- Recordatori d'Aurelio Signoretti -
En el dia de la celebració del seu 447è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Juan Luis Zambrano (
Córdoba, c.1598 -
Sevilla, 1639) va ser un pintor barroc espanyol col·laborador i amic de
Francisco de Zurbarán a Sevilla. Es coneixen pocs detalls formatius de la seva vida. Tanmateix, les escasses pintures que es conserven permeten apreciar un artista estimable, d'orientació
tenebrista i representatiu de la pintura andalusa del segle XVII, en òrbita de
Juan de Roelas o
Francisco d'Herrera el Vell. Pel que sembla, el 1634 es va establir a Sevilla on va entrar en contacte amb Zurbarán, que en aquell temps treballava amb uns llenços de la Mercè. Algunes de les obres que podem atribuir a Zambrano són
El Martiri de Sant Esteve (
Catedral de Còrdoba),
David conduint en triomf el cap de Goliat (
Museu de Belles Arts de Còrdoba) i l'
Anunciació procedent del convent de Santa Maria de Gràcia i actualment al convent de la Puríssima Concepció de Jaén. La seva producció, el volum total de la qual es desconeix, van ser principalment motius religiosos per a diverses esglésies i catedrals d'Andalusia.
Parlem de Música...
Aurelio Signoretti (
Reggio nell'Emilia, 25 d'abril de 1567 - Reggio nell'Emilia, abans del 2 de novembre de 1635) va ser un cantant, trombonista i compositor italià. Va néixer a l'església de S. Prospero. Pocs detalls es coneixen de la seva infantesa i formació. La primera referència documental apareix com a cantant, el 16 de març de 1596, a la
Catedral de Reggio. El 1602 va assolir el càrrec de
maestro di canto de la catedral. Aquell mateix any es va convertir, per un breu període, en mestre de capella de Viadana. En aquell temps es va especialitzar en el trombó, instrument amb el que va participar com a intèrpret en diverses ocasions. A partir del 1604, es va convertir en vicemestre de capella de Pisanelli. No seria fins el 1614 que recuperaria el càrrec de mestre primer de capella. Aquest el va mantenir fins el 1632, any que es va retirar definitivament. Va morir en una data anterior al novembre de 1635. Són relativament poques les obres conegudes de Signoretti. D'aquestes destaquen
O altitudo divitiarum i
Sacra cantica Serafino Patta (Venècia, 1611). El 1619 va compondre una
Missa Festiva en honor a la Madonna della Ghiara. També va compondre
Vespertinae omnium solemnitatum psalmodiae, 5, 9vv, bc (Venècia, 1629),
Il primo libro de mottetti, 2–6, 8vv, bc (org) (Venècia, 1615), 7 Magnificats i 3 Misses, 4vv: I-REm (c.1626). Una Missa a 7 cors, datada del 1619, roman perduda.
Parlem amb veu pròpia...
De nou Itàlia i novament Tactus. Aquest segell, difícil de trobar al nostre país, s'està convertint en tota una referència pels cercatresors. La seva sistemàtica labor de cerca i recuperació d'autors desconeguts, principalment italians, l'està consolidant com a un segell discogràfic de primera línia, potser no tant pel que fa a qualitat (que també), però si pel que fa a novetats absolutes ja que la majoria d'obres que sovint presenten són primeres gravacions mundials. Ràpidament, i a tall d'exemple, em venen al cap les nombroses edicions, de contrastada qualitat, de la música del Pare Martini. Però els autors que fins ara ha recuperat són innombrables i de gran valor dins de la descomunal història de la música. Per tant, felicitem-los i en la mesura que ens sigui possible donem suport a la seva labor comprant la música que amb rigor i constància publiquen ja que, a la llarga, redundarà amb més i millors produccions. Aurelio Signoretti, compositor de qui per trobar-ne detalls de la seva biografia he hagut de recorre a l'enciclopèdia
Grove, cal contextualitzar-lo com a un autor situat a la regió d'
Emilia Romanya però de gran influència a Venècia, la ciutat on va publicar la majoria dels seus treballs. Un d'aquests, publicat el 1629 va ser la
Vespertinae omnium solemnitatum psalmodiae. En aquest recull s'hi presenten els característics vespres, acompanyats pel cant gregorià de les antífones i versicles que els presenten. Introduïts per la
Sonata detta a 4, "La Porta", els
vespertinae són obres per a solistes, cor
rippieno i instrumentació en què hi ha una barreja de característiques convencionals de l'època amb alguns elements que, anys més tard, es van desenvolupar en el barroc. Moments contrapuntístics i altres concertants, la seqüència dels salms dels vespres en honor a les festes marianes, són obres en conjunt molt ben elaborades, profundament contrastades entre l'austeritat renaixentista de les antífones i l'opulència vocal de les vespres. No hi ha dubte que ens trobem, i seguim sumant, amb un descobriment en positiu, és a dir, un nou actor de l'univers musical a qui escoltar i conèixer ha resultat ser, personalment, un gran plaer!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina