dimarts, 22 d’abril del 2014

ROLLA, Alessandro (1757-1841) - Violin Concerto in C (1796)

Guillaume Guillon Lethiere - Erminia and the Shepherds
Obra de Guillaume Guillon Lethière (1760-1832), pintor francès (1)



- Recordatori d'Alessandro Rolla -
En el dia de la celebració del seu 257è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Guillaume Guillon-Lethiere (Sainte-Anne (Guadalupe), 10 de gener de 1760 - París, 22 d'abril de 1832) va ser un pintor francès. Deixeble de Deschamps a Ruan i de Doyen a París, va passar algun temps a Roma, on va ser el director de l'Acadèmia Francesa de pintura. Al seu retorn a París, va ser nomenat membre i professor de Acadèmia de Belles Arts de la capital francesa. Va destacar en el camp paisatgístic clàssic així com en el tractament de fets històrics. El seu estil va ser el neoclàssic durant tota la seva obra. Algunes de les seves pintures principals són: Juno Brut fent ajusticiar als seus fills, Tractat de Leoben i Lucas i Dido sorpresos per una tempesta. El 1818 va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Entre els seus nombrosos alumnes cal destacar a Louis Boulanger i Eugène Devéria.

Font: En català: No disponible En castellano: Guillaume Guillon Lethière (1760-1832) In english: Guillaume Guillon Lethière (1760-1832) - Altres: Guillaume Guillon Lethière (1760-1832)



Parlem de Música...

Alessandro Rolla (Pavia, 22 d'abril de 1757 - Milà, 15 de setembre de 1841) va ser un violinista i compositor italià. Va ser alumne de Conti i més endavant va ser mestre de Niccolò Paganini. Se'l va contractar com a primer violinista de l'Òpera Italiana de Viena, més tard va estudiar amb preferència la viola i va romandre diversos anys a Milà. El 1782 fou cridat a desenvolupar la plaça de viola a solo i músic de cambra de la cort de Parma. Posteriorment, va ser director de l'orquestra i el 1802 va passar a desenvolupar les mateixes funcions la La Scala de Milà. El 1805 es va convertir en el violinista del virrei Eugeni de Beauharnais i des de la fundació el 1808 del Conservatori de Milà en va ser professor de violí i viola. A partir del 1811 va ser també el director d'una Societat Cultural on s'interpretaven obres de música de cambra d'Haydn, Mozart i Beethoven, entre d'altres. També va freqüentar els salons de l'aristocràcia on va conèixer diversos artistes i poetes, interpretant i dedicant composicions per a tots ells. Va publicar nombrós material didàctic i acadèmic per aquests dos instruments. Va morir a Milà el setembre de 1841. Com a compositor, tot i que Itàlia era dominada per la música d'òpera, Rolla va continuar escrivint música instrumental en la més pura de les tradicions clàssiques. Va escriure prop de 500 obres, des de composicions didàctiques a sonates, quartets, simfonies, concerts per a violí i, com a mínim, 13 concerts i altres obres per a viola i orquestra. També va ser significativa la seva contribució a la difusió de les obres de Beethoven a Itàlia i la seva familiaritat amb aquest i amb altres compositors d'altres escoles s'evidencia en la totalitat de les seves nombroses composicions. La seva fama va ser internacional i van ser diverses editorials les que van publicar les seves obres. Va ser un músic europeista que va adoptar els estils de les diferents escoles europees, però en preferència per l'Escola de Mannheim. El seu fill, Antonio Rolla (1798-1837), va ser també compositor tot i que amb menor fama que el seu pare.




Parlem amb veu pròpia...

Alessandro Rolla va ser un compositor italià certament reconegut tant per la seva abundant labor acadèmica com a professor de violí i viola a Milà com per la seva interessant i nombrosa obra formada, principalment, per música instrumental en la més característica de les formes clàssiques. Proper a l'estètica de Mannheim, la seva música és mou sota aquest esquema però explorant camins de virtuosisme especialment en els concerts i concretament en la instrumentació solista. L'exemple, aquest Concert en Do Major per a violí i orquestra de cordes, dos oboès i dues trompes. Escrit i publicat a Parma el 1796, la influència de l'estil clàssic vienès i, per extensió, dels concerts de Carl Stamitz (per citar un dels més clars exponents de Mannheim), és evident. Amb una obertura Allegro en sonata clàssica, es presenten dos temàtiques diferenciades i amb la predilecció de Rolla pel segon dels temes. El violí s'introdueix de forma lenta però decidida a mostrar-nos l'esplendor virtuós del seu recorregut concertant. El segon moviment, sensiblement més breu que el primer, crea un ambient més tranquil caracteritzat per un pianissimo. L'últim moviment Rondeau, proper a la forma francesa concertant, retorna a l'elegància festiva i alegre. Simple i dolç, potser els adjectius que millor defineixen a Alessandro Rolla!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Rolla: Violin Concerto in C Major - Adagio per l'amico Cavinatti - Sinfonia in D Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Hola Pau, podries renovar el link? Moltes gràcies!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina