LISTE, Anton (1772-1832) - Grande Sonata in A

Obra de Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925), pintor francès (1)

- Recordatori d'Anton Liste -

En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Léon-Augustin Lhermitte (Mont Saint-Père, 31 de juliol de 1844 - París, 28 de juliol de 1925) va ser un pintor francès. El seu pare, mestre d'escola, el va introduir en l'art. El 1863 va anar a París a cursar estudis a l'École Impériale de Dessin, on va tenir el mateix mestre que Rodin, el cèlebre Lecoq de Boisbaudran. Un any més tard un dels seus dibuixos va ser admès en el Saló de París i el seu primer quadre es va exposar al Saló de l'any 1866. Aquell mateix any li van proposar que il·lustrés el llibre de Frédéric Henriet, Paysagiste aux champs. El 1869 va viatjar a Londres, on va conèixer a Alphonse Legros, que li va presentar al marxant Paul Durand-Ruel. Un dels seus quadres, La sega, va rebre una medalla al Saló de París del 1874. En aquella època va realitzar diversos viatges a Bretanya. També es va fer molt amic del pintor Jean-Jacques Henner. Degas li va proposar que participés en la quarta exposició dels impressionistes, però va rebutjar la invitació. Lhermitte s'havia convertit en un artista modern de renom, i entre els seus admiradors hi havia Rodin, Vincent van Gogh i Puvis de Chavannes. El govern francès li va demanar que decorés la Salle des Commissions de la Sorbona. La ciutat de París li va encarregar una pintura de gran format per a la decoració del nou Hotel de Ville, en la qual representaria la més ambiciosa de les seves escenes de mercat, titulada Les Halles. Després de la Primera Guerra Mundial va empitjorar el seu estat de salut fet que va precipitar el progressiu abandonament de la pintura. Va morir a París el juliol de 1925.

Font: En català: No disponible - En castellano: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925) - In english: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925) - Altres: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925)

---

Parlem de Música...

Anton Liste (Hildesheim, 14 d'abril de 1772 - Zürich, 31 de juliol de 1832) va ser un compositor alemany. El seu pare, organista a la Catedral d'Hildesheim, va ser el primer dels seus mestres. El 1789 va viatjar a Viena on va conèixer i estudiar amb Albrechtsberger. Algunes fonts difícils de contrastar fins i tot apunten que a Viena va arribar a coincidir i a estudiar amb Mozart. A partir del 1793 es va convertir en el professor musical dels fills del Comte Clemens August de Westphalia. El 1804 es va traslladar a Zurich on va ser director d'una orquestra durant els anys 1804-1807. Es va establir definitivament a la ciutat suïssa on va treballar com a professor i on va fundar un cor amb el que interpretava, sovint, obres d'autors clàssics i barrocs així com operes de Mozart i Rossini. La majoria de les seves pròpies obres les va publicar Hans Georg Nägeli, un editor i compositor suís. Liste va ser un activista de la Francmaçoneria. Va morir a Zurich el juliol del 1832. La música de Liste parteix dels models clàssics tot i que amb un elevat marge d'experimentació. Això va fer que la seva música, tot i no estar present de forma habitual en els escenaris, rebés molt bones crítiques per part de la publicació Allgemeine musikalische Zeitung. Tot i no ser un autor massa prolífic, va compondre obres vocals religioses, entre elles una cantata en honor a la reobertura de la lògia de Zurich el 1811. Va compondre també diverses cançons. Instrumentalment, va escriure un concert de piano (perdut, 1812), una simfonia (perduda, 1812), un concert de piano (Leipzig, 1822), diverses sonates per a piano, una d'elles per a pianoforte a quatre mans, i sonates per a piano amb altres instruments.

Vocal secular:

12 Maurergesänge, TB, op.9;
Cant. (H. Lavater), TTBB, pf, op.5 (Zürich, 1811/2);
Miriam und Deborah (Passion music), S, S, orch, op.44, 1818;
6 songs, 1v, pf, op.17 (Bonn, 1828);
Sehnsucht nach dem Righi, 1v, pf (Munich, 1825);
6 Kriegslieder (J. Usteri), TTBB;
Das Lied vom Zeitgeiste (J.C. Bär), TTBB, pf ad lib

Instrumental:

Orch.:
Pf Conc., c1812, lost;
Sinfonie quasi fantasia mit Fuge, c1818, lost;
Pf Conc., op.13 (Leipzig, c1822)

Chbr.:
2 Pf Sonatas, G, E  (Zürich, 1804);
Sonata, bn, pf, op.3, 1807, ed. W. Waterhouse (Vienna, 1994);
Sonata, pf duet, op.2 (Leipzig, c1808);
Pf Sonata, op.6 (Leipzig, 1815);
3 characteristic pieces, op.10 (Leipzig, 1823)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Anton Liste (1772-1832) - Altres: Anton Liste (1772-1832) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Anton Liste ha estat, si més no personalment, un descobriment recent de qui precisament fa pocs mesos ja n'havia parlat en relació a un preciós Duet de piano. Avui tancarem el cercle virtuós a l'entorn del seu nom explorant, novament, la seva acadèmia amb el piano, instrument amb el que va destacar al llarg de la seva dilatada carrera, val a dir-ho, actualment poc coneguda. Recordem que Liste va estudiar amb Albrechtsberger, un dels professors de Beethoven, i que possiblement també va rebre classes de Mozart tot i que no hi ha certesa al respecte. La seva incondicional amistat amb l'influent editor i compositor Hans Georg Nägeli va facilitar la publicació de les seves obres així com alguns càrrecs musicals importants a Zurich, la ciutat on va viure la segona meitat de la seva vida. En nom seu, avui recuperarem la Grande Sonata en La major per a piano. El títol és apropiat ja que, per extensió, efectivament parlarem d'una sonata descomunal. La gran escala dels quatre moviments de la seva arquitectura, parteixen d'un estil proper al de Beethoven, per tant, és probable que Liste l'escrivís durant la dècada del 1810. Moviment inicial amb una introducció lenta solemne per ràpidament afrontar un allegro con brio desenfrenat. El segon moviment, andante, fa una cita a la Sonata la Tempesta de Beethoven. El minuetto allegro molto transcorre plàcidament abans d'afrontar el finale allegro con espressione, un moviment de quasi vint minuts en què Liste demostra el seu brillant virtuosisme. La interpretació, acadèmicament impecable, dóna veu a un compositor desconegut de qui, encara, n'haurem de seguir parlant!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sona Shaboyan (piano)
RECICLASSICAT: LISTE, Anton (1772-1832)
GUILDMUSIC: Beethoven/Schnyder von Wartensee/Liste - Piano Sonatas

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Sona Shaboyan – Beethoven: Piano Sonata No. 17 in D Minor - Schnyder von Wartensee: Piano Sonata in C Major - Liste: Grande Sonata for Piano in A Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PFLEGER, Agustin (c.1635-c.1686) - Sacred Cantatas

Obra de Luca Giordano (1634-1705), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Luca Giordano (Nàpols, 18 d'octubre de 1634 - Nàpols, 12 de gener de 1705) fou un pintor barroc italià. Va néixer a Nàpols i va ser conegut amb el nom de "Luca fa Presto" (el Ràpid) per la rapidesa amb que executava les seves obres. Va estudiar amb el pintor espanyol José de Ribera, el Espanyoleto, i amb el pintor i arquitecte italià Pietro da Cortona l'estil del qual, conjuntament amb el de Paolo Veronese, va influir en el de Giordano. Va viure i va treballar principalment a Nàpols, encara que també va dur a terme importants obres a Florència. Entre els anys 1692 i 1700 va residir a Madrid, on va treballar per a Carles II d'Espanya. Va pintar nombrosos quadres, potser uns 5.000. Les característiques principals són l'harmonia dels colors, l'encant i la facilitat d'invenció. Entre els seus frescos estan els de la cúpula de la Capella Corsini de Florència, Crist expulsant els mercaders del temple (Església de Sant Filippo da Girolami, Nàpols), la Batalla de Sant Quintí i la Presó del de Memoranci (fresc de l'escala del Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, Madrid). Entre les seves pintures de cavallet s'inclouen Venus i Mart (Museu del Louvre, París) i el Naixement de sant Joan Baptista (Museu Metropolità d'Art, Nova York). Al Museu del Prado hi ha una important col·lecció de la seva obra, com el Judici de Salomó o Bethsabé al bany. Va morir a Nàpols el 1705. Després de la seva mort va ser desacreditat amb duresa per artistes i crítics, ja que el consideraven responsable de la decadència de la pintura després dels anys esplendorosos d'Espanya. El nou interès que va suscitar l'època barroca a principis del segle XX, va contribuir decisivament a la revaloració del pintor.

Font: En català: Luca Giordano (1634-1705) - En castellano: Luca Giordano (1634-1705) - In english: Luca Giordano (1634-1705) - Altres: Luca Giordano (1634-1705)

---

Parlem de Música...

Agustin Pfleger (Schlackenwerth, c.1635 - Schlackenwerth, c.1686) va ser un compositor bohemi que va treballar a Alemanya. Pel que sembla es va formar amb l'organista Johann Erasmus Kindermann a Nuremberg. Schlackenwerth era, en aquell temps, la residència dels ducs Saxe-Lauenburg. Va ser allà on Pfleger va treballar com a mestre de capella i on va publicar el seu Op.1 el 1661. El 1662 es va establir a Güstrow com a vice Kapellmeister del ducat de Gustav Adolph de Mecklenburg. Allà va desenvolupar el gruix de la seva obra amb més de 90 obres religioses. El 1665 va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Schleswig-Holstein a Gottorf. Entre altres, va ser l'encarregat de compondre la música cerimonial d'obertura de la Universitat de Kiel. El maig de 1673 Johann Theile el va succeir en el càrrec i Pfleger va emigrar a una destinació desconeguda. El juliol de 1686 se'l situa novament a Schlackenwerth on va assumir el càrrec de Kapellmeister de la cort de Saxe-Lauenburg. Pel que sembla va morir en aquesta ciutat en una data desconeguda.

Repertori:

[18] Psalmi, dialogi et motettae, 2–5vv, bc, op.1 (Hamburg, 1661)
Odae concertantes … in Actu Inaugurationis lusit musicorum chorus et compositione … Augustini Pflegeri, 1, 5vv, insts, in J. Torquato: Inaugurationis panegyrica descriptio (Kiel, 1666)

En alemany:

all except O barmherziger Vater constitute a cycle of cantatas for the church year

- Ach, dass ich Wassers genug hätte, 5vv, 2 va, ed. in Cw, lii (1938); Ach, die Menschen sind umgeben mit viel Krankheit, 5vv, 3 va; Ach Herr, du Sohn Davids, 4vv, 2 va, S ii; Ach, wenn Christus sich liess finden, 5vv, 3 va, S i; Christen haben gleiche Freud, 5vv, 2 vn, S i; Der Herr ist ein Heiland, 4vv, 3 va da braccio; Der Herr ist gross von Wundertat, 5vv, 2 vn, S ii
- Der Mensch ist nicht geschaffen zum Müssiggang, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Die Ernte ist gross, 5vv, 2 vn, va da gamba, S ii; Erbarm dich mein, O Herre Gott, 5vv, 2 vn, 2 va da braccio; Es wird das Szepter von Juda nicht entwendet werden, 5vv, 2 vn, 2 va, S i; Friede sei mit euch, 4vv, vn, 2 va da gamba; Fürchtet den Herrn, 5vv, 2 vn; Gestern ist mir zugesaget, 4vv, 2 vn, S i; Gott bauet selbst sein Himmelreich, 3vv, 2 vn, S ii
Gottes Geist bemüht sich sehr, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Gott ist einem König gleich, 4vv, 2 va; Herr, haben wir nicht, 4vv, 3 va; Herr, wann willst du mich bekehren, 3vv, 3 va; Herr, wer wird wohnen in deiner Hütten, 4vv, 3 va; Herr, wir können uns nicht nähren, 5vv, 2 va; Heute kann man recht verstehen, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Heut freue dich, Christenheit … der Heiland, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio, S i
- Heut freue dich, Christenheit … vom Himmel, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio, S i; Heut ist Gottes Himmelreich, 5vv, 2 vn, 2 va; Hilf, Herr Jesu, lass gelingen, 4vv, 3 va, S i; Ich bin das Licht der Welt, 5vv, 3 va; Ich bin ein guter Hirte, 3vv, 2 vn, 2 va da gamba/da braccio; Ich bin wie ein verirret’ und verloren Schaf, 4vv, 2 vn; Ich danke dir, Gott, 5vv, 3 va
- Ich gehe hin zu dem, 5vv, 2 vn, 2 va da gamba; Ich sage euch, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Ich suchte des Nachts in meinem Bette, 4vv, 2 vn, 2 va; Ich will meinen Mund auftun, 4vv, 2 vn, S ii; Im Anfang war das Wort, 4vv, 3 va, S i; Jesu, lieber Meister, 4vv, 3 va; Jesus trieb ein’ Teufel aus, 5vv, 2 va, S ii; Jetzt gehet an die neue Zeit, 5vv, 2 va
- Kommt, denn es ist alles bereit, 4vv, 3 va da braccio; Kommt her, ihr Christenleut, 5vv, 2 va, S i; Lernet von mir, 4vv, 3 va; Mache dich auf, 4vv, 2 vn, S i; Meine Tränen sind meine Speise, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Mein Sohn, woll’t Gott, 3vv, 3 va; Meister, was soll ich tun, 5vv, 3 va; Meister, welches ist das fürnehmste; Gebot, 5vv, 3 va; Meister, wir wissen, 5vv, 3 va
- Mensch, lebe fromm, 3vv, 2 vn; Merket, wie der Herr uns liebet, 4vv, 3 va; Mich jammert des Volkes, 5vv, 2 vn; Nun gehe ich hin, 5vv, 2 vn; O barmherziger Vater, lv, 4 va; O Freude, und dennoch Leid, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; O, Tod, wie bitter bist du, 4vv, 2 va da braccio; Preiset ihr Christen mit Hertzen und Munde, 5vv, 2 vn, 2 va da braccio; Saget der Tochter Sion, 4vv, 2 vn, 2 va; Schauet an den Liebes Geist, 4vv, 2 vn
- Siehe dein Vater, 5vv, 3 va, S ii; Sollt nicht das liebe Jesulein, 4vv, 2 va, S i; So spricht der Herr, 4vv, 3 va, S ii; Triumph! Jubilieret, 6vv, 2 vn, 2 va; Und er trat in das Schiff, 5vv, 3 va, S ii; Und es war eine Hochzeit zu Cana, 5vv, 2 vn, 2 va, S ii; Und Jesus ward verkläret vor seinen Jüngern, 6vv, 2 vn, 2 va, S ii; Wahrlich, ich sage dir, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Wahrlich, ich sage euch, 4vv, 3 va
- Weg mit aller Lust und Lachen, 3vv, 2 va, S ii; Wenn aber der Tröster kommen wird, 5vv, 2 vn, 2 va da braccio; Wenn die Christen sind vermessen, 4vv, 3 va; Wenn du es wüsstest, 4vv, 3 va; Wer ist wie der Herr unser Gott, 4vv, 3 va; Wir müssen alle offenbar werden, 5vv, 3 va; Zwar bin ich des Herren Statt, 4vv, 3 va

En llatí:

- Ad te clamat cor meum, 1v, 4 insts; Confitebor tibi, 4vv, 2 vn, va; Cum complerentur dies, 5vv, 2 va, 2 va da gamba; Diligam te Domine, 5vv; Dominus virtutum nobiscum, 5vv, 2 vn, va, va da gamba; Eheu mortalis, 4vv, 3 va; Fratres, ego enim accepi a Domino, 3vv, 3 va; Inclina Domine, 4vv, 4 va; In tribulatione, 4vv, 3 va da gamba; Justorum animae in manu Dei sunt, 1v, 4 va; Laetabundus et jucundus, 4vv, 2 vn; Laetatus sum in his, 4vv, 2 vn, 2 va
- Lauda Jerusalem, 4vv, 2 vn, 2 va; Laudate Dominum, omnes gentes, 4vv, 4 insts (2 versions); Laudate pueri, 3vv, 3 va da gamba; Missus est angelus, 3vv, 2 va; Nisi Dominus aedificavit, 2vv, 2 vn; O altitudo divitiarum, 5vv, 4 va; O divini amor, 1v, 4 va; O jucunda dies, 2vv, 2 vn, 2 va da gamba; Si quis est cupiens, 1v, 2 vn, 2 va da gamba; Veni Sancte Spiritus, 8vv, 10 insts; Veni Sancte Spiritus, 4vv, 2 vn, 2 va

Obres perdudes:

- 89 Lat. sacred concs., 2–5vv, 1664, cited in Güstrow catalogue, Mecklenburgisches Geheimes und Hauptarchiv, Schwerin
- 9 Ger. cants., 1–5vv, insts; 4 Lat. cants., 1, 3vv, insts: formerly St Michaelis Chorbibliothek, Lüneburg, or D-LEt, or the court at Ansbach

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Agustin Pfleger (1635-1686) - Altres: Agustin Pfleger (1635-1686)

---

Parlem amb veu pròpia...

Pfleger va ser un compositor alemany de qui abans de la recuperació duta a terme pels impagables col·legues del segell CPO, en prou feines en teníem referències. Pel que sembla, en vida va publicar dues col·leccions de partitures. L'opus 1, Psalmi, dialogi et motettae, on s'engloben 18 peces religioses en llatí i alemany, conservades en els arxius de la Universitat d'Uppsala gràcies a l'esforç de l'organista Gustav Düben (c.1628-1690) i que són les que escoltarem en aquesta edició, i una col·lecció amb un nombrós recull de cantates en alemany i en llatí sota el nom d'Odae concertantes publicades a Kiel el 1666. De les 12 cantates que trobarem en aquesta interessant edició, n'he seleccionat quatre, tres en llatí (Laudate Dominum, In tribulatione invocavimus i Super flumina Babylonis) i una en alemany (Heut ist Gottes Himmelreich). Tot i trobar-nos en una Alemanya dominada musicalment per Heinrich Schütz, les composicions de Pfleger semblen emmirallar-se en el models italians. Alhora, les cantates en alemany semblen formar diàlegs dramàtics en miniatura en què les veus solistes assumeixen clars rols diferenciats (recitatius, àries,...). Punt i apart es mereix, amb vehemència, el conjunt vocal i instrumental que recupera, a un nivell superb i exemplar, aquestes desconegudes obres de Pfleger. La música sacra germànica va viure la seva particular edat d'or durant dos segles (XVII i XVIII) i exemples com els d'avui ratifiquen la meravellosa sensibilitat d'aleshores!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Weser-Renaissance Bremen; Manfred Cordes
LAQUINTADEMAHLER: Bremen Weser-Renaissance – Pfleger: Sacred Cantatas

IMSLP: Agustin Pfleger (1635-1686)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Bremen Weser-Renaissance – Pfleger: Sacred Cantatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BINDER, Christlieb Sigmund (1723-1789) - Sonate en Re majeur

Obra de Richard Wilson (1714-1782), pintor anglès (1)

- Recordatori de Christlieb Sigmund Binder -

En el dia de la celebració del seu 291è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Richard Wilson (Penegoes, Montgomeryshire, 1 d'agost de 1714 - Denbighshire, 15 de maig de 1782) va ser un pintor paisatgista gal·lès considerat, actualment, com un dels més importants especialistes en aquest gènere del segle XVIII. Fill d'un clergue, el seu gust per l'art no va passar per alt a Sir George Wynne, parent de la seva mare, qui el 1729 el va enviar a Londres per estudiar amb Thomas Wright, un pintor de retrats poc conegut. Entre els encàrrecs que va aconseguir figura un retrat de cos sencer del príncep de Gal·les i el duc de York, pintats per el seu tutor, el bisbe de Norwich. El 1749 Wilson va visitar Itàlia, on hi va passar sis anys. El 1755 va tornar a Anglaterra i es va convertir en un dels primers pintors paisatgistes anglesos. "Niobe", una de les seves obres més conegudes, es va exposar a la Societat d'Artistes el 1760. Va participar en la creació de la Reial Acadèmia el 1768 i va ser col·laborador habitual de les seves exposicions fins al 1780. Durant la seva vida, els seus paisatges no van gaudir de popularitat. Es diu que tenia un temperament amargat, potser perquè els constants problemes econòmics els van perseguir pràcticament durant tota la seva vida. El 1776, va obtenir el lloc de bibliotecari de l'Acadèmia i, al morir un dels seus germans, va heretar una petita propietat prop de Denbighshire, en la qual es va retirar fins els seus últims dies, on va morir sobtadament el 15 de maig de 1782. Després de la seva mort, la seva fama va créixer i el 1814 al voltant de setanta de les seves obres van ser exhibides a la British Institution. La National Gallery de Londres té nou dels seus paisatges.

Font: En català: No disponible - En castellano: Richard Wilson (1714-1782) - In english: Richard Wilson (1714-1782) - Altres: Richard Wilson (1714-1782)

---

Parlem de Música...

Christlieb Sigmund Binder (Dresden, bap. 29 de juliol de 1723 - Dresden, 1 de gener de 1789) va ser un compositor alemany. Fill d'un oboista, probablement va rebre la primera instrucció musical a un cor de nens a Dresden sota la direcció de Pantaleon Hebenstreit. El 1751 va assolir el càrrec de músic de la cort i el 1764 va assolir el càrrec de segon organista de la cort de la Capella Catòlica i el 1787 el càrrec de primer organista. La carrera de Binder va estar íntimament relacionada amb el regnat de Friedrich August III, un músic amateur. Les composicions de Binder reflectien un permanent interès per la música de cambra i de teclat. Alhora, el seu estil és una mixtura d'elements barrocs tardans i d'Empfindsamkeit. El seu àmbit va ser quasi exclusivament local pel que la seva influència va ser molt limitada en l'espai i el temps. No obstant, va gaudir del reconeixement a Dresden on es van publicar algunes de les seves obres. Va tenir dos fills que també van ser músics; August Siegmund Binder (Dresden, 1761 - Dresden, c.1815), organista i compositor, i Carl Wilhelm Ferdinand Binder (Dresden, 1764 - ?), un compositor amateur i un fabricant d'instruments. Christlieb Sigmund Binder va morir a Dresden el gener de 1789.

Instrumental:

Orch:
Hpd Conc., in 4 concerti per cembalo composti da vari autori (Paris, 1758);
Fl Conc., lost, listed in Breitkopf catalogue, 1763;
12 hpd concs., c1760–80 [with 2 later adagios];
18 hpd concs., before 1768, also arr. for 2 hpd;
3 concs., 2 hpd, orch, c1767;
3 org concs.;
12 Piècen;
3 syms., B-Bc, CH-E, Kloster Marienthal, Bibliothek, Ostritz bei Görlitz, doubtful

Chbr:
6 sonate a 3, hpd, fl/vn (Leipzig, 1763);
2 trios, hpd, vn, lost, listed in Breitkopf catalogue, 1763, 1769;
Trio, hpd, va, vc, 1771;
2 qts, hpd, 2 vn, vc, ?1773;
Trio, hpd, fl, vc, 1774;
Trio, hpd, fl;
Trio, fl, hpd/fl/vn, b;
Trio, 2 fl/vn, b;
2 trios, hpd, vn;
4 divertimentos, hpd, fl/vn;
Sonata, hpd, fl/vn,

Hpd:
6 sonatas, before 1758; 6 suonate, op.1 (Dresden, 1759);
6 divertimentos, after 1762;
12 sonatas, lost, listed in Breitkopf catalogue, 1763;
Sonata, in 6 Easy Lessons (London, ?1765), attrib. G.D. Binder;
2 solos, lost, listed in Breitkopf catalogue, 1768;
6 sonatas, after 1768; 6 sonatas, before 1776;
Sinfonia, D-Bsb;
other pieces in contemporary anthologies

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Christlieb Sigmund Binder (1723-1789)

---

Parlem amb veu pròpia...

Christlieb Sigmund Binder forma part del nombrós grup de compositors secundaris de la història de la música. Nascut, format, desenvolupat, consolidat, condecorat i traspassat a Dresden, la seva existència és la pròpia d'un ciutadà alemany que va saber entendre la realitat del seu temps i va decidir provar fortuna amb la música. Proper a la filosofia del seu contemporani CPE Bach, els seus concerts de clavicèmbal (dos dels seus concerts els podem comprar aquí per si ens interessa), són el viu exemple d'aquesta devoció per l'Empfindsamkeit però també pel ressò de JS Bach. Els intensos moviments lents i la temàtica dels seus concerts demostren una brillant acadèmia orquestral però especialment una sòlida competència amb l'instrument amb què va treballar assíduament, el clavicèmbal. Avui, en record d'aquest simpàtic i desconegut mestre clàssic, recuperarem un treball de cambra possiblement més enigmàtic que els propis concerts. La Sonata en Re major per a violoncel i clavecí en la seva versió per a pianoforte. Tres moviments característics, no innovadors i fidels a l'arquitectura clàssica recurrent del seu temps. La seva obra, tot i ser extensa en repertori instrumental, en prou feines s'ha recuperat. En certa forma és comprensible, no per manca de qualitat, sinó per la nombrosa generació de compositors que, paral·lelament a Binder, van viure durant el segle XVIII. Recuperar-los a tots costarà temps i diners però especialment serà una qüestió de voluntat i d'amor per la música clàssica la que decidirà si en un futur més o menys proper en podrem gaudir amb decència i alegria!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Brigitte Haudebourg (pianoforte); Philippe Foulon (violoncelle d'amour)
AMAZON: Brigitte Haudebourg – Bach Abel Binder

IMSLP: Christlieb Sigmund Binder (1723-1789)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Brigitte Haudebourg – Bach Abel Binder

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Toccaten & Fantasien für Orgel

Obra de Dirck van Delen (c.1604-1671), pintor holandès (1)

- Recordatori de Johann Sebastian Bach -

En el dia de la commemoració del seu 264è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Dirck Christiaensz. van Delen (Heusden, c.1604 - Arnemuiden, 1671) va ser un pintor holandès especialitzat en pintura clàssica d'interiors d'esglésies i en fantasies arquitectòniques. De ben petit es va traslladar amb la família a Breda. Segons Arnold Houbraken va ser deixeble de Frans Hals, tot i no existir cap document que així ho demostri. Possiblement va estudiar amb Bartholomeus van Bassen o amb Pieter van Bronckhorst a Delft, el que ajudaria a explicar la col·laboració del primer i de Anthonie Palamedesz amb Van Delen, a qui van pintar les figures d'algunes de les seves composicions. El 1625 va contreure matrimoni a Middelburg i un any després es va instal·lar a Arnemuiden, localitat propera a Middelburg, en la qual va romandre fins a la seva mort i on va ocupar càrrecs en el govern municipal de forma gairebé permanent. Alhora, entre els anys 1639 i 1665 va formar part del Gremi de Sant Lluc de Middelburg, i el 1666 va donar un quadre de grans dimensions, pintat en col·laboració amb Theodoor Boeyermans, a la Cambra de Retòrica d'Anvers, en la qual va ingressar dos anys després. El principal motiu de la pintura de Van Delen, al marge d'un únic bodegó amb una tulipa en un got de porcellana, datat del 1637, són els interiors arquitectònics d'esglésies i palaus barrocs al costat de les profundes perspectives de construccions fantàstiques. En elles la figuració és per regla general anecdòtica encara que ocasionalment poden trobar-se en la seva pintura il·lustracions de successos històrics, com les destruccions d'imatges protagonitzades per la iconoclàstia protestant el 1566. L'obra Iconoclàstia en una església així ho demostra (1630, Rijksmuseum).

Font: En català: No disponible - En castellano: Dirck van Delen (c.1604-1671) - In english: Dirck van Delen (c.1604-1671) - Altres: Dirck van Delen (c.1604-1671)

---

Parlem de Música...

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany. Va ser un dels més grans i productius genis de la música europea. Va néixer en el si d'una família que durant set generacions va donar origen a un mínim de 53 músics d'importància, des de Veit Bach fins a Wilhelm Friedrich Ernst Bach. Johann Sebastian va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare, Johann Ambrosius, que era músic de la ciutat. A la mort d'aquest va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, en aquells dies organista d'Ohrdruff. El 1700 Bach va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar però aquell mateix any va anar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 Bach va aconseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, famós organista i compositor danès, encara que establert a Alemanya, que en aquells dies es trobava a Lübeck. La seva música el va influir enormement. Aquesta visita li va agradar tant que va prolongar la seva estada un mes més del que s'havia acordat, el que va despertar algunes crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a més a més es queixaven de les extravagants floritures i harmonies amb què acompanyava la congregació en els seus cants religiosos.

Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.

Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el 28 de juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.

Font: En català: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - En castellano: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - In english: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - Altres: Johann Sebastian Bach (1685-1750)

---

Parlem amb veu pròpia...

Johann Sebastian Bach és probablement el compositor més determinant de la història i el punt final del barroc i el punt d'inici del classicisme. Un organista llegendari, amb paraules de molts dels afortunats oients i espectadors del seu art i del seu geni improvisador així com un virtuós compositor capaç d'escriure en tots i cadascun dels gèneres del seu temps, amb excepció de l'òpera si bé les nombroses cantates i oratoris es poden o s'haurien de considerar autèntiques òperes sacres. Autor d'una de les misses més properes al regne celestial que existeixen, Bach s'hauria de situar a una esfera de religiositat per la profunda transformació que va produir en la música i per les nombroses meravelles que va compondre. Si Déu existeix, ha de ser quelcom proper a Johann Sebastian Bach. El seu llegat és, sens dubte, una de les fites de la creativitat de l'espècie humana i de passada de la història coneguda del misteriós Univers que ens ha tocat viure. La música per a teclat, tant per a orgue com per a clavecí, ocupen una posició crucial en la vida de Bach en molts aspectes. Cap altre gènere va ser tant determinant durant la seva vida d'una forma tant consistent com sistemàtica tant des del punt de vista espacial, ja que allà on anava l'orgue o el clavecí eren inseparables, com des d'un punt de vista cronològic, tota la seva vida, des de la prematura formació fins a la seva última etapa a Leipzig, va estar íntimament relacionada amb els instruments de tecla. En aquest sentit, la seva fama, quasi bé religiosa, es va estendre arreu d'Alemanya i fins i tot arreu d'Europa.

La seva audàcia, el seu il·limitat geni i la sensació de no visualitzar un horitzó a la seva creativitat van despertar l'interès de tota la generació de compositors que van conviure amb ell tot i que també van despertar els recels de molts conciutadans que sovint no eren capaços d'entendre la màgia irrefrenable del gran mestre alemany. Bach, no obstant, no va ser tant omnipotent ja que durant la seva vida va seguir els models musicals de Buxtehude, Bruhns o Böhm, de l'Escola Alemanya del Nord, Pachelbel, Kuhnau i Zachow de l'Escola Alemanya Central i Froberger i Kerll de l'Escola Alemanya del Sud, així com dels italians Frescobaldi i els francesos Lully o Marais entre molts altres. La seva condició divina, fins i tot, va tenir uns clars antecedents. L'edició d'avui fa referència, com comentàvem, a la música d'orgue i en concret en algunes de les seves obres més conegudes per aquest instrument. La majoria d'aquestes partitures, sota l'etiqueta de Toccaten & Fantasien für Orgel, s'emmarquen en la tradició de l'Escola Alemanya del Nord i especialment s'emmirallen en Buxtehude i Reincken. L'edició, de luxe si tenim en compte els antecedents i l'acadèmia de l'organista que la interpreta, és superba. Alhora, l'orgue de l'escenografia on s'ha dut a terme, a l'Església de Sant Martí de Groninga a Holanda, és ideal tant per afinació com per solemnitat a l'hora d'afrontar un repertori tant exigent com el de Bach. Obres que resulten, per molts de nosaltres, familiars però que enfront d'una interpretació d'aquesta magnitud no ens queda altra remei que rendir-nos a la providència. Tota aquesta edició és un autèntic regal pels sentits que traspuen la realitat i ens situen a una dimensió on la música de Bach, en sintonia permanent, n'és la protagonista!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Bernard Foccroulle (organ)
INTÈRPRETS: Bach-Collegium Stuttgart
RECICLASSICAT: BACH, Johann Sebastian (1685-1750) 
AMAZON: Johann Sebastian Bach: Sinfonias Pour La Liturgie
AMAZON: Bach: Toccaten & Fantasien für Orgel

IMSLP: Johann Sebastian Bach (1685-1750)

CPDL: Johann Sebastian Bach (1685-1750)

SPOTIFY: Bach-Collegium Stuttgart – Johann Sebastian Bach: Sinfonias Pour La Liturgie

SPOTIFY: Bernard Foccroulle – Bach: Toccaten & Fantasien für Orgel



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

JOSEPH I, Holy Roman Emperor (1668-1711) - Alme Ingrate

Obra de Benjamin Block (1631-1690), pintor alemany (1)

- Recordatori de Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic -

En el dia de la celebració del seu 246è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Benjamin von Block (Lübeck, 1631 - Regensburg, 1689) va ser un pintor de retrats alemany. El seu pare Daniel Block i els seus germans Emanuel i Adolf van ser pintors. El 1653 va iniciar una ruta que el va dur a Hongria, on va treballar-hi entre els anys 1656-1659. Allà va realitzar diversos retrats, entre ells, el de Pál Esterhazy. El 1659 es va instal·lar a Roma on va seguir produint retrats, entre ells, el del Papa Alexandre VII. Va seguir viatjant per Itàlia abans de retornar, el 1664, a Alemanya on es va establir a Nuremberg. Allà es va casar amb Anna Catharina Fischer, filla del també pintor Johann Thomas Fischer (1603-1685). Va seguir fent retrats de famílies nobles i de la cort de Viena fins el 1670. Va ser nomenat cavaller per Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic el 1684. Va morir a Regensburg el 1689.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Benjamin Block (1631-1690) - Altres: Benjamin Block (1631-1690)

---

Parlem de Música...

Josep I, del Sacre Imperi Romanogermànic (Vienna, 26 de juliol de 1678 - Vienna, 17 d'abril de 1711) va ser un polític, militar, rei i un compositor alemany. Hereu del Regnat d'Hongria a Bratislava el 1687, va ser coronat Rei de Roma a Augsburg el gener de 1690. El 1705 va succeir el seu pare Leopold I com a Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la seva joventut va rebre, entre molta altra formació, coneixement de música i art. Va aprendre composició, flauta i clavecí amb J.J. Prinner. Ràpidament va demostrar un talent innat per la música i el ball i entre els anys 1682 i 1699 va formar part de moltes actuacions teatrals a la cort de Viena com a flautista, cantant i ballarí. Va compondre diverses obres religioses en un estil proper al d'Alessandro Scarlatti però també al del seu pare Leopold I. Va morir a Viena l'abril de 1711.

Vocal:

- Regina coeli, S, 2 vn, va, vc, org, D-Dlb, A-Wn; ed. R. Ragge (Zürich, 1981)
- Alme ingrate, aria, in a sepolcro of 1705, I-Vnm
- Più d’ogni stella, aria, in Ziani’s La flora, 1706, Vnm, A-Wn
- Si trova in tempeste, aria, in Bonocini’s Endimione, 1706, Wn
- Si, cor mio, confida, aria, in Ziani’s Chilonida, 1709, Wn
- Non è morta in me la speme, aria, in Chilonida, Wn
- Tutto in pianto, aria, in Chilonida, Wn; ed. C. Lawson (London, 1984)
- Aria, lute, CZ-Pu

Font: En català: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) - En castellano: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) - In english: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) - Altres: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711)

---

Parlem amb veu pròpia...

Els Habsburg històricament van ser, sens dubte, excepcionals des del punt de vista artístic i no només pel destacat i essencial suport a molts músics d'aleshores, sinó també per la pròpia labor creativa. Recordem que el pare de Josep I, Leopold I, també va ser un destacat compositor de qui en aquest espai ja n'havíem escoltat algunes de les seves obres. No hi ha dubte que amb independència del càrrec solemne i reial que tots aquests personatges de la cort de Viena administraven, la música va assolir una importància cabdal. Josep I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, va dedicar part del seu temps d'oci a la composició, al cant, al ballet i a la flauta. La seva literatura musical no és molt extensa tanmateix és singular per l'idiosincràsia del seu propi creador. Prínceps i reis escrivint música pot semblar, si més no al segle XXI, una paròdia o una ximple ocurrència, tanmateix, als segles XVII i XVIII era una pràctica habitual. Frederic el Gran o Pal Esterhazy són altres exemples que també hem tractat i dimensionat. Josep I va escriure música de forma esporàdica i de caràcter religiós. Motets i Àries són el gruix del seu escàs repertori que no amaguen, en absolut, una brillant i solvent acadèmia. L'ària Alma Ingrate, amb la seva introducció instrumental deliciosa, és una obra vocal per a soprano i continuo sensible i virtuosa. L'extens Regina Coeli per a soprano, instrumentació i continuo amb les seves seccions dramàtiques i festives ben diferenciades, és una altre regal musical de Josep I. Finalment, l'ària Tutto in pianto per a soprano i continuo estableix un interessant diàleg entre instrument solista i soprano amb el permanent ressò del continuo. Recursos i habilitats que demostren els anys d'aprenentatge de Josep I i la proximitat a la filosofia italiana, on l'estil és fidel i proper al de l'escola veneciana però especialment al de la naixent Escola Napolitana d'Òpera del seu fundador Alessandro Scarlatti. Va haver-hi un temps, no tant llunyà, en què els mandataris polítics i reials entre les seves labors, més o menys despòtiques o encertades segons el cas, hi existia la possibilitat de compondre música i alguns d'ells així ho van fer. Al nostre temps, el soroll de les paraules, sense melodia, harmonia ni tonalitat és la música dels nous reis!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: St. Florian Boys' Choir; Vienna Academy Orchestra; Martin Haselbock (conductor);  
INTÈRPRETS: Lydia Teuscher (soprano); Capricornus Ensemble Stuttgart; Henning Wiegrabe (conductor)
AMAZON: Ferdinand III (Holy Roman Empe – Joseph I / Ferdinand Iii / Leopold I: Sacred Works

JPC: Lydia Teuscher – Alme Ingrate
IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Ferdinand III (Holy Roman Empe – Joseph I / Ferdinand Iii / Leopold I: Sacred Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!