amb un elevat marge d'experimentació. Això va fer que la seva música, tot i no estar present de forma habitual en els escenaris, rebés molt bones crítiques per part de la publicació
Allgemeine musikalische Zeitung. Tot i no ser un autor massa prolífic, va compondre obres vocals religioses, entre elles una cantata en honor a la reobertura de la lògia de Zurich el 1811. Va compondre també diverses cançons. Instrumentalment, va escriure un concert de piano (perdut, 1812), una simfonia (perduda, 1812), un concert de piano (Leipzig, 1822), diverses sonates per a piano, una d'elles per a pianoforte a quatre mans, i sonates per a piano amb altres instruments. Va morir a Zurich el juliol del 1832.
Parlem amb veu pròpia...
Anton Liste, a diferència de l'oblit en el que viu instal·lat des de fa anys a la nostra època, va ser un compositor de renom en aquell període de transició del classicisme al romanticisme. Contemporani de ple de
Beethoven, hi ha una certa relació de fets i de circumstàncies que uneixen a aquests dos autors de sort desigual. Ambdós, evidentment, van ser pianistes i compositors. Ambdós van compartir, durant un temps, el mateix editor, el suís
Hans Georg Nägeli. I ambdós, més enllà de la coincidència espacio-temporal, van rivalitzar en certes ocasions i, en especial, en relació a la
Grande Sonate opus 2 per a piano a quatre mans de Liste que avui presentarem. Aquesta rivalitat va ser relativa ja que Liste va ser un fervent admirador de la música de Beethoven. Fins i tot, algunes de les seves sonates estaven dedicades a l'alemany. Tanmateix, en relació a aquesta
Grande Sonata, Beethoven va afirmar, en un to despectiu, que "
era un bon exercici escolar". Tot i el públic menyspreu, aquesta obra es va guanyar l'admiració de la crítica unànimement ja que, tot i el dol de Beethoven, la podem situar al mateix nivell que la gran
Sonata opus 6 del geni de Bonn. La
Sonata opus 2 en duet a quatre mans, escrita a finals del segle XVIII i de tres moviments, hem de dir que per la seva data de composició, és una obra relativament avançada al seu temps. El primer moviment s'obre amb una introducció lenta i més aviat ombrívola que condueix a un robust i fascinant
Allegro vivace. El moviment lent,
Andante con espressione, es presenta amb una secció dramàtica menor. L'aspecte possiblement més original d'aquesta interessant partitura és la secció en fuga final i l'emfàtica cadència amb la que la sonata acaba. La interpretació és impecable i ens ajuda a conèixer fins a quin punt Liste va ser un virtuós amb el piano. En seguirem parlant!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina